Nit d’observació a Tavernes

Tal com estava previst el dimecres passat organitzàrem la primera observació astronòmica dins de la Setmana Muntanyera i Cultural del Centre Excursionista de Tavernes.

Aquesta observació s’emmarcava dins de les activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia i estava organitzada pel departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS) i el Fotoclub del Centre Excursionista de Tavernes.

L’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna
col·laborà amb l’activitat des de la seua Regidoria de Cultura.
 

Ja a les 19:30 estàvem allí per muntar els telescopis a la zona del camp de rugbi, als Sequers de Tavernes. Vaig aconseguir muntar el meu telescopi ETX de 125 mm d’obertura malgrat la inclinació del terreny, la qual cosa no facilitava la seua posada en estació. A més posarem els prismàtics astronòmics de gran camp de l’Agrupació Astronòmica de la Safor que va dur un company de Gandia. Una mica més tard arribà Marcelino Àlvarez, president de l’AAS, i muntà el seu telescopi Meade de 200 mm.
El cel es presentava amb núvols i clars al principi. No era la situació ideal per a una observació òptima però en astronomia quasi mai pots elegir. Tanmateix els principals objectes s’hi veien perfectament: Venus cap a l’oest i la constel·lació d’Orió al Sud.

La gent començà a vindre. Primer tímidament, preguntant que fèiem allà i si podien fer una ullada. Després les persones que passejaven el gos també s’hi acostaven. Els grups de la passejada nocturna també hi feren parada. I finalment els membres del Centre Excursionista també passarem per allí. En total arribaríem a ser entre uns i altres un centenar de persones.

Cap a les 20:00 h., tal com haviem acordat amb l’electricista de l’Ajuntament, els llums de la zona d’observació s’apagaren i el cel se’ns presentà negre com feia temps no havia vist a Tavernes.

Els xiquets i majors es meravellaven veient Venus en forma de fina lluna creixent, o el núvol de gas de la Nebulosa d’Orió. Els nens quedaven també parats pel làser astronòmic apuntant als estels, espècie de espasa de la Guerra de les Galàxies.

A les 21:00 h., però, el cel es cobrí tot finalment i l’observació s’hagué d’aturar. La gent començà a marxar encara que alguns incondicionals romangueren allà acompanyant-nos. I aquests veieren recompensada la seua espera. Cap a les 21:45 el cel començà a aclarir-se i veierem, allà cap a l’est, la llum tènue del planeta Saturn. Ràpidament apuntarem els telescopis cap enllà i una boleta goguenca, amb una barra horitzontal que la creua, tal com açò mateix, Ø, aparegué als nostres oculars. Aquest barra no és més que els anells de Saturn vistos de perfil tal com ja vaig comentar en altre post.

La nit definitivament havia quedat clara i plena d’estrelles. Ja es feia tard i el cometa Lulin, que devia estar prop de Saturn, no va poder ser observat.

Vista l’èxit, relatiu per l’oratge, de l’activitat astronòmica d’enguany, la tornarem a repetir l’any que ve a la Setmana Muntanyera i Cultural del Centre Excursionista.

Foto: Un moment de l’observació. Enric Marco
 

Observació a Tavernes

Observem el cel demà dimecres 25 de febrer a Tavernes de la Valldigna. Les activitats de la Setmana Muntanyera i Cultural del Centre Excursionista de Tavernes inclouen enguany una observació astronòmica.

Aquesta observació s’emmarca dins de les activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia i està organitzat pel departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, l’Agrupació Astronòmica de la Safor i el Fotoclub del Centre Excursionista de Tavernes.

L’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna col·labora amb l’activitat des de la seua Regidoria de Cultura. I tindrem la sort que ens apagaran els llums de la zona d’observació.

El lloc és facil de trobar. Serem a la zona dels Sequers, al camp de rugbi i enfront del Cementeri, entre els finals dels carrers la Dula i Monestir de la Valldigna.


