Mirar les estrelles des del Benicadell

Beniatjar, la Vall d’Albaida, es convertirà dissabte en un observatori astronòmic de la mà de l’Ajuntament, que ha organitzat una observació d’estrelles i planetes al Calvari amb telescopis professionals. Abans, especialistes parlaran sobre astronomia i contaminació lumínica.

Els encarregats de la xarrada informativa seran Ángel Morales, del Departament de Química Analítica de la Universitat de València i president de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, i Enric Marco, del Departament d’Astronomia de la mateixa universitat i coordinador valencià de Cel Fosc. Això serà a la Casa de la Vila, a les vuit de la vesprada. En acabat, es farà un sopar al carrer, després del qual començarà l’observació astronòmica amb telescopis professionals i els aparells que els assistents hi vulguen dur també. En l’organització hi col·laboren la Universitat de València, la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, l’Agrupació Astronòmica de la Safor i la Coordinadora Ecologista de la Vall d’Albaida.

De Vilaweb Ontinyent. Mirar les estrelles des del Benicadell, 20 juliol 2012.

 

La llum acorrala els parcs naturals

Ja portem un any visitant els parcs naturals valencians i pujant a les seues muntanyes més altes. Hem passat moltes nits al ras per admirar les estrelles i maleir el qui posà aquells llums absurds que et furten la visió de la Via Làctia. Hem recollit milers de dades científiques amb el nostre detector SQM-L, calibrat, dissenyat i especialitzat en la mesura de la contaminació lumínica.

Vàrem començar estudiant els seus efectes causats per la ciutat de València i per la seua àrea metropolitana sobre el Parc Natural del Túria, situat a pocs quilòmetres del cap i casal. Allí, prop de l’aeroport, el cel nocturn és brillant i de color groguenc. Millor si anem cap a Pedralba on ja el cel és negre però mirant cap a l’oest veiem els llums omnipresents de València.

Després estudiàrem el Parc de la Calderona, a uns 20 km al nord de València. El cel es troba degradat per la proximitat de l’urbs valenciana, però també per Sagunt i el seu Port. Visitàrem també el Parc Geològic de Chera-Sot de Chera, l’entorn natural de l’Alt Túria i el Parc Natural de Puebla de San Miguel, al Racó d’Ademús. Uns cels ben foscos que cal preservar i que estan amenaçats per la imminents plantada d’un nou parc eòlic, segurament amb llums intensos blancs intermitents.

Però ens allunyàrem més cap al nord i al sud de València. A Castellfort, comarca dels Ports, admirarem un dels cels més foscos del nostre estudi mentre que la vessant sud del Benicadell no era tan fosca pels llums dels pobles de la Vall d’Albaida i, fins i tot, pels llums de la Ribera.

Hem vist llums absurds, enmig del no res, com els projectors intensos de l’estació de l’AVE de Requena, punt singular observat des del Parc de Chera-Sot de Chera. I hem mesurat, per primera volta, la contribució exagerada de l’il·luminació fallera al cel del Parc de la Calderona. Cal posar llums fallers que facen brillar el cel  un 57% més?

Divendres 13, de vesprada, exposava el nostre estudi a la X Reunió Científica de la SEA. Dissabte, 14, al Levante, edició de l’Horta, es publicava un extens reportatge de Rafel Muntaner sobre els nostres estudis de contaminació lumínica.

Donat que l’article del diari reflecteix de manera molt fidedigna la nostra contribució, us pose la seua traducció al català. L’article original en paper el podeu tindre ací.


La llum acorrala els parcs naturals

Un estudi presentat en la biennal de la SEA alerta que la contaminació lumínica «afecta greument» els espais naturals del Túria i la Calderona. Els excessos de la il·luminació fallera degraden un 57% la qualitat del cel nocturn d’aquestes àrees protegides

RAFEL MONTANER, VALÈNCIA

La contaminació lumínica que emet València i la seua àrea metropolitana «afecta greument els parcs naturals del Túria i de la Calderona» alerta Enric Marco, investigador del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. Marco, que també és vicepresident de l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS), Ángel Morales, president de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, i Joan Manuel Bullón, membre de la AAS i un dels fotògrafs astronòmics més reputados d’Espanya, van presentar ahir en la desena biennal de la Societat Espanyola d’Astronomia (SEA) que acull València, l’estudi que han realitzat de la qualitat del cel nocturn de quatre parcs naturals de la Comunitat Valenciana i altres quatre àrees estratègiques per a l’observació astronòmica.

