Observem el cel de l’hivern a Tavernes

ObservacióObservem el cel demà dijous 24 de febrer a Tavernes de la Valldigna des de les 20:00 a les 22:00 h. Les activitats de la Setmana Muntanyera i Cultural del Centre Excursionista de Tavernes inclouen també una observació astronòmica des del 2009, l’Any Internacional de l’Astronomia.Aquesta observació està organitzada per l’Agrupació Astronòmica de la Safor i el Fotoclub del Centre Excursionista de Tavernes.

L’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna col·labora amb l’activitat des de la seua Regidoria de Cultura. I tindrem la sort que ens apagaran els llums de la zona d’observació.

El lloc és fàcil de trobar. Serem a la zona dels Sequers, al camp de rugbi i enfront del Cementeri, entre els finals dels carrers la Dula i Monestir de la Valldigna.

Per suposat que l’activitat és oberta a tothom. I en especial tots els lectors d’aquest bloc esteu convidats. Si esteu per la Safor no us ho perdeu.

 

Sí a TV3

Si a TV3

Ahir a poqueta nit, a València, la Plaça de la Mare de Déu estava plena. Semblava que no s’ompliria però al final han estat molts més dels que ells voldrien. Milers de persones ens hem trobat aquesta nit del 21 de febrer de 2011 per demanar el que és nostre. La televisió que parla la nostra llengua, que ens ha acompanyat des de fa 26 anys, amb la qual els nostres fills han crescut, la TV3, ha de poder ser vista altra vegada al País Valencià.Enric Morera, diputat de Compromís i secretari del Bloc estava també allí, així com Toni Gisbert, d’ACPV o Vicent Partal, l’amo de la casa on escric,  que estava gravant amb l’iphone la gentada que s’estava de cara al Palau de la Generalitat.

I algunes televisions com TV3 i TVE estaven presents per informar de la situació mentre la gent preguntava on estava Canal 9.

I la gent saltava, ballava, cantava. Hi ha hagut crits de dismissió de Camps, Volem TV3, volem APM, menys corbates, més vergonya. Pancartes de “Volem eixir a l’APM”, castells humans, focs i cançons. Un èxit tot i haver estat convocat l’acte el divendres passat.

I el dijous 24, tots convocats per TV3 davant de les Corts Valencianes.

 

Pols d’estels, premiat

Pols d'estels premiat

Dissabte passat, 19 de febrer, es lliuraren els 2ns Premis Blocs de les Comarques Centrals del País Valencià a la Casa de la Cultura de l’Alcúdia de Crespins (la Costera).El Penjoll. Art de paraula i l’Associació Eco-cultural la Garrofera va tindre el detall, que agraïsc, de convidar-me al Dia del Judici Final. L’acte prometia ja que estaria presentat per Toni Espí i Toni de l’Hostal i contaria amb la presència del El president Frank, de l’obra Corrüptia, entre altres personalitats.


I clar que hi vaig anar ja que el meu bloc d’astronomia estava nominat i preseleccionat dins de la categoria d’Educació, Ciència i Tecnologia, juntament amb Bloc Meteo·Ontinyent i La caixeta de música.

 

Això semblaven els Goya, encara que sense els actors de Pa Negre, però les maneres dels presentadors ho semblaven. Tinguérem música entre premiats i premiats i també algun petit discurs del President Frank, que deixant les seues múltiples obligacions, s’acostà a la població de la Costera. Fins i tot, Mi sostingut, cantautista millor grup revelació dels Premis Ovidi 2010, ens cantà alguna de les seues cançons.Es lliuraren premis a blocs en les categories d’Art i Audiovisuals, Activisme i Associacions Socioculturals, Pensament, Ètica i Política, que lliurà, és clar, el President Frank, Informació i Notícies, Activitats Físicoesportives, Literatura, Mediambiental, Humor, Miscel·lània i Bloc Revelació, a part de la d’Educació, Ciència i Tecnologia, al qual Pols d’estels es presentava.

