Ecos del Cosmos: contaminació lumínica, economia i bones pràctiques

Iberia-ISSLa defensa de la foscor del cel nocturn no és un caprici de grups astronòmics o conservacionistes marginals, sinó la reivindicació d’un dret de tots: dret a que els nostres recursos no renovables siguen gestionats racionalment, al gaudiment d’un patrimoni cultural, a la biodiversitat i a un medi ambient ben conservat (1).

La introducció ràpida de la tecnologia LED en l’enllumenat públic a moltes ciutats valencianes, sovint utilitzant llum blanca i per això amb un pic de forta emissió en la banda blava, augmentarà molt de pressa la contaminació lumínica i fins i tot exercirà una pressió més gran en la vida silvestre i en la salut humana.

Hui tenim la sort de poder parlar amb un expert en aquests aspectes de la contaminació lumínica. Hui ens acompanya Alejandro Sánchez de Miguel de la Universitat Complutense de Madrid. Ell és un expert sobre contaminació lumínica a Espanya i al món, tema que està estudiant sobretot a partir de les imatges obtingudes pels astronautes de la Estació Espacial Internacional.


Podcast, Ecos del Cosmos, 28 de novembre 2014

Hui parlem de contaminació lumínica amb Alejandro Sanchez de Miguel, investigador de la Universidad Complutense de Madrid. I, a més, les nostres seccions habituals: Actualitat Astronòmica, I a mi què amb l’escuma viscolàstica, En aquell temps amb un recordatori del tancament de RTVV, El cel a simple vista i l’Astroconcurs.

Astropregunta:

On i com es va produir el so que podeu escoltar al final del programa?

Al primer que ho encerte li regalarem un llibre donat per la Càtedra de la Divulgació de la Ciència de la Universitat de València


Més informació:

(1) A ras del cielo, David Galadí-Enríquez, ed. Almuzara, 2008.
(2) Cities at night. Ciutats a la nit. Necessitem voluntaris que ens ajuden a ordenar les imatges i identificar les ubicacions que hi apareixen per crear mapes de la contaminació lumínica. Això ajudarà als governs i a les autoritats locals a prendre les decisions correctes per reduir la contaminació lumínica.

Imatge: Foto nocturna de la península Ibèrica des de l’Estació Espacial Internacional. NASA.

On es troba i qué ens contà Philae?

ESA_Rosetta_OSIRIS_FirstTouchdown-1024x702Ja han passat 10 dies des de l’aterratge del mòdul Philae sobre el cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko i les notícies sobre el que passà en aterrar, el seu parador, i el que és més important, la ciència que féu abans d’hivernar-se, van desvelant-se de mica en mica.

La nau mare Rosetta captà amb la càmera OSIRIS diversos instants del sobrevol de Philae a pocs metres de la superfície i, fins i tot, el lloc del primer contacte. Sabem ara que després d’aquest primer contacte el mòdul s’enfilà fins a un quilòmetre d’alçada durant uns minuts per tornar al caure i rebotar altre cop fins a caure en algun lloc, per ara desconegut, a l’ombra d’alguna elevació. I és que la superfície de l’objecte és molt escarpada.

Però malgrat l’aparent desastre, el mòdul complí les expectatives i assolí el 90% dels seus objectius primordials amb la bateria dels seus instruments, cosa que vaig a resumir a continuació.

Atterrisseur-Philae-15494442575_099c1ff083_oL’experiment més important i esperat, i també el més perillós donada la precària situació de la nau dipositada sobre el cometa, era el perforar la superfície amb el trepant SD2 (Sampling, Drilling and Distribution). Se sap que el trepant es desplegà 46,9 centímetres sota Philae però, com no es coneix quina és la posició final de la nau, no se sap si es foradà realment o si el trepant només girà en l’aire i sacsejà la nau. Les mostres aconseguides havien d’entrar en uns forns per escalfar els materials, vaporitzar-los i analitzar-los. A hores d’ara encara no està clar si aquesta part s’aconseguí o no. Això, ara mateix, està sota estudi. Tanmateix l’instrument COSAC (COmetary SAmpling and Composition) sí que aconseguí analitzar la pols alçada per la nau en l’aterratge i hi detectà molècules orgàniques amb els seus espectròmetre de masses i cromatògraf. Fred Goessmann, investigador principal de l’instrument Cosac, assegurà en una entrevista a la BBC, que el seu equip encara està interpretant els resultats, “Cosac va ser capaç d'”olorar” l’atmosfera i detectar les primeres molècules després de l’aterratge. L’anàlisi de l’espectre i la identificació d’aquestes molècules estan en estudi.