L’informe recull més d’un any de mesuraments de la brillantor o fons de cel nocturn en quatre parcs naturals —Túria, Calderona, Xera-Sot de Xera, La Pobla de Sant Miquel— la comarca de la Serrania, la franja de la serra de Javalambre que separa el Racó d’Ademús de la Comunitat, Castellfort i la Serra del Benicadell. Les dades recopilades mostren que «encara hi ha zones fosques, totes elles molt allunyades de València, que al tenir una magnitud visual de 6,2 és possible observar les més de 4.000 estrelles que pot veure l’ull humà», apunta Marco.

València és, segons un estudi de la Universitat Complutense de Madrid, la ciutat espanyola amb els carrers més il·luminats i, per tant, la qual més contamina lumínicament per habitant (el doble que Madrid o Barcelona). Per això, en els dos parcs més pròxims al «Cap i Casal» i la seua àrea metropolitana, el Túria i la Calderona, es localitzen àrees amb «una elevada contaminació lumínica on només es poden veure astres de magnitud 3 cap amunt, unes 200», lamenta Marco. Això, continua, «suposa que ens estem perdent el 80% de les estrelles visibles».

En ambdues àrees protegides, a més, s’ha observat que els excessos en la il·luminació fallera agreugen la contaminació. Així, en el parc del Túria, el fons de cel nocturn es degrada en falles en un ordre de magnitud, el que significa «que es redueixin en 2,5 vegades la quantitat d’estrelles visibles», compte Morales. L’impacte en la Calderona de la llum que aboquen cap amunt les instal·lacions falleres «fa que s’observe un augment de la lluminositat en el zenit del 57%, que creix fins al 151% a 45º d’altura en direcció a València», recalca.

Els investigadors, que han afegit al seu estudi el subtítol «on la llum no només molesta els astrònoms», alerten que aquesta contaminació lumínica, «a part de suposar un malbaratament econòmic, té un impacte mediambiental en alterar els cicles vitals de les espècies animals que viuen en elles».

Rotondes que resplendeixen en la nit

La sobreiluminació de les rotondes construïdes per la Diputació de València, com la de Beniatjar, té un gran impacte en el Benicadell, on arriba la llum de l’enllumenat de Sueca i altres municipis de la Ribera, a més de 40 km.

Altra amenaça per a les zones fosques —Castellfort, Javalambre i la Serrania— són, segons Marco, «els centelleigs intermitents dels pilots blancs dels molins de vent». Els astrònoms demanen que siguen llums siguen fixes i de color vermell, que no degraden el fons de cel.

La luz acosa a los parques naturales, Rafael Muntaner, Levante, l’Horta, 14 juliol 2012.

Foto: Panoràmica de la València nocturna des del Parc del Túria i des de la Calderona. Llums de l’estació de l’AVE de Requena, des del Parc de Chera-Sot de Chera. Rotonda de Beniatjar. Ángel Morales. Amb permís.

 

Parlant de contaminació lumínica a TVE

Ver vídeoL'Informatiu - Comunitat Valenciana -  10/07/12
Dilluns passat, 9 de juliol, després de la roda de premsa de presentació de la X Reunió Científica de la SEA en que parlàrem de política científica i dels retalls en ciència i de com l’emissió indiscriminada de llum artificial afecta als ecosistemes del parcs naturals valencians, un periodista de TVE m’entrevistà per a les notícies de la nit per a tot l’estat. Per això, si mireu el vídeo em sentirem parlant en castellà. Al dia següent ho passàren pel noticiari valencià L’Informatiu de TVE València. La notícia apareix a partir del minut 6:20.

No només vaig parlar jo sinó que també es preguntà a Jaime Zamorano, professor de la Universitat Complutense de Madrid, expert en el tema de la contaminació lumínica. Mostrà uns mapes espectaculars i ben explícits de l’evolución de l’excés de llum artificial en la península Ibèrica des del 1996 fins el 2006. En aquest tema també s’ha balafiat i molt i encara es continua fent-ho.

