La Lluna i Venus es donen la mà

Qui s’haurà alçat avui de bon matí i, per sort, ha aixecat el cap al cel haurà vist uns dels espectacles que de tant en tant ens regala la natura.

Poc abans de l’eixida del Sol, la Lluna, amb un tall ben finet, s’ha situat a un grau de separació del planeta Venus. La visió de totes dues llumeneres al cel ha omplit les xarxes socials com puntualment ha indicat Vilaweb.

Des del nostre país l’oposició Lluna Venus ha estat ben espectacular però des de Centre Àfrica, l’Índia i la Xina, a més a més, la Lluna s’ha menjat Venus i, durant uns minuts l’ha fet desaparéixer.

Si ho haguérem vist amb un telescopi, hauríem notat que la Lluna i Venus tenien exactament la mateixa fase, donat que estaven en la mateixa zona del cel i, per tant, l’angle al Sol era el mateix.

Vos deixe una de les fotos que he fet aquest matí des de Tavernes de la Valldigna.

Imatge: Lluna-Venus. 26 febrer 2014. 7:18. Enric Marco

No hi ha cap estudi que diga que el canvi de les bombetes de València per llums LED siga rendible

La ciutat de València es troba en ple procés de renovació de l’enllumenament públic. Els fanals que il·luminaven la ciutat comptaran amb noves bombetes LED. Com en tot canvi que es realitza a la ciutat i en el qual es troba implicat el ciutadà, en ser els seus diners els que s’hi empren, apareixen immediatament les discrepàncies polítiques, econòmiques i ecològiques. Com a mostra, un detall: vint mil bombetes LED seran les protagonistes de la gegantesca sénia portàtil que es podrà veure a l’avinguda d’Aragó durant el mes de març. “Ens venen els LED com a eficiència i millora d’arques municipals, però no hi ha cap estudi tècnic que diga que aquesta substitució siga rendible”, afirma l’astrònom de la Universitat de València Enric Marco en el programa En Xarxa  de Ràdio Universitat.

Des d’un punt de vista polític, la renovació de la ciutat està directament relacionada amb el panorama econòmic en el qual es troba el cap i casal. Però se sap per què és millor una tecnologia que una altra? Un altre exemple són els llums LED que il·luminen les taules d’estudi o els mateixos televisors i pantalles LED, que són renovats cada cert temps en moltes cases. “Els LED de color blanc són els més comuns, perquè són els més barats, però es continuen instal·lant sense saber que el component blau del LED és nociu per a l’atmosfera i per als paratges, i augmenta la contaminació lumínica”, assenyala Marco.

Arribats a aquest punt, apareix l’altre concepte, l’eficiència energètica. En un informe sobre la contaminació lumínica del LED blanc, realitzat en desembre del 2012 a càrrec dels professors Joaquín Baixeras, Francisco Martínez Soriano i el mateix Enric Marco, es revelen les contradiccions de l’eficiència energètica i el consum humà. “L’opinió pública no capta la idea de separar l’eficiència energètica de la contaminació lumínica. Per exemple, les llums fluorescents són més eficients en forma de consum perquè no es comptabilitza la despesa de descontaminar”, indica Joaquín Baixeras. Per tant, el consum està present en tot el procés de producció, execució i destrucció de l’element lumínic.

La manera de canviar les bombetes tradicionals de sodi per les noves LED també està sent motiu de reflexió i de crítica per diversos partits polítics valencians. A un altre nivell queden els condicionants que han portat a aquest canvi sense, segons els crítics, haver-se fet una auditoria energètica de la ciutat. “La forma mitjançant la qual s’estan intentant instal·lar les noves LED no és l’adequada perquè una substitució simple, sense canviar si més no la caixa del fanal, va contra la normativa”, explica Marco.

Sembla ser que, com tot, la cultura de cada territori ajuda a portar polítiques determinades d’estalvi, en aquest cas energètic. Va ser un fet, explícitament lumínic i lluminós, la decoració nadalenca de ciutats com ara Madrid i Bilbao. A més, i sense anar més lluny, el component luminicofestiu de les Falles és l’exemple local per excel·lència. Segons Baixeras, ací hi ha un conflicte energètic, i assegura que “en moltes ciutats europees s’il·lumina el necessari i, a més, s’ha comprovat que apagar els llums en autovies fa que els cotxes córreguen menys i hi haja menys accidents. Tenim molt a aprendre”.

Es pot escoltar el programa En Xarxa que ha tractat aquest tema en profunditat fent un clic ací.