Altre experiment ben interessant ha vingut de la mà del penetròmetre MUPUS (Multi-Purpose Sensors for Surface and Subsurface Science). La seua principal missió consistia en mesurar la temperatura a poca altura, en la superfície i en el subsol. La mesura sota la superfície es devia realitzar amb l’ajuda dels arpons dissenyats per subjectar la nau a terra, però en no desplegar-se no es va poder fer. Prop de la superfície Mupus mesurà -153 ºC mentre que una vegada a terra la temperatura baixà fins a -170 ºC. També es tractà de clavar una sonda en terra a la màxima potència però sota una capa d’uns vint centímetres de pols es trobà una capa molt més dura de l’esperada, segurament formada per gel d’aigua, que a aquestes baixíssimes temperatures té la duresa de la roca.

I per acabar, de moment, amb el que ens ha aportat Philae, vos deixe el so que va produir el primer aterratge de la nau, a través de les vibracions mecàniques de les potes del mòdul, registrades per l’instrument SESAME-CASSE. El podeu escoltar en aquest enllaç.

ESA_Rosetta_Philae_CONSERT_landingsiteestimate-sLa recerca del punt d’aterratge continua i pot estar pròxim a resoldre’s. Sembla que les dades de l’instrument Consert (Comet Nucleus Sounding Experiment by Radio wave Transmission), pel qual Philae i Rosetta s’anaven enviant ones de ràdio a través del nucli cometari, poden ser l’ajuda definitiva per a que la càmera Osiris a bord de Rosetta veja on es troba la petita nau. El propòsit de la missió Consert consistia en fer un mapa 3D de l’interior de 67 P/CG veient com es transmetien les ones d’anada i tornada entre les dues naus. Però l’anàlisi acurat dels senyals també ha servit per calcular les distàncies entre les dues naus en cada moment. Aquestes dades han permés que Wlodek Kofman, investigador principal de l’instrument Consert de l’Institut de Planétologie et d’Astrophysique de Grenoble a França, acote una estreta banda de 30 per 350 metres de superfície de la zona d’Agilkia on probablement es trobe la sonda. Kofman també proposa una altra zona pròxima d’uns 30 metres de diàmetre on també caldria buscar, si s’utilitza un model alternatiu 3D del cometa 67 P/CG.

I, tornarà a viure Philae? Aquesta és, a hores d’ara, una incògnita. Les teories més generalitzades preveuen que ressuscite cap a l’agost del 2015, una vegada augmente la insolació solar i es carreguen les bateries. Tanmateix els possibles dolls de gas que eixiran de la superfície en els pròxims mesos poden fer girar el cometa o fins i tot, si un d’aquest surt en les proximitats de Philae, moure la nau i posar-la en millor posició. Caldrà estar atents a l’aventura de Philae.

Podeu obtenir una informació molt més detallada en l’article de Daniel Marti: Los primeros resultados científicos de Philae (Bitácora de Rosetta 11).

Imatges:
1.- Sobrevol de Philae i primer aterratge. Crèdit: ESA/Rosetta/MPS for OSIRIS Team MPS/UPD/LAM/IAA/SSO/INTA/UPM/DASP/IDA
2.- Instruments de Philae. Wikimedia Commons
3.- Zona probable d’aterratge de Philae a partir de les dades de CONSERT. Crèdits: ESA/Rosetta/Philae/CONSERT

Philae, l’heroi robòtic que morí treballant

ESA_Rosetta_Philae_CIVA_FirstPanoramic_woLanderUna vegada passat tot, ja podem dir que el que vàrem viure en directe el passat dimecres 12 va ser una autèntica festa de la ciència i de la tecnologia europea.

