El cel d’octubre

La constel·lació de Cefeu es troba en direcció al Nord, prop de l’estrella polar i junt a Cassiopea i Andròmeda. És per tant, circumpolar. Ni s’alça ni es pon durant la nit i la podem veure durant tot l’any. Mitològicament representa Cefeu, rei d’Etiòpia, i espòs de Cassiopea.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 d’octubre de 2005, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a les vostres espatles en la carta, l’Est (E) es trobarà a la vostra esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel.

 

Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

La constel·lació de Cefeu es troba en direcció al Nord, prop de l’estrella polar i junt a Cassiopea i Andròmeda. És per tant, circumpolar. Ni s’alça ni es pon durant la nit i la podem veure durant tot l’any. Mitològicament representa Cefeu, rei d’Etiòpia, i espòs de Cassiopea. Aquesta, que pretenia ser més bonica que les Nereides, bellíssimes divinitats marines, va ser castigada per Posidó (Neptú) que li va enviar un monstre per assolar el seu regne. L’oracle d’Amó va dir que Etiòpia  seria lliure de la bèstia si sacrificava la seua filla Andròmeda. Aquesta va ser lligada a una roca per ser menjada. Perseu, l’heroi, la va veure, va matar el monstre, la salvà i es casà amb ella.

 

L’estel més interessant de Cefeu és delta Cefei. Realment és un estel doble situat a uns 1000 anys llum de distància. L’estrella més brillant del sistema binari és una supergegant groga que té la particularitat que s’expandeix i comprimeix regularment variant al mateix temps la seua brillantor. És una estrella polsant i aquesta propietat resulta molt útil per mesurar distàncies ja que existeix una relació entre el període de les polsacions i la seua lluminositat intrínseca. Va ser la primera estrella descoberta del grup d’estrelles variables cefeides. Si descobrim una estrella cefeida en una altra galàxia, només mesurant el període de les seues polsacions i la seua lluminositat aparent serem capaços de determinar la distància a la galàxia.

Poc després de la posta del Sol, els primers dies d’octubre continuarem veient els planetes Venus i Júpiter. Aquest últim, molt baix, cada vegada s’aproximarà més al Sol i desapareixerà a l’horitzó oest. El dia 7 una lluna creixent passarà prop de Venus. Entre els dies 15 al 18,  Antares, l’estrella gegant roja de la constel·lació de l’Escorpí, formarà parella al cel amb Venus.  El planeta continuarà situat a prop de l’horitzó durant tot el mes.

El planeta Mart ix cap a les 22 hores a principi de mes, a les 21 hores a mitjan mes i a les 20 hores a final de mes.  Això vol dir que observat a la mateixa hora anirà augmentant la seua altura dia a dia. Estarà situat prop de les Plèiades. El dia 19, la Lluna se situarà entre aquestes i el planeta. Un bon moment per observar-ho i, si es pot, fotografiar-ho. El seu color rogenc es veurà cada vegada més brillant fins a la seua màxima aproximació el dia 29 d’octubre.

Saturn eixirà de matinada. A l’eixida del Sol ja el veurem ben alt al cel de l’horitzó est.  

 

La Lluna serà nova el dia 3, quart creixent el 10, mentre que el 17 d’octubre estarà en fase de lluna plena. Finalment el 25 d’octubre la Lluna presentarà l’aspecte de quart minvant.

L’esdeveniment més important del mes serà, sense dubte, l’eclipsi anular de Sol del dia 3 d’octubre. El matí d’aquest dia la Lluna anirà tapant progressivament el centre del disc del Sol i ens en deixarà veure només un fi anell a les 11 hores, durant uns 4 minuts. El cel es tornarà d’un color grisenc com si estiguera núvol. Si voleu saber-ne més no deixeu de visitar l’exposició que sobre l’eclipsi l’Agrupació Astronòmica de la Safor ha organitzat a la Biblioteca Central de Gandia. 

 

Cal també destacar l’oposició del planeta Mart el 29 d’octubre. Aquest dia el planeta es trobarà a només 69 milions de quilòmetres de la Terra i serà uns dels objectes més brillants de la nit. Si mireu amb un telescopi xicotet sereu fins i tot capaços de veure detalls a la seua superfície com els gels dels seus pols (taques blanques) i la zona de Syrtis Major (zona fosca).

 

Que tingueu unes bones observacions.

 

Figura: Mapa celeste per al mes d’octubre. Vàlid per al dia 1 d’octubre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

 

 

 

 

 

 

Èxit de participació en l’observació popular de l’eclipsi anular del 3 d’octubre 2005

Més de 3000 persones observaren el fenomen astronòmic més important de l’any al Campus de Burjassot de la Universitat de València. L’observació popular de l’eclipsi anular de Sol el passat dia 3 d’octubre de 2005 va ser organitzada pel Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València a l’Aula d’Astronomia, situada a l’edifici Jeroni Muñoz.

