Un desè planeta al sistema solar…

La Universitat de Bonn acaba d’anunciar la mesura del diàmetre de 2003UB313. Aquest nom tan estrany es refereix a l’objecte més conegut amb el nom de Xena. El planeta va ser descobert per Mike Brown (Caltech) i col·laboradors a finals del 2003 però ara se n’ha determinat el diàmetre.

I sorpresa! Ha resultat ser més gran que Plutó.

Un equip alemany va fer les mesures utilitzant el radiotelescopi d’ones mil·limètriques IRAM situat al Pico Veleta, a Sierra Nevada. Frank Bertoldi, de la Universitat de Bonn i del Max-Planck-Institute for Radioastronomy i primer firmant de l’article publicat a Nature no pretén degradar Plutó del grup de planetes sinó que 2003UB313 obtinga també el rang de planeta. Les dues institucions han fet un comunicat de premsa.

Com diuen al comunicat, han mesurat l’emissió tèrmica de l’objecte, essent capaços de determinar que té un diàmetre d’uns 3000 km. Açò el fa uns 700 km més gran que Plutó i per tant és l’objecte més gran que s’ha descobert al sistema solar des del descobriment de Neptú per Galle i d’Arrest el 1846.

2003UB313 és un membre d’un cinturó d’uns 100,000 objectes de roques i gels en les afores del sistema solar més enllà de Neptú a distàncies d’uns 4,000 milions de km, unes 30 unitats astronòmiques (1 unitat astronòmica és la distància Terra-Sol). Aquest cinturó s’anomena Cinturó de Kuiper. Els objectes en aquest cinturó giren en òrbites estables amb períodes d’un 300 anys. També és el lloc d’on venen els cometes de curt període.

2003UB313 no és l’únic planeta descobert en aquest zona del sistema solar. El mateix equip americà format per Mike Brown (Caltech), Chad Trujillo (Gemini Observatory), and David Rabinowitz (Yale University) n’han descobert d’altres, com 2003 EL61 i 2005 FY9 però aquest només són 3/4 del diàmetre de Plutó. Asseguren que a finals del mes de febrer obtindran també la mesura del diàmetre de Xena amb dades del Hubble Space Telescope. Podeu llegir el magnífic i didàctic article sobre el estatus de planeta de Xena escrit pels seus descobridors.

Xena és un planeta o no ho és? I com queda ara Plutó?

Ja fa temps que es parla que Plutó no haguera tingut que tenir l’estatus de planeta. Sempre ha sobtat que la seua petita grandària, el seu cos gelat, la seua lluna Caront quasi tan gran com ell, la seua òrbita tan excèntrica que li provoca una atmòsfera intermitent activa només quan està més prop del Sol i la seua inclinació orbital no estan d’acord amb les propietats físiques i orbitals dels altres planetes.

La discussió és forta a vegades per degradar al planeta. Raons sentimentals i culturals mantenen la posició del planeta com a nové satèl·lit del Sol. Però cal tenir en compte també que Plutó va ser el primer planeta descobert per un americà el 1930. I això també ha d’influir…

El cel de febrer

Aquest mes de febrer presenta la tènue constel·lació del Linx (Lynx) entre les constel·lacions de l’Óssa Major, l’Auriga i Gemini. Aquest felí, abans tan comú a les nostres muntanyes, va ser posat al firmament per l’astrònom polonès Johannes Hevelius en el segle XVII. Volia omplir el buit entre les altres constel·lacions i va unir les estrelles principals d’aquesta zona amb una línea. Només un linx seria capaç de veure-hi alguna figura, circumstància per la qual va rebre el nom. Així que aquesta constel·lació és moderna i no prové de cap animal mitològic. A ull nu només distingirem fàcilment la seua estrella principal, Alfa Lyncis que només té magnitud 3,1.


El planeta Mercuri es deixarà veure aquest mes a partir del dia 10 de febrer, un poc després de la posta del Sol en direcció a l’oest. Cada dia que passe anirà separant-se cada vegada més del Sol i la seua visibilitat serà major.

El planeta Mart continua trobant-se ben alt en el cel durant tot el mes, entre les constel·lacions d’Àries i Taure, ben a prop de les Plèiades. El dia 5 la Lluna en quart creixent es situarà a tan sols 2 graus del planeta. Bon moment per a tractar de fer una bona fotografia amb Mart, la Lluna i les Plèiades. Poc a poc el planeta anirà acostant-se a les Plèiades fins que el dia 18 es trobarà a uns 2 graus.

Saturn es troba en la constel·lació de Càncer i també serà observable tot el mes. Es veurà a l’esquerra d’Orió i del Ca Major.

Venus es veu ben brillant poc abans de l’eixida del Sol per l’horitzó est mentre que Júpiter serà visible a altes hores de la matinada. Es trobarà en la constel·lació de Libra.

La Llunaserà quart creixent el 5 de febrer, mentre que el 13 estarà en fase de lluna plena. El dia 21 tindrem una lluna en quart minvant. Finalment el 28 de febrer la Lluna presentarà l’aspecte de lluna nova.

El passat 15 de gener la sonda Stardust de la NASA va retornar a la Terra. Fa un any es va situar a 300 km del cometa Wild2 recollint milers de partícules de la seua cua. Aquestes poden ser més antigues que el Sol mateix i ens donaran una informació molt valuosa de l’origen del sistema solar i de l’origen de la vida en la Terra primitiva.  La sonda, però, ha aconseguit també una càrrega tant o més valuosa que aquesta pols cometària. En el viatge de 7 anys per l’espai ha recollit les primeres mostres de pols interestel·lar.  Tanmateix la seua baixa densitat en l’espai fa que siga extremadament difícil trobar-les en el Col·lector de Pols Interestel.lar de la sonda. L’estudi d’aquestes petites partícules permetran conéixer el component bàsic de les nebuloses de gas i pols en les quals es formen les estrelles i els planetes.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de febrer de 2006, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Hi ha també una versió en alta resolució.

Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 27 a les 21:30 hores.

Que tingueu unes bones observacions.

Figura: Mapa celeste per al mes de febrer. Vàlid per al dia 1 de febrer a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.