Si fer que una nau com Rosetta arribés aquest estiu a un cometa situat a 500 milions de km de la Terra ja era una proesa tècnica, soltar un mòdul de descens sobre aquest cometa ja era el summum de la dificultat com ja vaig detallar fa uns dies.

Cap a les 10 del matí s’havia soltat la nau de descens Philae, un objecte de la grandària d’una rentadora i durant unes 7 hores va anar baixant cap a la seua posició acordada en Agilkia. Durant tot el dia la telemetria indicava que tot anava bé. Finalment, tal com estava previst, a les 17:02 arribà al control de la missió el senyal que l’enginy havia tocat terra.

I la felicitat dels equips dels científics era ben visible. Vingueren els discursos, les felicitacions de l’enviat de la NASA, que participa amb diversos experiments, que denotaven certa enveja. La ciència europea pot estar orgullosa per la fita aconseguida.

Descent_to_the_surface_of_a_cometTanmateix no tot eren flors i violes. 67P/ Churyumov–Gerasimenko (67 P/CG) és un cos molt menut amb un poc més de quatre quilòmetres en el seu costat més llarg. La seua composició exacta no és coneix, barreja de gels d’aigua, de diòxid de carboni, d’amoníac, etc… De fet, la seua densitat és de només de 0,4 g/cm3, més baixa que la de l’aigua. De fet podria surar en un mar suficientment profund de la Terra. Per tot això la seua gravetat és ínfima i aterrar-hi és tota una proesa.

Els arpons preparats per enganxar-s’hi no van funcionar per una raó encara desconeguda. Per això Philae va rebotar dues vegades com si fos damunt d’un llit elàstic, i aterrà a la tercera. Després sembla que només dos dels tres taladres dels extrems de les pates van aconseguir fixar-la a terra.

Però solucionats els problemes inicials, la imatge panoràmica promesa amb la càmera CIVA va portar la decepció. Com podeu veure a la imatge que encapçala aquest apunt, un muntatge on es veu la nau enmig de les imatges que ha enviat des de la superfície, es veu clarament que ha caigut en una zona d’ombra, amb només 1:30 h de llum al dia, insuficient per recarregar les bateries.

CometLandingAixí que les coses es va precipitar el divendres. Es va intentar fer la seua missió principal amb l’energia que donaven les 60 hores de bateria. I, tal com ens va contar en l’entrevista d’Ecos del Cosmos, Pedro Gutierrez, de l’IAA, es van atrevir a perforar el subsòl fins uns 20 cm per treure el material intern. Els  astrobiolegs ja assumeixen que, almenys part dels materials bàsics importants per a l’evolució química de la vida arribaren a la Terra per impactes de cometes i asteroides. Aquesta anàlisi del material cometari és, per tant, essencial per veure si això és cert o no. El perill que Philae eixirà disparat a l’espai eren ben presents. Si no estava ben enganxat, un esforç cap avall perforant implica una reacció oposada en sentit contrari. Tercera llei de Newton: acció i reacció.

Però tot va anar bé. Els diferents experiments van treballar sense parar i ja ben entrada la matinada del dissabte, Philae va retornar les dades científiques a la Terra a través de la nau Rosetta. Durant aquestes apressades hores també es va alçar 4 cm la nau i es va girar 35º per augmentar la insolació solar. Però als pocs minuts la nau comunicà que la seua energia queia ràpidament i que passava a hibernar-se.

Poc a poc anirem coneixent que s’hi amaga dins i sobre la superfície de 67P/CG. Mentrestant Philae, com un heroi que ho ha donat tot pels seus, jau en un son etern en un món ja no tan desconegut. Etern? Potser no. Algunes veus parlen que en aproximar-se el cometa al Sol, Philae quede més enllumenat i puga tornar de les ombres. Però això ja seria ben entrat 2015. Per tant, des d’ara, podem dir: Moltes gràcies Philae a tu i tot el teu equip.