Article de Jorge Chenovart, “No hi ha cap estudi que diga que el canvi de les bombetes de València per llums LED siga rendible”. InfoUniversitat, 19 febrer 2014.

En Xarxa: Tecnologia LED i il·luminació

És rendible la tecnologia LED en il·luminació exterior? Els estudis tècnics rigurosos no ho certifiquen de moment. Ni tampoc que siguen energèticament més eficients que els llums de sodi d’alta pressió (de color groc) instal·lats als nostres carrers fins avui.

En el programa En Xarxa, espai dedicat a conéixer amb experts de la Universitat de València tot el que envolta les noves tecnologies, xarxes socials, blogs, webs, aplicacions i qualsevol novetat en aquest àmbit, parlem sobre la tecnologia LED, protagonista en il·luminació al País Valencià.

Podcast, En Xarxa: Tecnologia LED i il·luminació

Aprofundim en el desenvolupament sostenible i les polítiques de consum energètic relacionades amb els LED i del futur que hi haurà, amb aquest tipus d’il·luminació. Entrevistem l’astrònom Enric Marco i el biòleg Joaquín Baixeras, tots dos de la Universitat de València, perquè ens parlen de la incidència de la llum LED en la contaminació lumínica, els insectes i la salut humana.

Image: Làmpada LED. Wikimedia Creative Common.

Ecos del Cosmos: Tornar a la Lluna

La Lluna està al cel per arribar-hi. Va ser Kepler qui primer hi anà en els somnis de la literatura fantàstica. Després vindrien els coets, els V2, la guerra freda i el programa Apollo. Després passaren 30 anys sense anar-hi. Però ara l’interés per tornar a la Lluna ha reviscolat. Un munt de nau automàtiques llançades per la NASA, l’Índia, i finalment la Xina enviant-hi el robot explorador Yutu.

Aquest és el huité programa de la segona temporada d’Ecos del Cosmos, que gravem amb la Ràdio de la Universitat de València, MediaUni.

Un programa amb música, molta música. Recordem el grup Sau, i Carles Sabater, amb la cançó Boig per tu, dedicada a la Lluna.

Podcast, Ecos del Cosmos, 14 de febrer 2014

Parlem d’anar a la Lluna, amb somnis literaris o amb tecnologia, des de les V2 per acabar amb el programa Apollo. Continuem amb les renovades ganes de tornar a explorar-la i explotar-la comercialment. Conversem sobre música amb la cançó ‘Boig per tu’ del grup Sau, amb la seua lletra d’amor a la Lluna. I, a més, la nostra secció habitual Actualitat astronòmica i el nostre astroconcurs.

El tramvia groc de Joan Francesc Mira

Així van transcórrer més de catorze segles, des d’Anníbal fins a Jaume I, i així van fer el país que havía de ser el meu, passant tots per davant de ma casa: Déu sia lloat, que em concedí una infantesa en aquest lloc.“Sempre s’ha dit que el lloc on has passat la infantesa és on es troben de veritat les teues arrels com a persona, les teues primeres lliçons de vida, els teus primers relacions amb la família i el amics d’escola. En aquest sentit El tramvia groc, de Joan Francesc Mira, és una crònica de sentiments, dels records del paradís perdut de la infantesa. Una infantesa que trancorregué en la primera dècada de la postguerra, un paisatge gris i una societat vençuda que l’autor recorda perfectament. El xiquet Joan Francesc no va patir les fortes restriccions de l’època, donat que pertanyia al que ara anomenaríem classe mitjana baixa, però recorda la fam que passaven els veïns i els companys d’escola.

El barri de la Torre on nasqué i passà el seus primers anys era un barri humil a l’extraradi de la ciutat. Un tramvia groc destartalat els unia al centre de la ciutat i a les poblacions de l’Horta Sud.

Tramvia-grocEn El tramvia groc Mira ens conta la vida quotidiana, els seus records personals, les olors, els sentiments. Jo, que vaig viure la infantesa en els 60 i els 70, també he viscut, en les seues etapes finals, algunes de les sensacions, com aquella d’anar a comprar la llet a la lleteria i menjar-me després la nata:

Després a casa, la mare bullia immediatament la llet i jo, que havia anat a comprar-la, tenia el privilegi de menjar-me’n tota o part de la nata que surava en la superfície, adobada amb una cullerada de sucre.

O com narra tot els oficis que anaven a sa casa i que ara han desaparegut, mostra dels canvis que es van produir a la societat en només 20 anys, just el període de la seua infantesa.

