El cel de juny de 2006

El primer dia del mes podrem admirar una fina lluna a prop del planeta Saturn. També, el dia 1, poc després de la posta del Sol i en aquesta direcció, veurem  un objecte brillant. És el planeta Mercuri. Entre aquest i Saturn podem veure, ja molt dèbil, el planeta Mart. Tots els tres planetes es trobaran molt pròxims i aniran aproximant-se en el cel durant tot el mes. El dia 1 i el 27 una lluna molt fina es posarà prop de Saturn i Mart. Un fet realment curiós ocorrerà entre el dia 14 i el 18 de juny.

El mes de juny gaudirem de la gran constel·lació del Bover (Bootis). Aquesta està lligada al mite de les osses (Ossa Major i Menor) que es troben ben pròximes. El bover serà el conductor del carro de bous, un altre nom que rep la constel·lació de l’Ossa Major.

L’estel principal és Arcturus, el guardià de l’Ós. Aquest estel és un gegant roig relativament pròxim, només situat a 36,7 anys llum. És la quarta estrella més brillant del cel, si hi comptem el Sol. Si volem trobar-lo en el cel hem d’agafar el mapa estel·lar. Ens pot ajudar si comencem per la cua de l’Ossa Major. Si seguim l’arc que forma la cua arribarem fàcilment a Arcturus i si continuem cap avall trobarem una altra estella brillant, Spica, la principal de la Verge.
 
El primer dia del mes podrem admirar una fina lluna a prop del planeta Saturn. També, el dia 1, poc després de la posta del Sol i en aquesta direcció, veurem  un objecte brillant. És el planeta Mercuri. Entre aquest i Saturn podem veure, ja molt dèbil, el planeta Mart. Tots els tres planetes es trobaran molt pròxims i aniran aproximant-se en el cel durant tot el mes. El dia 1 i el 27 una lluna molt fina es posarà prop de Saturn i Mart. Un fet realment curiós ocorrerà entre el dia 14 i el 18 de juny. Mart i Saturn, que continua pràcticament fix en Càncer des de fa 2 mesos, tindran un encontre realment pròxim. El dia 15 Mart es trobarà sobre el cúmul estel·lar del Pessebre, o M44 en el catàleg de Messier. Bon moment per fer-li una foto envoltat d’estels. El dia 17, Mart i Saturn es trobaran separats en el cel a una distància semblant a la dimensió d’una lluna plena. Serà interessant de veure.

Júpiter serà ben visible en la constel·lació de Libra quan es faça fosc. Cap a mitjanit el veurem no massa alt en el cel en direcció Sud. El dia 8 la Lluna en una fase quasi quart creixent se situarà davall del planeta Júpiter. I Venus es veurà ben brillant abans de l’eixida del Sol en direcció est.
 
La Lluna serà quart creixent el 4 de juny, mentre que l’11 estarà en fase de lluna plena. El dia 18 tindrem una lluna en quart minvant. Finalment el 25 de juny la Lluna presentarà l’aspecte de lluna nova.

El mes de maig passaren prop de la Terra els trossos del cometa 73P/Schwassmann-Wachmann. El fet que un cometa es trenque en diversos fragments sembla haver ocorregut en altres ocasions. Les proves les tenim en les superfícies de la Lluna i d’alguns satèl·lits dels planetes gegants. S’hi han observat cadenes alineades de cràters d’impacte causats per col·lisions múltiples de cossos que seguien la mateixa òrbita. Això ha pogut ocórrer també a la Terra? És possible, però l’erosió causada per l’aigua i el vent han esborrat pràcticament tot rastre d’aquests xocs en el nostre planeta. Tanmateix, com ja vaig contar en aquest mateix bloc, fa poc l’astrònom afeccionat Emilio González ha trobat una d’aquestes cadenes al desert del Sàhara utilitzant el programa gratuït d’imatges terrestres Google Earth.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de juny de 2006, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores. Existeix una versió en més alta resolució.

Que tingueu unes bones observacions.

Figura: Mapa celeste per al mes de juny. Vàlid per al dia 1 de juny a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

L’escola cooperativa valenciana Les Carolines presenta una setmana dedicada a l’astronomia

Aquesta setmana l’escola ha dedicat la seua Setmana de la Primavera a fer activitats per fer conéixer el firmament i els objectes celestes als seus alumnes.

A finals del franquisme i principis de la transició un grup de professionals de l’ensenyament conscienciats va anar creant en el País Valencià, i sobre tot en la comarca de l’Horta de València, un conjunt d’escoles on la innovació pedagògica i l’ensenyament en valencià eren les eines fonamentals.