Per seguir a Philae, millor el seu twitter. @Philae2014

Imatges:

1.- Muntatge fotogràfic de Philae, la seua orientació en mig de la panoràmica des de la superfície de 67 P/CG. ESA/Rosetta/Philae/CIVA
2.- Separació de Philae vista des de Rosetta. ESA/Rosetta/MPS for OSIRIS Team MPS/UPD/LAM/IAA/SSO/INTA/UPM/DASP/IDA.
3.- Alegria en el control de la missió. #CometLanding Webcast.

Ecos del Cosmos: Rosetta, Philae i l’exploració d’un nou món

Rosetta_PhilaeAvui a Ecos del Cosmos, el programa d’astronomia de Ràdio Universitat expliquem l’aventura de la nau Rosetta, que durant 10 anys ha estat navegant per l’espai per trobar-se amb el cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko (67 P/CG). L’arribada al seu destí ja va ser l’agost passat. Des d’aleshores ha estat estudiant el cometa  des de ben aprop i dimecres passat, finalment, va llençar la xicoteta nau que l’acompanyava, Philae, per aterrar sobre el cometa. Un èxit, realment ciència ficció fet fet científic. Com va dir un dels responsables de l’Agència espacial Europea:

Hollywood is good but Rosetta is much better

Per parlar-nos de la missió Rosetta i de la seua importàcia científica i tecnològica entrevistem Pedro Gutiérrez, Científic Titular del CSIC en el Instituto de Astrofísica de Andalucía i Co-Investigador de la càmera Osiris a bord de Rosetta.

Podcast, Ecos del Cosmos, 14 de novembre 2014


Hui parlem de l’arribada del mòdul Philae sobre el cometa 67 P/Chyurimov Garasimenko. Parlem amb Pedro Gutiérrez, científic titular del CSIC a l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia, coinvestigador de la cambra Osiris a bord del Rosetta. I, a més, les nostres seccions habituals: Actualitat Astronòmica, I a mi què i l’Astroconcurs.

Astropregunta:
De qui és esta cançó, que ens parla de la constitució i forma de l’univers? Pista: no és la banda sonora de The Big Bang Theory:

Astropregunta musical del 14 de novembre de 2014 (a partir del minut 51:15)

I sapieu que si contesteu bé la pregunta, rebreu un llibre donat per la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.

Imatge: Composició artística de Rosetta i el cometa. ESA.

Philae a punt d’arribar al cometa cantaire

Sound_comet2Ja queden poques hores per a que siga llançada la nau Philae sobre el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. La separació del mòdul d’aterratge Philae de la nau Rosetta, que l’ha portat a sobre els últims 10 anys, està planificada per a les  09:03 GMT (10:03 hora local). I després d’un llarg viatge d’unes set hores de durada al voltant de 67 P/CG, l’aterratge està previst a les 16:02 GMT (17:02 hora local). L’Agència Espacial Europea (ESA) ha organitzat un gran esdeveniment mediàtic des del control de la missió per a avui dimecres 12 amb l’emissió contínua per streaming a la web especial Rosetta #CometLanding webcast o també visible per la web de l’IAA. Ací tenim la programació de dimecres 12 de novembre.

I els investigadors de l’Instituto de Astrofísica de Andalucia (IAA) a Granada, que han dissenyat la càmera OSIRIS que ens està mostrant unes imatges extraordinàries, organitzen al Parque de las Ciencias de Granada, una sessió per veure la retransmissió de la Agencia Espacial Europea (ESA). Aquesta vegada si que es hi haurà comunicats de premsa, entrevistes i reconeixement al treball ben fet. No com quan arribà aquest estiu Rosetta al cometa en que cap mitjà de comunicació no en va fer ni cas. Segurament seria per les vacances d’estiu.

