Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Ja comença l’estiu

1
Publicat el 21 de juny de 2008

Avui, a les 1:59 minuts, el Sol, en el seu camí aparent al voltant de la Terra, ha assolit la seua màxima altura a l’hemisferi nord ( mínima altura a l’hemisferi sud).

Comença l’estiu a l’hemisferi nord. 

I hi romandrem durant uns 3 mesos fins el 22 de setembre.

Si heu acabat els exàmens, bon moment per descansar. Si no, ho sent, caldrà estudiar encara amb la calor sufocant que fa ara…

Segueix …

A València, cap a les 14 h, ja ha assolit els 74º d’altura, a Barcelona, 72º.

A llocs com Canàries, ja prop del tròpic de Càncer, el Sol ha passat pràcticament per dalt del cap. Durant uns minuts les ombres dels objectes han desaparegut. Espectacular… 

I si viatjem cap al nord llunyà, allà pel Cercle Polar Àrtic, podrem gaudir de l’espectacle del Sol de mitjanit. Els dies al voltant del solstici d’estiu el Sol no és pon. Mirant al nord es veu que el Sol va baixant, baixant, arriba a besar l’horitzó i després torna a pujar.

Com que pagar-se un viatge al Cap Nord (Noruega) no està a l’abast de tots, vos deixe un vídeo que he trobat sobre aquest fenomen vist a Tuktoyaktuk, al llunà nord canadenc. Punxeu ací si voleu saber això per on para….

———

———

En el vídeo es veu que el punt més baix és al voltant de les 2 am (ante-meridian, del matí). Segur que les hores són hores oficials amb una hora per davant de l’hora del fus horari que li correspon més l’afegit de l’hora d’estiu.

Molt bon estiu a la platja, la muntanya o a casa. I llegiu molt….

Foto: Eixida de Sol al solstici d’estiu. Oceà Atlàntic (2006)

La vida va vindre de l’espai?

1
Publicat el 19 de juny de 2008

La vida va vindre de l’espai?

No ho sabem.  Segurament no. Però el que sembla clar és que els meteorits hi van contribuir aportant components per fer les primeres molècules de material genètic, segons han descobert un grup de científics europeus i americans.

L’anàlisi de fragments del meteorit Murchison que caigué a Austràlia el 1969 ha portat a la troballa de les molècules uracil i xantina, que són precursores de les molècules que formen el DNA i el RNA, i que són conegudes com a nucleobases.

La connexió còsmica entre nosaltres i l’espai ha estat una altra vegada confirmada.

Segueix …
 

La història de la Terra primitiva és una lluita violenta per sobreviure. Després d’haver-se format la Lluna a partir d’una col·lisió amb un altre cos, encara va haver de suportar un bombardeig constant de grans roques similars al meteorit de Murchison. Això passà entre 3,8 i 4,5 milions d’anys enrere, just quan als oceans primitius la vida primitiva s’anava formant.

El bombardeig hauria dipositat grans quantitats de material meteòric en la superfície de la Terra i de també de Mart.

A l’article “Extraterrestrial nucleobases in the Murchison meteorite”, publicat al Earth and Planetary Science Letters, (15 June 2008), i que podeu llegir a la xarxa si esteu subscrits, els grups de científics europeus i americans expliquen com han descobert les molècules uracil i xantina al meteorit Murchison.
 
Ara la doctora Zita Martins, del Department of Earth Science and Engineering at Imperial College de Londres, diu que la recerca ha permés donar una altra peça del trencaclosques de la creació i evolució de la vida a la Terra.

Creiem que la vida primitiva pot haver adoptat les nucleobases dels fragments meteòrics per a usar-los en el codi genètic que els permetia passar en els seus trets reeixits fins a les subsegüents generacions.”

El coautor Mark Sephton, també del mateix departament, creu que aquesta recerca és un pas important per a entendre com va evolucionar la vida primitiva:

Com que els meteorits representen materials residuals de la formació del sistema solar, els components clau per a la vida, incloent les nucleobases, poden estar escampats en el cosmos.  Com que cada vegada es descobreixen més materials bàsics per a la vida la possibilitat que la vida salte endavant on la química siga la correcta es torna més probable“.