 

Premis-Penjoll

Quins nervis tenia quan el nom del meu bloc va eixir entre els altres dos en la pantalla! I aleshores, And the winner is: Pols d’estels. I allà puje a l’escenari per rebre el premi de mans de Joan Olivares, mestre quadranter, novel·lista i amic. Després de l’agraïment pel Premi, vaig comentar que el bloc m’havia servit per navegar pel cel i per damunt d’aquesta societat valenciana que té un president que no em permet veure ni l’APM ni Polònia. I que volem TV3.

Després de lliurar a tots els premiats el seu guardó, per cert, ben adient, un petit bloc d’obra sobre un palet, l’acte va continuar amb una actuació de Pep Gimeno, el Botifarra, amb el seu guitarrista, que va fer un repàs a les seues cançons més conegudes.

Tots els guardonats pujàrem finalment dalt de l’escenari per la foto final d’aquest concurs de blocs tan original.


Finalment l’organització ens convidà a tastar una boníssima coca en llanda i uns licors que permeteren d’acomiadar-se agradablement dels amics i conèixer personalment els/les autors i autores d’alguns dels blocs més interessants de les comarques centrals.

Actualització: La web d’El Penjoll s’ha actualitzat i conta con va anar la cosa a la Crònica del Dia del Judici Final. No us perdeu la seua visió dels fets.

Sense senyal

Sense senyal
TV3 ja no es pot veure enlloc del País Valencià des d’aquest dijous, 17 de febrer de 2011, a dos quarts de deu del vespre, després de 26 anys d’emissió (trobareu ací més informació dels fets, actualitzada en temps real).

La llibertat d’informació, la llibertat pura i nua, i l’espai de comunicació en llengua catalana reben, d’aquesta manera, un colp immens.La meua televisió, perquè la TVV ja fa anys que va deixar de ser valenciana, ha desaparegut de les ones. Violant un munt de lleis que em venen al cap, tanquen un mitjà de comunicació que no poden manipular. Saben que son impunes i que les enquestes els són favorables però la dignitat com a persones l’han perduda per sempre.

La imatge és de Vilaweb que tanca el senyal 24 hores en protesta.

 

On naixen les estrelles

Naixen-estrelles

Les estrelles no naixen aïllades, sinó en el si d’enormes núvols de gas hidrogen. La nebulosa Messier 78 és un molt bon exemple d’un d’aquestes zones de formació estel·lar.En el seu si, centenars d’aglomerats gasosos estan ara mateix concentrant-se per a formar noves estrelles amb planetes al seu voltant.

Les estrelles que ja han nascut il·luminen la nebulosa amb radiació ultraviolada que no és prou intensa per ionitzar el gas i fer-lo brillar. Les partícules de pols del núvol només reflecteixen la llum estel·lar que reben.

Messier 78 pot ser observada fàcilment amb un telescopi petit a la constel·lació d’Orió, just al nord de l’estel més oriental del seu cinturó.  Encara que està ubicada a uns 1600 anys-llum de distància, és una de les nebuloses de reflexió més brillants del cel. El color dominant de la nebulosa és el color blau ja que, com passa a l’atmosfera terrestre, el color blau de la llum de les estrelles és dispersat amb més eficàcia que la llum roja.

Els estels HD 38563A i HD 38563B són les fonts principals de l’energia de la nebulosa. Però hi ha moltes més estrelles. Les més curioses són les 45 estels joves  i de poca massa que tenen encara el seu nucli massa fred per a generar les primeres reaccions termonuclears. La conversió d’hidrogen en heli, base de l’energia  estel·lar, encara no ha començat. El seu nucli encara està massa fred i la seua font d’energia prové de l’energia gravitacional alliberada a mesura que l’estrella s’està contraient.
Aquests estels, que només tenen 10 milions d’anys, pertanyen a la classe T-Tauri. En la seua joventut tenen comportaments violents amb fortes emissions de raigs X, ones de ràdio i vents estel·lars molts forts.

