I el cometa passà sense pena ni glòria

Hubble-siding-spring-mars-br3

Tot just fa just una setmana el cometa Siding Spring passà fregant Mart i encara estem esperant les fantàstiques imatges que s’anunciaven.

Doncs no les veureu perquè el cometa, tot i les espectatives, ha estat molt menys actiu del que s’esperava. Com ja he contat alguna vegada, els cometes són inconstants i just uns dias abans l’activitat de C/2013 A1 (Siding Spring) havia caigut en picat.

Però que se n’ha fet de les imatges? El dia després de l’encontre, la NASA va estar atabalada revisant tots els sensors de les diverses missions en òrbita marciana per veure si havien tingut algun dany a causa de la pols cometaria. Al llarg del dia els informes que anaven arribant dels equips encarregats de cada instrument de cada missió eren tranquil·litzadors. No s’havia detectat cap problema. Amb previsió del que podia passar les òrbites dels satèl·lits s’havien modificat per a que aquests no estigueren just sota les “bombes” cometàries sinó a resguard, quasi amagats darrere el planeta Mart.

Després vingué l’anàlisi de les imatges i dades preses. I resultà que el cometa no va mostrar la seua millor imatge en arribar al planeta roig. Cosa cada vegada més habitual en tractar-se d’un cometa. La seua activitat d’emissió de partícules i les seues cues van ser molt menors de l’esperat.

I és que les previsions va ser massa optimistes. Les observacions telescòpiques des de la Terra feien preveure per al cometa Siding Spring un nucli d’un quilòmetre de diàmetre però sembla que aquest realment no arriba a tindre 500 metres. La càmera HiRISE a bord de la nau Mars Reconaissance Orbiter amb una resolució de 138 metres/pixel va obtenir una increible imatge del nucli cometari de 2 a 3 pixels!  Tot i així, és la primera imatge d’un objecte totalment nou dins del sistema solar interior que prové del núvol d’Oort.

Comet-Siding-Spring-Mars-MRO-Orbiter-View-HiRISE-PIA18618-br2En la imatge adjunta podeu veure, a la part superior, la primera imatge del nucli d’un cometa de llarg periode, que ve, per tant, del llunyà núvol d’Oort.

A la part inferior trobem les imatges de tota la cabellera o coma cometària, núvol de pols i gas que embolica el nucli d’un cometa. Totes aquestes fotos provenen de la càmera HiRISE del satèl·lit Mars Reconnaissance Orbiter del 19 d’octubre de 2014.
El satèl·lit MAVEN, acabat d’arribar al planeta roig, es va estrenar amb una imatge en l’ultraviolat de la cabellera del cometa presa dos dies abans de l’encontre, quan encara estava a uns 8,5 milions de quilòmetres.

Mars-MAVEN-comet-siding-spring-IUVS-CSS-HYyA-PIA18619-br2L’Espectrògraf d’Imatges Ultraviolades ( IUVS ) mostra com la llum solar (en blau) es dispersa en la coma del Siding Spring. Aquest enorme núvol d’hidrogen atòmic  prové de les molècules d’aigua (H2O) que se sublimen en el nucli de gel i que es trenquen en àtoms d’hidrogen i oxigen per la llum ultraviolada solar.

I que passà amb els robots situats sobre la superfície de Mart? Sembla que només es tenen imatges des del robot Opportunity. Tanmateix només pogué fer fotos amb la seua càmera de gran camp (PanCam) que tampoc és cap meravella. A més a més les va haver de fer dues hores i mitja abans de l’aproximació màxima del cometa ja que a l’hora de l’encontre ja era de dia a la zona on s’hi troba actualment. A més a més feia poc va haver-hi una tempesta d’arena i la visibilitat no era òptima. La que mostrem ací és una foto d’una exposició de 10 segons.

Comet-Siding-Spring-Mars-Exploration-Rovers-Opportunity-Observation-Pancam-annotated-long-PIA18591_br-sEl cometa passà sense pena ni glòria si ho mirem des del punt de vista de l’observador extern. Tanmateix els sensors en òrbita marciana recolliren precioses dades d’un cometa verge i antic que ens donaran noves pistes sobre l’origen i formació del sistema solar, que ve a ser com conéixer d’on venim. Ja en parlarem.

