Pols d'estels

Era l’any 2008. Alguns començaven a escriure els seus blocs i d’altres ja feia uns quants anys que n’escrivien. Tots contàvem les nostres cabòries a la xarxa i ens parlàvem i coneixíem virtualment,  i un dia els amics de +Vilaweb decidirem que calia passar de l’amistat virtual a la real. I un dissabte de final de març del 2008 els blocaires valencians i catalans ens trobàrem a mitjan camí. I allí, en Alcanar, entre els que venien del nord estava Sílvia, tan interessada en tot i en tots. A la foto la podem veure visitant la casa O’Connor, just al costat de l’ajuntament. Molts records, Sílvia, t’estimem.

Enguany, el Parc Natural del Túria compleix cinc anys. Bon moment per aturar-nos i recapacitar en el que s’ha fet en aquest parc que es troba al costat mateix de la major urbs valenciana, la ciutat de València. Això implica una gran pressió demogràfica i ambiental en un espai natural que segueix el riu des de Pedralba a València de 35 km de longitud i 4480 hectàrees de superfície.En febrer del 2011 la Universitat de València començà a pensar en fer una exposició sobre el Parc Natural del Túria en la que se mostraren els valors ambientals i socioculturals del parc així com també els seus problemes.  A més a més calia reflectir l’activitat que la Universitat de València, l’Oficina Tècnica del Parc i els grups de voluntaris, com per exemple la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria, estan realitzant.

Durant aquests mesos personal d’11 departaments de la Universitat han estat treballant en molts diversos temes per a l’exposició. El resultat de tot això ha estat resumit en 24 pannells en els quals han participat 32 autors.

En l’exposició, ara inaugurada al Teatre Antonio Ferrándiz de Paterna, a part de conéixer la fauna del parc, els seus mamífers, aus, crustacis, arbres, plantes, també podem veure, altres temes de l’acció humana sobre l’espai natural com per exemple, el patrimoni de la guerra civil, amb les trinxeres, nius de metralladores, o bé el patrimoni hidràulic, o la química del riu, etc…

Jo he participat en l’exposició amb un pòster, Observem el cel nocturn: la contaminació lumínica, fruit del nostre estudi de la contaminació lumínica del parc que vàrem començar la primavera passada i que encara continuem amb mesures, però també amb campanyes de concenciació en les nou poblacions del parc. En aquest pòster explique les possibles activitats astronòmiques que es poden fer actualment i les que es podrien realitzar amb una millor actuació en contra de l’excessiva il·luminació artificial de les àrees urbanes i residencials i de les activitats industrials que es poden trobar fins i tot dins o a la vora del parc.

El comissari de l’exposició, el professor Ángel Morales, davant de les autoritats, regidors de l’ajuntament de Paterna, el vicerector de Participació i projecció territorial de la Universitat de València, el director del Parc i el director de Medi Natural de la Generalitat Valenciana i el públic assistent, feu un discurs  que acabà dient: “Espere i desitge que aquesta exposició siga un èxit en tots els municipis i que els visitants, ciutadans i autoritats, gaudisquen d’aquesta i valoren la necessitar de protegir i mantindre aquest espai per a les generacions futures.”

Fotos d’ Ángel Morales.

Sico Fons va presentar divendres passat la seua desena obra, el recull de contes “Humors agres”, obra guanyadora del “Premi Soler i Estruch” de narrativa de Castelló de la Ribera, i que ha estat publicada per Edicions del Bullent. La sala de la Casa de la Cultura va acollir els seus lectors i amics així com molt de públic interessat en l’escriptor de Tavernes.

L’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, va iniciar l’acte amb unes paraules on, a més de felicitar l’autor, va lloar tota la seua trajectòria i va considerar Sico Fons com una mostra de com están vives les manifestacions culturals en valencià. Va recordar com la portada d’un llibre anterior, “Els crits de la follia” era el quadre de Munch que a ell tant li agrada. Finalment va afirmar que Tavernes sempre estarà al costat de la cultura.