Tot això ho podeu llegir al comunicat de premsa de l’Imperial College.

Som, com ja he dit algunes vegades, pols d’estels, química i evolució…

Doritos, el primer anunci per a extraterrestres

1
Publicat el 17 de juny de 2008

Doritos

Les campanyes publicitàries són cada vegada més agosarades i originals. Davant de tanta competència cal ser diferent als altres. Per això l’empresa Doritos ha organitzat una campanya a la Gran Bretanya per fer el primer anunci dirigit exclusivament per a extraterrestres. I ha comptat a la col·laboració de la Universitat de Leicester.

El video guanyador, que podeu veure més avall, s’ha enviat a l’espai des de l’estació europea EISCAT en el Cercle Polar Àrtic.

Segueix …

Doritos Broadcast Project va invitar, fa uns mesos al públic britànic a crear un vídeo clip de 30 segons. La idea era poder-lo enviar a l’espai per fer conéixer un tast de la vida a la Terra a qui estiga per allí fora. Molts creadors es presentaren al concurs atrets per la repercussió mediàtica a la Terra i potser fora també.

El treball guanyador va ser l’spot ‘Tribe’ que va ser aclamat pel públic britànic. El seu director, Matt Bowron, de 25 anys està d’allò més content. Tribe entrarà al Guinness Book of Records, en ser el primer spot per a públic extraterrestre però també s’ha presentat en mitjans més convencionals com el canal de televisió ITV que el diumenge passat 15 de juny el mostrà en un descans d’una final del joc Euro 2008.

L’anunci, una vegada digitalitzat, serà enviat durant unes sis hores des dels radars de l’estació europea EISCAT a Noruega, ja dins del Cercle Polar Àrtic. La Universitat de Leicester, mitjançant el Radio and Space Plasma Physics Group i el Department of Physics and Astronomy han donat suport tècnic a l’anunci.

El director de l’EISCAT, Professor Tony van Eyken, qui supervisarà les transmissions a l’espai, ha dit: “El senyal es dirigeix a un sistema solar ja descobert que es troba a 42 anys de la Terra (arribarà el 2050) en la constel·lació de l’Ossa Major. La seua estrella és molt similar al nostre Sol i té una zona habitable que pot tindre petits planetes que poden suportar vida semblant a la nostra.

Peter Charles, el cap del Doritos Broadcast Project, sense abandonar la seua feina de vendre el producte, ha dit: “No hauríem de sorprendre’ns si els primers extraterrestres vénen immediatament demanant una bossa de Doritos.”

Però també podria passar el que, irònicament han escrit al bloc Popehat:

L’Enciclopèdia Galàctica defineix la Terra com: Sol 3, un planeta habitat per formes de vida primitives, orgàniques i triangulars, la religió dels quals implica que s’han de cobrir ritualment d’una pasta de clorur de sodi, conservants, capsaicina i tints químics que pinten els nadius de color taronja.

Així que ja veurem què passa…

Foto:  Estació europea EISCAT a Noruega, Cercle Polar Àrtic.

Lleu terratrèmol a Barxeta

2
Publicat el 16 de juny de 2008

Oblidem de vegades que el nostre planeta és viu.

Fa unes hores, a les 22:50, hora local del diumenge 15 de juny, la terra ha tremolat a Tavernes de la Valldigna, el lloc on viu el vostre blocaire astrònom. He notat que l’ordenador i la taula on era ha tremolat durant uns 5 segons. De primer em semblava que era només un mareig. Però de seguida m’he adonat de la realitat, en preguntar-me la meua filla, asseguda ben a prop, Això és un terratrèmol? Després tot s’ha aturat.

Remirant per la xarxa observe que ja fa uns dies que s’observen aquests fenòmens a la Vall d’Albaida i a la Mariola. Ara hi ha hagut un petit terratrèmol a Benigànim (la Vall d’Albaida) el matí de diumenge. I fa poc hi ha hagut un altre.

