Mil cretins

Quim Monzó

Quim Monzó sap retratar la misèria humana en la societat occidental. En llegir els seus contes, hi veus reflectides les situacions quotidianes que vivim i ens dóna una visió àcida però amb tics d’humor.

En Mil cretins, el seu últim recull de contes, la sordidesa  de la quotidianitat, el tedi de qualsevol vida ens duen a descobrir els mil cretins que ens envolten. Tots som cretins en certa mesura i tots tenim misèries que intentem ocultar als altres. Monzó va més enllà i ens parla també de la mort, de quan se l’espera, del desencís de la societat actual, però sobretot de la incomunicació. De les coses que tots pensem però que per correcció política no ens atrevim a expressar. Del fer dissabte a la vida i recomençar, d’oblidar la rutina diària.

Però també ens parla de l’amistat pare-fill, de l’amor i de les relacions de parella. Només l’estima resta indemne de la mirada mordaç de Monzó. La comprensió, la tendresa, l’afecte sorgeixen també de vegades entre les persones i ens alliberen del cretinisme. El llibre de contes també explora algunes històries clàssiques per capgirar-les i resoldre-les d’una manera sorprenent.

Molt interessants els contes que tenen escriptors com a protagonistes. Ben probablement tenen molt d’autobiogràfic i també de crítica mordaç d’aquest ofici que no es lliura de les misèries humanes ni de la sordidesa quotidiana.

Monzó és un mestre del conte curt. En poques pàgines és capaç d’encabir tota una història humana, a partir només d’un fet puntual que és analitzat de manera minuciosa com es veu de manera clara al conte La Forquilla.

La nova pel·lícula Mil cretins de Ventura Pons s’acaba d’estrenar a Catalunya i a València només al cine Babel en català. El director ha estat capaç de recrear el món monzonià de manera eficaç i ha lligat perfectament uns quinze contes, en principi independents, amb personatges reciclats que apareixen en diverses històries i que ens donen uns quants flaixos de la vida d’aquests. A més a més alguns relats del llibre El perquè de tot plegat també són inserits al film.

Ventura Pons s’ha envoltat dels actors més solvents de l’elenc artístic català. Jordi Bosch com a fill d’uns pares a la residència és el personatge que lliga les històries. Sublims les actuacions de Julieta Serrano a l’episodi Dissabte, de Joel Joan com a Príncep Blau, de Santi Millán com a  Robin Hood o Edu Soto com a àngel Gabriel. I Toni Albà ens representa un Guillem Tell, l’heroi helvètic.

No us perdeu, per tant, el film. Fins i tot us podeu sentir identificats en moltes situacions. I és ben saludable riure’s de les pròpies misèries. En català, per suposat. Al País Valencià em sembla que serà difícil veure’l fora del cine Babel. Ara, això si, caldrà empassar-se uns incòmodes i absurds subtítols en castellà.

2011, l’any de la química

Madame Curie

Tot és química. A proposta de la UNESCO i la Unió internacional de química pura i aplicada (IUPAC), l’ONU declara el 2011 Any Internacional de la Química.

L’objectiu és conscienciar el públic sobre les contribucions d’aquesta ciència al benestar de la humanitat. Han triat aquest any perquè fa un segle que li atorgaren a Marja Sklodowska, madame Curie des del casament el 1895, el Nobel de química; també perquè fa cent anys de la fundació de l’associació precursora de la IUPAC.

No importa el pretext, perquè cent anys arrere de qualsevol present, trobarem successos dignes de celebració i desgràcies monumentals. Sempre està justificat, però, reflexionar sobre la percepció que tenim de la ciència i la influència que ha tingut. Una valoració negativa de la química és equivalent a acusar d’homicidi un ganivet trobat al costat d’un cadàver.

Aquest debat seria una oportunitat per fer aflorar coneixements i prejudicis; l’altra discussió pendent, el vincle entre la química i el salt que la indústria d’Elx fa durant el segle XX. Cap no és motiu del present escrit.?

Recordarem altres qüestions relacionades amb madame Curie. Les seues aportacions estan vinculades a la física i la química moderna. Ho prova haver sigut mereixedora de dos Nobel: física (1903) i química (1911), tots dos relacionats amb la radioactivitat.