Imatge 1:  Composició de dues fotos des del telescopi espacial Hubble de Mart i el cometa Siding Spring a la posició més pròxima entre ells a una separació de 1.5 segons d’arc o 1/12 del diàmetre angular de la Lluna.

Imatge 2: Primera imatge resolta d’un cometa de llarg periode. Crèdit: NASA / JPL-Caltech / University of Arizona

Imatge 3: Coma en ultravioleta del cometa. NASA/Laboratory for Atmospheric and Space Physics/Univ. of Colorado

Imatge 4: Observació des del rover Opportunity. NASA/JPL-Caltech/Cornell Univ./Arizona State Univ./TAMU

Un Sol ben actiu

2014-10-20 R-60X1000DISCSOLAR-Bullons

Aquests dies el Sol sembla bastant actiu dins d’aquest ensopit i fluix cicle solar. L’actual cicle solar 24 que començà entre 2009 i 2010 s’ha revelat molt poc intens en comparació amb els anteriors. Però, així i tot, ha tingut episodis de fortes erupcions solars i emissions coronals de massa que han causat intenses tempestes magnètiques en la Terra.

Des de fa uns dies podriem tindre un d’aquest episodis, ja que la regió activa que ha eixit de la vora est del Sol és realment espectacular. És tan gran que es pot arribar a veure a ull nu a l’eixida o la posta de Sol. (A les altres hores de dia, un filtre d’eclipse o filtre de soldador és indispensable. Protegiu-vos els ulls!).

Aquesta regió activa de nom AR2192 ja va produir una gran erupció solar ahir. El fort pols de llum ultraviolada i radiació X de les recombinacions magnètiques van causar una breu però forta apagada de ràdio al costat diürn de la Terra, sobretot en Àsia i Austràlia.

La regió activa AR2192 és diverses vegades més gran que la Terra com es pot veure en aquesta impressionant imatge presa fa 2 dies des de Nimes.

Aquesta taca és avui un terç més gran que ahir i la rotació del Sol la posarà els pròxims dies de cara a nosaltres (animació) i, per tant, cap a la Terra, amb l’augment de la probabilitat que una emissió coronal de massa o una gran erupció ens envie un intens vent de partícules carregades amb la formació de fortes tempestes geomagnètiques en la magnetosfera terrestre.

f_HMImag_171_1024La foto principal i primera d’aquest apunt l’ha obtinguda i processada avui Joan Maria Bullón, astrònom aficionat i expert astrofotograf. En ella podeu observar clarament la grandària de la taca i les vores fosques del Sol, efecte anomenat enfosquiment al llimb, clar indicador de l’existència d’una atmosfera solar. La llum que ens arriba als ulls tangencialment des de les vores del Sol ha de travessar més capes de l’atmosfera solar que la llum que ens arriba del centre del disc solar. El mateix efecte que es produeix a la posta del Sol quan el veiem menys intens per l’absorció de les capes de l’atmosfera terrestre.

Podeu veure el Sol quasi en directe amb diversos filtres en la web del Solar Dynamics Observatory, satèl·lit de la NASA que monitoritza el Sol.

Imatge 1: Sol en llum blanca. 20 octubre 2014. Joan Maria Bullón. Amb permís.
Imatge 2: Image de la corona solar a 171 Àngstrom del Solar Dynamics Observatory. S’observen clarament els bucles magnètics de la zona activa.

Quan els mons quasi xoquen: Siding Spring a l’encontre de Mart

Al nostre sistema solar sempre passen coses. Com ara el nou espectacle que ens prepara per avui diumenge a la nit, a les 20:27 hora local, el cometa Siding Spring en passar fregant l’atmosfera de Mart.

Mars-Comet-NASAFa uns dies la nau Mangalyaan de l’Índia i la MAVEN de NASA se situaren en òrbita marciana. Arribaren tot just a hora per observar, conjuntament amb altres satèl·lits com el Mars Express europeu i els robots marcians Oportunity i Curiosity, l’arribada a les proximitats de Mart del cometa Siding Spring. Una oportunitat de veure un cometa passant a només uns 135.000 km de distància de Mart des de la seguretat i comoditat de la Terra.