Per què cal tindre les faroles enceses tota la nit?

La X Reunió de la SEA començava dilluns 9 amb els parlaments habituals de presentació i el discurs del president Emilio Alfaro amb l’amarga constatació de la retallada brutal que ens espera en ciència. Un nou “que inventen ellos“, idea que sembla que no ha abandonat mai a certa èlit espanyola.Després, passades les 11, ens conduïren a una sala situada al quart pis de l’ADEIT per presentar la Reunió Científica davant la premsa. La meua primera roda de premsa! Els mitjans presents eren nombrosos, diverses ràdios (la Ser, Ràdio 9), premsa escrita (Levante, Las Provincias, el Pais, el Mundo) i Canal 9, sembla, i TVE.

L’espectació dels mitjans era enorme en escoltar les paraules del president de la societat, Emilio Alfaro, investigador del Instituto de Astrofísica de Andalucía, que denuncià que els retalls i “les erràtiques decisions en les polítiques científiques poden carrregar-se en dos o tres anys l’extraordinari avanç assolit per l’Astronomia espanyola en 30 anys“. En l’actualitat els grups d’astronomia de l’estat són els autors del 7% de la producció científica mundial en el camp. Espanya, va dir “està entre els 10 primers països del món productors d’artícles científics“.

A més a més, criticà que el programa de contractes Ramón y Cajal per a joves doctors, “la iniciativa amb més èxit per atraure científics joves d’èlit“, s’ha convertit en un fiasco en no crear els llocs de treball permanents per a aquests científics després dels cinc anys de contracte. Aquesta promesa incomplida “suposa un dels majors fracassos d’Espanya en l’àmbit internacional i passaran generacions per a que la comunitat científica europea torne a confiar en el nostre país“, va advertir.

En acabar, la premsa s’interessà per l’altre tema candent i ben actual en temps de crisi: el malbaratament de l’energia per la il·luminació artificial inadequada, altrament dit contaminació lumínica. Un problema per als astrònoms, tant professionals com aficionats, ja que ens furta el nostre camp de treball, el cel, però també per al ciutadà, com tractàrem de demostrar en la roda de premsa.

València és una de las ciutats més enllumenades del món, amb una despesa en enllumenament públic de 137 kWh per habitant i any, el doble que Madrid o Barcelona i el triple que les ciutats alemanyes.

Jaime Zamorano, professor de la Universidad Complutense de Madrid i expert en contaminació lumínica, començà definint el terme per a saber del que parlem:  Contaminació lumínica és tota llum que creem de manera artificial i que es difon cap a l’espai sense que resulte útil per a enllumenar. “Si l’enllumenat d’un parc a les tres del matí et permet llegir una novel·la, és un enllumenat que no té cap sentit.

Continuà dient que l’enllumentat públic “no hauria d’estar destinat a convertir la nit en dia, ja que això és un malbaratament.” És important que les faroles “enllumenen només cap a baix, ja que enllumenar façanes o cap amunt és llum que es perd.” També argumentà que és necessari reduir la potència de las lluminàries, “ja que si la llum és excesiva, aquesta rebota en el terra i arriba a l’atmosfera“. L’estudi de la Complutense dóna a conéixer que la potència mitjana per farola a Espanya supera els 160 watts (W), quasi 20 vegades més que a Holanda.

L’interés per l’enllumenament excessiu de la ciutat de València va ser la pregunta següent dels periodistes, a la qual l’expert de la Complutense matisà que encara que “València és el paradigma del que no s’ha de fer en enllumenat públic, la seua situació no és molt pitjor que qualsevol altra gran ciutat espanyola“. El principal problema dels ajuntaments són les queixes dels veïns que volen més i més llum i per això és essencial conscienciar a la població sobre el tema “Si ningú deixa encesa la llum del corredor quan va a dormir per si s’alça per anar al bany, per què cal tindre les faroles enceses tota la nit?“, es preguntava.