Aquestes escoles estan agrupades actualment a l’associació de cooperatives AKOE.

Un d’aquests centres és l’Escola Les Carolines, situada a l’horta de Picassent. És una cooperativa de professionals de l’ensenyament i personal no docent, que treballem amb programes innovadors d’educació, per tal de donar a l’alumnat el suport, els coneixements, la formació i la confiança necessaris per a desenvolupar la seua personalitat i aconseguir una integració en la societat, respectant valors com la solidaritat, la tolerància, la igualtat i el diàleg.

Les Carolines dedica cada any una setmana a un tema determinat. Aquesta setmana la seua tradicional Setmana de la Primavera s’ha ocupat de l’astronomia. Des del dilluns 15 fins al divendres 19 de maig tots els cicles educatius han estat treballant fent activitats per conéixer el cel. Els més menuts han pintat tot de planetes per les parets, s’han fet exposicions de temes espacials i un immens planetari ha fet submergir els nens i nenes en una nit estrellada malgrat estar a ple dia i amb un calor asfixiant. I la poesia del cel. Els nens han buscat les apreciacions dels poetes sobre els cossos celestes. En l’àrea de llengua han fet enginyosos cal·ligrames celestes que s’enfilen i s’enrosquen per ací i per enllà.

Entre aquestes activitats s’ha programat una conferència relacionada amb el tema de treball. He tingut l’honor d’estar convidat a fer una xerrada als estudiants del primer i segon cicle d’ESO.

El nou sistema solar, amb els cossos fa poc descoberts més enllà de Plutó, ha estat el tema de la meua xerrada. I l’existència de nous planetes al voltant d’altres estrelles i les dificultats de descobrir-los. Els xiquets no han parat de fer preguntes, com havia de ser. I després les preguntes s’han desviat, com sovint passa, cap als temes cridaners de l’astronomia: el Big Bang i la possibilitat d’éssers extraterrestres.

Només vaig estar 3 hores al centre però vaig gaudir de l’escola, dels seus efluvis benignes i del seu personal amable.

La setmana acabarà, com no podia ser d’altra manera, amb una gran festa el dissabte a la nit.

Començarà amb l’actuació del President de l’Associació de Mags del País Valencià, Luis Lafont. Continuarà amb tallers astronòmics i una observació popular del cel. Els planetes Saturn i Júpiter estan impressionants ara, Jeroni.

Com diuen en el seu diari electrònic El correu del dijous: Mirar el cel i tractar d’entendre’l, mirar-lo i tractar d’endinsar-se, mirar-lo per pintar-lo, mirar-lo. D’això es tracta.

Google Earth ajuda a descobrir cràters d’impacte

El cometa 73P/Schwassmann Wachmann 3 s’està trencant davant dels nostres ulls. El cometa començà a trencar-se per tensions gravitatòries l’any 1995 i ara els trossos cometaris que en queden fan un rastre per les constel·lacions de Lira, Cigne i Pegàs.

Que passaria si aquests minicometes impactaren sobre un planeta o una lluna? El resultat seria una cadena de cràters d’impacte ben alineats sobre aquest cos. Ja se n’han descobert a Cal·listo, lluna de Júpiter i a la Lluna. Però ha passat alguna vegada a la Terra? Hi ha cràters d’impacte alineats?

Google Earth cada dia que passa ens dóna novetats. Amb aquest programa i una mica de paciència, un astrònom afeccionat ha descobert un conjunt de cràters en línea al desert del Sàhara.

El cometa 73P/Schwassmann Wachmann 3 va esmicolant-se davant dels nostres ulls degut a les tensions gravitatòries dels planetes, del calor del Sol i dels gasos alliberats. La vida dels cometes és efimera i és interessant veure com els agregats de gels, pols i roques van trencant-se oferint-nos un bell espectacle i mostrant-nos els canvis en directe. Encara podrem veure’l un dies més si eixim a llocs foscos i sabem on mirar. Ací i ací teniu unes quantes cartes per trobar-lo.

El cometa 73P/Schwassman Wachmann 3  té un període orbital d’uns 5 anys i 4 mesos i cada 16 anys passa excepcionalment a prop de la Terra. No és previst que xoque contra cap planeta ni lluna i anirà desfent-se poc a poc. Però que passaria si xocara?

Com el cometa està ara format per un seguit de minicometes que segueixen la mateixa òrbita, el xoc sobre un cos celeste produiria una sèrie de cràters d’impacte alineats.

Fa uns anys, el juliol de 1994, ja vàrem poder veure en directe com els 21 trossos del cometa Shoemaker-Levy anaven xocant contra Júpiter, formant una cadena de taques fosques en l’atmosfera del planeta gegant.