L’editora, Núria Sendra, va recomanar molt els contes, tots amb una entrada amable però que acaben sempre amb un resultat àcid com ja es pot veure a la portada del llibre.

La professora de l’IES Jaume II el Just, Rosa Magraner, va ser l’encarregada de parlar sobre l’obra, una obra que com el seu nom diu, fa “un repàs àcid, punyent i mordaç sobre molts aspectes de la societat actual i on es poden veure retratats, encara que és una obra fictícia, molts personatges que veiem tots els dies en la televisió i la premsa, i fins i tot podem pensar que són algun conegut nostre“, apreciació que va corroborar l’autor, encara que reafirmava no havia pensat amb ningú en concret en cadascú dels 33 relats que conformen l’obra.

Rosa Magraner afirmà que Sico recorre a l’absurd, a relats hiperbòlics, “fem-ho gros i podrem entendre el sentit de la vida. L’autor no dubta a utilitzar, de tant en tant, un argot vulgar o paraules estrangeres (en cursiva, eh!) però també usa un lèxic ric i versàtil.”

Rosa Magraner va llegir una de les narracions curtes de l’obra “per anar fent boqueta” d’allò que els espera als lectors del llibre. El conte triat va ser Confessions d’un idiota, que podeu llegir en línia a la web de l’editorial. De la lectura de Rosa, de veritat que els assistents van gaudir i feren alguna rialleta davant eixe “Idiota” perfectament transcrit al paper per Sico Fons.

A les preguntes del públic, l’autor va dir que usava el recurs de l’humor com a cuirassa protectora de les nostres pors i temors.

“Per què hi ha tant personatges perdedors i decebuts?” li va preguntar una xica de la quarta fila.

“El guanyadors no m’interessen, són idiotes. Els perdedors són literariament més interessants. Són com nosaltres“, contestà Sico.

Rosa Magraner comentà que els contes de Sico Fons li recordaven els contes de Pere Calders o de Quim Monzó. A això, Sico contestà que era justament els contistes que més li agradaven, així com també Sergi Pàmies. Fins i tot va dir que l’havien comparat amb Bukowski, per això de l’humor bandarra.

La presentación de “Humors Agres” va comptar amb l’al·licient de poder escoltar un nou grup musicial de Tavernes: el quartet “So de Sax” format per Josep Castelló Juan (saxo soprano); Fran Grau Picot (saxo alt), David Felis Alberola (saxo tenor) i Miquel Clar Escrivà (saxo baríton).

Van interpretar, entremesclades amb les intervencions literàries, les obres “Vals núm. 2” de la Suite de jazz i “Two guitars” de Sostakovitx, Oblivion d’Astor Piazzolla, “Entertainer” (música de la pel·lícula “El colp”) de Scott Joplin, “Summertime” de Georges Gerswing i “Libertango” d’Astor Piazzolla.

Fotos: Taula de presentació amb Rosa Magraner, l’autor Sico Fons i l’editora Núria Sendra, llibres i el quartet So de Sax. Enric Marco.

Tal com havíem quedat els alumnes de l’IES Sixto Marco d’Elx, junt amb el seu professor de Física i Química, Vicent Soler, arribaven a l’Aula d’Astronomia situada al Campus de Burjassot, ja passades les quatre de la vesprada.El Sol ja estava molt baix a aquesta hora. Va ser, per tant el nostre primer objectiu abans que s’amagara completament darrere de les teulades de Fira València. Les taques visibles a la fotosfera solar, algunes tan grans com tres Terres, es veien entre les boires vespertines i causaren admiració als alumnes del Baix Vinalopó.

Una vegada amagat el Sol i mentre se’ns apareixien les estrelles i els planetes, baixàrem per construir un espectroscopi de ma, capaç no només de separar els colors amagats dins de la llum blanca d’un font lluminosa, sinó també de veure les línies d’absorció i d’emisió que ens mostren quina és la natura del gas que brilla. L’espectroscopi, inventat per Joseph von Fraunhofer al segle XIX, va permetre un cosa tan meravellosa com és conéixer quina és la matèria de que estan fetes les estrelles i galàxies.