Igor Chekalin, de Rússia, va descubrir les dades sense processar d’aquesta imatge de Messier 78 en els arxius d’ESO, per al concurs de fotografia Tresors Amagats  Igor va processar les dades amb gran habilitat, obtenint el primer premi amb la seua imatge final. Un equip d’experts d’ESO en processament d’imatges va prendre les  dades en alta resolució i les va processar de manera independent per a produïr la imatge que apareix en aquest apunt.

Foto Crèdit: ESO i Igor Chekalin

El HubbleSite , ara en YouTube

El Telescopi Espacial Hubble és l’instrument d’observació més gran que la humanitat ha posat mai a l’espai. El seu espill de 2,5 m de diàmetre permet penetrar en les fondàries de l’Univers com mai s’havia fet abans. Les seues imatges de planetes llunyants, nebuloses, galàxies i de l’univers extragalàctic han donat una visió més propera i acurada del cel.Aquestes imatges, però, no són d’ús exclusiu dels científics. Han passat, de fet, a ser una mena de patrimoni de la humanitat per a ús gratuit i sense ànim de lucre de qualsevol interessat. Tot això ha estat possible per l’actiu departament de divulgació  científica que l’Institut del Telescopi Espacial Hubble posseeix.

Ara acaben d’obrir un canal en YouTube, el HubbleSiteChannel on s’hi pot veure vídeos sobre temes especials i sèries populars com “Tonight’s Sky”, el show mensual sobre el que podem observar cada mes al cel i “Hubble’s Universe Unfiltered”, una producció en profunditat sobre astronomia. Pots aprofitar els vídeos de YouTube per posar-te’ls al teu blog o facebook.

Encara que la web del YouTube està ja en català, el canal del Hubble està només en anglès. Però, si no en sabeu massa, feu l’esforç de seguir-ho. Les imatges són espectaculars.

El vídeo ens mostra les més distants galàxies que el telescopi Hubble ha vist. També mostra perquè quan mirem els més distants objectes en l’Univers, també estem veient els objectes més primerencs del cosmos.

Deep Universe: Hubble’s Universe Unfiltered

Arquitectura còsmica, l’univers al laboratori

arquitectura

Tant a la Terra com a l’espai, avui en dia, disposem dels telescopis més avançats. Les nostres observacions són més detallades i el nostre coneixement més precís. Però, malgrat els avanços, l’astronomia té un problema. No és una ciència experimental com ho puga ser la química. El procés de validació dels models proposats per a explicar una observació no pot ser reproduït als laboratoris.

Tanmateix, aquesta mancança s’ha anat esmenant darrerament. No podem reproduir un forat negre al laboratori, ni fer explotar un estel com a supernova, per raons de les escales implicades, en conseqüència, tractem de fer-ho virtualment. Si som capaços de fer mons virtuals en les consoles, per què no reproduir l’evolució de l’univers en conjunt?

Per això cal una simulació del fenomen astrofísic que ens interessa. Mitjançant l’ús de sofisticats programes o codis numèrics, es construeix una xarxa tridimensional en la que cada punt té associats els valors de temperatura, pressió, velocitat… i es fa evolucionar en el temps.
La simulació aconseguida serà bona si reprodueix les observacions i, encara més, si prediu fenòmens no observats. Les simulacions astrofísiques, per tant, esdevenen d’aquesta manera, un laboratori virtual on testejar els resultats obtinguts amb els telescopis.

Aquestes simulacions necessiten utilitzar superordinadors amb milers de processadors. Un càlcul típic pot utilitzar la capacitat de milers d’ordinadors domèstics i durar dies o setmanes.

