Agost acaba amb un aplec celeste

Lluna-Saturn2

S’acaba aquest estrany mes d’agost sense massa calor i, gairebé tots els dies amb núvols. L’observació astronòmica no ha estat fàcil. Algunes de les activitats previstes no han estat possibles i s’hauran de fer més endavant quan la metereologia ho permeta.

Tot i així, us deixe l’últim esdeveniment interessant del mes. Serà avui diumenge quan, en fer-se fosc, la Lluna, Saturn i Mart faran un aplec al cel. Aquesta nit del 31 d’agost a l’1 de setembre la Lluna s’hi aproximarà molt a Saturn. Poc després de la posta de Sol, ja podrem veure la Lluna ben prop del planeta i allí la podrem veure fins que s’amague rere l’horitzó cap a les 23:30. Serà, però a les 21:59 la màxima aproximació a Saturn. En aquell moment s’hi situarà a només 0,4º (distància centre-centre), i, per tant, a menys d’un radi lunar de la vora de la Lluna. Dues llumeneres brillants al cel, ben pròximes i Mart al costat espectant! Gaudiu de l’espectacle.

Imatge: Aproximació de la Lluna a Saturn. 31 d’agot 2014 a les 21:59. Stellarium.

Estivella ens espera aquesta nit

nit-estrellesAquesta nit continuem la ronda estiuenca de xarrades sobre el problema de la contaminació lumínica i la seua incidència sobre els ecosistemes i la salut humana. Aquesta nit serem a Estivella, el Camp de Morvedre, invitats per l’Associació Cultural Arrels. Abans hi haurà un taller astronòmic i després de sopar, si l’oratge ho permet, observarem els planetes, la Lluna i totes les nebuloses possibles des del Poliesportiu Municipal. Esteu convidats.

Ahir, el costat fosc de la llum a Aras

Aras-ConfAnit dijous vàrem estar a Aras de los Olmos, els Serrans, convidats per l’ajuntament, per parlar del problema de la contaminació lumínica i els seus efectes sobre l’observació del cel nocturn, el medi ambient i la salut humana. Ara, a més a més, l’allau de la instal·lació dels LEDs de llum blanca en l’enllumentat públic ha empitjorat encara més el problema.

Donat que ara mateix estan en festes en Aras, la nostra xerrada es va fer en horari nocturn. Així que cap a les 22:30 començà la nostra exposició. En totes les nostres presentacions, el que més ens interessa és la interacció amb el públic i les seues preguntes. Ahir estigueren preocupats per la creixent presència de la llum blanca en l’enllumentat públic però també sobre quin tipus d’enllumentat seria millor per a casa.

I després de la xerrada, amb els telescopis anirem a admirar el cel fosc d’Aras. De primeres ja és meravellós poder veure la grandesa i bellesa de la Via Làctia just al costat del poble, com es pot fer pràcticament a tot els Serrans, un privilegi del qual els que vivim en les comarques costaneres valencianes no podem gaudir. A més a més, la presència de la constel·lació de la Lira, que ja anava declinant cap a l’oest, es incità a observar el més famós dels seus objectes, M57, la nebulosa de l’anell, Es tracta d’una de les més conegudes i un exemple de nebulosa planetària. Veure el nuvolet en forma de donut, residu de la mort d’un estel, sempre sorprén a la gent. Entre altres objectes, també observàrem M56 un cúmul globular en la mateixa constel·lació. L’M56 està a una distància d’uns 32.900 anys llum des de la Terra. Vàrem veure també l’objecte NGC 457 en Cassiopea, cúmul obert d’unes 80 estrelles a el que alguns troben alguna semblança al personatge ET.

Aras-ObservacioPerò els núvols van començar a fer acte de presència i, a poc a poc, amagaren tot el cel. Així que cap a les 3 de la matinada vàrem haver de plegar i tornar cap a casa.

 

 

Imatges:
1. Un moment de la conferència. Enric Marco.
2. El cel estrellat d’Aras mentre els núvols pujaven. AMR.

I ara a Aras de los Olmos, els Serrans

CartelARAS20140828Aquest dijous 28 d’agost tornem a la comarca dels Serrans convidats ara per l’ajuntament d’Aras de los Olmos, per conscienciar els seus habitants i visitants, ja que estan en festes, sobre el problema de la contaminació lumínica i els seus efectes sobre l’observació del cel nocturn, el medi ambient i la salut humana.