Ara, però, evocarem fets que solen oblidar-se: és una de les poques dones que en el tomb de segle XIX-XX s’obrí pas en un món d’hòmens: l’universitari, l’acadèmic, el cientificotècnic.

Quan madame Curie es llicencià en física (1893), només una altra dona arribà a graduar-se en tota la universitat de París. Un any després, quan es titulà en matemàtiques, els números eren semblants.

El 1901, les estudiants a les universitats franceses representaven el tres per cent del total de l’alumnat (i moltes, com madame Curie, eren forasteres). La presència de la dona en estudis cientificotècnics era anecdòtica. Cal recordar que estem parlant d’un dels països més avançats del món.

El 1906, quan ocupà la càtedra de física a la Sorbona, es convertí en la primera professora universitària… i en una funció, a les classes assistia alumnat i molts espectadors encuriosits per veure una dona dalt d’una tarima il·luminant problemes de física i química.

El següent Nobel de química atorgat a una dona tardà un quart de segle i seixanta-un anys el de física. I a madame Curie, tot i acumular els dos màxims guardons, se li negà l’entrada a l’Acadèmia francesa de ciències. Tot no eren flors i violes. L’home, ací, mostrà en l’evolució un esglaó més curt.?

A casa nostra, calgué esperar a 1910 perquè les titulacions universitàries donaren els mateixos drets a les dones que als hòmens.

La primera llicenciada en química de la universitat de València, Francisca Lorente Solaz, és de 1918. Quasi una dècada després, Elx té la primera titulada universitària, en filosofia.

Però, durant la II República, amb l’impuls de la Institució Lliure d’Ensenyança, el 20% del personal investigador de l’Institut Nacional de Física i Química eren dones. Després de la Guerra tornaren a posar el comptador a zero.?

Madame Curie (noteu, per a la història el cognom del marit), com altres dones, contribuí a trencar un monopoli amb la seua irrupció en les carreres de ciències. Ara, a la universitat de València i quasi a la d’Alacant, en primer curs la meitat de l’alumnat de químiques són dones.

Aquests canvis, que parlen de la incoporació de la dona a la ciència, també s’han de celebrar. I, recordem: tot és química… fins i tot els pensaments, els bons i els dolents.

La química ens fa que pensar.


Vicent F. Soler Selva, Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó.

Publicat al Diari Información d’Alacant. 2011, l’any de la química, 25 de gener 2011

Foto: Fotografia de Marie Curie per al Premi Nobel, 1911.  Wikimedia Commons

Tot és Química

Llegir sense fronteres

El Sol davallava ràpidament sobre la Fira València. Mentrestant els alumnes de 4t d’ESO amb el seu professor Vicent Soler, de l’Institut Sixto Marco d’Elx, aprofitaven aquests darrers moments del dia per mirar la cromosfera solar amb un telescopi de l’Aula d’Astronomia.Era encara pràcticament de dia però la Lluna, en quart creixent, es trobava ben alta, cap al Sud, i el telescopi ens la mostrà ben bonica i amb suficient contrast per veure les seues zones muntanyoses, les zones altes, i les immenses planícies lunars, els mals anomenats mars. És en aquest moment quan el nostre satèl·lit presenta les muntanyes més destacades ja que és quan es formen les ombres més llargues.

Júpiter fou trobat en un cel encara blau. El trobar-lo fou un repte visual i les seues bandes de núvols i els satèl·lits agradaren força als estudiants.

Però que feien estudiants del Baix Vinalopó en instal·lacions de la Universitat de València? Realment la visita astronòmica fou un afegit, un plus a la que s’anava a fer a les 19 hores al Club Diario Levante en el que seria el primer acte formal de la Universitat per commemorar l’Any Internacional de la Química.

Allí, uns dels estudiants elxans anava a rebre un dels dos guardons del II Premi Llegir sense Fronteres. La Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València (CDCUV), de mans d’uns dels seus membres, Fernando Sapiña, explicà la necessitat d’aquest premi per estimular l’hàbit de lectura, investigació i creativitat dels estudiants d’ensenyament secundari i batxillerat. Cada estudiant que ha participat ha hagut d’escollir un dels llibres de la col·lecció de divulgació científica Sense Fronteres i fer-ne un resum crític.