Es van utilitzar dos telescopis per a veure l’esdeveniment: un solar, que projectava la imatge del sol sobre una pantalla translúcida a l’aula docent, i un altre òptic, que projectava la imatge del sol sobre una pantalla en la cúpula de l’estació d’observació. Una webcam captava aquesta última imatge i la posava a la disposició de tothom en internet en la pàgina web de l’Aula.

A més, els estudiants de l’ADR de Física van posar els seus telescopis a l’abast del personal del Campus i del públic en general. Van instal·lar dos telescopis a la plaça central del Campus, un altre davant l’edifici de Farmàcia i un altre en una de les terrasses de l’edifici d’investigació.

Es van habilitar dues sales multimèdia del Campus per veure l’eclipsi a través de la xarxa informàtica de la Universitat. Una era el Saló de Graus de la Facultat de Matemàtiques amb capacitat per a 90 persones i l’altra el Saló d’Actes de la Biblioteca de Ciències amb capacitat per a 300 persones.

La idea inicial era que els participants en les activitats visitaren, un rere l’altre, tots els punts d’observació de l’eclipsi: telescopi solar i telescopi òptic de l’Aula, telescopis de l’ADR i sales multimèdia del Campus. Però ja a les 9:00 hores notàrem que la web de la Universitat estava caiguda o donava un accés molt lent. Així que les sales multimèdia no pogueren ser utilitzades ja que no rebien el senyal enviat des de la cúpula. Així doncs, es va haver de suspendre aquesta part de l’activitat.

La multitud d’accessos a la citada web va sobrecarregar la línia i va fer caure la xarxa. En finalitzar l’eclipsi, cap a les 12:30 hores, s’havien produït 6009 accessos amb èxit a la web. Quantes persones ho haurien intentat sense èxit?

A les 9:00 h arribaren els membres de l’Associación Rusadir de Astronomia de Melilla que venien ací per a observar el fenomen en una terrassa de l’Aula d’Astronomia. Un grup d’unes 15 persones portaren els seus telescopis i càmeres per captar els instants en què la lluna cobria el sol i ho van voler fer precisament en el Campus de Burjassot perquè un dels membres era antic alumne de la titulació de Física de la nostra Universitat.

Des dels primers moments de l’eclipsi, a les 9:42 h, els estudiants, PDI i PAS del Campus van començar a acostar-se a les instal·lacions de l’Aula per tal de gaudir tots junts amb l’espectacle de la conjunció dels dos astres.

Cap a les 10 hores vingueren els 4 col·legis que havien concertat la visita amb l’organització de l’observació: CP Lluís de Santàngel del Saler, CP Campanar de València, IES Vicent Andrés Estellés de Burjassot i Colegio San Roque de Benicalap. En total vingueren uns 250 xiquets i xiquetes dels cursos compresos entre 5è de primària i 2n de Batxillerat.

Érem conscients que la seguretat era un element essencial en l’observació de l’esdeveniment i la millor manera de gaudir de l’eclipsi. Per això, ja des de les 9:00 h el personal d’administració del Departament d’Astronomia i Astrofísica va repartir més de 3000 ulleres d’eclipsi entre tots els estudiants universitaris, PDI i PAS del Campus, així com també als escolars convidats a presenciar el fenomen amb nosaltres. Gràcies Reme, Feli i Manel.

Poc a poc s’acostaven les 11 h, moment previst per a l’inici de l’anularitat, i la gent començava a situar-se a les terrasses de l’Aula i a les altres terrasses de l’edifici Jeroni Muñoz, així com també a les zones ajardinades del Campus. A l’instant en què la lluna entrà totalment a l’interior del disc solar, el silenci s’apoderà de tothom. Només se sentia el soroll dels cotxes de la pista d’Ademús. Diversos aplaudiments i algunes expressions de grata sorpresa se sentiren pertot el campus. El cel tenia en aquests moments una lluminositat tènue i estranya, que ningú de nosaltres no havia experimentat mai. La gamma de colors era ben diferent a la d’una hora abans, mentre que es notava una lleugera frescor per la davallada de la temperatura en uns dos o tres graus. Es veien moltes cares emocionades que gaudien d’un espectacle únic.

Passat el moment de l’anularitat va seguir la fase de parcialitat. La gent continuava pujant a l’Aula per veure les projeccions dels telescopis, fins que cap a les 12 hores, a poc a poc, va anar deixant l’Aula i les terrasses buides per tornar-se’n a les seues ocupacions quotidianes. Però, això si, tots amb unes cares plenes d’alegria per haver pogut gaudir de l’eclipsi anular de 2005.

A les 12:29 la lluna s’enretirà per complet de davant del sol. Els últims visitants deixaren les nostres instal·lacions i nosaltres aturàrem els nostres telescopis.