L’ombra de l’iceberg, a València

Després de la projecció, el passat dissabte 25 d’abril, a Tavernes, de la pel·lícula documental L’ombra de l’iceberg, a la qual va seguir un animat debat, avui dilluns 27 d’abril es presenta al Col·legi Major Lluís Vives de la Universitat de València. Us pose seguidament el comunicat de premsa que hem enviat. Esteu tots convidats.



El Col·legi Lluís Vives projecta el documental L’ombra de l’iceberg on s’analitza la foto del milicià mort de R.Capa

*L’astrofísic Enric Marco i el metge forense Fernando Verdú, ambdós de la Universitat de València, intervenen en la pel·lícula

El col·lectiu d’estudiants Els quatre gats de Medicina, en el marc de la programació de la Universitat de València de l’Any Internacional de l’Astronomia, organitza la projecció del documental L’ombra de l’iceberg (2007) al Col·legi Major Lluís Vives. Es realitzarà el pròxim dilluns 27 d’abril a les 19.30 hores i, a continuació, es celebrarà un col·loqui amb un dels directors de la pel·lícula Raül M. Riebenbauer, l’astrofísic Enric Marco i el metge forense Fernando Verdú.

La foto El milicià mort realitzada per Robert Capa a la batalla de Cerro Muriano, prop de Còrdova, el 5 de setembre de 1936, ha estat l’objecte d’estudi en el documental L’ombra de l’iceberg. Considerada una icona de la Guerra Civil espanyola, la foto representa la mort d’un combatent republicà. Aquesta mort i les seues circumstàncies són qüestionades des de diversos punts de vista per uns quants experts com un forense, un militar, un astrofísic i alguns fotògrafs professionals al citat documental dels directors Hugo Doménech, professor de Comunicació Audiovisual de la Universitat Jaume I, i Raúl Riebenhauer, periodista.

Dos membres de la Universitat de València han aportat al documental L’ombra de l’iceberg els seus coneixements i experiències per a analitzar la fotografia des d’un punt de vista científic. Hi ha intervingut: Fernando Verdú, forense del Departament de Medicina Legal i Forense  i Enric Marco, astrofísic del Departament d’Astronomia i Astrofísica.

La pel·lícula, presentada a la Mostra de València de 2007 i a nombrosos certàmens internacionals, ha rebut premis com: Mejor Documental Iberoamericano Sección Oficial DOCSDF 2007 (México), Mejor Documental Social Español DOCUSUR 2007 i el 2º Premio Festival de Cine Documental de Jaén 2008.

Aquest documental de Dacsa Produccions, productora dirigida per Xavier Crespo, ha rebut l’ajut de l’Institut Valencià de Cinematografia (IVAC) i de Radio Televisió Valenciana. Finalment, la Universitat Jaume I també ha col·laborat amb l’aportació de material tècnic i personal.

Foto: Primera aparició de la foto a la revista VU, setembre 1936.

L’ombra de l’iceberg, a Tavernes

La pel·lícula L’ombra de l’iceberg on s’aprofondeix en la mítica foto de Robert Capa, La mort del milicià, es tornar a projectar al públic aquests pròxims dies. La pel·lícula serà presentada dues vegades amb poc de temps de diferència a Tavernes de la Valldigna i a València.

A Tavernes la podreu veure el dissabte 25 d’abril a la Casa de la Cultura a les 20:00 hores. La entrada serà lliure.
 
Com diu la propaganda de l’event: Dirigit per per Hugo Doménech i Raúl M. Riebenhauer. Premi al Millor Documental Iberoamericà en el Festival Internacional de Ciutat de Mèxic 2007. Es comptarà amb la presència dels realitzadors, del productor Xavier Crespo i de l’astrofísic valler Enric Marco, que també ha participat en la pel·lícula.

La pel·lícula  és una autòpsia de la fotografia de Robert Capa El milicià mort, una imatge presa en els començaments de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), que es va convertir en una de les icones del segle XX i en un símbol de la tragèdia en qualsevol guerra. No t’ho perdes.

Vos inserte el tràiler de la pel·lícula…

A València la projecció serà el dilluns 27 al Col·legi Major Lluís Vives de la Universitat de València. Ha estat organitzada pel col·lectiu Els quatre gats de Medicina. L’hora serà a les 19.30 hores i apart de comptar amb la presència d’un dels directors i d’un servidor també vindrà el forense que va certificar si la foto és una foto d’una mort o no.

A qualsevol de les dues sessions sou benvinguts….