Al llarg de les dues dècades centrals dels segle XX, entre 1940 i 1960, que són els anys de la meua infantesa, adolescència i primera joventut (els primers vint de la meua vida) en la major part d’Europa es completa definitivament el trànsit d’una civilització encara amb molts components gairebé medievals (“una existència de bèsties de camps”) a allò que en podríem dir la modernitat consumada o contemporaneïtat.

Però el llibre no és només un llibre de records sinó també és un retrat de la societat valenciana dels 40 i 50, d’una societat vençuda però valenta i lluitadora, amb ganes d’eixir endavant. Una ciutat de València que encara tenia horta cultivada i parlava majoritàriament en valencià.

El tramvia groc és un llibre, per tant, que no s’ha de deixar passar, per als que visquérem la dictadura i per als joves perquè coneguen la misèria quotidiana d’aquella època.

Google Earth i Street View ens permet visitar el lloc on hi hagué la casa de Joan Francesc Mira (Av. Reial de Madrid, 431, València), ja enderrocada i que ara ocupa un taller de camions (dreta), just al costat de la fusteria de Paco Soria i enfront del magatzem d’Obres Públiques (esquerra).

Sinopsi:

L’escriptor Joan F. Mira replica la sentència del filòsof René Descartes, cogito ergo sum, amb un «recorde; per tant, existesc». El tramvia groc explora la memòria personal de l’autor, amb els descobriments i els interrogants elementals que tothom pot compartir. En aquestes pàgines s’hi evoca la infantesa en un barri perifèric de València, el tramvia que cus l’horta amb la ciutat, els veïns més xocants, les prostitutes afectuoses, els misteris familiars sense resposta, les llums i les ombres… Com al seu dia van fer Yourcenar, Nabòkov o Canetti, Joan F. Mira recupera un temps perdut, una cultura i un univers on es coven les passions més fondes, que perviuran en l’adult.

el-tramvia-groc_9788475884219.jpg
Joan Francesc Mira

Memòries de joventut de Joan F. Mira
La mirada tendra i irònica als primers anys

Imatge: El tramvia groc passa per la Creu Coberta a València. De Passejant València amb ulls curiosos.

Karlheinz Langanke i l’origen dels elements

El professor de física nuclear Karlheinz Langanke parla de la importància de la física nuclear per entendre l’origen dels elements químics. Si bé els elements lleugers com el carboni o l’oxigen es creen en l’interior dels estels, els pesats com l’or o l’urani sembla que tenen un altre origen. Les supernoves i l’expulsió dels elements formats seran condicions fonamentals per a la creació de la vida.

Aquesta ha estat la meua primera entrevista televisiva. L’estiu passat, dins de les activitats de divulgació de les jornades de la Bienal de Física, celebrada al Campus de Burjassot de la Universitat de València vaig fer unes entrevistes a personalitats destacades de la física nuclear, astrofísica i energies renovables amb l’ajuda inestimable del personal de la televisió de la Universitat (MediaUni) i la d’alguns companys. Ara ja montat el material i accessible a la web de la televisió, poc a poc us aniré posant les meues primeres incursions en el món de l’entrevista.

La Terra vista des de Mart

Feia quasi una hora i mitja que s’havia post el Sol a Mart. I al cel del capvespre lluïa l’estel vespertí marcià. Però no era el planeta Venus el que brillava al cel.

Una mirada atenta i potser amb prismàtics, mostrava que el punt brillant anava acompanyat d’un punt molt més dèbil. Aleshores l’hipotètic astronauta astrònom s’adonà que estava mirant la seua llar, el planeta Terra acompanyat de la Lluna.

Això és el que acaba de fer el nostre astronauta preferit a Mart, el robot Curiosity que ens ha enviat fotos del capvespre marcià. El punt més brillant del cel és el planeta Terra, i la nostra Lluna es troba just a sota. Les dues estrelles del vespre marcià.

Els investigadors del Jet Propulsion Laboratory han utilitzat l’ull esquerra de la càmera situada a l’extrem del màstil del robot Curiosity per capturar aquesta escena uns 80 minuts després de la posta del Sol en el 529é dia marcià de la missió sobre Mart (31 de gener 2014). La imatge ha estat processada per eliminar els efectes dels raigs còsmics sobre les imatges.

Actualment la distància entre la Terra i Mart és uns 160 milions de quilòmetres. Per això veure el nostre món des de tan lluny i veure’l tan petit ens ha de recordar de la nostra insignificança a l’univers.