El cometa C/2013 A1 (Siding Spring) no semblava un cometa massa interessant quan va ser descobert el 3 de gener de 2013 per Robert H. McNaught a l’ Observatori de Siding Spring, a Austràlia. Però ben aviat es veié que el 20 d’octubre de 2014 passaria per les proximitats del planeta roig.

C2013A1_140919La NASA s’ha prés molt seriosament l’encontre. Els càlculs orbitals precisos prediuen que el cometa passarà amb una velocitat de 56 km/s a una distància de 135.000 km de Mart, una distància suficient per evitar les nombroses sondes terrestres però potser no massa per evitar que la pluja de partícules cometàries associades a les dues cues puga malmetre algun dispositiu o sensor. I, és que l’estimació de partícules de pols expulsades a l’espai pel cometa, calculada a primers d’any, era de 100 quiilògrams per segon, cosa que incrementarà la pluja de meteors cinc vegades l’activitat anual.

Els enginyers de la NASA preveuen que el moment de màxim perill no serà quan el cometa estiga en el seu punt més pròxim sinó uns 90 minuts més tard. Serà en aquest moment, d’uns 20 minuts de durada, en que Mart es trobarà més prop del centre de la cua de pols que segueix el cometa. És per això que la NASA ha reposicionat els satèl·lits en òrbita marciana per que no estiguen tan exposat a la pols del Siding Spring.

El cometa Siding Spring prové del Núvol d’Oort, una gegantesca regió esfèrica que envolta el nostre Sol a una distància entre 5.000 i 100.000 unitats astronòmiques. En aquet núvol gegant s’hi troben milions d’objectes gelats que es creu que constitueixen el material sobrant de la formació del sistema solar .

Siding Spring serà el primer cometa del Núvol d’Oort en ser estudiat de prop per naus espacials, donant, d’aquesta manera, als científics una oportunitat invaluable per aprendre més sobre els materials, incloent-hi l’aigua i compostos de carboni, que Earth-Moon-Comet-Siding-Spring-Distance-Comparison2-fivan existir durant la formació del sistema solar fa 4600 milions d’anys.

L’expectació per l’encontre és enorme. La web especial de la NASA per donar informació i seguir en directe l’esdeveniment sembla colapsada i és dificil d’accedir-hi.

Podeu veure dades del cometa minut a minut a Live Comet Siding Spring (C/2013 A1)

Imatge 1: Esquema de l’encontre. De Siding Spring Comet To Fly Past Mars; Could Damage NASA Orbiters.
Imatge 2: El cometa Siding Spring es va observar el 19 de setembre 2014 amb el Very Large Telescope de l’Observatori Europeu Austral ( VLT ). En aquell moment, el cometa estava a 1 ua de la Terra i a 1,494 ua del Sol. Crèdit : ESO / A. Guilbert – Lepoutre.
Imatge 3: Si Mart fora la Terra, com seria l’encontre? El pas a 1/3 de la distància Terra-Lluna.

Ecos del Cosmos: La contaminació lumínica

P1020393sTot ens quedem meravellats quan una nit, perduts per l’interior del País Valencià o pels poblets del Pirineu, alcem el cap i observem la bellesa de la Via Làctia creuant el cel, els milers d’estels que omplin la volta celeste.

I això ens passa perquè ja fa dècades que el cel de les nostres ciutats ha perdut l’encant del firmament, perquè l’urbanisme desfermat i sense control ens l’ha furtat. Avui parlarem d’aquest problema, la contaminació lumínica, i com resoldre’l amb diversos experts que ens acompanyen.


Podcasdt, Ecos del Cosmos, 17 d’octubre 2014

Comencem la nova temporada del programa entrevistant Ángel Morales, expert en contaminació lumínica de la Universitat de València. Parlem dels reptes i riscos d’aquest problema. I, a més, les nostres seccions habituals: actualitat astronòmica, el cel a simple vista, el concepte i l’astroconcurs.

Làmpares a València. AMR.

Fer Harca, píndoles d’història medieval valenciana

Harca2De menut no veus el perill ni el coneixes. Per això els més inconscients dels amics animaven els altres a batre’s a pedrades contra aquells estranys xiquets  de l’altra banda del riu. Jo, més tímid i pacífic, no vaig participar mai d’aquells atacs però l’expressió se’m va quedar gravada al cervell.