A la web de l’Instituto Geográfico Nacional hi els terratremols dels últims 10 dies. 
I allí he trobat les dades del lleu terratrèmol que he viscut:

<!–

–>

<!–

–>

Event Data Hora(GMT*) Latit. Longit. Prof. Prof. Sentit Mag. Localització
849474 15/06/08 20:55:24 39.0180 -0.4189 5 5 3.4 SW BARXETA.V

Així que el terratrèmol que he sentit ha tingut l’epicentre a la població de Barxeta (la Costera) ha tingut una intensitat de 3.4 a l’escala de Richter.

No ha estat res però m’ha recordat com de vulnerables som els humans…

Foto: De la web de l’Instituto Geográfico Nacional.

 

Publicat dins de Personal | Deixa un comentari

La mitologia grega i romana en la meua llengua

3
Publicat el 13 de juny de 2008

El Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre Grimal ja es pot trobar en versió catalana. Aquesta obra és el llibre de referència d’estudiosos de la cultura antiga grego-llatina però altres matèries també se n’ha fet ús.

Aquest llibre és el meu llibre de capçalera que faig servir per a poder parlar amb correcció dels mites del cel estrellat, dels embolics dels déus de l’Olimp que després han quedat congelats en el dibuix de les constel·lacions actuals.

Ja fa any que tinc la versió en castellà i he patit força pels dubtes que he tingut en adaptar al català algun nom especialment complicat.

Segueix…

 

La mitologia greco-llatina sempre m’ha fascinat. Des que, de ben menut, vaig llegir la Ilíada d’Homer, plena d’acció, d’elegies, d’intervencions divines que ja no m’ho he deixat estar (ací, la Ilíada completa en castellà).

 

Aquests mites encara em sorprenen ja que els déus de l’Olimp, tot i que immortals, representen perfectament tot el ventall de les passions humanes. I aquestes, després de 2500 anys, encara són les mateixes de la societat actuals. L’enveja, la passió, l’amor, la bellesa, el vici, etc són passions actuals però similars a les de l’antiguitat. En aquest aspecte la humanitat no ha canviat en 25 segles de convivència i 250 anys de tecnologia.

A més, més endavant, en captivar-me la passió de l’astronomia vaig redescobrir els déus de l’Olimp al firmament. La persecució perpètua de l’Escorpí a Orió, el drama d’Andròmeda i molt d’altres estaven marcats al cel. Són, com sol dir, els contes dels xiquets de l’antiguetat dibuixat en un llenç perenne.

I ara, des de escric aquest bloc i faig els articles a la revista comarcal Quinzedies, haig de contar sovint els mites relacionats amb la descripció de les constel·lacions mensuals.

Com he dit al principi, el Diccionario de mitologia griega y romana de Pierre Grimal ha estat el meu llibre de consulta primer. Llegint qualsevol de les entrades pots adonar-te de les múltiples versions d’un mateix mite.

Ara ja es pot trobar en versió catalana. Una meravella. Ja no hauré de traduir jo els noms dels déus i semidéus, dels herois i les nimfes a la meua manera. No em tornarà a passar que no traduïsca bé el nom del nou planeta nan Eris, que amablement em corregí Raül, un lector.

Així que enhorabona als especialistes Montserrat Franquesa, Joaquim Gestí i Andreu Martí
(professors de llengües clàssiques), que n’han fet la traducció. I també gràcies a l’editor Josep Cots d’Edicions de 1984 que ho fet possible.

Quina alegria….

Publicat dins de Literatura i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Adéu a l’Astronomia a secundària

1
Publicat el 11 de juny de 2008

La Generalitat Valenciana va publicar fa unes setmanes el catàleg d’assignatures optatives d’ESO. I sorpresa! L’assignatura d’Astronomia ha desaparegut del llistat.

Després de més de 25 anys treballant en aquesta matèria  amb gran èxit, tant per part dels professors de secundària com per part dels alumnes, la nostra Generalitat ha decidit que ja n’hi ha prou.

I, tot això, a les portes de la celebració de l’Any Internacional de l’Astronomia que se celebrarà l’any vinent.

Segueix …

Durant els anys 80 del segle passat, al mateix temps que a Catalunya, també al País Valencià es formaven professors de secundària, es feien seminaris i cursos d’astronomia. Jo també hi vaig participar modestament en aquests moments èpics. 