Zamorano féu notar que França “apaga des de 2008 l’enllumenat públic en municipis petits des de mitjanit fins les cinc de la matinada, mentre que a Itàlia s’ho estan pensant“. Va reconèixer, no obstant això, que la crisi “està ajudant a reduir la contaminació lumínica“, ja que alguns ajuntaments opten per apagar faroles alternes -València ho féu de forma testimonial fa uns mesos- o rebaixar la seua potència.

Jo, Enric Marco, astrònom de la Universitat de València, i que presentaria dies més tard en la biennal de la SEA un informe sobre la contaminació lumínica dels parcs naturals valencians, entre ells els del Túria i la Calderona, vaig assenyalar que alguns municipis de l’entorn d’aquestes zones protegides “s’estan saltant a la torera la normativa que des de 2009 impedeix instal·lar luminàrias energèticament ineficients com les faroles de bola“.

Altre aspecte preocupant que vaig anomenar va ser la substitució de lluminàries per llums de LED blanques, que en tindre un component blau en l’espectre de la làmpara són nocius per a la salut ja que “agreujaran l’insomni i el problema dels mals de cap ja que afecten a la producció de la melatonina, necessària per a poder dormir bé“.

Text basat en els articles de premsa i en les pròpies vivències:

Foto1: Eduardo Ros, José Carlos Guirado, Emilio Alfaro, Jaime Zamorano i Enric Marco presenten el congrés d’astronomia a València. / José Jordán, El País.

Foto2: Evolució de la contaminació lumínica en la Península Ibèrica, 1996-2006. Zamorano et al. 2012.

 

Reunió d’astrònoms a València

Finalment la X Reunió Científica de la SEA ha acabat. Després de mesos de preparació, l’aplec d’astrònoms de l’estat ha finalitzat sense entrebancs. La seu de l’Adeit-Universitat de València, a la plaça de la Mare de Déu de la Pau, just al darrere de l’església de Santa Catalina, ha resultat ser un lloc ben acollidor a bell mig de la ciutat antiga.

Les conferències s’havien dividit en cinc grans grups: Cosmologia, Via Làctia i els seus components, Sistema Solar, Física Solar i Ensenyament i Divulgació de l’Astronomia. D’aquests grans temes, jo vaig prendre part activa en els dos darrers grups que són els meus camps de recerca. 

La reunió va començar dilluns 9 amb el discurs d’inauguració del president de la Societat, Emilio Alfaro, de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia, que protestà amargament per la previsible retallada al 50% dels projectes científics finançats pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, independentment del pressupost disponible. Una mesura purament administrativa. “No confundamos la financiación de la investigación de un país con que te toque la lotería” va dir.

Els pròxims dies aniré posant vídeos, xerrades, artícles de premsa sobre les jornades a València. Uns dies d’intens contacte amb altres científics que m’ha permés compartir experiències i afermar velles amistats o fer-ne de noves.

Els astrònoms se citen a València per protestar pel seu excés de llum (i per a altres coses també…)

Dilluns comença a València la X Reunió Científica de la Societat Espanyola d’Astronomia. Aquesta reunió se celebra cada dos anys i aquest 2012 els astrònoms de la Universitat de València han estat els encarregats d’organitzar-la. A partir de dilluns i fins divendres, s’hi tractaran tots els temes de l’especialitat: Cosmologia, galàxies, estels, planetes, el Sol, així com se celebrarà el 50 aniversari de l’Observatori Europeu de l’Hemisferi Sud (ESO), a Xile. Però també s’ha considerat important  posar-nos al dia en aspectes de la relació de l’astronomia amb la societat com ara l’ensenyament i divulgació de l’astronomia i el tema flagrant de la contaminació lumínica.  Precisament el dilluns 9 a les 11:15 presentaren el congrés a la premsa en la seu de l’ADEIT de la Universitat de València.

Durant tota la setmana pròxima, i en la mesura de les meues possibilitats, tractaré d’anar posant la informació més rellevant en aquest bloc així com al meu Facebook i Twitter.

El diari Levante-EMV publica avui un article que parla del congrés, en el que destaca la nostra lluita diària contra l’excés d’il·luminació artificial nocturna que inhabilita el cel nocturn per al seu ús científic però que també afecta a la vida vegetal i animal nocturna. El problema de l’article és que han posat un titular equívoc ja que els astrònoms venen a València a parlar també, i sobretot, d’altres temes com cosmologia, galaxies, estrelles i planetes…

Ací teniu l’article traduït al català.