I ara Fer Harca torna a aparéixer en la meua vida en forma de llibre d’història, de recull de xicotets articles d’història medieval de la mà de tres joves historiadors  que expliquen la història d’una altra manera, més planera, més divulgativa, i, molt important per als llecs, sense notes a peu de pàgina.

Aficionat des de sempre a la història del món, però sobretot a la nostra història pròpia, la dels valencians dins d’aqueixa Corona d’Aragó tan oblidada, he passat de tindre a la mà històries dinàstiques, amb totes les decisions polítiques i militars dels nostres reis, amb els encerts i desencerts, fàcils de detectar des de 600 anys en el futur, a durs però necessaris estudis econòmics de consells municipals i Generalitat fins a arribar al llibre Fer Harca, de Frederic Aparisi, Vicent Baydal i Ferran Esquilache que tinc entre mans, un compendi de petites històries de la vida quotidiana de la gent del Regne de València medieval.

Aquesta època va ser la que ens va configurar com a poble i ens va donar conciència de ser poble, com tan bé conta Vicent Baydal a “Els valencians, des de quan són valencians?”, un temps que va ser viscut per gent normal que vivia en un país normal sota els Furs del Regne i que els defensaven sempre que calia.

La societat valenciana tenia, és clar, les seues peculiaritats com, per exemple, ser, en aquells anys, el nucli central del cultiu de l’arròs a Europa. Com diu Ferran Esquilache, “En l’època medieval el cultiu de l’arròs és pràcticament una exclusivitat valenciana en tot l’Occident europeu”. Però no només l’arròs, el vi n’era també un referent, donada la mala fama que tenia beure aigua, ja a través d’ella es transmetien un grapat de malalties mortals i també era realment “el país de l’olivera” com han popularitzat Obrint Pas, amb un cultiu que es remonta als fenicis, passant per romans i musulmans.

Però també era un país amb dues llengües separades, el català vingut del nord, llengua dels colonitzadors i l’algarabia (àrab) que parlava la comunitat musulmana, que com demostra Vicent Baydal eren “arabòfons persistents”.

Però on sembla més divertit és en el morbo del capítol dedicat a la “Pobla de les Fembres Pecadrius”, conjunt de bordells situats cap a la zona de l’actual barri del Carme, que arribà a tindre 676 dones dedicades al plaer carnal, la majoria d’elles castellanes (53%). En una societat monolingüe com la valenciana medieval segur que serien considerades ben exòtiques.

Però caldria destacar l’estudi dedicat a la banya de l’unicorn, un ésser mític considerat real sense que ningú l’hagués realment vist i la  qual s’atribuïa un poder terapèutic espectacular. Sobta veure tot un hereu de la corona com Joan el Caçador, fill de Pere el Cerimoniós, fent experiments amb la banya màgica i les conclusions que en trau. Una superstició que, malgrat els avenços de la medicina, encara perdura en ple segle XXI amb la caça il·legal d’un altre unicorn, aquest ben real, com és el rinoceront.

Regaleu i regaleu-vos Fer Harca. Un bon regal per als amants de la història. Llegint-lo i sabreu qui era realment Vinatea, l’origen del barri de Russafa, la trajectòria vital de molts pobles abandonats i la història interessant i sempre oblidada dels musulmans que visqueren en aquesta part de l’Andalus.

Juli Capilla en parlà extensament fa uns dies al suplement cultural “Posdata” de Levante, La meravellosa història de la València medieval.

Dades del llibre: Fer Harca. Històries medievals valencianes, Frederic Aparisi, Vicent Baydal i Ferran Esquilache: pròleg d’Enric Guinot, Drassana, col·lecció “Odissea”, 1, 2014, 109 pàgs.

9 d’octubre amb Pep Gimeno “Botifarra” i Ahmed Touzani

botifarra-TouzaniImpressionant i tot un encert ha estat el recital de Pep Gimeno “Botifarra” i d’Ahmed Touzani, al qual hem assistit com a commemoració del dia 9 d’Octubre a la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna. A aquesta parella de cracks musicals ja els havia escoltat junts fa uns anys a Ca les Senyoretes. Però la cosa s’ha ampliat i refinat des d’aleshores.

