El planeta Mart s’aproxima a la Terra

Mart, el planeta desèrtic rogenc, s’aproxima a la Terra cada vegada més. Ara s’hi pot veure com un punt molt brillant a partir d’unes hores després de la posta de Sol en direcció a l’est. Dilluns 26 de novembre de 2007 i també el dia següent, podrem presenciar com aquest cos tindrà un encontre aparent amb la Lluna. Bona ocasió per identificar al déu guerrer del cel.

Mart serà el planeta dominant del cel els pròxims mesos. Cada vegada serà més i més brillant, ja que la seua distància a la Terra serà cada vegada menor. De fet, el proper 18 de desembre Mart es trobarà només a 88,42 milions de quilòmetres, 0.58935 unitats astronòmiques, és a dir una mica més de la meitat de la distància de la Terra al Sol. Sis dies després (el 24 de desembre) Mart, la Terra i el Sol és trobaran alineats. És diu aleshores que Mart està en oposició. En estar a 180 graus del Sol, amb vèrtex a la Terra, Mars es veurà molt bé durant tota la nit i cap a les 24 h. es veurà cap al Sud.

L’òrbita del planeta té una durada d’uns dos anys, per això aquesta màxima aproximació a la Terra es repeteix cada dos anys. És el temps que aprofiten les agències espacials per enviar-hi les seues sondes d’exploració marciana. La darrera ha estat la Mars Lander Phoenix, llançada el passat 4 d’agost. El viatge interplanetari la durà a aterrar al pol nord de Mart el 25 de maig de 2008. Allí, durant un període d’uns tres mesos, amb l’ajut d’un braç robòtic, escarbarà en el gel marcià per buscar evidències de vida passada. També estudiarà la història de l’aigua a Mart, en un moment en què totes les proves obtingudes pels robots que ja hi són en aquest planeta ens confirmen que en el seu passat tenia un immens oceà en l’hemisferi nord.

Ara, per tant, Mart ha d’estar present en els nostres passejos celestes. Utilitzant un telescopi podem veure’l com un petit disc amb el pol nord gelat i algunes ombres fosques de l’orografia marciana.

Mart es troba ara en la constel·lació de Gèminis, a la dreta de la d’Orió. Per als que tingueu dificultats per orientar-vos en els camins celestes, trobar la constel·lació i el planeta serà molt fàcil les nits del dilluns 26 i 27 de novembre. La Lluna, pràcticament plena, passarà molt prop del planeta roig, a només dos diàmetres lunars. No em digueu que no podeu trobar la Lluna. Doncs si ho feu també trobareu Mart.

Sort, i gaudiu de l’espectacle, amb telescopi, prismàtics o a ull nu.

Foto: Millor vista del planeta Mart obtinguda pel telescopi espacial Hubble. 2 de maig de 1998.

Paco Muñoz, cantant valencià, premi de la Fundació Sant Jordi 2007

Dissabte a la nit el Monestir de la Valldigna va ser una festa. El moviment scout celebra el seu primer centenari i ha volgut celebrar-ho amb festa grossa. La Fundació Scout Sant Jordi va donar els seus premis anuals amb una assistència massiva a l’església del Monestir. El cantant Paco Muñoz va ser l’estrella de la nit. Emocionat, va rebre el premi de la Fundació Sant Jordi 2007. Més tard el personal present s’aplegà a la sala de l’antiga almàssera per fer el tradicional Sopar de Sant Jordi.  L’antic monestir cistercenc acollia així un acte d’homenatge merescut a un gran artista. Per una volta el cenobi va ser usat per valencians conscients, amants de la seua terra i agraïts als seus personatges més dignes.

Amb un fred que pelava, amb 3 o 4 graus a l’exterior i el cometa 17P/Holmes resplendent en el cel, l’església del Monestir de la Valldigna no invitava a romandre-hi molt de temps. Tanmateix tots ens sentíem implicats en els projectes de la  Fundació Scout Sant Jordi. L’acte serví d’homenatge al jove estudiant de dret de la Universitat de Valencia Daniel Oliver, que morí defensant una jove agredida.

Per escalfar l’ambient anímic, el Cor de Cambra QuinzedeMarç va interpretar diverses obres d’arreu del món, d’Àfrica, Àmerica, però també de Lluís Llach, de Lluís Gavaldà i tradicionals valencianes.