I una vegada ja de nit, i amb una mica de pressa, els xiquets i xiquetes elxans admiraren el planeta Júpiter amb les seues bandes i satèl·lits, moments abans d’anar al Club Levante a l’acte de lliurament del III Premis Llegir Sense Fronteres.

I és que un any més un estudiant de l’IES Sixto Marco d’Elx ha tornat a guanyar el guardó que ofereix Bromera, la Càtedra de Divulgació Científica de la Universitat de València i la CAM. Laura Serna, estudiant de 3r d’ESO de l’institut d’Elx ha estat la guanyadora. A més a més, la modalitat de Batxillerat l’ha guanyada una altra dona, Anna Sirerol, de l’IES Jaume II el Just de Tavernes de la Valldigna.

Ja a les dependències del Club Diario Levante al polígon Vara de Quart, el professor Fernando Sapiña ens parlà dels reptes energètics del futur, inaugurant d’aquesta manera l’Any Internacional de la Energia Sostenible. Ens contà que donat que es preveu que l’any 2050 hi haja uns 9.000 milions de persones al món el problema de l’energia serà greu. “Si la població mundial segueix augmentant exponencialment i millora la qualitat de vida d’una part cada vegada més important d’aquesta, el consum de les formes més modernes d’energia aumentarà“, va dir. Els estudis indiquen que en menys de 50 anys s’esgotarà el petroli, el gas en 64 anys i el carbó en 155 anys. Per suplir això amb centrals nuclears l’any 2050, caldria inaugurar-ne una cada 2 o 3 dies, cosa inasumible.

Tanmateix hi ha alternativa al repte energètic futur, fins i tot, amb la tecnologia actual. Dos investigadors de Princeton, Stephen Pacala i Robert Socolow, publicaren un article l’any 2004 a la revista Science, i demonstraren gràficament com l’ús d’un conjunt de tecnologies existents podrien reduir els nivells de CO₂ a l’atmosfera per evitar els efectes perillosos del canvi climàtic. L’article presentava 15 opcions, cadascuna d’elles amb el potencial per reduir les emissions en 2050 d’una gigatona de diòxid de carboni per any.

Hi ha, per tant, opcions i treball realitzat per aconseguir-ho. Segons Sapiña “la sostenibilitat és imperativa en el segle XXI i cal utilitzar fonts d’energia renovable“.

Després de la conferència, el vicerector d’Investigació de la Universitat de València, Pedro Carrasco i el director de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, Josep Antoni Fluixà, lliuraren els III Premis Llegir Sense Fronteres que enguany han guanyat Laura Serna de l’IES Sixto Marco d’Elx en la modalitat d’ESO i Anna Sirerol de l’IES Jaume II el Just de Tavernes de la Valldigna en la modalitat de Batxillerat. Les dues estudiants recolliren els seus premis, consistents en un ordinador portàtil i la col·lecció completa de la col·lecció Llegir Sense Fronteres publicats per Bromera i la Universitat de València.

Finalment, les dues estudiants es dirigiren al públic per agraïr el premi i l’estimul i ajuda dels seus professors.

Foto: D’esquerra a dreta, el vicerector, Soledat Rubio, directora de la Càtedra de Divulgació de la Ciència, les dues estudiants, Josep Antoni Fluixà i Fernando Sapiña. Enric Marco.