I hui, la gran sorpresa. S’ha conegut que el cometa canta! Els cincs instruments del Rosetta’s Plasma Consortium (RPC) estudien el plasma al voltant del cometa, el gas ionitzat conductor de corrent elèctric i camp magnètic. Aquests instruments ens donen informació sobre la interacció del vent solar amb el cometa i l’activitat de la tènue “atmosfera” cometària. Tot ben normal i d’alguna manera rutinari.

Però els científics s’han quedat parats en veure que el cometa sembla estar cantant una “cançó” en forma d’oscil·lacions del camp magnètic de l’entorn del cometa. Cantada a 40-50 milihertz, molt per sota de la capacitat de l’oïda humana que capta  el so només entre 20 Hz i 20 kHz, per fer-la audible les freqüències s’han incrementat en un factor d’aproximadament 10.000.

Se suposa que la cançó és deguda a l’activitat cometària però el mecanisme físic que la produeix encara és un misteri. “No coneixen la física que hi ha darrere d’aquest descobriment“, comenta Karl-Heinz Glaßmeier, investigador principal i cap del Space Physics and Space Sensorics del Technische Universität Braunschweig d’Alemanya.

Podeu escoltar el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko cantant en aquest enllaç o directament ací baix.

I al final acabarem sabent pronunciar com cal els noms dels ucraïnesos que descobriren el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko gràcies a Irina Vavilova. Sempre cal ser respectuosos amb els noms de les persones, ací i en la Xina Popular.

Imatge: Impressió artística del cometa cantaire 67P/Churyumov-Gerasimenko. ESA/Rosetta/NavCam

Com és de gran el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko?

67PCG-Valencia2En estudiar el Sistema Solar el primer que t’adones és que tot és veritablement gran i fora de les mides humanes. De vegades però, els objectes a explorar es poden comparar amb construccions humanes. És el cas del cometa 67 P/Churyumov-Gerasimenko que amb una mica més de quatre quilòmetres de punta a punta s’encabiria perfectament en les  nostres ciutats. Tot esperant per al pròxim dimecres l’arribada a la superfície del cometa del mòdul de descens Philae, us deixe unes imatges de les nostres capitals amb el cometa a escala.

67PCG-Barcelona2

 

67PCG-Palma2

 

14550636245_d73684cd37_z

Imatge 1: Composició de València, Barcelona i Palma de Google Earth amb el cometa a escala. Enric Marco.
Imatge 2: El cometa amb edificis i muntanyes terrestres. ESA.

¡Aterriza como puedas! … en un cometa

El títol de la mítica pel·lícula ¡Aterriza como puedas!, en que una colla de descervellats tractava de fer aterrar un avió, em serveix per explicar-vos l’increïble aventura de tractar de fer aterrar el mòdul de descens Philae sobre la superfície del cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko (67 P/CG). Com s’explica en el vídeo de la NASA adjunt, aquesta serà una maniobra ridiculament difícil, per suposat molt més complicada que posar-se en òrbita al voltant d’un planeta o aterrar en la superfície de Mart. Al vídeo és nota l’admiració que l’Agència Espacial Americana sent per l’aventura europea. Per una vegada els americans ens envegen…

I és que la cosa és molt i molt dificil per diverses raons.

Primerament, el cometa és extremadament irregular, cosa que no estava prevista. L’òrbita de la sonda és extremadament complicada per anar acostant-se fins a unes poques desenes de quilòmetres al cometa sense xocar amb ell.

PhilaeDesprés la nau Rosetta arribà a primeries d’agost, només fa tres mesos, i per tant la cartografia del cometa no és tan detallada com la que tenim de Mart, per exemple. No sabem de manera exacta que pot trobar Philae quan estiga a punt de tocar la superfície. De fet, de tots els llocs possibles d’aterratge s’ha elegit el més suau i el que permet una millor comunicació amb la nau Rosetta i amb la Terra, l’anomenada regió J, que des de fa uns dies ha estat anomenada Agilkia.

I finalment cal recordar que 67 P/CG és un cometa actiu amb la possible aparició de dolls de gas i pols en qualsevol punt de la superficie, fins i tot baix de Philae.