Dins dels VIII Premis Sant Jordi 2007 s’atorgaren el premi Objectius de fotografia així com l’Emili Beüt a l’activitat escolta per a Tramuntana Intercultural de Russafa del Grup Scout de València i L’aventura de reciclar de l’Agrupament Sant Jordi de l’Olleria. Així mateix el Grup Scout Aitana d’Alacant rebé el premi de projectes d’integració social.

El plat fort va ser el guardó lliurat al gran cantant Paco Muñoz en reconeixement a la seua gran labor en favor de la cultura valenciana, en la recuperació de gran quantitat de cançons tradicionals i per la incorporació al patrimoni d’algunes significatives per al moviment scout. La Fundació valora el seu treball educant als joves, utilitzant la cançó i la música com a instruments educatius i com a eina per la recuperació del valencià.

Paco Muñoz, emocionat en rebre el premi, va comentar que havia parlat amb el seu amic Serrat per dir-li que li’l donaven i aquest li va dir: Que t’estàs morint? Clar que no, ja que acaba de gravar un disc per a xiquets de 3 anys.

Paco Muñoz contava que, sense morir-se, li havien dedicat un carrer al seu poble d’adopció, Monserrat, Ribera Alta, paral·lel al carrer d’Ovidi Montllor i al carrer de Josep Renau. I a la part esquerra del poble, li va dir l’alcalde.

Agraí el guardó però no volgué acomiadar-se sense fer pujar a l’entarimat a Maria del Carme Girau (ací també), cantautora de Simat i una dels Setze Jutges. Fa pocs mesos va rebre la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya, una d’eixes coses que fan per allà dalt, va dir Paco Muñoz.

La festa acabà amb un sopar amb més de 300 persones de la Valldigna i de tot el País Valencià a l’antiga almàssera.

Foto: Paco Muñoz i Maria del Carme Girau, al Monestir de Santa Maria de la Valldigna. Enric Marco

El canvi climàtic i els mitjans

El canvi climàtic no és un monstre que ens persegueix i contra el qual cal lluitar. Nosaltres, amb el nostre model de vida l’hem creat i, per tant, cal assumir que és culpa nostra. No és alié a nosaltres així que hem de ser nosaltres qui podem evitar que les pitjors previsions s’acomplesquen. La premsa, en la recerca de bons titulars no ajuda gens a animar a la població i als governs a canviar el nostre model de societat i de desenvolupament econòmic. Sempre es destaquen i redacten les pitjors previsions. Maria Josep Picó, periodista i directora de Nat, ha presentat a Alzira, la Ribera Alta, el seu llibre “El canvi climàtic a casa nostra” de l’editorial Bromera i després va parlar dels tòpics mediàtics del canvi climàtic.

Les conferencies dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira s’han dedicat enguany a estudiar el canvi climàtic. Maria Josep Picó, periodista valenciana, directora de Nat i guanyadora del Premio Nacional de Periodismo Medioambiental 2005, va dissertar dijous 15 de novembre sobre les fal·làcies, exageracions i poca professionalitat dels mitjans de comunicació en referir-se al canvi climàtic.

Es denota una clara falta de professionalitat quan es senten comentaris com els de les locutores de Canal 9 davant les darreres inundacions a la Marina:
Mai s’havia vist la rambla tan plena o Tot l’any buida i ara s’ha desbordat  o quan et cau a les mans un diari gratuït amb  titulars catastrofistes com: Catalunya serà un desert.

Maria Josep va anar desgranant diversos aspectes del problema.

Ens va parlar de la hipocresia del nostres polítics com per exemple el conseller Blasco, quan ho era de Territori i Habitatge, i reclamava al govern central que pressionara per l’augment de les emissions de C02 de les empreses ceràmiques de Castelló, control·lades pel protocol de Kioto. Tanmateix el nostre govern valencià ens ven la moto i ens assegura que el País Valencià té l’aire més net de tot Espanya.

Sembla que València és una de les ciutats més contaminades lumíninicament d’Espanya. L’any passat gastà 10 milions d’euros en il·luminació, és a dir més que Barcelona que li dobla la població. Això ja ho note jo cada vegada que mire pel telescopi a Burjassot i el que veig és un núvol taronja cap al sud sobre València
Mentrestant l’alcaldessa inaugurava el dijous 231 faroles noves el mateix dia que l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana apagaven els monuments emblemàtics de 20:00 a 20:05 h.