Mostra un mapa més gran

L’hora d’observació serà a partir de les 20:00 i en principi estarem fins a les 22:00 h. o fins que la gent es canse. Tindrem 4 telescopis per mirar el cel. I tractarem de veure Venus i les seues fases, la nebulosa d’Orió, diversos cúmuls estel·lars oberts i al final de l’observació mirarem el planeta Saturn i el cometa Lulin, que ara està prop d’ell.

Amants de l’astronomia de la comarca de la Safor i més enllà esteu invitats. Ara només cal esperar que els núvols ens deixen tranquils, ja que la cosa no està molt clara.

Cuenca, ciutat astronòmica

Ens hem tornat a reunir en la ciutat de Cuenca per celebrar el començament de l’Any Internacional de l’Astronomia. Aquesta vegada, al contrari del que ocorregué a Madrid el gener passat, hi pogué assistir públic en general.

Cuenca acollí el dijous, 19 de febrer, l’acte de presentació i concert d’obertura de l’Any Internacional de l’Astronomia a Espanya. A més també es celebrava el desé aniversari del Museo de las Ciencias de Castilla-La Mancha.

Al teatre-auditori de Cuenca acudirem doncs. Allí l’Orquestra Simfònica d’Albacete ens oferí un concert amb obres de Haendel, Haydn i Dvorak que entusiasmà el públic assistent.

El plat fort de la nit estava, tanmateix, en la segona part de l’acte.  L’orquestra interpretà l’obra de Mussorgsky, Quadres d’una exposició, coordinada amb els vídeos astronòmics de José Francisco Salgado, del planetari de Chicago. La conjunció de música i suggeridors vídeos astronòmics deixà l’audiència bocabadada. El director de l’orquestra i José Francisco Salgado hagueren d’eixir 3 vegades a saludar.

Segueix…

El Teatre-Auditori de Cuenca és nou de trinca i rebosava d’astrònoms, músics, polítics i públic en general. Retrobàrem els amics no vistos de fa mesos però pròxim gràcies al correu electrònic. Aprofitàrem l’encontre per acabar de coordinar alguna activitat prevista.

L’acte començà amb la introducció de l’organitzador de l’acte, Juan Ramón Pardo.

Fa 400 anys corria per Europa un invent per veure els objectes de lluny d’uns 2 o 3 augments. El seu interés era purament militar com indicava el seu nom spyglass.
Galileu Galilei sentí parlar d’aquest artilugi i la seua habilitat com a artesà el portà a millor-lo fins a aconseguir en poques setmanes de 20 a 30 augments. No el portà, però, a vendre’l al millor postor, a cap potència militar per fer negoci. Res de tot això. Va fer una cosa que cap altre havia fet abans. Apuntà amb el seu telescopi a la volta celeste i en pocs mesos descobrí que Venus presenta fases com la Lluna, Júpiter té satèl·lits al seu voltant i que Saturn té uns estranys bonys als seus costats (l’anell). Va posar en solta la concepció del cosmos que es tenia fins aleshores.
” 

Rafael Rodrigo, president del CSIC, parlà de la multiplicitat d’actes que ja estan aproximant l’astronomia a la societat, amb més de 200 actes públics al mes.

Finalment parlà Soledad Herrero, consellera de Cultura, Turisme i Artesania de Castilla-La Mancha. Parlà del Museu de les Ciències de Castilla-La Mancha i féu referència als coneixements astronòmics de Sancho Panza. Aquest personatge que juntament amb el seu cavaller Don Quijote donen nom ara mateix a un projecte de  l’Agència Espacial Europea que pretén desviar un asteriode potencialment perillós per a la Terra.

La presentació continuà amb la disertació del sempre interessant Juan Antonio Belmonte de l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC), especialista en arqueoastronomia, o estudi de les manifestacions antigues de l’astronomia. La seua xerrada, 10000 anys d’astronomia, mostrà imatges paleolítiques de les Plèiades, de la Lluna creixent en conjunció amb Venus o una estrella. Ens parlà de les alineacions dels temples o tombes amb els punts cardinals o amb eixides o postes del Sol i de la Lluna. Però aquestes alineacions han de repetir-se dins de la mateixa cultura en altres edificis semblants per a ser creïbles seguint la vella regla jurídica testis unus, testis nullus.