I s’han escrit llibres, comprat material i els estudiants, primerament de BUP i ara d’ESO han agafat amb gust l’assignatura. 

L’Associació per a l’Ensenyament de la Física i la Química – Curie (AEFiQ-Curie) ha emés un comunicat de premsa protestant per la mesura.

Entre altres coses diu:

Està plenament demostrat que l’ensenyament de l’Astronomia, com a optativa a l’Ensenyament Secundari Obligatori, contribueix a despertar entre els joves estudiants les vocacions científiques, de les que tan necessitada està en l’actualitat la societat.

Per altra banda, el manteniment de l’assignatura no suposa cap cost adicional, mentre que la supressió implica tirar per terra l’esforç, l’experiència i els materials que molts docents i grups de treball han acumulat al llarg dels darrers anys, i que han comptat amb el recolzament decidit de les institucions educatives.

I resulta ben curiosa la mesura, justament en el curs escolar en que tot el món celebrarà el 400è aniversari de les primeres observacions de Galileo Galilei. Diverses institucions valencianes com el departament d’Astronomia i Astrofísica, l’Observatori Astronòmic, ambdos de la Universitat de València, el Museu de la Ciència i les agrupacions astronòmiques com l’Associació Valenciana d’Astronomia i l’Agrupació Astronòmica de la Safor van a participar activament en l’esdeveniment. Mentre tant, els instituts de secundària deixaran de donar l’assignatura. 

Vos deixe el comunicat sencer de la associació de professors.

Dibuix: Tret d’una nit d’observació a la web de l’associació d’afeccionats a l’astronomia de Puerto Rico.

Publicat dins de IYA2009 | Deixa un comentari

El Sol furiós

0
Publicat el 6 de juny de 2008

Ja acaba el curs i ix el Sol després d’un mes sense veure’l. S’han omplit els pantans durant aquests dies però, en contrapartida, l’observació del cel ha quedat en suspens.

Venen uns xiquets d’un poble del Camp de Túria per tindre el seu bateig científic. Són de pre-escolar però ja tenen el do de la curiositat, l’embrió d’un futur científic. Els ulls ben oberts, la ma sempre aixecada per preguntar coses interessants. Han estat els perfectes alumnes.

Ja fa un mes que no hem pogut observar res pràcticament. O plovia o senzillament estava nuvolós. Avui, però, ha eixit el Sol i només uns tímids núvols han aparegut a l’horitzó.
Quina sort, ja que justament avui venien tots els xiquets de 4 i 5 anys d’un col·legi del Camp de Túria. Venien a veure les instal·lacions i a aprendre una miqueta sobre el sistema solar, tema que estan treballant a classe.

Els mostre imatges obtingudes per la nau europea/americana SOHO que contínuament està observant el Sol des de 1995, imatges comparatives de la Terra i el Sol, o de les taques solars i la Terra. Veuen fotos on enormes explosions de plasma calent ix llançat a l’espai o cap a la Terra.

I davant de tanta explosió, tanta grandiositat, un xiquet de 4 anys diu espontàniament: I per què el Sol està furiós?

M’he quedat meravellat per la utilització d’un adjectiu d’ús personal per a descriure un fenomen de la natura. I, després d’uns segons, m’ha semblat que el xiquet realment ha encertat de ple.

L’atmosfera solar està dominada pel seu camp magnètic. Aquest, format per multitud de línees, tubs de flux i bucles, va variant la seua configuració al llarg del temps. Grans bucles xoquen, s’entrellacen, es reestructuren i llencen a l’espai tones de plasma calent, partícules energètiques que poden arribar a la Terra. Són per tant, fenòmens violents. S’ha dit i és cert, que aquestes reestructuracions, que són també conegudes per flares o erupcions solars, són els fenòmens més energètics del sistema solar. Les estructures magnètiques solars trauen tot l’excés d’energia cap a fora.

Si, per tant, podem dir d’alguna manera que el Sol està furiós.