En aquesta segona edició del Premi Llegir sense Fronteres s’ha reconegut a Marta Salesa Tarancón, estudiant de 1r de Batxillerat en l’IES Almussafes, pel seu treball sobre el llibre Neurotafaneries d’Adolf Tobeña. El premi per a secundària ha estat atorgat a José Antonio Ferrández, que cursa 4t en l’IES Sixto Marco, d’Elx, per la seua crítica sobre l’obra El cervell polièdric de Xavier Duran. Allí els acompanyaren companys i professors, així com també familiars.

Fernado Sapiña va fer una introducció avisant de la remuntada de les explicacions alternatives al món natural. Comentà el nou programa científic de la televisió basca Escépticos on un grup d’estudiants de geologia no es creuen l’arribada del ser humà a la Lluna. «Vivim en un món altament desenvolupat des del punt de vista intel·lectual, científic i tecnològic» i alertà que «els discursos contra el coneixement estan de moda». Mentre que «el mètode científic parteix de la hipòtesi nula: l’afirmació que es va a investigar no és vertadera fins que es demostre el contrari; moltes afirmacions del contraconeixement están basades en l’hipòtesi negativa: si la ciència no pot explicar X, llavors l’explicació d’X ha de ser necessàriament certa, encara que siga sobrenatural».

Enguany és l’Any Internacional de la Química i l’acte al Club Diario Levante tingué també una conferència-espectacle: La Màgia de la Química. El catedràtic de Química Inorgànica, Miquel Julve, i la seua col·laboradora la química Anabel Terraes ens mostraren, mitjançant 14 experiments, que tot el que ens envolta és química, i en un equilibri perfecte que fa que es puga mantindre la vida en la Terra.

Els experiments de convertir el conyac en aigua (quina pena!), aigua en vi (molt millor!), la construcció d’un jardí químic, amb reaccions lentes que semblaven realment plantes i fins i tot l’intent de cremar un bitllet de 20 euros meu vàren agradar molt als adolescents d’Elx que marxaren cap a les ribes del Vinalopó amb ganes de tornar alguna vegada més per València.

«Todo es química y lograr un mundo sostenible es el mayor reto de futuro». Levante-EMV, 14 gener 2011.Foto: De dreta a esquerre, Maria Josep Picó (CDCUV), Fernando Sapiña (CDCUV), José Antonio Ferrández, Marta Salesa Tarancón i Soledad Rubio (CDCUV). Enric Marco.

 

El cel de gener de 2011

Saturn-tempesta

L’any ha començat amb un preciós eclipsi de Sol del qual ja he parlat en els blocs anteriors.

Els núvols matiners a vora mar no ens permeteren veure l’eixida del Sol eclipsat i, no vàrem poder obtenir el premi d’una fotografia del Sol naixent ja eclipsat. Però si que veiérem la major part de l’eclipsi.Aquest mes de gener romanen al cel les constel·lacions hivernals com Auriga, Orió, Taure, Ca Major i Menor. Són les més vistoses i algunes de les més fàcils de trobar al cel.

Poc després de la posta de Sol només podrem veure un planeta a ull nu, el planeta Júpiter. Aquest continua presidint el cel del mes. Al seu costat podem trobar, usant un telescopi, el planeta Urà. El dia 10 de desembre la Lluna creixent es trobarà ben a prop formant un trio celeste. Júpiter, que havia perdut una de les seues bandes principals de núvols, ha anat recuperant-la a poc a poc. Veurem si aquest any 2011 la recupera totalment.

A partir de la una de la matinada podrem veure com surt per l’est el planeta Saturn, que el dia 25 de gener es trobarà en les proximitats de la Lluna.

Poc abans de l’eixida del Sol, per l’horitzó est, podrem veure altres dos planetes. Prop de l’horitzó podem trobar Mercuri mentre que Venus estarà més amunt. Mentre vaja avançant el mes, Mercuri anirà aproximant-se al Sol, resultant cada vegada més difícil d’observar, mentre que la Lluna se situarà al costat de Venus el dia 30 i entre els dos planetes el dia següent, el 31.