Aquestes cadenes de cràters, testimonis d’impactes de cometes passats, han estat descoberts a les llunes de Júpiter, Cal·listo i Ganímedes.

La nostra Lluna mostra, almenys dues cadenes de cràters d’impacte. Per tant, el sistema Terra-Lluna ha estat afectat per aquests cometes moribunds trencats o també per certs asteroides formats per agregats de roques.

I on són les petjades a la Terra? És clar que el nostre planeta ha anat esborrant els impactes més menuts per l’acció atmosfèrica i pels moviments tectònics. Tanmateix aquestes cadenes s’han pogut observar.

L’any 1994 un radar a bord del transbordador espacial Endeavour permeté descobrir la primera cadena de cràters d’impacte a la supefície terrestre. Les imatges revelaren dos nous cràters d’uns 10 km de diàmetre prop d’un cràter ja conegut, anomenat Aorounga, en el nord del Txad també de la mateixa mida.

Però hi ha més cadenes d’aquestes a la superfície terrestre?

Google Earth ens podria ajudar a buscar-ne. Només cal temps i molta paciència. Aneu mirant tota la superfície de la Terra a una altura suficient i busqueu estructures circulars.

Això és el que va fer l’astrònom afeccionat Emilio González el passat mes de març. Ho explica detalladament en aquest article.

A partir de la noticia del descobriment d’un cràter d’impacte a Kebira, Egipte, per investigadors de la Universitat de Bonn, Emilio González va anar buscant al voltant d’aquest cràter i en només mitja hora va trobar dos cràters més i a més a més alineats amb el cràter Aorounga situat a 200 km més enllà. Havia trobat una cadena de cràters d’impacte desconeguda!

Amb més temps i ganes va explorar tota Àfrica però no ha trobat res més.

Així que animeu-vos i exploreu la Terra. Quants secrets ens amaga encara el nostre planeta!

El cel de maig de 2006

El mes de maig podem veure les petites constel·lacions del Corb (Corvus) i de la Copa (Crater). Mart continua trobant-se ben alt en el cel durant tot el mes i Saturn es troba quasi immòbil en la constel·lació de Càncer.

El mes de maig podem veure les petites constel·lacions del Corb (Corvus) i de la Copa (Crater). La primera representa un corb posat sobre Hydra, la serp aquàtica. El corb va ser enviat pel déu Apol·lo per portar aigua en una copa (Crater). Però va preferir aturar-se per menjar figues amb fruïció. En tornar, el corb culpà la serp d’haver-la retardat. Tanmateix Apol·lo no es va creure l’excusa i va condemnar-la a una set eterna a prop d’una copa però sense poder assolir-la mai. Les estrelles de la constel·lació són realment dèbils. La més brillant del Corb, Gamma Corvi, és només de magnitud 2,6 mentre que Delta Crateris és de magnitud 3,6.

El mes començarà amb una fina lluna prop del planeta Mart el dia 2, tot just després de la posta de Sol, en direcció a l’oest. El planeta Mart continua trobant-se ben alt en el cel durant tot el mes, en la constel·lació de Geminis, desplaçant-se a poc a poc en direcció al planeta Saturn. Saturn continua trobant-se quasi immòbil en la constel·lació de Càncer i també serà observable tota la nit al llarg del mes. Si mirem cap a l’est, Júpiter serà visible ja a partir de les 22 hores en la constel·lació de Libra a principi de mes. Venus es veu ben brillant una hora abans de l’eixida del Sol, mentre que Mercuri apareixerà uns minuts abans que el Sol isca.

La Lluna serà quart creixent el 5 de maig, mentre que el 13 estarà en fase de lluna plena. El dia 20 tindrem una lluna en quart minvant. Finalment el 27 de maig la Lluna presentarà l’aspecte de lluna nova.

A partir del dia 12 de maig i durant uns dies passaran prop de la Terra els trossos del cometa 73P/Schwassmann-Wachmann. Aquest es trencà en diversos fragments l’any 1995 i ara aquests fragments passaran a una distància unes 25 vegades superior a la que ens separa de la Lluna, essent el cometa que més s’ha aproximat a la Terra en els últims 20 anys. Tranquils, perquè no hi ha cap perill de xoc. Els minicometes no seran fàcilment visibles des de les ciutats però si eixiu a zones fosques unes hores abans de l’eixida del Sol i mireu amb prismàtics en direcció a la constel·lació del Cigne podreu veure les petites cabelleres dels cometes.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de maig de 2006, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores. Existeix una carta amb més resolució.

Que tingueu unes bones observacions.

Figura: Mapa celeste per al mes de maig. Vàlid per al dia 1 de maig a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.