I que passarà quan toque la superfície? Doncs tres taladres/visos situats als extrems de les pates taladraran la superficie per enganxar-s’hi. La poca gravetat del cometa pot provocar el desagradable efecte que en tocar la superfície, Philae rebote i la missió acabe en desastre.

Ja heu vist que tota la nomenclatura del projecte té un regust de l’Egipte antic.  El nom de la missió, Rosetta, no és casual ja que com la pedra conservada al Museu Britànic permeté descobrir el significat dels jeroglifics, la nau permetrà coneixer l’origen de l’aigua al Sistema Solar. Philae, el mòdul de descens, és el nom d’una illa al riu Nil on s’hi feren les darreres incripcions jeroglifiques al segle IV i V. I ara la zona on aterrarà Philae, Agilkia és altra illa del Nil, on es trasllararen els edificis de Philae quan s’inundaren per l’aigua de la presa d’Assuan.

L’elecció del nom Agilkia ha estat triat per votació popular en els últims dies d’octubre. Més de 8000 noms van ser proposats per participants de 135 països d’arreu del món.

I si voleu un vídeo didàctic i menys formal, podeu veure aquesta simpàtica animació en forma de conte infantil. Era una vegada … preparant-se per a l’aterratge en un cometa. En aquest enllaç d’ESA el podeu veure en castellà.

I si voleu jugar a tractar d’aterrar en 67 P/CG, podeu jugar al joc que proposa la NASA per a ordinadors, iPhone o iPad: Quest for a comet!

Com veieu, d’ací a uns dies també hi haurà emoció allà baix, ben lluny de la Terra.

Imatge: Impressió artística de Philae baixant a la superfície del cometa 67P/CG. ESA/ATG medialab.

Ecos del Cosmos: Mart

Mars-CanalsTornem amb vosaltres amb el segon programa de la tercera temporada per parlar de ciència, de l’Univers i de l’exploració espacial. Avui ens acompanya una nova veu, Amelia Ortiz, que fins ara havia col·laborat amb Ecos del Cosmos des de fora, amb les Notícies del Cosmos i posant la seua veu a les distintes seccions del programa. Des de hui la tindrem amb nosaltres i amb ella vindran noves seccions que anirem descobrint.

Mart sempre ha fascinat l’ésser humà. Ben roig al cel, com la sang vessada al camp de batalla. És per això, que ja des de l’antiguitat se l’ha associat al déu de la guerra . Bé sota el nom d’Ares a Grècia o Mart a Roma rebia sacrificis abans del combat i es deia que apareixia al camp de batalla acompanyat per Bel·lona, una deessa guerrera identificada com la seua dona. A Roma va disposar d’un temple a l’actual camp de Mart. Avui parlarem de Mart, no el déu, sinó el planeta, tan prop però encara tan desconegut.


Podcast, Ecos del Cosmos, 31 d’octubre 2014

Hui donem la benvinguda en el programa a Amelia Ortiz, de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València. Amb ella parlem de Mart, el planeta roig, de l’exploració espacial, de la búsqueda de vida i dels mítics canals marcians. I a més, les nostres seccions habituals: Actualitat Astronòmica, En aquell temps, l’Astroconcurs… i una de nova: I a mi què! sobre la tecnologia espacial aplicada a la vida diària.

Imatge: Canals de Mart. Percival Lowell.

Rosetta a la cerca de l’aigua. La pel·lícula.

Ja han començat els preparatius per a l’aterratge del mòdul de descens Philae sobre la superfície del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko previst per al dia 12 de novembre i l’Agència Espacial Europea (ESA) ha posat en marxa una important campanya mediàtica per donar a conéixer la fita i emocionar als contribuents europeus. La pel·lícula curta Ambition explica de manera poètica la importància de la cerca de l’aigua a l’Univers i la contribució de la sonda Rosetta.

Us deixe l’espectacular vídeo que s’ha de veure. Us deixe, a més a més, un resum del diàleg i d’alguns dels comentaris dels científics de la missió. Si l’anglés del vídeo no us fa el pes, podeu posar subtítols en castellà al vídeo pitxant el botó de configuració (la rodeta).