Alguns assistents podien pensar que escoltarien un recital de música tradicional valenciana, talment com ens té acostumats Pep Gimeno “Botifarra”, però ens vam trobar davant un espectacle nou, potent, complet i atractiu, tant des del punt de vista musical com de l’emocional en trobar-nos davant una veu novedosa, la de Ahmed Touzani, de Tanger-Genovés, que s’adia perfectament a l’estil de Pep Gimeno “Botifarra” i, en la seu llengua, seguia i posava la seu veu a sons i músiques del seu país d’origen, Marroc i Tànger, en una continuació dels ritmes musicals valencians. No sabem si això és exactament allò que els experts diuen “mestissatge”, però si es així, benvingut siga perquè ens ha demostrat que la música és el llenguatge universal per excel·lència i que entre les nostres terres i les del nord d’Africa, les de parla àrab, hi ha alguna cosa més de 14 km. de mar que ens separa-uneix: durant hora i mitja hem recuperat vivències que són nostres, com nostra és l’herència cultural que vam rebre en els 900 anys que la cultura àrab va ser nostra, la de la nostra terra.Botifarra-Touzani2

De Banda a Banda” és el títol de l’espectacle que protagonitzen Pep Gimeno “Botifarra” i d’Ahmed Touzani. Un espectacle que ha envaït la Casa de la Cultura vallera de color, l’olor, la musicalitat, vivències sota la forma de la tradició musical popular, representada per Botifarra i la frescor de les peces musicals que ens oferia entroncades amb les valencianes Ahmed Touzani. Els dos costats de la Mediterrània es donaven la mà de la millor forma possible: per la cultura, per la música, per la tradició.I hem recordat “Un pont de mar blava” el disc del Llach, i sobre tot a la cantant Amina Alaoui que, en àrab n’interpretava els temes, quan escoltàvem Ahmed Touzani cantar en la seua llengua ritmes com fandangos, la granaïna, romanços o fins i tot una versió àrab d’un tema popular que volem siga nostre com “La Tarara” però que sembla ser universal. I per damunt de tot, sentir-lo cantar en valencià la primera estrofa de la malaguenya de Barxeta “Mira que he corregut terres”. Indescriptible.

Botifarra-Touzani3sI per damunt d’eixe pont de mar blava que és la Mediterrània hem traginat cançons, nostres i seues, i per un moment hem gaudit en sentir-nos part d’una concepció cultural que traspassa fronteres i agermana els pobles.

I després de gaudir de l’espectacle va ser hora de xarrar amb els artistes. Un bon començament del 9 d’octubre. Bona diada del País Valencià.

Text a partir de la Cotorra de la Vall.

Fotos. L’espectacle. Enric Marco.

 

Nobel de Física 2014, un premi enverinat

Winners of the 2014 Nobel Prize in PhysicsJa tenim el Nobel de Física d’enguany anunciat i aquest any amb polèmica.

L’Acadèmia Real Sueca de Ciències ha decidit atorgar el premi als investigadors japonesos Isamu Akasaki, Hiroshi Amano, i al nord-americà, encara que d’origen japonés, Shuji Nakamura per haver inventat, com diu la nota de premsa del Comité Nobel, una font de llum eficient energèticament i mediambientalment amigable: el LED de llum blava.

Com continua dient, la nota: En el esperit d’Alfred Nobel, el premi reconeix un invent d’un gran benefici per a la humanitat. Amb l’ús dels LEDs blaus, va ser possible crear la llum blanca. Amb l’arribada de les làmpades de llum blanca tenim ara una alternativa més duradora i més eficient a les velles fonts de llum. Des d’ací la meua enhorabona als guanyadors del Nobel de Física. És un bon invent que mereixia el premi i que ha permés un altre ús de la il·luminació.