Ahir a aquestes hores caminàvem lentament pels carrers de València. Més de 120.000 persones, segons Vilaweb, protestàvem per les retallades en l’educació que promou el govern valencià. Pares, xiquets, gent molt jove i molts professors, de manera alegre però ferma, portaven pancartes reinvindicatives que provaven que venien de tots els punts del País, de Torrent, de Castelló de la Ribera, de València, d’Albaida, de Gandia,…I, a més a més, a Alacant també s’hi feia una altra. Jo, anava amb els meus, amb l’institut Jaume II de Just de Tavernes de la Valldigna.Si a les 18:00 h. estaven ja concentrats a la plaça de Sant Agustí, just davant de l’FNAC, no va ser fins les 19:10 h. que començarem a caminar. Un caminar lent, ben apretats tots, junt amb milers i milers de persones que allí ens havíem concentrats seguint la crida de la Plataforma per l’Ensenyament Públic.

Carrer de Sant Vicent amunt, plaça de l’Ajuntament, carrer Barques, Glorieta, la Pau, fins arribar a la plaça de la Mare de Déu. Però això va ser ja a les 9 de la nit passades. I mentrestant anàvem veient com moltes persones amb pancartes tornaven ja cap a casa. Eren les del cap de la manifestació que feia ja dues hores que havien arribat al final.

I entrarem a la plaça de la Mare de Déu, al nucli històric de València entre la Catedral i el Palau de la Generalitat, allà on s’arriba a gastar fins a 4000 d’euros al mes de despesa en menjars mentre es retallen serveis públics bàsics. No poguérem escoltar els parlaments que ja feia temps que havien acabat. I darrere nostre encara arribaren més i més representacions d’instituts i escoles amb unes enormes tisores per retallar per tot arreu.

Estic content per la gent del meu País. Ha demostrat que està viva i que respon quan l’ataquen en allò més bàsic i essencial com és l’educació dels nostres fills, el nostre futur com a societat.

El vídeo espectacular del començament de la manifestació es pot veure a can Vilaweb i a Youtube.

Fotos: Moments de la manifestació a València. Enric Marco.

Laura Serna, estudiant de 4t d’ESO de l’IES Sixto Marco d’Elx, guanya el premi Llegir Sense Fronteres de divulgació de la Universitat de València.

L’alumna de 4º d’ESO de l’IES Sixto Marco d’Elx, Laura Serna, es prepara per a viatjar dijous que ve a València i rebre un guardó pel seu treball d’anàlisi i comentari científic del llibre El cervell polièdric, de Xavier Durán. Ella i l’estudiant de l’IES Jaume II el Just de Tavernes de la Valldigna, Anna Sirerol Talens, han resultat guanyadores de la tercera edició dels premis Llegir Sense Fronteres de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.

L’objectiu de la convocatòria, suportada per l’Obra Social de la CAM i que compta amb la col·laboració de la Fundació Bromera, Información i Levante-EMV, periòdic del mateix grup editorial, és estimular l’hàbit de lectura i la creativitat entre els estudiants de Secundària.

Serà la seu del Club Diari Levante que aculla dijous que ve a les 19.30 hores el lliurament de distincions a les dues estudiants de la Comunitat.

Serna, de 15 anys d’edat, assegura que el que li va dur a preparar el treball amb la supervisió del seu professor de Física i Química va ser la “curiositat” que li va produir “descobrir les claus del cervell, com que els sentiments són química” en aquest llibre. “Mai havia estudiat ni coneixia les claus del cervell i em va semblar molt curiós de llegir“, ressalta sobre l’obra la guanyadora d’aquest concurs.

La jove estudiant no té encara clar que estudiarà en acabar el batxillerat, però si té clar que el seu lloc “està en les ciències“. A més, ja sap en què consisteix la divulgació científica. El seu propòsit amb el comentari de text guanyador no era altre que “fer un resum del llibre perquè algú que no ho coneguera poguera entendre el que diu“. Pura divulgació.

L’alumna il·licitana ha contat amb el suport del seu professor per al procés d’escriptura del text, per a la redacció del qual ha escollit el valencià per ser la llengua que rep les seues classes d’assignatures científiques.

El premi consisteix en “un ordinador portàtil” i un pack de llibres “de la col·lecció de Bromera“, com recorda la representant alacantina d’aquest concurs.