Rosetta: l’ambició de convertir ciència ficció en fet científic

ambitionImagineu un erm com un immens llenç en que un mestre i la seua jove aprenent tracten de convertir roques en planetes i llunes, asteroides i cometes. Fan levitar els mons per sobre dels seus caps, girant en òrbita al voltant del seu Sol simbòlic

Quina és la clau de la vida a la Terra?“, pregunta el mestre.

L’aprenent nega amb el cap. La resposta és òbvia: l’aigua.

Durant molt de temps, els orígens de l’aigua, i de fet de la vida al nostre planeta, van ser un misteri absolut. Així que vam començar a buscar respostes més enllà de la Terra” continua el Mestre.

Amb el temps ens vam girar cap als cometes. Un bilió de boles celestes de pols, de gel, de molècules complexes, que van quedar del naixement del nostre Sistema Solar. Abans vistos com a missatgers de mort i destrucció, i al mateix temps tan encantadors“.

ambition-617x416I vam anar a agafar-ne un: un pla sorprenentment ambiciós.

Ciència ficció? No – fet de la ciència.

Com el curtmetratge Ambició de Tomek Baginski deixa clar, és l’essència del que significa ser humà per intentar coses difícils, per assolir fites aparentment impossibles, per aprendre, adaptar-se i evolucionar.

I en el cor d’aquesta pel·lícula es troba Rosetta, la missió d’ESA per trobar-se amb, acompanyar i aterrar en un cometa. Una missió que començà com un somni, però que després de dècades de planificació, construcció i vol a través del Sistema Solar ha arribat a la seua meta.

El seu objectiu? Desbloquejar els secrets que s’amaguen dins del cofre del tresor de gel durant 4,6 milions d’anys. Estudiar la seua composició i la seua història. Buscar pistes sobre els nostres propis orígens.

Des de 100 km de distància, a 50, 30 i, a continuació, desafiant totes les expectatives, a només 10 km, Rosetta segueix captivant amb cada imatge i amb cada paquet de dades retornat.

La missió reescriurà els llibres de text de la ciència cometària.

Però hi ha més, un repte encara més gran, una altre ambiciósa primicia: aterrar en el cometa.

ambition-film-court-metrage-esa

L’escenari està llest. La data és el 12 de novembre 2014.

Com a escriptor de ciència ficció, és difícil pensar en un tema més excitant que l’origen i el destí últim de la vida a l’Univers“, diu Alastair Reynolds.

Amb l’arribada de Rosetta a 67P/Churyumov-Gerasimenko – un sorprenent èxit tècnic audaç, literalment la matèria de la ciència ficció – estem a la vora d’un nou capítol en la comprensió del nostre lloc en l’Univers

Rosetta es troba a menys de 10 km d’un cometa, i tots dos estan viatjant per l’espai a més de 60 000 km/h,” diu Matt Taylor, científic del projecte Rosetta d’ESA.

El mes que ve tractarem d’aterrar en el cometa, i amb la nostra nau espacial en òrbita al seu voltant, seguirem el moviment del cometa durant un any o més, tot veient com va evolucionant amb el temps.

Tot això és nou i únic i mai s’ha fet abans. Pot sonar a ciència ficció, però és una realitat per als equips que han dedicat tota la seua vida a aquesta missió, impulsada per empènyer els límits de la nostra tecnologia en benefici de la ciència i de buscar respostes a les grans preguntes sobre els orígens del nostre Sistema Solar.

El cel de novembre de 2014

ESA_Rosetta_LandingSite_primary_cropMalgrat ser ja en la tardor i amb novembre començat, la calor no ens deixa. Els cels romanen lliures de núvols, la qual cosa ens permet admirar les constel·lacions tardorals i els moviments dels planetes.

Tanmateix aquest mes de novembre no hi haurà gran esdeveniments celestes. Ni eclipsis, ni grans conjuncions. Potser alguna pluja de meteors…

I és que la visibilitat dels planetes no serà l’òptima aquests dies. Per començar Venus i Saturn estan situats actualment en la direcció solar i seran, per tant, inobservables.