Vicent Partal a l’Olleria

Divendres vam tindre una cita important a l’Olleria. L’antic Depòsit està rehabilitat i era ideal per a escoltar Vicent Partal que havia vingut a parlar-nos d’Obama i com s’ho ha fet per arribar a ser candidat en les primàries demòcrates primer i després president dels Estats Units desbancant a la favorita Hillary Clinton.

Una bona campanya, il·lusionadora, uns bons estrategues, un bon eslògan, Yes, we can, (lletra) creure’s el projecte i ser un mateix, sense disfresses, donant la cara, han aconseguit el que ningú a aquesta part del món es podia imaginar: un president negre i “d’esquerres”.

I què en podem aprendre els valencians? Doncs molt. Abandonar la idea d’una democràcia romàntica i treballar-nos cada vot, cada poble, cada barri, on es puga traure realment alguna cosa. I tindre un bon programa il·lusionador aprofitant al màxim les noves tecnologies.

Com que Vicent Partal ha promés penjar el resum de la seua xerrada al seu bloc, m’estalvie fer-ho jo. Quan ho faça ja posaré l’enllaç ací. Materials de la xerrada.

La nit acabà amb un bon sopar inaugurant la torradora de carn de Ca Tarsi i compartint taula en amical conversa amb l’alcalde de Quatretonda, Rafael Benavent, Joan Olivares, Jordi Albinyana i Toni de l’Hostal entre d’altres. A l’altra taula estaven Vicent Partal, Gàlim, ja molt millorat de la cama, Natzarí i l’alcalde d’Olleria, Julià Engo, entre d’altres.

Foto: Un moment de la conferència. Enric Marco

El planeta perdut

Fa uns 4500 milions d’anys el sistema solar està pràcticament acabat. El Sol ja brilla i escalfa el seu entorn. Els cossos principals del sistema solar ja s’han format.  Un immens planeta gira al voltant del Sol però queden molts residus, cossos petits de roca i gel, entre ells. Estem en l’època del gran bombardeig. Aquests aniran caient sobre els planetes a poc a poc i de vegades amb gran violència.

De sobte un cos de la grandària de Mart adquireix una òrbita d’impacte contra l’immens planeta. El xoc és descomunal i de la col·lisió es forma un planeta doble que quan la vida del cos major esdevinga intel·ligent rebrà els nom de Terra i el menor Lluna.

La geologia de la Lluna ens du a aquesta teoria. Però d’on va vindre el cos impactant? Les naus bessones STEREO, dissenyades per a observar simultàniament els fenòmens violents de l’activitat solar, estan viatjant a unes zones on podria trobar-se l’origen d’aquest cos.

Segueix…

La missió STEREO va ser llençada a l’espai el 25 d’octubre de 2006 amb la finalitat d’observar el Sol des de 2 punts de vista a l’hora. Només amb dos ulls pots veure en relleu i el mateix passa si volem veure el Sol en tres dimensions. Necessitem dues càmeres ben separades. Això és el que estan fent les dues naus bessones Stereo, separant-se 60 graus per davant i per darrere de la Terra per mirar el Sol des de dos punts de vista.

Aquestes posicions tenen a més a més una propietat molt interessant des del punt de vista de mecànica celeste. Són pous gravitacionals, zones on s’equilibren en certa manera les atraccions del Sol i de la Terra.

Joseph Louis Lagrange va ser un matemàtic molt brillant del segle XVIII. Va demostrar que en el sistema de dos cossos grans orbitant un al voltant de l’altre (com la Terra i el Sol) en òrbita circular hi ha 5 punts, que ara anomenem punts de Lagrange, en els que un cos menut té sobre ell una força neta zero. Això vol dir que es mantindrà en la mateixa posició sempre respecte als dos cossos majors. Aquests punts són molt interessants per situar-hi naus que observen contínuament el cel en una posició fixa. Aquests punts són pous de potencial gravitatori i, com qualsevol pou d’aigua, tot el que cau a dins ho té dificil per sortir. Són punts molts estables.

La nau d’observació solar SOHO està situada a una distància d’un milió i mig de quilòmetres en un punt de Lagrange situat entre la Terra i el Sol.

Altres punts de Lagrange interessants són els situats sobre l’òrbita de la Terra però a 60 graus per davant i per darrere d’ella. Aquestes zones han d’haver atrapats molts cossos menuts al llarg del temps de la mateixa manera que els punts equivalents de Júpiter alberguen dues famílies d’asteroides: els troians i els grecs.

Dos astrònoms teòrics de la Universitat de Princeton Edward Belbruno i Richard Gott han calculat que la formació de la Lluna s’hauria d’haver fet amb un cos provenint d’aquests punts de Lagrange. A la wikipèdia podeu veure aquesta animació del xoc.