Una alumna de Elche, premio al comentario de texto científico.  Article d’A.V. al Diari Información d’Alacant. 17 de gener 2012.

Foto: Laura Serna, ben contenta. Diari Información.

Anna Sirerol, estudiant de batxillerat i guanyadora del Concurs de Divulgació Científica “Llegir sense Fronteres” de la Universitat de València.És de Tavernes de la Valldigna, té 17 anys i li espera un gran futur en la medecina. Almenys així ho demostra el primer premi aconseguit en el concurs a nivell autonòmic organitzat per la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, en la que col·labora Levante-EMV.

En què consisteix el concurs de divulgació científica?
Edicions Bromera, una de les patrocinadores del concurs, va traure uns llibres de divulgació científica. En el concurs havíem d’escollir un d’aquests títols i preparar un resum d’aquest exposant també el nostre punt de vista. Jo vaig escollir  “La fi de la diabetis? Cèl·lules mare, l’esperança de la biomedicina“.

Per què la diabetis?
Sentia molt curiositat. En la meua família hi ha uns quants membres que la pateixen com la meua avia, ma mare i fa poc li la van detectar al meu germà de 20 anys.

I quina va ser aquest punt de vista que li ha valgut el premi?
Per a mi va ser una obra molt interessant ja que, si bé no exposa com es pot curar la diabetis, perquè realment encara no es pot, sí que explica els motius pels que encara no s’ha trobat una cura i els problemes que es troben els científics amb les cèl·lules mare en la investigació contra la diabetis.

Pensa aprofundir més?
Clar que sí. És un tema en el que queda molt per investigar. Jo vull estudiar medicina i quina millor especialitat que aquesta, per a encaminar el meu futur professional.

Creu que la gent de la seua edat està interessada per la ciència?
Crec que la falta de mitjans per a accedir al coneixement de la ciència és el que fa que els joves perden interés en la matèria.

Com se’ls podria motivar?
Fent-la més pròxima, organitzant activitats més pràctiques i atractives i no limitant-se a la teoria en les aules.

Aleshores, en les aules no vos preparen suficientment?
Sí, sí! Les especialitzacions de batxillerat si que estan ben orientades per a seguir després la formació en les carreres.

I si és així, per què hi ha tant d’atur entre els joves?
Perquè en aquest país no es valora la recerca. Molta gent jove que acaba la seua carrera de ciències se’n va a l’estranger.

Article de Toni Álvarez Casanova, Levante-EMV La Safor. Dissabte, 14 de gener 2012.

Els articles de les seccions comarcals del diari no estan, moltes vegades, en la xarxa. Per això us l’he traduït i posat al meu bloc, i sense l’enllaç corresponent, donant que no existeix l’original a la xarxa. Us deixe, això si, l’article en paper escanetjat. Enric Marco.

Foto: Anna Sirerol, per Toni Álvarez, de Levante.

Comença l’any 2012 i les revistes científiques ens presenten els possibles descobriments per a l’any que comença. Com ja faig fer l’any passat us pose els avanços previstos relacionats amb l’astronomia i l’exploració espacial que presenta la revista Nature en els seu article New year, new science. Evidentment alguns descobriments que ens sorprendran no estan aquí detallats. La ciència i els que s’hi dediquen, si no els deixen sense diners, sempre ens podran sorprendre.

La font del metà marcià

El rover de la NASA de la mida d’un cotxe Curiosity es calcula que arribe al planeta Mart el mes d’agost. La nau nord-americana de 2,5 mil milions de dòlars aterrarà usant un innovador sistema d’aterratge – la “grua celeste” – en el cràter Gale, on estudiarà els estrats de roca en un intent per descobrir el passat aquós del planeta vermell. També inhalarà metà, d’origen desconegut a l’atmosfera de Mart, i podria revelar si el gas està essent produït pels processos geològics – o per vida microbiana marciana. Més lluny, la missió Kepler de la NASA segurament ha de trobar un veritable bessó extrasolar de la Terra, amb la mida justa i amb una òrbita al voltant d’una estrella similar al Sol i amb tots els requisits com per a ser habitable.