I després amb els telescopis anirem a gaudir del cel fosc d’Aras amb l’ajuda de l’amic astrònom JuanMa Bullón. Esteu convidats.

Tità, la lluna gegant de Saturn, a Onda Cero

Gataca_Movie_Poster_BDilluns passat dia 25 d’agost, a partir de les 16:47, tornàrem a participar en el programa Jelo en verano d’Onda Cero, programa conduït per Arturo Téllez. La nostra contribució és setmanal, cada dilluns, i en l’espai de vesprada, parlem de diversos temes d’actualitat dins del camp de l’astronomia i astronàutica. Ahir, el meu company Fernando Ballesteros i jo parlàrem del satèl·lit Tità, la lluna gegant del planeta Saturn.

Tità és més gran que el planeta Mercuri i l’única lluna del Sistema Solar que compta amb una atmosfera significativa, descoberta per l’astrònom Josep Comas i Solà el 1908. L’atmosfera de Tità, densa i ataronjada, es compon principalment de nitrogen i és rica en metà i altres hidrocarburs. La seua composició química se suposa molt semblant a la de la primitiva atmosfera de la Terra primitiva, abans de la formació de la vida. A més a més compta amb un complet sistema de mars i rius d’hidrocarburs.

Enllaç a l’audio del programa (part 1, a partir del minut 47:33).

Imatge: Pòster de Gattaca, pel·lícula de ciència-ficció de 1997 protagonitzada per Ethan Hawke, Uma Thurman i Jude Law, i escrita i dirigida per Andrew Niccol. L’objectiu del protagonista del film és deixar la Terra i anar a Tità. Pel·lícula que tracta sobre la selecció genètica.

Una nit perfecta a Puebla de San Miguel

PueblaSanMiguel2El divendres 22 d’agost entre 40 i 50 persones assistiren a la jornada programada dins de les activitats del Parc Natural del mes, “Nit d’estrelles”.
En la sala de la Herrería de La Puebla de San Miguel, davant d’un públic atent, exposarem els fets, origen i conseqüències de la contaminació lumínica sobre l’economia, els ecosistemes naturals i la salut humana. També, és cal, presentàrem els nostres estudis sobre la comarca, destacant la foscor del seu cel que vam animar a preservar. Després amb converses posteriors, alguns dels assistents se sorprenien en assabentar-se que el color de la llum, i especialment el blanc i blau, puguen ser tan nocius.
Encara que les previsions de l’oratge no eren gens favorables, i alguns dels assistents s’havia plantejat anar-hi o no a la jornada, finalment els núvols no van fer acte de presència. Només cap a l’horitzó nord-est, els llamps il·luminaven intermitentment el cel fent encara més interessant l’observació. L’observació va ser perfecta encara que es notava prou humitat a l’ambient. Els observadors van gaudir amb el pas de l’Estació Espacial Internacional, diversos satèl·lits, Saturn i la seua lluna Tità, cúmuls estelares com el doblePueblaSanMiguel cúmul de Perseu o M13 d’Hèrcules, estels fugaços, la Via Làctea, en tot el seu esplendor des de la constel·lació de l’Escorpí al Sud, a la constel·lació de Cassiopea al Nord, passant pel zenit amb Cigne, la dèbil constel·lació del Dofí, indicador de la foscor del cel… i, fins i tot, com ja he dit, amb l’espectacle dels llamps que s’observaven cap al NE. Cap a la 1:00 h de la matinada el públic, sobretot els nombrosos xiquets presents, ja no aguantaven i acabàrem la part divulgativa de la jornada.
Però com que llavors el cel estava completament ras, ens animarem a fer una ruta nocturna de presa de dades per la part nord del Racó d’Ademús, i arribarem fins a Castellfabib, conquerida en 1210 per Pere I de Catalunya-Aragó, pare de Jaume I. Des de les 2:00 h fins a les 5.00 h recorreguerem uns 110 km per les carreteres i camins sinuosos del Racó i aconseguirem valors por dalt de 21 mag/sec2, indicació de la foscor del cel del Racó.
Imatge:
1.- Un moment de la xarrada. AMR.
2.- Un aspecte del cel de Puebla de San Miguel. Al fons es veuen les llums dels llamps llunyans. AMR.