Només aquestes zones d’acumulació de material podrien haver produït un cos tan gros. El planeta Teia, nom proposat per a aquest cos primordial,  va desaparèixer en xocar contra la prototerra per formar la Terra actual i la Lluna. Seria interessant, però, veure si queda algun cos semblant en aquelles zones per estudiar-lo.

Fa temps que els astrònoms vigilen aquestes zones amb els telescopis terrestres però no han trobat res per damunt del quilòmetre de diàmetre. Ara tenim l’oportunitat de veure-hi més prop. Les dues sondes STEREO d’observació solar estan arribant als punts de Lagrange situats 60 graus per davant i per darrere de la Terra per observar el Sol en 3D. Les seues modernes càmeres permetran veure si hi ha asteroides més petits. Aleshores podrem enviar una nau específica per estudiar-los.

Si descobrim que la seua composició és molt semblant a la de la Terra i la de la Lluna la idea de Belbruno i Gott serà correcta i la humanitat haurà trobat part del seu origen.

El cel d’abril 2009 i adéu

abril 2009

Tranquils. No tanque la parada i marxe. Però si que tanca un dels mitjans on he col·laborat des de fa anys fent articles de divulgació de la ciència i d’actes culturals de la Safor.

Us deixe l’article d’acomiadament que vaig fer a la revista Quinzedies del mes d’abril de 2009.

Les activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia a la Universitat de València no m’han deixat molt de temps per dedicar-lo al bloc. Escoles, estudiants i personal del campus i visitants del programa Conéixer la Universitat han passat per l’Aula d’Astronomia. Així que aquest apunt regular mensual s’ha retardat una mica.

Poc abans de l’eixida del Sol a l’est podrem veure només un planeta: Júpiter. Al final de mes, però, Venus començarà a veure’s en les últimes fosques de la nit.

Saturn, el planeta dels anells, eixirà per l’est poc abans de les 18:00 hores al principi del mes i serà visible durant tota la nit al llarg d’abril.

Segueix…

Publicat a la revista Quinzedies (abril 2009)
El cel d’abril 2009 i adéu

El cel d’abril ja ha deixat enrere les constel·lacions hivernals i ens mostra els Bessons amb les estrelles brillants Càstor i Pòl·lux, Càncer amb el seu cúmul central, el Pessebre, Leo i el Bover, amb el seu estel Arturus. Ja a la matinada rebem els primers avisos de la proximitat de l’estiu. El gegant Hèrcules i les constel·lacions de Lira, Cigne i Àguila se’ns mostren amb tot el seu esplendor.

Poc abans de l’eixida del Sol a l’est podrem veure només un planeta: Júpiter. Al final de mes, però, Venus començarà a veure’s en les últimes fosques de la nit.

Saturn, el planeta dels anells, eixirà per l’est poc abans de les 18:00 hores al principi del mes i serà visible durant tota la nit al llarg d’abril.

El dia 2 la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Tindrem lluna plena el dia 9, i quart minvant el 17. El dia 25 el nostre satèl·lit ens mostrarà l’aspecte de lluna nova.

Malauradament, aquest serà l’últim article en aquesta revista on s’explica el cel nocturn i les notícies d’astronomia en general. He estat quatre anys i mig donant informació dels moviments dels estels, dels planetes i de la Lluna; he rememorat les històries mitològiques del passat per descobrir els lligams culturals entre el cel i la terra. Ara, però, Quinzedies tanca. La crisi econòmica ha acabat afectant també aquesta publicació i per tant també aquesta crònica del que passa més amunt dels nostres caps. Aquesta seria només la causa general, encara que n’hi ha una de particular. Caldria recordar, com ja s’ha comentat en altres ocasions a la revista, que alguns ajuntaments de la comarca, tot i proclamar-se defensors de la llengua allà on calga, han deixat morir d’inanició l’únic mitjà periòdic d’informació general en valencià de la Safor, en negar-li tota publicitat institucional
que no escatimaven a d’altres publicacions en llengües foranes.

Una nova finestra es tanca a la divulgació de la ciència. I un tancament molest, especialment per a mi, justament durant aquest any dedicat a l’astronomia, quan fa ara 400 anys que Galileo Galilei va mirar per primera vegada al cel amb un telescopi. Una finestra des de la qual he tractat d’explicar els misteris del firmament per fer-los accessibles a la gent. Una finestra menuda, si es vol, però important per saber què fan els científics amb els diners públics. Conéixer serveix per a opinar encertadament, per a contrastar opinions, per a formar-se un criteri, cosa que pretenia aquesta secció i la revista en general. Però sembla que açò, en certa manera, molesta a la major part dels polítics que disposen de poder a la nostra societat i potser pensen que amb la ignorància i la desinformació les masses es controlen millor.