La Universitat de València compta amb un potent grup d’Astrofísica i Cosmologia computacional al departament d’Astronomia i Astrofísica. A la Fundació Valenciana d’Estudis Avançats (Pintor López, 7, València), alguns dels seus membres explicaran les seues troballes, tots els dijous fins a Falles, en un cicle de conferències coordinat pel catedràtic José Maria Ibáñez. El pròxim 10 de febrer, el professor Vicent Quilis parlarà de la formació i evolució de l’Univers i de les tècniques usades per a realitzar les complexes simulacions cosmològiques així com també dels resultats obtinguts.

Imatge: Procés de transformació d’una galàxia. Vicent Quilis.

Els diners no fan olor

No fan olor

Sembla que els que ocupen la Generalitat Valenciana no s’han adonat de la crisi i que ara cal estalviar després d’haver fomentat una cultura de la disbauxa gastadora amb la construcció i amb activitats paral·leles com la reinvindicació de l’aigua de l’Ebre…

En la mateixa setmana ens n’han fet dues de ben grosses relacionades amb les noves tecnologies.Fa uns dies feien una festa al Palau de les Arts per celebrar la posada en marxa d’una nova web multimèdia per a Ràdio Televisió Valenciana per substituir la web anterior que ja era obsoleta fa cinc anys. Resulta que el propietari de l’empresa  Advanced Media Consulting que l’ha feta és amic personal del director general de RTVV, José López Jaraba. Punxes on punxes a la web de l’amic no hi ha informació sobre les seues activitats. És a dir que l’empresa que s’ha emportat el pastís de la remodelació de la pàgina web de RTVV no té continguts a internet! Ho podeu llegir a aquesta notícia del Levante. I la web de la Corporació de Ràdio i Televisió ha costat més de 360.000 euros.

I avui una altra de grossa. La Generalitat Valenciana ha presentat un programa que, instal·lat a un ordinador amb Windows i Office en castellà o en anglés, et posa subtítols en valencià. Quan el ratolí passa per damunt de la paraula Edición, per exemple, un cartell s’obrirà i escriurà Edició. Visca la idea! Un artilugi que no farà servir ningú. A qui li interessa
veure subtitolat Archivo / Arxiu? La informació ja la tens en l’altre idioma. Ara bé, segur que la inclouen de sèrie als ordinadors que envien a les conselleries i a les escoles. Ho conta molt detalladament Marc Belzunces al seu bloc i en el diari Levante. I com diu Marc: Sembla un acudit, però no ho és. Microsoft “innova” i s’inventa un nou concepte de programari: el programari subtitulat.

I Microsoft, s’ho mira, sonrient, i pensant, com l’emperador Vespasià amb els seus urinaris públics de pagament: Els diners no fan olor. Diners són diners.

Ja estem acostumats els valencians a pagar per estupideses i per idees felices del conseller o del president.

I veure junts els logos de Microsoft i de la meua Generalitat fa mal d’ulls. Però ells són així.

 

El cel de febrer de 2011

Mars-Comet-NASA

Ja som al segon mes de l’hivern i la constel·lació d’Orió continua dominant el cel de la primera part de la nit. En la nostra tradició occidental que prové de la mitologia greco-llatina és un gegant caçador, seguit pels seus gossos, els Cans Major i Menor. El Taure, encabritat, amb el seu ull amenaçador, l’estrella Aldebaran, protegeix les set germanes Plèiades i la seua mare Pleione de l’assetjament del gegant caçador.L’estel Sírius al Ca Major, Proció al Ca Menor i Betelgeuse, al extrem superior esquerre de la constel·lació son tres estrelles brillants que formen l’anomenat triangle d’hivern. Betelgeuse és un estel 18 vegades més massiu que el Sol i unes 1000 vegades més gran. És tan gran que si el situàrem al centre del nostre sistema solar, tots els planetes fins a Saturn estarien engolits per aquesta gegant roja com es pot veure a aquesta visió artística. Aquest monstre està situat a uns 600 anys llum i els seus dies de vida estel·lar acaben. Al seu interior el combustible nuclear es crema ràpidament i la seua vida d’unes desenes de milions d’anys s’esgota. D’ací a uns anys potser o d’ací a milers d’anys l’estel explotarà com a supernova, allumenant el cel fins i tot de dia.