Passà per la cultura dels moai de l’illa de Pasqua (Rapa Nui), un grup dels quals podria estar orientats amb l’eixida de les tres estrelles del cinturó d’Orió.

Després repassà les constel·lacions astronòmiques egípcies com Meskhetiu, la pata de toro, la nostra Ossa Major.

Conclogué amb la idea que l’astronomia és l’eina ideal per a l’orientació en l’espai però també en el temps.

L’acte musical començà. L’Orquestra Simfònica d’Albacete dirigida per Juan Luís Martínez  interpretà Música per als Reials Focs d’artifici de Haendel, l’Obertura de la Creació de Haydn i el 4rt moviment de la Sinfonia número 9 de Dvorak.

Després del descans començà el plat fort de l’espectacle de la nit i el que tothom esperava amb ànsia. La Suite astronòmica Quadres Astronòmics d’una Exposició, és un conjunt de vídeos en alta definició, amb imatges astronòmiques reals, simulacions i obres d’art de base astronòmica que són projectats simultàniament a la interpretació en directe de l’obra de Mussorgsky (orquestració de Ravel). Com en l’obra original assistim també a una exposició, però ara d’imatges astronòmiques. Quan la càmera es mou cap a una obra d’art, l’audiència entra dins de l’obra i es troba viatjant per l’espai, passant junt a planetes, estrelles, forats negres, nebuloses i galàxies.

Aquesta suite astronòmica és obra de l’astrònom i divulgador científic José Francisco Salgado que treballa al Planetari Adler de Chicago. Amb la seua empresa Vectors and Pixels Unlimited  crea art visual amb imatges científiques. Mireu que ha fet amb l’Hemisfèric de València.

José Francisco Salgado ens contà el seu interés en comunicar ciència mitjançant art i tecnologia. Les seues recreacions visuals no competeixen amb la música sinó que la complementen. I ens contà la presentació de la seua nova obra Els Planetes de Holst, l’agost del 2008 al Millenium Park de Chicago que aplegà unes 12000 persones.

L’orquestra començà a tocar i la pantalla gegant s’omplí d’imatges conegudes però que amb la música encara semblaven més belles. Mireu l’enllaç que us he deixat dalt i ho podreu gaudir a mitges ja que sense orquestra en directe ja no és el mateix.

El públic assistent restà meravellat per la conjunció perfecta de música i dels suggeridors vídeos astronòmics. El director de l’orquestra i José Francisco Salgado hagueren d’eixir 3 vegades a saludar.

Ja passades les 3 de la matinada arribava a Tavernes de la Valldigna, cansat però satisfet d’haver-hi  estat present.

Els lectors als quals haja pogut picar la curiositat i vulguen veure aquesta obra astronòmico-musical en directe ho podran fer el pròxim dia 2 de juliol al Palau de la Música de València. Jo tractaré de ser-hi també.

Foto: La sala de l’Auditori de Cuenca uns moments abans de començar l’espectacle. Ens van prohibir fer fotos o gravar en vídeo. Caldrà veure-ho en els enllaços que vos he posat. Enric Marco.

Francesc Mompó i el seu Camí d’amor

Cami d'amor

Dia 14 de febrer, dia dels enamorats en tot el món mundial mercantilitzat. Tanmateix a nosaltres ens hauria de tocar celebrar-ho el dia de la mocadorà (9 d’octubre). Tant se val.La qüestió és que arribàrem a Ca les Senyoretes just a temps per escoltar la presentació de l’obra Camí d’amor de l’escriptor de l’Olleria Francesc Mompó.

L’autor envoltat per les dues muses, Mercè Climent i Beatriu (Π) Palmero, semblava que no s’hi trobava. Elles feren una semblança poètica de Francesc, llegint trossos de l’obra que deixà bocabadada l’audiència.