Però com passa moltes vegades en ciència, els resultats aconseguits no s’apliquen correctament i així és com els LEDs de llum blanca s’estan generalitzant per a il·luminació exterior. En aquest sentit, cal remarcar que en tota la nota de premsa no es fa referència als efectes nocius de l’invent. Les societats de lluita contra la contaminació lumínica (IDA, Cel Fosc, etc…) i els grups d’investigació en cronobiologia no estan, a hores d’ara, massa contents en la forma de vendre el guardó, perquè no s’ha considerat la cara fosca de la llum. Ja que de mediambientalment amigable no en té res. Al meu bloc podeu trobar multitud d’apunts en què explique com la llum blanca dels LEDs té incidència en els animals nocturns i en la salut humana a causa de l’intens pic d’emissió en la zona del blau (veieu gràfic). Podeu llegir aquest o aquest apunt, però sobretot el nostre Informe sobre la LEDs blancs per a la Universitat de València. A més a més, una ràpida cerca per la xarxa troba perles com aquesta, The Mixed Blessing of Phosphor-Based White LEDs:  que, entre altres coses, comenta:ehp.119-a472.g001

Abraham Haim, director del Centre Israelí d’Estudis Interdisciplinaris en Cronobiologia, no portarà a sa casa LEDs blancs ni d’altres llums de longitud d’ona curta, per la seua preocupació dels efectes sobre la salut.  Per què? La llum blava que emet els LEDs suprimeix la producció de l’hormona melatonina en un grau superior a la d’altres llums visibles emeses a la mateixa intensitat. S’ha demostrat que la supressió de la melatonina provoca la desrupció dels cicles vigilia/son i ha estat relacionada amb un augment del risc de càncer de pit. Haim diu “Les llums modernes que emeten en el rang de  460 nm a 500 nm s’han de considerar “llums dolentes.””

Els efectes de la llum blanca han estat estudiats sobretot en animals. Aquests mostren una clara correlació entre l’exposició a la llum a la nit i la incidència de càncer. Actualment s’estan fent estudis a tot el món per confirmar-ho en humans. De moment l’Organització Mundial de la Salut ha adoptat una actitud de prudència i diu que “la disrupció circadiana és probablement carcinogènica en humans” També podeu llegir aquest text en anglés.

Però les llums blanques tambe afecten els ecosistems nocturns. Així, els insectes nocturns, que són la immensa majoria, són els més afectats. A l’article Light Pollution in Ultraviolet and Visible Spectrum: Effect on Different Visual Perceptions s’estudia l’efecte de diferents tipus de llums sobre el comportament de diferents espècies d’insectes.

I és que els insectes nocturns tenen un espectre visible diferent dels humans. Veuen els colors des del groc fins a l’ultraviolat. Per això un llum groc és totalment innocu per a ells, ja que no el veuen.Color-vision Però una llum blanca és molt atractiva per a aquests animals ja que queden atrets de forma irresistible pel color blau (que veuen molt bé) i queden atrapats al voltant de les faroles fins que moren fatigats o depredats per altres animals. Aquests llums blancs, per tant, tenen un efecte xuclador de la biomassa de zones fosques a zones il·luminades i minven recursos als animals que s’alimenten d’ells. Per tant, els llums blancs afecten la biodiversitat reduint el nombre de membres de les diferents espècies animals.

Però a banda de tot això, els LEDs tenen el problema que han estat introduïts en l’enllumenat públic només des d’un punt de vista economicista. Cert sector de la indústria d’aquests productes vol vendre els LEDs blancs només com a “làmpades de baix consum” sense tindre en compte que la possibilitat de regulació en potència per a diversos horaris nocturns i situacions és el seu principal avantatge. De moment, i fins que la cosa no millore, la seua eficiència no és major que la de les làmpades tradicionals. (Alejandro Sánchez, 2014).

Ah! I també caldria parlar de la incidència en la contaminació lumínica i el problema del reciclatge dels LEDs al final de la seua vida útil, ja que tenen multitud de metalls pesats, altament tòxics. Però aquest apunt es fa molt llarg i ja en parlaré en una altra ocasió.

Per tot això no puc estar d’acord amb les meravelles de l’invent que es poden llegir a la nota de premsa del comité Nobel d’avui. La credibilitat dels Nobel està sobrevalorada. Recordeu alguns premis de la Pau, per exemple o de Literatura. Però no esperava que l’ona arribara també al Nobel de Física. Un Nobel per als LEDs blancs a les portes de l’Any Internacional de la Llum. Caldrà continar fent molta pedagogia.

Figura 1: Els premiats en un dibuix del comité Nobel.