El cel serà ben bonic aquest 31 de gener amb 4 objectes importants al cel, tot just abans de l’eixida del Sol, marcant el camí de l’eclíptica. D’Est a Oest veurem Mercuri, la Lluna, Venus i, ja cap al Sud-Oest, el planeta Saturn.

Saturn presenta actualment una gran tempesta de color blanc, visible a la capa superior de núvols. Aquesta, que ocupa gran part de l’hemisferi, ha estat observada per l’astrònom aficcionat Anthony Wesley d’Austràlia que n’ha obtingut magnífiques imatges amb el seu telescopi. La sonda Cassini, en òrbita al voltant del planeta, ho ha fotografiat de més prop i les seues imatges poden veure’s ací.

La Lluna ha estat en fase de nova el dia 4 de gener, serà quart creixent el 12, plena el 19 i quart minvant el dia 26 de gener.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de gener de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Foto: Anthony Wesley, Murrumbateman, New South Wales, Austràlia

I la Lluna tapà el Sol

Eclipsi-Sol-20110104

Avui era el dia. La Lluna en el seu camí al voltant de la Terra s’ha posat per davant del Sol. No ho ha fet, però, passant per la meitat del disc solar sinó només per la part superior tapant així parcialment el Sol.Era un eclipsi parcial de Sol, per tant. Però tenia la gràcia que el fenomen celeste s’esdevenia precisament a l’eixida del Sol. La nostra estrella, en aixecar-se sobre l’horitzó sud-est, ja se’ns apareixeria com menjada per la blanca Selene. Per a les nostres terres el millor lloc per a veure l’eclipsi havia de ser un horitzó ras, sense obstacles, i no hi ha res millor i fàcil que la platja.

Aquest matí calia, per tant, alçar-se abans que el Sol.  La primera mirada per la finestra mostrava un cel ras cap a ponent on destacava el planeta Saturn però un cel molt tapat cap a llevant i el sud-est, just on voliem mirar!

Hem recollit els materials d’observació, càmeres, pantalles, prismàtics, filtres solars, ulleres d’eclipsi, etc. i hem marxat cap a la platja de Tavernes de la Valldigna. Ja estant ben a prop ens adonem que l’horitzó està ben negre i tapat mentre que per Gandia els núvols semblen més amables i deixen ja veure els primers raigs del Sol, encara sota l’horitzó.

Anem doncs cap a la platja de Gandia, on a més a més, els companys de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, han muntat també els telescopis a l’espera de l’abraç simbòlic de Selene i Helios.

Efectivament, Marcelino, Paco, Maxi, Josep Emili, Merche, … esperen que el Sol isca. Són ja les 8:25 i una petita i molesta capa de núvols baixos ens impedeix que fotografiem el Sol eixint de la mar. Una lllàstima. Mentrestant a la platja tranquil·la un corredor solitari i matiner passa per davant nostre i allà, ja prop del port, dos vaixells de pescadors marxen mar endins.

Finalment el Sol, en pujar més, deixa enrere les boires i l’eclipsi comença a veure’s en tota la seua bellesa. L’ambient s’omple del soroll dels clics de les càmeres i dels oh! dels observadors meravellats que, malgrat tot, les prediccions de la mecànica celeste sempre es compleixen.

A banda de les càmeres també tenim dos telescopis per observar millor l’eclipsi: un refractor de 15 cm de diàmetre i un coronado per veure les capes més altes de l’atmosfera solar utilitzant un filtre Hα. Utilitzant aquest instrument he aconseguit una imatge del Sol eclipsat amb unes quantes protuberàncies en el llimb solar.

A més a més, com a nota curiosa i instructiva, nosaltres haviem portat una pantalla blanca i una paleta de cuina amb forats per obtindre, per projecció, múltiples imatges del sol eclipsat, com es pot veure en la imatge adjunta.  La llum del Sol es difracta per cada forat, actuant cadascun d’aquestes petites abertures com a petites lents. La gent, meravellada, es fa fotos amb la paleta i les imatges solars.


A les 8:52 s’ha produit el màxim de l’eclipsi amb un 47,5% tapat per la Lluna. Aquest ha estat un moment sense núvols i hem pogut fer fotos sense cap problema.