Després se sortejà un exemplar de l’obra que, coses de l’atzar, li tocà a un servidor. Gràcies deessa Fortuna, que en la teua advocació de Huiusce Diei, em permetràs llegir el Camí d’amor, en temps de crisi…

Doncs resulta que Francesc Mompó treballa al mateix poble que jo, allà a l’Horta Nord. Encara ens farem alguna visita….

Després del sopar, sempre deliciós, la conversa amable continuà al saló, on Jordi Albinyana ens entretingué millorant en directe les il·lustracions de Pell de pruna amb noves il·lustracions ben suggeridores. Això és un artista….

Dia de Galileu

Tal dia com avui, 15 de febrer, però de l’any 1564, va nàixer a la ciutat toscana de Pisa un xiquet que, de major. revolucionaria per sempre la ciència moderna en general i l’astronomia en particular. Aquest nen va ser batejat amb el nom de Galileu Galilei.

Els seus pares, Vincenzio Galilei, músic de professió, i la seua mare Guilia Ammannati Galilei, estaven ben pagats del seu primer fill. Seguint el costum de les famílies toscanes del segle XVI el primogènit havia de rebre un nom derivat del cognoms dels pares. Així el científic és conegut per Galileu Galilei, una melodiosa onada verbal.

Si fa uns dies, celebravem a la Universitat de València, amb raó el dia de Darwin, amb la presència de Juan-Luis Arsuaga, codirector del jaciment d’Atapuerca, avui els físics i astrònoms celebrem el dia de Galileu.

Considerat el primer científic experimental, ell va entendre que la natura està davant nostre però no la podrem entendre si no empren la raó i sabem llegir-la en el seu llenguatge. Com ell mateix diu:

La filosofia és escrita en aquest gran llibre que és l’univers i que està obert constantment davant dels nostres ulls. Però el llibre no es pot entendre si abans no s’aprén a entendre el llenguatge i a llegir l’alfabet amb què està escrit. I aquest llenguatge és el de les matemàtiques i els seus caràcters són triangles, cercles i altres figures geomètriques, sense les quals és humanament impossible d’entendre ni un sol mot del llibre, sense les quals hom vagareja per un laberint obscur.

Dova Sobel, en el seu llibre La filla de Galileu, recrea de manera sublim aquesta atmosfera de creació científica de Galileu a partir de les cartes escrites per la seua filla Celeste, monja de clausura al monestir de San Matteo, a Arcetri. Un bon llibre que us recomane llegir durant aquest Any Internacional de l’Astronomia.

Xavi Sarrià, d’Obrint Pas, a Ca les Senyoretes

Xavi Sarrià

Una nova Nit temàtica es va celebrar a Ca les Senyoretes, divendres passat, per presentar el llibre de contes Històries del Paradís de Xavi Sarrià, cantant i ànima del grup Obrint Pas.

Joan Olivares, mestre de cerimònies, ens feu un brillant parlament sobre el llibre, destacant les seues virtuts. Xavi explicà que l’aficció per la literatura ja li ve des de l’institut, temps abans d’iniciar-se en els concerts.

Després d’un bon sopar cuinat per l’ama de Ca les Senyoretes, el ressopó va ser un concert acústic amb Xavi i Miquel, amic i company de grup. Les cançons més compromeses van anar desfilant davant nostre.

I la perla de la nit. Pep Gimeno, el Botifarra, present a l’acte, no va poder resistir les peticions del personal i ens va delectar amb les seues cançons junt als cantants d’Obrint Pas.
Segueix …

Nova Nit a Ca les Senyoretes. Xavi Sarrià presenta el seu llibre de contes, Històries del Paradís, a Otos, a l’hotel rural i centre d’encontre de la Vall d’Albaida.

Tanmateix no puc assistir a la presentació del llibre. Ja estava compromés amb la presentació a Gandia del projecto IACO, de mesura de la contaminació lumínica. Els membres de l’Agrupació Astronòmica de Gandia anem a mesurar diversos punts del País Valencià per veure el grau de contaminació per enllumenat artificial, molt d’ell innecessari. Tractarem de mesurar molts indrets de la comarca de la Safor, així com de la comarca de la Ribera i també alguns punts de l’Horta de manera senzilla. Aquestes dades ens permetran veure dins d’uns anys la degradació de nostre espai natural celeste. Les zones d’interior del País Valencià van a deixar ben aviat de ser aptes per a l’observació astronòmica a causa de la implantació dels parcs eòlics i les seues llums de posició per a la navegació aèria. El projecte IACO és responsabilitat de l’Agrupació Astronòmica de Màlaga i és una de les activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia.