Mart, actualment a la constel·lació de Sagitari, continua en la seua carrera desenfrenada cap a l’est. El planeta anirà movent-se cap a l’est de dia en dia, com fugint del Sol i, per tant, el podrem veure pràcticament cada vespre, en fer-se fosc, a la mateixa altura, cap al Sud Oest. Ara, a principi de mes, es troba en Sagitari però el desplaçament el portarà a les proximitats de Capricorni a final de mes. Un fi creixent de Lluna s’hi situarà a sobre el capvespre del dia 26 de novembre. I si, a més a més, disposeu d’un telescopi, no us perdeu l’encontre pròxim (0.8º) entre Mart i l’objecte M22, un cúmul globular en Sagitari la nit del 6 de novembre. Però l’observació directa de Mart amb telescopi resulta, a hores d’ara, decebedora. Cap detall és possible observar dels seus casquets polars, ni cap taca a la superficie. No debades es troba ben allunyat, a uns 255 milions de quilòmetres de la Terra.

Mars_Nov2014_Finder_Chart

A la matinada, poc abans de l’eixida del Sol serà possible veure el fugisser Mercuri. Precisament, avui dia 1 de novembre, assoleix la seua màxima elongació occidental, és a dir la seua màxima separació per la dreta del Sol, vista des de la Terra. Cap a les 6:30 i fins que la claror del Sol eixint apague la seua llum, si mirem cap a l’est el podreu veure al mig de la constel·lació de la Verge. Aprofiteu aquests primers dies de novembre ja que el primer planeta s’anirà enfonsant en la claror del Sol ràpidament a mesura que passen els dies.

Júpiter, com ja vaig dir el mes passat, serà l’espectacle del cel dels mesos a venir.  Ara és un objecte ben brillant a la constel·lació del Lleó. El rei dels planetes surt per l’horitzó est aquests primers dies de novembre passada la una de la matinada, mentre que a final de mes ja el podrem veure a partir de la mitjanit. La lluminositat del planeta el fa difícil de confondre amb qualsevol altre objecte. Però si teniu problemes en trobar-lo, la Lluna vos ajudarà situant-s’hi al seu costat la nit del 13 al 14 de novembre.

Amb uns prismàtics de 7×50 o 10×50 podreu veure el seu disc i les seues quatre llunes més grosses. Ara, heu d’agafar els prismàtics ben ferms o utilitzar un trípode per evitar el moviments de les mans que farien bellugar la imatge.

I just en la constel·lació del Lleó, on actualment podem trobar Júpiter, es troba el radiant de la pluja de meteors de les Leònides, residus del cometa 55P/Tempel-Tuttle. Serà observable la nit del 17 al 18 de novembre. Enguany la visió por ser interessant ja que la Lluna no eixirà fins a tard en la matinada. Ja sabeu, no cal telescopi. Només mirar al cel i esperar que caiguen. Busqueu un lloc fosc, lliure de llums i sense edificis. Abrigueu-vos bé que pot fer fred… I gaudiu-los. En aquest enllaç d’Earth Sky podeu trobar més informació.

I l’exploració del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko per la sonda Rosetta continua. El 12 de novembre el mòdul de descens Philae tractarà d’aterrar sobre el cometa, en el que pot ser un veritable èxit de la enginyeria europea. Estarem espectants i ja en parlarem.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Novembre 6 23 23
Quart minvant Novembre 14 16 16
Lluna nova Novembre 22 13 32
Quart creixent Novembre 29 11 06

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de novembre de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge 1: Lloc d’aterratge del mòdul de descens Philae sobre el cometa 67P/C-G previst per al 12 de novembre 2014. Crèdit: ESA/Rosetta/MPS for OSIRIS Team MPS/UPD/LAM/IAA/SSO/INTA/UPM/DASP/IDA.

Imatge 2: Carta celeste de Mart per a novembre de 2014. De freestarcharts.com