Ha estat cap al final de l’eclipsi quan els núvols han tornat a presentar-se i ens han impedit veure bé les últimes parts del fenomen.

Finalment, durant els últims minuts de l’eclipsi els núvols han deixat una zona lliure al voltant del Sol, la qual cosa ha permés veure l’última fase de l’eclipsi, poc abans que la Lluna abandonara el Sol a les 10:08. I hem recuperat  el Sol, totalment circular amb unes taques que l’embellien encara més.

Fotos:
1.- L’eclipsi a la platja de Gandia. 4 de gener 2011. 8:40. Enric Marco. Canon EOS 1000D, focal 300 mm, Temps d’exposició: 1/10 s.
2.- El pas de la llum del Sol a través de la paleta de cuina ens dóna un grapat de Sols eclipsats. 9:00. Enric Marco.

Dimarts 4, eclipsi amb el Sol eixint

Eclipsi-4gener2011

L’any 2011 comença amb un eclipsi parcial de Sol ben curiós. Es veurà exactament a l’eixida del Sol.El dia 4 de gener el Sol eixirà pel Sud-Est amb la Lluna tapant-li un bon troç. Donades les condicions geogràfiques de les nostres terres, el millor lloc per observar el fenomen serà la platja i i cal assegurar-vos que la direcció Sud-Est estiga lliure d’obstacles com espigons, ports o vaixells.

Els primers minuts de l’eixida del Sol, les boires i l’absorció de l’atmosfera terrestre de l’intensa llum solar permetran veure el fenomen directament sense protecció visual. Serà un bon moment per fer algunes fotos ben boniques.

COMPTE. Els vostres ulls són el més important. Quan el Sol comence a pujar en altura seran imprecindibles les ulleres d’eclipsi. Si en conserveu de l’eclipsi del 2005 les podeu usar ara. Si no en teniu, passeu per una ferreteria gran i demaneu filtres de soldador del número més gran, de l’11 o millor del 14.

L’eclipsi és parcial ja que la Lluna no passarà pel centre del disc solar sinó solament per la part superior. Serà visible des de tota Europa, nord d’Africa i oest d’Àsia. Des de les terres de parla catalana no veurem el seu començament. L’illa de Menorca, en estar més a l’est, veurà el troç més llarg de l’eclipsi.

Pose les efemèrides en hora local per a la Safor, però la diferència de temps per a altres llocs serà només d’uns minuts.

– 7:45 Moment del primer contacte de la Lluna amb el disc solar. No serà visible ja que el Sol encara estarà sota l’horitzó.

– 8:25 Ix el Sol per l’horitzó sud-est. El Sol ja està eclipsat en un 35% per la Lluna.

– 8:52 Moment del màxim de l’eclipsi. La Lluna tapa el 47.5% del Sol. El Sol està a només 4.2º d’altura sobre l’horitzó.

– 10:08 Final de l’eclipsi. En aquest moment el Sol està a 15º sobre l’horitzó.

Aquest horari pot variar uns minuts per la refracció atmosfèrica, condicions climàtiques i temperatura de l’aire.

Esperem que tingam un dia seré i ras i pugam fer unes boniques fotos.

Ah! Protegiu-vos la vista amb ulleres d’eclipsi…

Un eclipsi de Sol també és una oportunitat d’observar la natura en condicions especials. Per exemple, si voleu fer fotos curioses com aquesta, només heu d’agafar una paleta amb forats i fer-li fotos a les ombres que es projecten sobre una superficie blanca. Molt fàcil de fer.

A més a més hi ha un plus per a qui arribe més prompte a la platja. Quan encara siga fosc, cap a les 7:30 podreu veure el planeta Saturn ben brillant i alt i el planeta Mercuri prop de l’horitzó.

Més informació pot trobar-se a la pàgina de Fred Espenak de la NASA.

Foto: Simulació de l’eclipsi el dia 4 de gener de 2011 a les 8:30. Stellarium.
Gràcies a l’Agrupació Astronòmica de la Safor per les dades horàries de l’eclipsi.