Però aquestes imatges ja tenen uns anys. Del 2001 o 2003. (Me n’adone que els meus alumnes temporals encara no havien nascut!) Ara, el 2008, no és aquest el cas del Sol d’aquests últims mesos. L’activitat solar està molt baixa. Estem al mínim del cicle solar. No es veu cap taca i erupció solar d’importància des de novembre passat. Així que quan els xiquets han vist la imatge del Sol sobre la pantalla de projecció no s’han emocionat massa. La natura, també se sol dir, és vergonyosa i només mostra els seus encants a qui persevera. Caldrà, per tant, esperar uns mesos per a veure alguna taca del nou cicle solar.

Foto: Doble protuberància. Cortesia de SOHO/EIT consortium. SOHO és un projecte de cooperació internacional entre ESA i NASA
  

Publicat dins de El Sol | Deixa un comentari

El cel de juny de 2008

0
Publicat el 1 de juny de 2008

Teseu arribà a Creta per matar el Minotaure que estava tancat dins del Laberint. Ariadna, amb un cabdell de fil, li ajudà a tornar junt a ella. Però, tot i la mort del Minotaure, l’encontre no va eixir com s’esperava.

Prepareu-vos per a la trobada celeste entre Mart i Saturn, amb la mirada atenta de Regulus. Ja estan prop de l’horitzó i cada vegada són més difícils de veure.

I Júpiter, el reis dels déus i dels planetes, pren el seu relleu com a planeta brillant del cel de l’estiu.

I l’estiu començarà el 21 de juny a les 01:59 hores.

Segueix …

Teseu arribà a Creta per matar el Minotaure que estava tancat dins del Laberint. Ariadna, princesa de Creta, s’enamorà d’ell de seguida i li ajudà a no perdre’s donant-li un carret de fil que Teseu anà desenrotllant fins arribar al monstre. Després els dos fugiren cap a Atenes, però per raons poc clares, Teseu abandonà Ariadna a l’illa de Naxos. Allí la princesa trobà el déu Dionís que en veure-la s’enamorà. Es casaren i anaren a la residència dels déus, l’Olimp. Com a regal de noces, Dionís li regalà una diadema d’or i joies. En morir Ariadna, el déu llençà la diadema al cel on es convertí en la constel·lació de la Corona Boreal i les seues joies en estrelles. Aquesta constel·lació ja estava referida en el catàleg de Ptolomeu del segle II. Tanmateix l’adjectiu Boreal va ser afegit més tard per diferenciar-la de la constel·lació observada a l’hemisferi sud anomenada Corona Austral.

Aquest conjunt d’estrelles no té cap nebulosa o galàxia d’interés. L’objecte més curiós és l’estrella variable R Corona Borealis. És una supergegant groga situada a uns 7000 anys llum. De manera ocasional i irregularment la seua lluminositat minva i deixa de ser visible a simple vista durant uns quants mesos.

Si mirem cap a l’oest veurem el planeta roig, Mart, que ara està situat a la constel·lació de Càncer. Saturn es veurà prop de Regulus, l’estel principal de la constel·lació de Leo. Durant el mes de juny, Mart es mourà dia a dia sobre el cel en direcció a Saturn  i Regulus.  A finals de mes i principis de juliol formaran un bonic trio estel·lar. 

Júpiter ja es veurà a partir de la una de la matinada cap al sud-est a principis de mes. A finals de mes ja el podrem veure a les 23 hores. Serà l’astre més interessant de l’estiu.
 
El dia 3 de juny tindrem una Lluna en fase de nova. El 10 de juny la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el dia 18, i quart minvant el 26.

I l’estiu començarà el 21 de juny a les 01:59 hores.

El passat 25 de maig arribà a les zones polars marcianes la nau Phoenix Mars Lander de la NASA. La seua missió és estudiar el sòl i el gel marcià per veure si en el passat el lloc va tindre vida bacteriana i mirarà les mostres del sòl i gel per si hi ha compostos basats en el carboni indicatius de vida passada o present.

La imatge adjunta representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de juny de 2008, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de juny 2008. Vàlid per al dia 1 de juny a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Foto: Cabdell de llana. Extret de la web llanestravessera.