Arribe doncs a Otos tard, passades les 22:30 h. La presentació del llibre ha acabat, encara que em conten que Didac Botella, mestre i amic de l’autor, parlà de la humilitat de Xavi, que és una persona sensible per als seus amics i que ha fet activitats lúdiques al pati amb els alumnes. En fi, que l’èxit no l’ha canviat. Joan Olivares féu una presentació tan engrescadora que a tots els agafaren ganes de llegir ja els llibre de contes. Finalment Xavi contà la gènesi dels contes. Les preguntes dels assistents acabaren d’arrodonir l’acte. Una ressenya més exacta de l’acte podeu llegir-la a Ca Uendo.

Del sopar tan exquisit, de la mà experta d’Assumpció, en podria destacar la costella amb mel, que se’t desfeia a la boca. La crisi econòmica planà en la conversa. Fàbriques al Port de Sagunt a punt de tancar. Empreses plenes de benefici fins fa poc, fartes de rebre subvencions públiques els anys huitanta per recol·locar els afectats per la reconversió dels Alts Forns, volen fugir a terres llunyanes per tornar a rebre subvencions públiques. La roda tramposa del capitalisme. I el capital humà, ara dit recursos humans, al carrer. Homes i dones, amb càrregues familiars, poden quedar-se sense res.

Una lectora del meu bloc a l’altra punta de la taula es presenta, Maria Josep. Si és important tindre lectors virtuals al teu bloc per no tindre la sensació d’estar escrivint per a tu mateix, un vici que enganxa, com digué Maria Josep, encara és millor conèixer-los en persona. Gràcies per llegir-me.

En acabat de sopar, salude els amics Àngel, recuperant-se de l’operació de menisc, i  Pep, que no se’n perd una a Otos.

Finalment Xavi i el seu amic Miquel Gironés fan l’acústic promés només amb una guitarra, una caixa de sons i una dolçaina. Entusiasmen el personal oferint-nos les seues cançons més populars que la concurrència, que omple la sala, canta al mateix temps.

I mentre tant, Pep Gimeno, el Botifarra, en primera fila però ben callat fins aleshores, no pot aguantar-se més quan els cantants d’Obrint Pas i tot el públic li ho demana.

I tots junts, Obrint Pas i el Botifarra, la modernitat i la tradició, fan esclatar la nit a Ca les Senyoretes. I així fins les tantes de la matinada que m’han dit que la lluentor del Sol ja guaitava darrere del Benicadell quan els instruments descansaren a la fi.

Fotos de l’actuació d’Obrint Pas a Ca les Senyoretes. Enric Marco.

Fotos
Foto 1 Foto 2 Foto 3 Foto 4
Foto 5 Foto 6 Foto 7 Foto 8
Foto 9 Foto 11 Foto 12 Foto 13
Foto 14 Foto 15 Foto 16 Foto 17
Foto 18 Foto 19

El cel és igual per a tots

«L’Astronomia està vivint la seua Edat d’Or i volem que aquest any cada ciudatà pense que és part de l’Univers quan mire per un telescopi».

Aquestes belles paraules van ser pronunciades per la presidenta de la Unió Astronòmica Internacional, Catherine Cesarsky, per definir l’objectiu principal de l’Any Internacional de l’Astronomia, que va ser inaugurat oficialment a Espanya, en la seu del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) a Madrid el passat dimarts 27 de gener.

Una representació nombrosa dels astrònons de l’estat es vàrem reunir per festejar el començament de l’Any Internacional. Anys de treball dels comitès organitzadors comencen a donar ara els seus fruits.