La ciència del 2011 segons Nature

Ciencia 2011

La revista Nature ha publicat les previsions dels possibles descobriments en ciència aquest any que avui comença. He seleccionat, per comentar-les, les relacionades amb l’astronomia i l’exploració espacial. Tant de bo que aquestes es compleixen en aquest 2011 tant com els vostres desitjos. Molt bon any a tots…

Aquell bosó de Higgs. La partícula de Higgs que segons els físics teòrics explicaria l’existència de la massa de les partícules (i d’això ja en parlarem quan es descobresca, que és ben curiós) no serà segurament encara descoberta en el colisionador LHC del CERN a Ginebra però potser en l’estudi dels milions de Terabytes de dades recollides fins ara es troben les primeres proves de la supersimetria, per la qual tota partícula en té una altra supermassiva, encara no descoberta.

Materia fosca, l’hora de la veritat D’aquell 25% de la matèria de l’Univers que no brilla però que saben que existeix al voltant de les galàxies per les pertorbacions gravitatòries que provoquen, no en saben quasi res. Que si són neutrinos massius, partícules exòtiques no trobades encara als nostres laboratoris terrestres (CERN, p.e.), que si matèria fosca calenta o freda. S’han fet milers de propostes però no sabem del cert que és la matèria fosca. Però ara, diversos experiments subterranis, com el XENON100 a l’italià Laboratori Nacional del Gran Sasso prop de L ‘Aquila, i el Cryogenic Dark Matter Search (CDMSII) en la Minnesota’s Soudan Mine estan caçant partícules de matèria fosca i esperen treure els primers resultats per al 2011.

Altra Terra. La sonda Kepler continua investigant exhaustivament una zona prop de la constel·lació del Cigne. Els caçadors de planetes prediuen que, amb Kepler, aquest any es trobarà el primer planeta tipus Terra orbitant una estrella tipus Sol. Els investigadors d’aquesta sonda llançada el 2009 ja han observat centenars de planetes però encara no han donat a conèixer totalment els seus resultats.

L’últim dels transbordadors L’últim vol dels space-shuttle de la NASA està previst per al mes d’abril. Aquest lliurarà l’Espectrometre Magnètic Alpha (AMS) a l’Estació Espacial Internacional amb la missió de buscar matèria fosca i antimatèria. Si el Congrés americà no n’autoritzà un altre vol per al novembre, es tancarà definitivament l’era dels transbordadors espacials. Han resultat molt més cars del previst, no són tan reutilitzables com es pensava i han resultat ser bastant perillosos. Dues naus amb les seues tripulacions (Challenger 1986 i Columbia 2003) han estat destruïdes. La NASA pretén usar transports privats a partir d’ara. Si el segon llançament de prova del Dragon, la nau desenvolupada per l’empresa SpaceX, té èxit, el llançament de una nau privada amb tripulació o càrrega es podria realitzar ben aviat.

Explorant el Sistema Solar. En el mes de març, la nau Messenger, que ja ha fet dues visites al planeta Mercuri, es posarà finalment en òrbita al seu voltant. En agost la sonda Dawn orbitarà Vesta, un dels majors membres del cinturó d’asteroïdes. Enguany també es llançaran la missió Juno, que orbitarà en uns anys els pols jovians, la missió Grail, dues naus bessones preparades per estudiar detalladament el camp gravitatori lunar i el robot de la grandària d’un cotxe Mars Science Laboratory, que substiturà l’exitosa missió dels robots bessons Opportunity i Spirit que des del 2004 continuen explorant la superfície marciana. Tot un èxit de la ciència i la tecnologia.

Estudiant la nosta nau Els investigadors de GOCE, un satèl·lit de la ESA designat per mesurar amb molt de detall el camp gravitatori terrestre, publicaran els seus primers resultats enguany. Com que la Terra no és una esfera perfecte ja que, de manera basta podem dir que presenta bonys i depressions, el coneixement exacte d’aquestes irregularitats ens permetrà saber millor la pujada del nivell del mar per efecte del canvi climàtic.

Veurem que es compleix de tot això. I cal recordar que milers de laboratoris arreu del món, telescopis, sondes, astrònoms i doctorants continuen treballant en els seus projectes. Segur que ens donen algunes bones notícies. Bon any a tots.Foto: Peter Higgs, Físic emèrit de la Universitat d’Edimburg que ha proposat el bosó que explicaria la massa.