Aquest mes, la Lluna estarà en fase de nova el 3 de febrer, quart creixent el 11, plena el 18 i minvant el 24.  A més a més, durant aquests primers dies de febrer la Lluna presenta un efecte molt curiós. Quan es pon per l’horitzó oest ho fa de forma horitzontal, com una barca amb les dues banyes cap amunt. Tracteu de veure-ho i de fer-hi alguna fotografia.

El 6 de febrer Júpiter i la Lluna s’aproximen a uns 8º. El dia següent també es trobaran bastant junts, però caldrà veure-ho poc després de la posta de Sol.Júpiter es troba ja situat prop de l’horitzó oest a la posta de Sol i va sent cada vegada més difícil la seua observació. A finals de febrer només el podreu veure durant una hora i mitja després de la posta del Sol. El que ha estat el rei de la nit des de l’estiu va deixant el pas a l’altre gegant planetari, Saturn.

Saturn presidirà ben aviat els cels de l’hivern i la primavera. En febrer eixirà cap a les 23:30 a principis de mes i cap a les 21:30 h a finals de mes.

Venus, com a astre del matí, lluirà a Sagitari a l’est, unes hores abans de l’eixida del Sol.

Altres planetes com Mart i Mercuri estaran en conjunció amb el Sol, és a dir, es trobaran en la mateixa dirección de la nostra estrella i seran, per tant inobservables.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de febrer de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Crèdits foto: Andrea Dupree (Harvard-Smithsonian CfA), Ronald Gilliland
(STScI), NASA i ESA.

Un oceà efervescent a Encèlad

Encelad

L’aigua va fent-se cada vegada més present al nostre sistema solar. A Mart s’han trobat dipòsit d’aigua congelada, residu segurament dels oceans que cobrien gran part de l’hemisferi nord del planeta.

Tanmateix Europa, satèl·lit de Júpiter, presenta un oceà interior d’aigua salada protegit de l’espai exterior per una  capa de gel d’unes desenes de quilòmetres de gruix.

Ara, els investigadors de la nau Cassini, en òrbita al voltant de Saturn des del 2004, han confirmat el que ja se sospitava. El satèl·lit Encèlad, que se situa prop del sistema d’anells del planeta, també té un oceà interior. I aquest oceà sembla que és efervescent i podria ser amigable per a la vida microbiana.

Cassini descobrí el 2005 que la superfície d’Encèlad emetia dolls de gas i diversos materials formats per vapor d’aigua, partícules de gel i compostos d’hidrocarburs.

Un altre sobrevol de la nau Cassini l’any 2009 va descobrir, a més a més, que les partícules de gel dels dolls contenien grans de gel.

La mesura de la temperatura de fisures a la superfície mostraren valors tan “alts” com 190 K (-83 C) que revelen una font de calor interna que segurament és volcànica. I, com passa a la lluna de Júpiter Ió, la causa d’aquesta activitat volcànica ha de ser l’intensa força de marea causada per la proximitat de Saturn a Encèlad.

Dennis Matson del Jet Propulsion Laboratory de la NASA i els seus col·laboradors proposen un mecanisme molt senzill per explicar els dolls emesos pel satèl·lit saturnià. Els gasos dissolts en l’oceà interior forma bambolles que, en ser menys denses que l’aigua al seu voltant, s’escapen per les esquerdes del gel arrossegant amb elles vapor d’aigua, gels i altres materials.

I com diu Larry Esposito de la Universitat de Colorado, “Sabem que Encèlad té un oceà líquid, material orgànic i una font d’energia. I a més a més, coneixem organismes a la Terra en ambients similars. El satèl·lit compleix amb molts requisits  per a la vida“.

Caldrà estar atent a aquesta lluna de Saturn en un futur pròxim.

Més informació a la nota de premsa de la NASA.

Foto: NASA/JPL/SSI; Mosaic: Emily Lakdawalla