L’acte començà amb una introducció astronòmico-musical i seguí amb les salutacions de diverses personalitats del camp de l’astronomia mundial i acabà amb la intervenció del Príncep Felip. 

Segueix…

Astrònoms d’arreu de l’estat, de totes les especialitats, representants d’instituts d’investigació i de departaments universitaris, entre els quals el meu,  ens reunirem dimarts passat a Madrid.

Després de la presentació del video musical-astronòmic Allegro Galàctic de Juan R. Pardo, amb música de Mozart, que deixà atònit el personal per la perfecta sincronia de les imatges amb la música es passà als discursos.

Rafael Rodrigo, president del CSIC i astrònom, destacà l’èxit de l’astronomia espanyola dels últims 30 anys en recursos i observatoris i que ha permés construir el que serà el telescopi més gran del món, el GTC amb un espill segmentat de 10,4 m de diàmetre.

Montse Villar, coordinadora de l’esdeveniment a Espanya, assenyalà que tot començà amb uns pocs voluntaris i que ara mateix s’està produint una ona expansiva que va creixent i que ha produït la major xarxa de divulgació científica que mai ha existit a l’estat.  Una activitat com la mesura del radi de la Terra impliquen ja més de 400 escoles i instituts. També destacà l’estudi mai fet sobre la posició de la dona en astronomia.

Maria Rosa Zapatero ens parlà de les fites que es poden aconseguir en les pròximes dècades. El descobriment en els darrers anys de 240 planetes extrasolars semblants a Júpiter o fins i tot més grans, ens fa ser optimistes en la descoberta en els pròxims anys de planetes rocosos com la Terra i que en algun d’ells puguem albirar senyals d’activitat biològica.

Després de les salutacions amb vídeo de Matt Mountain, director de l’Institut del Telescopi Espacial  i de David Southwood del programa científic de l’Agència Espacial Europea, la presidenta de la Unió Astronòmica Internacional, Catherine Cesarsky, ens recordà la participació de l’estat espanyol en les institucions europees dedicades a la investigació espacial, l’ESA i l’ESO.  En la part més emotiva del seu discurs, evocà com fa 400 anys l’astrònom de Florència, Galileo Galilei, alçà el seu telescopi fet per ell i descobrí que la Lluna i el Sol no eren esferes perfectes i que Júpiter tenia satèl·lits al seu voltant, un veritable sistema solar en miniatura. Així que Copèrnic tenia raó. La Terra deixà definitivament el seu lloc central en l’Univers ptolemaic i passà a ser un planeta girant al voltant del Sol. I finalment destacà que l’astronomia és una ciència que promou la pau. El cel és igual per a tots i ens invita a observar-lo.

Després del parlament del Secretari d’Estat d’Investigació, Carlos Martínez, que parlà del futur telescopi ELT (Extremely Large Telescope) amb un diàmetre de 42 m, previst per al 2018, clogué l’acte el Princep d’Astúries que durant tota l’estona havia anat prenent notes per contestar a cadascun dels parlaments anteriors. El discurs sencer que va fer pot llegir-se ací.

El Príncep Felip sabia de que parlava. De fet digué que és aficionat a l’astronomia des que era un xiquet. Va fer referències a Galileo i Kepler i a l’ajut que la Corona Espanyola va donar per crear l’Observatori de Madrid el 1790 i per a la compra d’un telescopi de 25 peus a Hershel.

També recordà les vegades que ha anat a Canàries als Observatoris d’Izaña i del Roque de los Muchachos. I descatà la posada en marxa del GTC fet totalment amb tecnologia espanyola.

Tot acabà amb un còctel on el que volgué parlà amb el Príncep i on vells amics astrònons es retrobaren després d’anys de només llegir-se per correu electrònic. El contacte visual és important… Així que com a efecte afegit aquesta inauguració també va servir per refer antigues amistats.

Foto: L’autor d’aquest bloc, amb Ángela del Castillo de Cosmofísica, a la dreta i Catherine Cesarsky, segona per la dreta.