Ens hem carregat el litoral amb un urbanisme descontrol·lat. Exemples com Xàbia que està envoltada d’urbanitzacions, algunes construïdes sobre barrancs que de tant en tant s’omplen en qüestió d’hores. O com Marina d’Or construïda sobre l’albufera d’Orpesa però on la Generalitat Valenciana mai ha volgut reconèixer cap zona humida.

Hi ha tòpics que tenim molt assumits i que Maria Josep, amb la seua simpatia, va tractar de destruir. 
Encara que semble que no siga possible, hi ha ara més massa forestal que fa 50 anys. L’abandó del bosc i dels camps pròxims ha possibilitat que moltes espècies vegetals hagen conquerit territori i el bosc s’haja estés.

Hi ha un excés d’alertes, posant exemples de titulars de diari com:

  • Estalla (antes) la primavera
  • Nuevo paraíso en peligro

Hi ha també un muntó d’idees errònies i exagerades en altres titulars com:

  • Les cigonyes ja no emigren. És cert, ja que els abocadors de les ciutats estan més prop que Àfrica.
  • El clima golpea el país con furia
  • L’home culpable (la dona no!)

Els polítics negacionistes com Rajoy qüestionen el canvi climàtic o els de curt abast com el govern valencià es planyen que l’Ebre tire aigua a la mar i el transvassament no es fassa.

Des de fa uns mesos, però, tothom ha començat a prendre consciència sobre el canvi climàtic. La concessió del premi Nobel de la Pau 2007 al Panel Intergovernamental pel Canvi Climàtic (IPCC) i Al Gore ha contribuït molt a aquest fet.
 
Nosaltres hem de fer molt i també cal obligar als nostres governs que treballen més.

No hi ha dubte que el canvi climàtic arribarà però depén de nosaltres que aquest siga suau i que no es complesquen les pitjors previsions. Com acabà dient Maria Josep:

Estem a temps i podem fer moltes coses.

Foto: Maria Josep Picó amb el seu llibre El canvi climàtic a casa nostra, de  Bromera, a Alzira. Enric Marco

El cel de novembre 2007

La petita constel·lació de Triangle es troba situada entre les constel·lacions d?Àries i d?Andròmeda. Segons algunes fonts, sembla que Ceres, deessa protectora de l?illa de Sicília, pregà a Júpiter que posara l?illa al cel.

El planeta Júpiter continuarà veient-se pròxim a l?horitzó oest poc després de la posta de Sol.  Mart començarà a ser visible per l?est poques hores després de la posta del Sol i a mesura que avance el mes anirà guanyant en altura.

La petita constel·lació de Triangle es troba situada entre les constel·lacions d?Àries i d?Andròmeda. No està associada a cap mite grecoromà sinó que ja des d?antuvi descriu només una forma geomètrica. Segons algunes fonts, però, sembla que Ceres, deessa protectora de l?illa de Sicília, pregà a Júpiter que posara l?illa al cel. Més segures semblen les dades que ens parlen d?una constel·lació que els grecs ja coneixen i que anomenaren Delta per la similitud amb el delta del riu Nil.

Les estrelles de la constel·lació són totes molt dèbils. L?objecte més important que hi podem trobar és la galàxia del Triangle (M33), que està només uns 2,6 milions d?anys llum de nosaltres i és quatre vegades més petita que la nostra galàxia.

El planeta Júpiter continuarà veient-se pròxim a l?horitzó oest poc després de la posta de Sol.  Els dies 12 i 13 una fina lluna creixent passarà prop del planeta.  Al final del mes, Júpiter deixarà de ser visible.
Mart començarà a ser visible per l?est poques hores després de la posta del Sol i a mesura que avance el mes anirà guanyant en altura. A principi de mes, cap a l?est i poc abans de l?eixida del Sol podrem veure els planetes Saturn (més alt), Venus (més baix) i Mercuri ben a prop de l?horitzó. El dia 4, la Lluna s?observarà prop de Saturn i el dia 5 prop de Venus. A finals de mes Mercuri deixarà de ser visible.

El passat 24 d?octubre el cometa 17P/Holmes, que fins aquell moment era un dèbil objecte celeste, esclatà augmentant la seua lluminositat mig milió de vegades en 24 hores. A hores d?ara és visible a ull nu en la constel·lació de Perseu, amb una brillantor semblant a la de les estrelles principals de la constel·lació. Té una forma esfèrica sense cua. Es creu que una ruptura sobtada del seu nucli ha exposat, a la llum del Sol, gel fresc del seu interior que s?està evaporant i brillant. El dia 19 de novembre passarà prop de l?estel Mirfak de Perseu. L?espectacle amb prismàtics o telescopi pot ser espectacular.