Els astrònoms se citen a València per protestar pel seu excés de llum

 Afirma el pas-doble que València “és la terra de les flors, de la llum i de l’amor”, però els astrònoms espanyols prefereixen no presumir de la lluminositat que desprèn la capital del Túria.

La Societat Espanyola d’Astronomia (SEA) celebra, des del pròxim dilluns 9 de juliol i fins el divendres 13, la seua dècima reunió biennal, i ho fa precisament a València, ciutat de la que destaquen el seu alt grau de contaminació lumínica. “És sabut per tots que València és la ciutat amb major excés d’il·luminació d’Espanya i, probablement, també d’Europa” adverteix Enric Marco, tècnic superior d’Astronomia en la Universitat de València.

A manera d’inauguració del congrés, un grup d’experts astrònoms presentarà el pròxim dilluns els resultats dels seus estudis sobre l’impacte del sobreconsum i l’excés d’il·luminació, no només en l’àmbit de l’astronomia, sinó en el medi ambient i en la resta de ciutadans. Entre les seues dades, el nom de València apareix subratllat, i no en sentit positiu, perquè els números que posseeix la SEA mostren que València és una les urbs europees que més gasta en llum, en concret inverteix cada any 137 kWh per habitant i any, el triple que la majoria de ciutats d’Alemanya. “No és comprensible que amb la meitat de població, València gaste el doble en llum que Barcelona i Madrid”, assegura Marco, un dels experts en contaminació lumínica que participaran en la presentació del congrés.

En aquest sentit, els astrònoms espanyols destaquen que l’excés de llum artificial no només perjudica al seu col·lectiu, sinó que es tracta d’un dany per a tots els ciutadans, i també per al medi ambient. “La gent creu que és una contaminació inofensiva, perquè no produeix malalties de forma directa, com pot produir la contaminació d’un riu, però l’excés de llum artificial danya seriosament parcs naturals, com el del Túria”.

La llum no porta més seguretat

En opinió de l’astrònom valencià, “si la gent viatjarà i veies els que succeeix en altres ciutats del continent, s’adonaria que en cap d’elles no hi ha tanta llum com a València. Tanmateix, els que vivim ací ho tenim com a normal.” A més a més, Marco destaca que ni tan sols l’argument que la il·luminació comporta un major grau de seguretat és vàlid, perquè, segons aquest astrònom, “ha quedat demostrat que un major grau de llum no porta més seguretat per als ciutadans en els carrers.

De fet, aquest expert creu que un dels errors està en la forma de moltes de les faroles instal·lades en la ciutat , ja que de cada post que s’implanta en els carrers “apareixen quatre braços de llum distints.” Una de les conseqüències d’açò és que “València és l’única ciutat en la que pots llegir el periòdic pel carrer en plena nit”.


Los astrónoms se citan en Valencia para protestar por su exceso de luz, Levante, 7 de juliol 2012. L’article, de moment, no està en la xarxa, només en paper.

Foto: Un dels 10 fanals de llum situats sobre les baranes del pont de l’Àngel Custodi de València. Gener 2012. Panoramio. Cronopio. Amb permís.

El cel de juliol de 2012

Escric aquest apunt encara enfonsat per la devastació de la meua terra cremada pel foc i abandonada pel mal govern del País Valencià. Sense política forestal no hi ha protecció medioambiental possible.El cel de juliol de moment se’ns presenta gris i ple de cendra però, a poc a poc, quan la cendra acabe de cobrir tot el país, com un vel de dol, podrem tornar a gaudir d’un cel net i clar, apte per a veure les estrelles. Sense arbres, però.

El cel de juliol està ja dominat per les constel·lacions estivals. Cap al Sud, domina, amb tot el seu esplendor, la constel·lació de l’Escorpí. Cap a la mitjanit ja la veurem ben plantada, amb les urpes cap amunt i la cua per dalt de l’horitzó. El seu ull viu brillant roig és l’estel Antares, que com el seu nom indica, pot arribar a confondre’s amb el planeta Mart, també dit Ares, pel seu color. L’escorpí, que, per mandat de Zeus, picà al gegant caçador Orió per matar-lo.