Figura 2: La llum dels LED de llum blanca consta d’un fort pic, de llum d’ona curta en l’interval de 460 nm (en la zona del blau) i un segon pic d’emissió, més ampli en la part més llarga longitud d’ona de l’espectre . Ben Warfield i George Brainard / Universitat Thomas Jefferson.

Figura 3: Espectre visible per a humans i insectes. De Insect Vision.

El cel d’octubre de 2014

Comet-Siding-Spring-Mars-Artist-Concept-br2Pluges benvingudes en començar la tardor. Nits nuvoloses, però, que ens impedeixen mirar el firmament i seguir la cursa dels planetes per la volta celeste. Però com que les pluges passaran tant si com no, caldrà fer el repàs de la posició dels planetes i els esdeveniments més importants que tindrem al cel aquest mes de reivindicacions.

Al capvespre Saturn i Mart són els planetes que seran visibles. Però durant aquest mes tindran un comportament ben diferent a causa de la gran diferència de velocitats orbitals. Així Saturn, tan lluny de nosaltres i amb un període orbital d’uns 30 anys, sembla clavat enmig de la constel·lació de Balança on s’hi està des de fa mesos. I que són uns mesos front a la immensitat temporal d’una òrbita saturniana? Així que el moviment del Sol en l’esfera celeste cap a l’est ( moviment anual ) acabarà per engolir-lo dins de la seua lluentor a finals del mes d’octubre. De fet, a partir del 20 d’octubre serà ja molt difícil observar-lo després de la posta de Sol ja ben prop de l’horitzó.

Per contra, Mart, amb una velocitat orbital molt més gran, anirà movent-se cap a l’est de dia en dia, com fugint del Sol i, per tant, el podrem veure pràcticament cada vespre, en fer-se fosc, a la mateixa altura, cap al Sud Oest. Si ara, a principi de mes, es troba en l’Escorpí, prop de l’estel Antares, ràpidament es mourà al Serpentari i arribarà a Sagitari a final de mes. Un quart creixent de Lluna s’hi situarà a sobre el capvespre del dia 28 d’octubre. I, si disposeu d’un telescopi, no us perdeu l’encontre pròxim (0.6º) entre Mart i l’objecte M8, també conegut per la Nebulosa de la Llacuna. Serà la nit anterior, la matinada del 28 d’octubre a les 00:41. Es podria fer una foto ben bonica.

La visibilitat de Mercuri serà molt difícil aquest mes. El 16 d’octubre es trobarà en conjunció inferior amb el Sol. És a dir, estarà alineat amb ell i serà, per tant, inobservable. Ara bé, a partir d’aquest moment, s’anirà apartant de la nostra estrella i podrà ja ser visible uns 45 minuts abans de l’eixida del Sol en la constel·lació de la Verge, mirant cap a l’est.

El rei de la nit, i que serà l’objecte més interessant del pròxim hivern i primavera, és el planeta Júpiter. Actualment ix per l’est cap a les 4 de la matinada. Però cada vegada eixirà més aviat. A final de mes sortirà ja a 1:30. El dia 18, una Lluna minvant s’hi situarà a la dreta. Un bon ajut per descobrir-lo.

I que ens porta l’exploració espacial? Fa uns dies la nau Mangalyaan de l’Índia i la MAVEN de NASA se situaren en òrbita marciana. Just a hora per observar, conjuntament amb altres satèl·lits com el Mars Express europeu i els robots marcians Oportunity i Curiosity, l’arribada a les proximitats de Mart del cometa Siding Spring. Una oportunitat de veure un cometa passant a només uns 140.000 km de distància de Mart des de la seguretat i comoditat de la Terra. Ja en parlarem més endavant.

Finalment, recordeu que la nit del dissabte 25 al 26 d’octubre passarem a l’horari d’hivern, restant una hora al rellotge i aproximant-nos una hora (GMT+1) a l’hora del fus horari on realment ens trobem (GMT).

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Octubre 1 20 33
Lluna plena Octubre 8 11 50
Quart minvant Octubre 15 20 12
Lluna nova Octubre 23 22 57
Quart creixent Octubre 31 03 48

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’octubre de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Dibuix artístic del cometa C/2013 A1 Siding Spring, vist des de Mart. NASA.