Mancats com estem de mitjans públics de qualitat, objectius i lliures, segrestats els mitjans de difusió generalistes com Canal 9, ara perdem una floreta enmig del desert comunicatiu valencià.

En conjunt he publicat 55 articles d’El Cel del mes …. des de setembre del 2004, també molts articles específics sobre astronomia i cultura així com algunes entrevistes. Han estat un bon grapat d’hores que he dedicat a una revista només pel plaer d’escriure, de divulgar la ciència i de contar coses que altres mitjans no conten.

Parodiant una famosa pel·lícula, Sempre ens quedarà internet. Els interessats a seguir els meus escrits sobre el firmament em podreu trobar al meu bloc Pols d’estels.

Que sigueu feliços!

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes d’abril 2009. Vàlid per al dia 1 d’abril a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

100 hores d’astronomia

Aquesta setmana és la festa mundial de l’Astronomia. El projecte de les 100 hores d’astronomia pretén fer participar el major nombre de persones en l’observació del cel. Aquest esdeveniment a nivell planetari té més de 1500 activitats registrades en 130 països de les quals unes 200 a Espanya. Durant 4 dies seguits es faran observacions populars del cel amb telescopis, connexions des de grans observatoris, tallers d’astronomia, xerrades, etc… Serà, segurament l’acte de divulgació científica públic major de la història.

Aquest és un projecte pilar de l’Any Internacional de l’Astronomia 2009. Se celebrarà a tots els llocs del planeta.

Associacions d’aficionats i observatoris urbans faran observacions per a tots els públics mentre que grans observatoris faran connexions via internet.

L’objectiu principal d’aquesta activitat d’abast mundial serà que el major nombre de públic simultàniament observe el cel.

Del 2 al 5 d’abril de 2009 es faran observacions diürnes i nocturnes obertes a tots els públics. El Sol, la Lluna, planetes i nebuloses seran els objectius principals dels telescopis.

Les “100 hores d’Astronomia” tindrà lloc des dijous dia 2 fins el diumenge, 5 d’abril. Això inclou dos dies lectius, ideal per a estudiants i professors en centres docents i un cap de setmana, més adequat per a activitats al carrer amb associacions d’aficionats a l’astronomia per a tota la família. S’ha elegit aquests dies ja que la Lluna estarà en quart creixent, la qual cosa és ideal per a observar-la al començament de la nit.

La Universitat de València participa en les activitats de les 100 hores d’Astronomia des del campus de Burjassot i des de les instal·lacions de l’Observatori Astronòmic a Aras de los Olmos. Pràcticament totes les activitats seran obertes a tot els públics.

El departament d’Astronomia i Astrofísica té programat durant el dijous i divendres a les seues instal·lacions de l’Aula d’Astronomia una observació continuada del Sol amb els seus telescopis. Cal destacar que el seu radiotelescopi també seguirà la nostra estrella i mostrarà al qui vulga acostar-s’hi com funciona.

Es faran alguns tallers didàctics amb la llum i es connectarà amb els observatoris més importants del món per webcast.

Les nits de dijous i divendres dos grups, un d’estudiants de l’IES Juan de Garay i un altre grup de gent del programa Nit de Divendres, Nit d’Estrelles, visitaran l’Aula d’Astronomia.

Les activitats a l’Aula d’Astronomia només duraran dijous 2 i divendres 3 d’abril.

Els estudiants de l’Associació Astronòmica del Campus tenen també un ampli programa d’activitats que inclou observacions del Sol, un taller de construcció de rellotges de Sol, xerrades, jocs astronòmics. Finalment el cap de setmana faran alguna eixida d’observació a alguna zona amb baixa contaminació lumínica.

L’Observatori Astronòmic oferirà la retransmissió en directe de les observacions astronòmiques que es realitzaran en l’Observatori de Aras de los Olmos de la Universitat de València del 2 al 5 d’abril des de les 21:00 hores a 02:00 hores.

Observaran els objectes celestes d’interés que es troben sobre l’horitzó en cada moment de la nit (planetes, galàxies, nebuloses, cúmuls d’estrelles….).

Més informació en els horaris d’activitats de l’Aula d’Astronomia, l’Associació d’Astronomia i de l’Observatori Astronòmic. i el formulari d’inscripció pot obtenir-se al node espanyol: 100 horas de astronomia.

Webs:

www.uv.es/aia2009
www.uv.es/aulaastronomia

www.uv.es/daa
www.uv.es/obsast
asoastrouv.blogspot.com