El misteri de Majorana

El Gran Col·lisionador d’Hadrons, el gegantí accelerador de partícules del CERN, prop de Ginebra, a Suïssa, reunirà suficients dades d’aquest any per confirmar o descartar l’existència de la forma més simple del bosó de Higgs, una peça clau del mecanisme pel qual es creu que es confereix massa a una altre partícula. Una aposta més arriscada seria per als físics trobar un exemple d’un fermió de Majorana, hipoteticament una entitat sense massa i sense càrrega capaç d’actuar com la seua pròpia antipartícula, que podria ser útil per a la formació de bits estables per a la computació quàntica. Els experiments han suggerit que en els materials coneguts com aïllants topològics, els moviments col·lectius d’electrons creen una quasipartícula que es comporta com un Majorana.

A la recerca del llac perdut

En poques setmanes, els investigadors russos esperen acabar la perforació a través de la capa de gel de l’Antàrtida per arribar al llac Vostok, un enorme llac d’aigua dolça localitzada aproximadament a 3750 metres sota la superfície. És una carrera contra el temps: 10-50 metres de gel separen l’equip del seu objectiu, al qual s’ha d’arribar abans que l’últim avió de la temporada surta al febrer. Hi haurà més investigacions de perforació a l’abril, quan el vaixell japonés Chikyu salpe per penetrar en la falla submarina que va causar el terratrèmol de magnitud 9,0 l’any passat.

La major xarxa de telescopis

Sud-àfrica i Austràlia, decidiran al mes de març quin dels dos albergarà l’Sky Kilometer Array (SKA) de 2,1 mil milions de dòlars, que serà el més gran radiotelescopi del món si finalment es construeix. La decisió serà presa per l’oficina del programa de desenvolupament de l’SKA  a Manchester, Regne Unit. Mentrestant, el Atacama Large Array Millimeter/Submillimeter en el desert d’Atacama a Xile hauria de ser completat fins a un 60% a finals d’any.

Avenços en el vols espacials

Al febrer, SpaceX de Hawthorne, a Califòrnia, espera ser la primera empresa comercial a dur una nau de càrrega no tripulada a l’Estació Espacial Internacional – una fita en els vols espacials privats. Pel que fa als esforços espacials governamentals, la Xina, plena de confiança després de l’acoblament l’any passat de la nau espacial no tripulada Shenzhou-8 amb el mòdul experimental Tiangong-1, espera enviar astronautes per a una maniobra d’atracada tripulada aquest any.

Imatge: Recreació del Curiosity explorant la superfície marciana. De Wikipedia Commons.

Aquest any 2012 comença amb unes perspectives molts interessants per a l’obervació dels planetes. Si Venus i Júpiter són actualment visibles ja des de la posta del Sol, serà a partir del mes de març quan podrem gaudir de la presència simultània de cinc planetes visibles al cel. A més a més, si viatgeu a principis de juny a la zona del Pacífic podreu gaudir del pas del planeta Venus per davant del Sol tal com ho veiérem ací nosaltres el dia 8 de juny del 2004. Però tot això ja vindrà i en parlarem més endavant. De moment centrem-nos a parlar de les efemèrides observables al cel de gener.El cel de l’hivern ja es desplega amb tota la seua bellesa. Si la deesa Venus destaca a l’horitzó oest tot just a partir de la posta del Sol, la vella història del gegant caçador Orió, els seus gossos fidels Can Major i Minor i les belles Plèiades protegides per la massa i força del Taure, una de tantes representacions del déu Zeus, destaquen al cel de la nit, just al costat dels Bessons, Càstor i Pòl·lux, germans d’Helena de Troia.