El cel de febrer 2009

El cel de febrer permet encara veure les constel·lacions més belles del firmament: el grup format pel gegant caçador Orió, els seus gossos, Ca Menor i Ca Major, on es troba l’estel Sírius, i més avall Lepus, la llebre. A més les Plèiades es troben ben altes, protegides per Taurus, el Toro.

També, però, podem trobar la la petita constel·lació de Columba, el Colom. Aquest ocell que va portar la branca d’olivera a Noé, és ara considerat símbol de la pau.

Finalment l’Any Internacional de l’Astronomia està en marxa. La inauguració a París ha posat a caminar la festa de l’astronomia mundial on commemorem els 400é aniversari de la primera observació astronòmica.

I el números astronòmics de l’Once ja estan al carrer….

Segueix…

El cel de febrer permet encara veure les constel·lacions més belles del firmament: el grup format pel gegant caçador Orió, els seus gossos, Ca Menor i Ca Major, on es troba l’estel Sírius, i més avall Lepus, la llebre. A més les Plèiades es troben ben altes, protegides per Taurus, el Toro.

Més prop de l’horitzó podem trobar, lluny de boires, de llums i d’obstacles muntanyosos, la petita constel·lació de Columba, el Colom. Aquesta és una creació de l’astrònom holandès Petrus Plancius, que l’any 1592 agrupà algunes estelles que no tenien constel·lació assignada. El nom primerament proposat va ser Columba Noachi, o siga, el Colom de Noé, el que va portar una branqueta d’olivera en el bec per a avisar de la baixada de les aigües del Diluvi Universal. Aquesta zona del cel no té estels notables.

Poca activitat planetària podrem veure a l’oest a la posta del Sol durant aquest mes. Només Venus serà visible. Aquest planeta continuarà ben brillant i alt. Un telescopi menut o uns prismàtics ens mostraran les fases d’il·luminació que presenta com descobrí Galileo fa 400 anys.

 

Poc abans de l’eixida del Sol a l’est podrem veure, amb sort, Mercuri. Els últims dies del mes s’hi afegiran a la nostra visió els planetes Júpiter i Mart, però tots tres ben prop de l’horitzó.

 

Saturn, el planeta dels anells, eixirà per l’est poc abans de les 22:00 hores al principi del mes mentre que a finals de febrer ja serà visible cap a les 20 hores.

 

El dia 3 la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Tindrem lluna plena el dia 9, i quart minvant el 16. El dia 25 el nostre satèl·lit ens mostrarà l’aspecte de lluna nova.

 

L’Any Internacional de l’Astronomia ja ha començat a tot el món i té com a finalitat fonamental la divulgació d’aquesta ciència entre la població en general. Si el 15 de gener es feia l’obertura mundial a París, a la seu de la UNESCO, el passat 27 de gener es feia la inauguració espanyola a la seu del CSIC a Madrid. La benvinguda a les activitats de l’Any va ser donada per representants de l’Agència Espacial Europea, per la presidenta de l’organització a Espanya, Montserrat Villar, per Catherine Cesarsky, presidenta de la Unió Astronómica Internacional, entre altres i finalment el Príncep Felip, gran aficionat a l’astronomia des de xiquet com ell mateix va dir, va cloure l’acte amb un discurs molt emotiu.

 

Una inauguració molt més popular es farà el pròxim 19 de febrer al Teatro-Auditorio de Cuenca on s’interpretarà un concert amb l’orquestra simfònica d’Albacete i un vídeo multimèdia astronòmic procedent del planetari de Chicago.

 

L’Agrupació Astronòmica de la Safor organitzarà diversos actes, als quals els lectors d’aquestes cròniques del cel esteu convidats. El proper 7 de març traurà els telescopis al carrer en la primera de les Festes de les Estrelles que es faran durant aquest 2009.

 

I continueu comprant números de l’Once els dissabtes de febrer. Són bells motius per contribuir a l’Any Internacional de l’Astronomia i fins i tot poden resoldre’t la vida!

 

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de febrer de 2009, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Solament caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 28 a les 21:38 hores.

 

Figura: Mapa celeste per al mes de febrer 2009. Vàlid per al dia 1 de febrer a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.