Image: Foto de la Terra i la Lluna des de Mart. NASA/JPL-Caltech/MSSS/TAMU.

Un cràter d’impacte ben espectacular a Mart

Les roques errants de l’espai van xocant contra Mart a un ritme d’unes 200 per any. En la majoria dels casos no deixen cap marca apreciable sobre la superfície que siga observable pels inquisitius satèl·lits artificials en òrbita marciana enviats des de la Terra.

Tanmateix de vegades, l’impacte d’un cos una mica més gran si que deixa una petjada ben important. Els científics han estudiat les imatges de la càmera de Context (Context Camera (CTX)) a bord del satèl·lit Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) i han descobert diferències en el paisatge marcià entre juliol de 2010 i maig de 2012.

Ara la càmera d’alta resolució Hirise del mateix satèl·lit ha obtingut una imatge molt més detallada de la zona.

La imatge mostra una gran zona d’impacte amb línees radials i materials que han estat expulsats ben lluny al voltant d’un cràter amb un aspecte ben fresc.

La grandària del cràter, situat en 3.7°N 53.4°E, és d’un 30 metres de diàmetre i es veuen materials expulsats, anomenats ejecta, fins a 15 km de distància. L’impacte, molt energètic, va traure a la llum material nou soterrat sobre la pols rogenca de la superfície marciana. Aquest material fresc apareix de color blau en la imatge millorada de l’impacte.

Imatge: L’impressionant cràter d’impacte domina aquesta imatge presa pel Experiment Científic d’Imatges d’Alta Resolució (HiRISE) de la càmera del Mars Reconnaissance Orbiter de la NASA el 19 de novembre de 2013. NASA/JPL/University of Arizona.

Nit estel·lar a Mangròvia

Mangròvia, una petita joia a la ràdio d’internet valenciana.

Fa un mes m’entrevistà per al seu programa, Viqui Bonet, professora d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València.

Ella i un grup d’estudiants de la E.T.S. d’Arquitectura condueixen un magazin cultural Mangròvia, des de fa ja dos anys. Escoltant-lo t’adones de la professionalitat del producte, del temps invertit en fer un programa de qualitat.

Com diuen a la seua web, Mangròvia és:

Un programa de radio con el que podrás viajar a otro tiempo y otros lugares; redescubrir el cine, la música, el arte y la cultura como nunca antes. Únete a la Presidenta y sus Ministros en un viaje que no podrás olvidar. Te esperamos en Mangrovia. Un pequeño gran país donde todo es posible.

M’ha fet molta il·lusió participar en el programa. El tracte tan esquisit del que he gaudit m’ha recordat que bé em tractaven en Ràdio 9. Per si voleu escoltar-lo l’he enllaçat ací baix.

En l’entrevista per telèfon, parle una mica de mi, del que faig, de l’astronomia actual i passada, també d’aquest bloc. Malhauradament no hi ha comptador de temps. Jo aparesc a final del primer quart de l’audio.

En la presentació del darrer programa que han fet diuen:

Preparem la nostra millor nau per a un viatge estel·lar, en el qual els nostres seients preferents els ocuparan els nostres convidats d’avui: Enric Marco Soler, doctor en Física, especialitzat en Astronomia, i al capdavant de l’Aula d’Astronomia; i Adrián Bago, dissenyador i dibuixant de còmics.

Imatge: de la web del programa.

Ecos del Cosmos: La supernova SN2014J a M82

SN2014J és la supernova que actualment brilla a la galàxia del Cigar (M82). La gràcia de la supernova és que ha estat descoberta per uns estudiants en una classe de pràctiques de la Universitat de Londres.

En el seté programa de la segona temporada d’Ecos del Cosmos, parlem amb Iván Sancho i Esmeralda Tortajada, periodistes en pràctiques a la Universitat. Ens expliquen el seu contacte amb el món de la divulgació científica.

Podcast, Ecos del Cosmos, 31 gener 2014

Sumari: Entrevistem Iván Sancho i Esmeralda Tortajada, periodistes científics, que ens parlaran de la seua experiència a l’Observatori de la Universitat de València. Parlem sobre la supernova SN2014J que brilla en aquests moments sobre els nostres caps. I, a més, les nostres seccions habituals ‘El cel a simple vista’ i el nostre ‘Astroconcurs’, amb una curiosa endevinalla.

Imatge: University of London Observatory, on SN 2014J va ser descoberta. Wikimedia Commons.