Aquest mes Xina s?ha sumat a l?exploració lunar amb el llançament de la nau Chang’e-1 que estudiarà la presència de 14 elements químics a la superfície del nostre satèl·lit i obtindrà imatges tridimensionals de moltes formacions geològiques, entre altres missions. L?Agència Espacial Europea (ESA) col·labora amb els científics xinesos per a l?ajut en terra i a la nau.

La Lluna estarà en fase de quart minvant l?1 de novembre. El dia 10 tindrem una Lluna en fase de nova. El 17 de novembre la Lluna presentarà l?aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el 24 de novembre.

La imatge adjunta representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de novembre de 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l?observació. Només cal sostindre?l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l?Est (E) es trobarà a l?esquerra i l?Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l?hora d?observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Foto: Imatge de Sicília vista des de satèl·lit. S’observa el fum del volcà Etna en l’erupció del 2002.

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de novembre 2007. Vàlid per al dia 1 de novembre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l?hora d?observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Laika, la primera astronauta

El primer esser viu que orbità la Terra, demostrant que la vida a espai era possible, va ser una gossa petanera de Moscou, Laika. Cinquanta anys després de la seua mort caldria recordar l’ambient de guerra freda en que l’Spunik 2, on viatjava, va ser llençat i les especulacions i realitats del seu sacrifici.

És el 3 de novembre de 1957. Fa quasi un mes que el primer satèl·lit articial de la Terra, l’Sputnik 1, viatja al voltant de la Terra. Des del Cosmòdrom de Baikonur un altre coet s’enlaira. A dins una gossa de nom Laika tancada dins d’un petit habitacle assolirà fama mundial en ser el primer esser viu que isca de la Terra. Morirà poc després.

Després de l’èxit de l’Sputnik 1 el 4 d’octubre de 1957, el primer secretari del Partit Comunista de la Unió Soviètica Nikita Khruixtxov va ordenar la posada en òrbita d’un nou satèl·lit el mes següent per commemorar el 40é aniversari de la Revolució d’Octubre de 1917. Els enginyers soviètics, amb Korolev al davant, tenien, doncs, només 4 setmanes per engegar el projecte. El repte era ara posar un esser viu a l’espai.

Es van agafar 3 gosses dels carrers de Moscou. El sexe era important ja que els gossos han d’aixecar la pata per pixar i l’habitacle de la nau no era tan gran per a permetre això. Una vegada elegides les gosses se les va imposar un règim d’entrenament molt dur: centrifugadores, per veure quina acceleració podien suportar, sorolls intensos, calors forts, tancaments en habitacles cada vegada més petits, etc…

La gossa que millor suportà aquest calvari va ser Laika, bordadora en rus. Pesava 6 kg i tenia uns 3 anys. Fou finalment tancada el 31 d’octubre en el seu habitacle definitiu dins la nau. Finalment el 3 de novembre de 1957 l’Sputnik 2 fou llençat a l’espai.

El monitoratge de les constants vitals de l’animal mostraren ràpidament que l’estrès i el calor acabarien ben aviat amb la seua vida. Per les presses no s’havia previst cap sistema de retorn a la Terra i per evitar el seu sofriment es tenia previst administrar-li verí al menjar quan calguera.

La propaganda soviètica sempre va dir que la gossa va sobreviure 4 dies fins que va morir de calor. Però fa pocs anys Dimitri Malashenkov de l’Institut per a Problemes Biològics de Moscou revelà que realment Laika morí al cap de 5 o 7 hores.

Els soviètics van enviar altres animals a l’espai però sempre els van intentar recuperar i ho aconseguiren moltes vegades. Laika va ser la primera i va obrir la via a que altres essers vius, els humans, trepitjaren la Lluna 12 anys després.

La nau Sputnik 2 s’anà frenant pel fregament amb l’alta atmosfera en les seues 2368 voltes a la Terra, cremant-se finalment el 14 d’abril de 1958.

Una iniciativa original per commemorar l’esdeveniment l’ha feta Nick Abadzis, un dibuixant i guionista, que ha narrat la història de la gossa Laika en còmic. Ha viatjat a Rússia i consultat els arxius de la missió per contar la seua part científica i humana.

Que aquest petit apunt servisca per a homenatjar a Laika en el 50é aniversari de la seua mort.

Foto: La gossa Laika, dins de l’habitacle on serà posada en òrbita. Agència Tass.