Tornem al Parc de Puebla de San Miguel, el Racó d’Ademús

PNPueblaSanMigue2014

Aquesta vesprada-nit continuem amb la nostra feina de difusió del problema de la contaminació lumínica pels pobles i parcs naturals valencians.Avui tornarem a Puebla de San Miguel, petit poble de la comarca castellanoparlant del Racó d’Ademús. Ja sé que el poble està lluny i que es triguen unes dues hores de viatge en cotxe des de València, però de tota manera esteu tots convidats, sobretot si viviu o estiuegeu pels voltants.En aquesta ocasió participem en les activitats programades del Parc del Mes del Parc Natural de la Puebla de San Miguel, amb la xarrada divulgativa “El lado oscuro de la luz: Alumbrar bien para vivir mejor“.

Cartel Noche de estrellas 22.08.14 DEF

Després està prevista una observació astronòmica aprofitant la bellesa del cel estrellat de l’indret lliure de contaminació lumínica. Però les previsions metereològiques no semblen favorables. Buscarem alguna activitat alternativa.

I el Sol ens féu un regal

Sunrise01 Sunrise02 Sunrise03 Sunrise04 Sunrise05 Sunrise06 Sunrise07 Sunrise08L’observació celeste et dóna de vegades regals inesperats. Estàvem dilluns passat fotografiant, des de la vora de la mar, la inusual conjunció entre els planetes Venus i Júpiter quan, una vegada la lluïssor del cel va ser massa intensa i els planetes van desaparéixer, vam tindre la pensada d’esperar a veure l’eixida del Sol.

I puntual a la cita, a les 7:17 min., el Sol va començar a treure el seu disc per darrere l’horitzó. I aleshores va ser com, amb la càmera preparada, vaig poder captar com el disc solar li costava despegar-se de l’horitzó i adquiria una estranya forma en omega (Ω). Aquest efecte també rep el nom de vas etrusc (fotos 1 i 2), denominació que va posar-li l’escriptor Jules Verne, en un passatge de l’obra El raig verd (1882, a partir de la versió en anglés!).

Tots els ulls es van girar cap a l’oest. El sol semblava enfonsar-se amb més rapidesa quan s’acostava a la mar; que va llançar una llarga estela de llum enlluernadora sobre la superfície tremolosa de l’aigua; el seu disc aviat va canviar d’un to d’or vell a un color vermell foc, i, a través dels seus ulls entretancats, semblava brillar amb tots els matisos que varien d’un calidoscopi. Tènues i ondulants  línies tacaven el tremolós camí de la llum sobre la superfície de l’aigua, com una massa de lluentons de brillants gemmes. Cap mínim senyal de núvol, boirina o boira era visible al llarg de tot l’horitzó, que era tan clarament definit com una línia negra traçada sobre paper blanc. Immòbil, i amb una intensa emoció, van veure el globus de foc mentre s’enfonsava més i més prop de l’horitzó, i, per un instant, va quedar suspès sobre l’abisme. Després, a través de la refracció dels rajos, el seu disc semblava canviar fins que semblava un vas etrusc, amb costats voluminosos, de peu a l’aigua.

El Sol continuava pujant, separant-se de l’horitzó i, mentre ho feia, s’allargassava i prenia la forma de gota fins que finalment aconseguí despegar-se de l’horitzó i adquirí la seua forma usual circular.

Aquest bonic efecte, que teniu il·lustrat en les fotos adjuntes que vaig fer, és un clar exemple de miratge inferior. Aquest efecte òptic és molt conegut al desert, o sobre una carretera calenta. Es produeix quan hi ha una capa d’aire calent sobre la superfície de l’aigua (o de l’arena o de la carretera) i és la causa que un raig de llum de l’objecte que en teoria no havia d’arribar a l’observador, es corbe i arribe als seus ulls. Des del punt de vistmiragea de l’observador, per tant, hi ha rajos que venen des de la direcció de l’aigua (o de l’arena o de la carretera) i formen una imatge invertida de l’objete sota l’objecte real. No és, en cap cas, una reflexió sobre l’aigua, és una refracció causada per la variació sobtada de l’index de refracció de l’aire.