A l’esquerra de l’Escorpí, les constel·lacions de Sagitari, amb la seua forma de cafetera, i Capricorni també són ben visibles prop de l’horitzó sud-est.

En totes aquestes constel·lacions podem trobar, fins i tot a ull nu en un lloc molt fosc, algunes nebuloses brillants i cúmuls estel·lars. Fixeu-vos, per exemple, com a l’esquerra de la cua de l’Escorpí podem veure, una petita nebulositat que resulta ser el cúmul estel·lar M7, també anomenat cúmul de Ptolemeu, ja que aquest astrònom grec el descobrí l’any 130.

Després de la posta de sol, per l’est, ja veiem, en tota la seua magnificiència, el Triangle d’estiu, format per les estrelles principals de les constel·lacions de la Lira, el Cigne i l’Àguila, Vega, Deneb i Altaïr, respectivament. La seua presència al cel és el senyal més inequivoc que l’estiu ja ha arribat.


Cap al nord, durant la primera part de la nit, la constel·lació de l’Òssa Major amb la cua cap amunt és fa molt evident. Si seguim amb el dit la direcció corvada de la seua cua arribarem a l’estel brillant Arcturus, del Bover.

Els planetes més interessant visibles continuaren sent, com ja fa uns mesos, Mars i Saturn. Els planetes, ja al sud-oest en amagar-se el Sol, són els reis de la nit. Ara de dia en dia, i cada vegada més ràpidament, es veu com Mart, que ja ha deixat la constel·lació del Lleó i ha entrat a Virgo, va separant-se del Sol i va convergint amb Saturn i Spica. Aquest moviment serà molt ràpid els últims dies del mes. Una Lluna creixent se situarà sota el planeta, com per assenyalar-lo, la nit del 24 de juliol, mentre que el dia següent, 25, se situarà sota l’estel principal de Virgo, Spica.

Per als altres planetes, vos recomane alçar-vos ben matinet per gaudir de les meravelles celestes visibles prop de l’horitzó est. Poc abans de l’eixida del Sol, continua l’aproximació de Júpiter a Venus en Taure. Al final de la primera setmana de juliol, Venus s’aproxima molt a l’estrella gegant roja Aldebaran, que forma l’ull del Taure, la disfressa animal que usà Zeus per seduir a la bella princesa Europa.

També en aquesta zona del cel, la matinada del dia 15 de juliol a partir de les 4:00, i durant uns 10 minuts, podrem admirar l’eixida del planeta Júpiter de darrere del disc lunar. La Lluna, en el seu moviment al voltant de la Terra, passarà sobre la posició on es troba Júpiter. El moment del cobriment del planeta per la Lluna no serà observable des d’ací ja que els dos astres estaran encara sota l’horitzó est. Només quan isquen per dalt de l’horitzó, serà possible veure l’eixida de Júpiter de darrere del nostre satèl·lit. És realment un eclipsi de Júpiter per la Lluna i us invite a observar-lo a ull nu, amb telescopis o prismàtics amb trípode.

Aquest mes, els dies de les fases principals de la Lluna seran els següents:

Lluna plena: 3 juliol  20:52 hora local (h.l.)
Quart minvant: 11 juliol 03:48 h.l.
Lluna nova: 19 juliol 06:24 h.l.
Quart creixent: 26 juliol 10:56 m

Finalment voldria parlar-vos de la fita astronàutica aconseguida per la Xina. Aquest país de l’orient està celebrant la tornada segura dels tres astronautes que han completat amb èxit una missió que incloïa el primer atracament manual xinès de dues naus en l’espai i la primera astronauta xinesa. Les imatges del retorn de la nau espacial Shenzhou-9 van ser retransmeses en directe a tota Xina divendres passat.

La nau Shenzhou-9 va atracar en la nau laboratori Tiangong-1, que es troba en òrbita al voltant de la Terra a més de 300 quilòmetres d’altura. Liu Yang, la primera dona astronauta xinesa en l’espai, va afirmar haver-se trobat com a casa en Taingong-1, on ella i els altres dos astronautes van viure i van realitzar experiments durant gairebé dues setmanes. Diu que se sent molt feliç, i que està molt orgullosa del seu país.