Com he dit abans, cap al sud oest el planeta Venus es veu aquest dies ben alt tot just després de la posta del Sol. Aquest astre brillant destacarà sobre tots els objectes celestes i, seguint la seua òrbita al voltant del Sol, vist des de la Terra, anirà assolint major altura en avançar gener i se situarà a uns 35º a finals de mes.

Júpiter, que es troba ben quiet junt a l’estrella ο Piscis durant tot el mes, brilla intensament. La Lluna, ja passat el quart creixent, es situarà al seu costat el dia 2 de gener. Tornarà, però, a repetir la trobada el dia 30. Bons moments per tractar de fotografiar-los conjuntament.

El planeta Mart, als peus del Lleó, començarà veure’s a partir de les 23:20 a principis de mes i a partir de les 21:20 a finals. Mart serà cada vegada més brillant a mesura que vaja acostant-se a la Terra. El moment de màxima aproximació serà el dia 3 de març.  Serà l’anomenada oposició del planeta ja que es quan es trobarà just en la direcció oposada al Sol. Aleshores Mart serà a la seua distància mínima, en aquest cas, a només 101 milions de quilòmetres. El dia 14 de gener la Lluna es situarà en les proximitats del planeta roig.

Saturn, també estàtic durant tot el mes en la constel·lació de la Verge, es trobarà prop del seu estel principal, Spica.  Es veurà a la matinada i el dia 16 de gener la Lluna serà al costat de l’estel i formarà amb el planeta una línia de tres astres brillants fàcil de reconèixer al cel.

Finalment Mercuri es veurà fugaçment cap al sud est en la matinada, poc abans de l’eixida del Sol. Això serà, però, només durant la primera quinzena del mes ja que el planeta s’anirà submergint de mica en mica en les lluïsors solars en avançar el mes.

És curiós però el dia de l’arribada dels Reis d’Orient, el 5 de gener la Terra es trobarà al periheli, o a la seua distància més curta, a uns 147,5 milions de quilòmetres. Que ara estiguen en hivern en l’hemisferi nord no té res a veure amb la proximitat o llunyania del Sol sinó amb la inclinació de l’eix de rotació de la Terra respecte del Sol.

Ara mateix hi ha dos cometes “brillants” al cel però per a observar-los calen uns prismàtics, com a mínim.

El cometa periòdic C/2006 T1 Levy tindrà la seua màxima aproximació a la Terra el dia 21 de gener. Es pot trobar al sud de Júpiter amb una magnitud de 8.

I el cometa C/2009 P1 Garradd, observable a cel des de l’estiu passat, continua en la constel·lació d’Hèrcules i amb una magnitud de 6.

I si voleu veure, amb prismàtics o telescopi, l’asteroide Vesta el podreu trobar el dia 10 de gener a només 3 minuts d’arc de l’estel de quarta magnitud Tau Aquarii. Un repte fotogràfic per als meus lectors més experimentats.

L’any ha començat amb un quart creixent de Lluna, al qual el dia 9 es convertirà en lluna plena. La fase anirà a partir d’aquest moment minvant fins el dia 16 de gener en que la Lluna estarà en fase de quart minvant. La lluna nova serà el dia 23 i tornarem a tindre quart creixent l’últim dia del mes, el 31 de gener.

I com ja vaig contar el passat mes, la sonda russa Phobos-Grunt no ha aconseguit escapar-se de l’atracció terrestre i continua donant voltes a la Terra. És previst que caiga cap el dia 11 de gener. Una llàstima ja que la missió havia de portar mostres de la superfície de la lluna de Mart, Fobos, a la Terra.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de gener de 2012, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Agraïsc la informació dels cometes a l’Agrupació Astronòmica de la Safor.

Foto: Aproximació a 3 minuts d’arc de l’asteroide Vesta a l’estel Tau Aquarii que es produirà el pròxim 10 de gener. De Stellarium. Enric Marco.

Arxiu: Vista de l’encontre Vesta-Tau Aquarii més amplia a The Night Sky January 2012, compilat per Ian Morison del Jodrell Bank Centre for Astrophysics.