Hi ha d’altres fenòmens astronòmics que mostren a vegades miratges com es pot veure a l’entrada Mirage of astronomical objects de la Viquipèdia. El Sol en la posta o en l’eixida pot presentar miratges, però també la Lluna o fins i tot cometes observats prop de l’horitzó marí.

Però el més desconcertant és el raig verd, fenomen òptic atmosfèric que es pot observar poc després de la posta de Sol o poc abans de la sortida, en el qual es pot veure un punt verd, normalment durant un o dos segons, sobre la part superior del Sol. Aquest efecte va meréixer la novel·la El raig verd de Jules Verne, de la que ja he parlat. Però no sé si va ocòrrer o no durant l’observació del passat dilluns ja que no vaig estar massa atent al primer moment de l’eixida del Sol.

Podeu trobar més informació sobre els miratges en els enllaços següents:

An Introduction to Mirages Un detallat treball sobre la física dels miratges amb gràfics explicatius.

Rising Sun forming the Greek letter omega also known as an Etruscan vase shape. De la sèrie Science is Beauty.

Imatges: 1-8. Eixida del Sol el 18 d’agost a les 7:17. Un miratge invertit del Sol des de la platja de Tavernes. Enric Marco.
9. Miratge invertit de Total Internal Reflection and its Application, TutorVista.com

Els forats negres a Onda Cero

blackholeDilluns passat dia 18 d’agost, a partir de les 16:48, tornàrem a participar en el programa Jelo en verano d’Onda Cero, programa conduït per Arturo Téllez. La nostra contribució és setmanal, cada dilluns, i en l’espai de vesprada parlem de diversos temes d’actualitat dins del camp de l’astronomia i astronàutica.

Ahir, el meu company Fernando Ballesteros i jo parlàrem dels forats negres, montre estel·lar que queda després de la mort d’un estel massiu. Un forat negre és un objecte tan massiu i compacte amb una gravetat tan intensa que ni la llum és capaç d’escapar. On estan els forats negres?, que passa quan te’n trobes un en un viatge galàctic. De tot això i més parlarem l’altre dia a la ràdio.Ací vos deixe l’enllaç per si teniu ganes i paciència per escoltar-me.

Enllaç a l’audio del programa (part 1, a partir del minut 48:00).

Foto: Pòster de la pel·lícula Black Hole (1979) dirigida per Gary Nelson per a Walt Disney Productions. Els actors són Maximilian Schell, Robert Forster, Joseph Bottoms, Yvette Mimieux, Anthony Perkins, i Ernest Borgnine. La música va ser composada per John Barry.

Venus i Júpiter des de Tavernes

Venus-Jupiter-PlatjaTavernes

Són les 6 del matí i sona el despertador. Som al ple de l’agost i som a vacances. Que faig jo alçant-me abans que el Sol? Només un fenonem astronòmic inusual ha de ser capaç de tal proesa.

I és que com vaig contar ahir, els dos planetes més brillants, Venus i Júpiter, convergien aquesta matinada, poc abans de l’eixida del Sol.

Així que a les 6:15 ja erem allà, a la platja de Tavernes, per gaudir de l’espectacle celeste. Normalment, mirant cap a la mar, sempre hi ha brumes baixes que no et deixen veure l’horitzó però avui el dia era perfecte.

Venus s’hi trobava a només 0,2º del planeta Júpiter, tan junts que amb un dit amb el braç allargat era suficient per tapar-los. A ull nu era com si les dues llums es fongueren en una única llumenera.

Venus era l’objecte superior, el més brillant, mentre que Júpiter era l’objecte inferior, més feble. A la dreta Venus-Jupiterdels planetes, cap al sud-est, es podia veure les tres estrelles brillants del cinturó d’Orió, anunci del pròxim hivern.

Amb la càmera sobre el trípode (imprescindible per evitar tremolors a velocitats tan baixes d’exposició) he aconseguit algunes fotos preses des de la platja. S’hi veu allà lluny llums d’algun vaixell i les lluïssors rogenques de la futura eixida del Sol, a les 7:17. Però d’això ja en parlarem.

Nota: els pròxims dies encara es podran veure els dos planetes junts, però Venus cada vegada s’anirà allunyant de Júpiter i acostant-se al Sol.

Fotos. Conjunció Venus-Júpiter des de la platja de Tavernes. Hora 6:30. Enric Marco.