Imatges: Liu Yang, la primera dona xinesa astronauta en l’espai. JASON LEE (REUTERS). Constel·lació de l’Escorpí amb la posició del cúmul estel·lar M7. Triangle d’estiu. Wikimedia Commons.

 

Mirem al cel nocturn per Ràdio 9 (VI)

BON DIA: Aquesta setmana se’n farà difícil vore el cel nocturn ja que, a l’habitual contaminació lumínica de les nostres ciutats, els dies anteriors i posteriors a la Lluna plena del 3 de juliol, dimarts, el cel estarà ben brillant i les estrelles dèbils pràcticament desapareixeran.

La pols lunar, resultat del xoc meteorític sobre la seua superfície, és molt reflectiva quan la llum solar incideix verticalment i com a conseqüència, aquests dies el nostre satèl·lit esdevindrà molt més brillant que de costum.

Ara, per tant, no és bon moment per admirar la Lluna, ja que amb un telescopi o uns prismàtics tindrem massa llum, fins i tot serà molest. És necessari utilitzar amb l’ocular de l’instrument, un filtre gris per reduir la lluminositat. Un altre mètode més senzill serà utilitzar ulleres de sol!

Mercuri es continua veient ben a prop de l’horitzó, a l’oest, molt poc de temps la veritat, tot just després de la posta del Sol,.

Els planetes Mart i Saturn, ja al sud-oest en amagar-se el Sol, són els reis de la nit. Ara de dia en dia, i cada vegada més ràpidament, es veu com Mart, que ja ha deixat la constel·lació del Lleó i ha entrat a Virgo, va separant-se del Sol i va convergint amb Saturn.

Vos recomane alçar-vos ben matinet per gaudir de les meravelles celestes visibles prop de l’horitzó est. Poc abans de l’eixida del Sol, continua l’aproximació de Júpiter a Venus en Taure. Al final de la setmana, Venus s’aproxima molt a l’estrella gegant roja Aldebaran, que forma l’ull del Taure, la disfressa animal que usà Zeus per seduir a la bella princesa Europa. I ara tenim la deessa de l’amor sobre el principal dels déus.

I, finalment, si mireu cap al sud a la mitjanit, prop de l’horitzó, podreu admirar la bella constel·lació de l’Escorpí, amb les urpes cap amunt i l’ull viu brillant roig que és l’estel Antares, que com el seu nom indica, pot arribar a confondre’s amb el planeta Mart, també dit Ares, pel seu color. L’escorpí, que per mandat de Zeus, picà al gegant caçador Orió per matar-lo.

QUE TINGAU MOLT BONES OBSERVACIONS I MILLOR SETMANA.

Nota: Òbviament, això ho vaig escriure abans de conéixer la magnitud dels incendis del cap de setmana. Senzillament, el cel serà difícil de veure aquesta setmana per la gran quantitat de cendra suspesa en l’atmosfera. Mireu la Lluna i la veureu d’un color groguenc, a causa de l’absorció atmosfèrica, ara molt més alta a causa de les partícules en suspensió.

Imatge: Scorpius mostrat en Urania’s Mirror, un conjunt de constel·lacions publicades en Londres aproximadament el 1825. Wikimedia Commons.

 

Un cel vermell i una pluja de cendra

Dies de dol al meu País. Els boscos de l’interior es cremen, els bombers, després de quatre dies, no poden més. Els voluntaris comencen a ajudar i fan front al foc descontrolat.

La riquesa natural que hem gaudit de dia, i també de nit, i que era el nostre pulmó, es converteix en cendra i s’en va per tot el país cobrint-ho tot, cases, camps, cotxes i persones, com per acomiadar-se i recordant-nos que la seua marxa ens afecta a tots.

No tinc més paraules. Les que em queden són de ràbia i d’impotència. 

Foto: Posta de sol a Burjassot el divendres 29. Sobre el cementeri de Burjassot el Sol s’amaga sobre un fons de fum i cendres. Enric Marco.