L’eclipsi del 3 d’octubre 2005

El pròxim dilluns 3 d’octubre de 2005 la natura ens oferirà un dels seus espectacles més insòlits. La Lluna se situarà exactament davant del Sol produint un eclipsi.

La Lluna gira al voltant de la Terra en uns 28 dies en una òrbita el·líptica. La diferència entre el punt més allunyat i el punt més pròxim a la Terra és de tan sols 22 000 km. Així doncs, l’angle sota el qual veiem el diàmetre lunar varia lleugerament segons on es trobe aquesta.

Quan la Lluna és entre el Sol i el nostre planeta, la veurem obscura des de la superfície terrestre. Es tracta de la lluna nova. Uns 15 dies després haurà fet la meitat de la seua òrbita al voltant de la Terra i se situarà alineada amb aquesta i el Sol. La Terra es troba al mig i des de la seua superfície observarem la Lluna brillant. És la fase de lluna plena.  Aquest ball al voltant de la Terra defineix el pla de l’òrbita lunar.

La Terra també es mou per l’espai en una òrbita el·líptica definint el pla de l’òrbita terrestre, també anomenat pla de l’eclíptica.

El pla de l’òrbita lunar està inclinat respecte al de l’eclíptica uns 5º. La Lluna normalment passa per dalt o per baix del Sol en lluna nova i per dalt o per baix de l’ombra terrestre en lluna plena. El dos plans es tallen formant una línia anomenada línia de nodes. Ara si la lluna nova es produeix prop de la línia de nodes l’alineament del Sol amb la Lluna serà perfecte i es produirà un eclipsi total de Sol. Si la lluna plena ocorre prop de la línia de nodes, aleshores la Lluna entrarà dins de l’ombra de la Terra. Serà un eclipsi total de Lluna.

En un eclipsi de Sol la Lluna va cobrint a poc a poc el Sol. Pocs segons abans d’ocultar-lo s’observen les perles de Baily, punts lluminosos al voltant del perfil de la Lluna, produïdes per la llum solar que s’infiltra per les valls lunars. Després, en el moment en què la Lluna cobreix completament el Sol, es fa de nit, la temperatura baixa i fins i tot els ocells se’n van a dormir. La Lluna es mou en la seua òrbita, així que anirà tapant el Sol sobre distintes regions de la superfície terrestre formant una banda de totalitat amb una amplària d’uns centenars de quilòmetres. En aquesta banda el Sol es veurà eclipsat i a les zones adjacents es veurà parcialment eclipsat.

Un eclipsi de Sol passa per les següents etapes:

Primer contacte: moment en què els discos lunar i solar es toquen. Comença l’eclipsi.

Segon contacte: moment en què el disc lunar entra totalment dins del disc solar.

Màxim: moment en què el disc lunar està centrat sobre el disc solar.

Tercer contacte: moment en què els discos lunars i solars es tornen a tocar.

Quart contacte: moment en què el disc lunar ix completament de damunt del disc solar.  És el final de l’eclipsi.

Els eclipsis de Sol són realment molt escassos. El segle passat només se’n van veure dos al País Valencià. Així, el 28  de maig de 1900 se n’observà un al Baix Vinalopó. I ara fa 100 anys, el 30 d’agost de 1905, a les comarques de Castelló es va veure l’altre. Caldrà esperar fins el 12 d’agost de 2026 per tornar a repetir l’experiència.

El pròxim dia 3 d’octubre la Lluna tornarà a tapar el Sol però no ho farà completament. Així, en el moment de l’alineament, la vora del Sol serà visible i, en conseqüència, el Sol ens apareixerà com un anell brillant molt prim al cel. Serà un eclipsi anular de Sol. La Lluna presentarà un diàmetre aparent més menut en trobar-se en el punt més llunyà de la seua òrbita.

L’eclipsi començarà sobre l’Atlàntic Nord, entrarà a la península ibèrica per Galícia, després recorrerà el nord de Portugal, el centre d’Espanya, passant pel País Valencià on el veurem com a anular entre les poblacions de Nules i Santa Pola.  Al sud d’Eivissa i Formentera també s’observarà. Després la banda d’anularitat recorrerà Àfrica, finalitzant a l’oceà Índic.  Fora d’aquestes zones l’eclipsi serà parcial.

La banda d’anularitat tindrà uns 185 km d’amplària. La durada del màxim serà d’uns 4 minuts en el centre de la banda i anirà disminuint progressivament fins a uns pocs segons en les seues vores.

La Safor serà una de les millors zones per a l’observació de l’eclipsi anular. Poblacions com Ròtova, Alfauir i Ador estan completament en la línea central. Gaudiran d’uns 4 minuts d’anell solar al cel, amb el Sol tapat en un 96%. En altres poblacions de la comarca la durada de l’observació serà menor en uns segons.

Contactes Primer contacte Segon contacte Màxim eclipsi Tercer contacte Quart contacte
Hora (hh:mm:ss) 09:42:10 10:59:59 11:02:04 11:04:08 12:29:54

Hores oficials en hores, minuts i segons de les etapes de l’eclipsi a la ciutat de Gandia. En els altres pobles de la Safor els temps varien pocs segons. Podem veure la llista completa dels temps per a totes les poblacions del País Valencià i de l’estat espanyol.

Cal observar l’eclipsi de manera segura. En un eclipsi de Sol la llum solar disminueix molt però pot encegar-nos si el mirem directament. Per això no s’ha de mirar mai al Sol. No hem d’utilitzar tampoc telescopis ni prismàtics. Aquests aparells són lupes sofisticades que recullen molta llum i la concentren en un punt. Si mireu amb ells el Sol la retina del vostre ull es cremarà en menys d’un segon. I la lesió és irreversible.

La manera més segura i fàcil d’observar el Sol en qualsevol ocasió és fer-ho per projecció. El telescopi (o prismàtics) s’encara cap al Sol i la imatge que forma es projecta sobre una pantalla, per exemple una cartolina blanca. Així estareu segurs i molta gent ho podrà veure al mateix temps. És convenient posar també alguna mena de para-sol per fer ombra a la pantalla i millorar la visualització de la imatge projectada.

Una altra manera de veure-ho amb seguretat és observar la nostra estrella a través d’un vidre o filtre de soldador de grau alt (12 o 14). Tanmateix les qualitats òptiques d’aquests vidres no són massa bones. És molt millor utilitzar unes ulleres d’eclipsi. Són ulleres amb un plàstic especial que filtra les radiacions nocives del Sol. El plàstic no ha de tindre talls ni rascades per a ser segur.

L’Agrupació Astronòmica de la Safor ha organitzat diverses activitats al voltant del dia de l’eclipsi. Ha confeccionat tríptics d’informació, acaba d’inaugurar  una exposició a la Biblioteca de Gandia i observarà el fenomen a la platja d’aquesta ciutat. Es pot trobar més informació a la seua web (www.astrosafor.net).

La Universitat de València ha organitzat en l’Aula d’Astronomia l’observació del fenomen  utilitzant els seus telescopis i ho transmetrà per internet en quasi directe.

Més informació pot trobar-se a la pàgina de Fred Espenak, NASA/Goddard Space Flight Center (sunearth.gsfc.nasa.gov/eclipse/eclipse.html).

El cel de setembre

El mes de setembre permet encara observar el gran triangle estival format per Vega, Deneb i Altaïr, estrelles principals de les constel·lacions de Lira (Lyra), Cigne (Cygnus) i Àguila (Aquila), respectivament. Aquest triangle és senyal inequívoc que estem en estiu i a les hores indicades el tindrem situat aproximadament sobre el nostre cap.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de setembre de 2005, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a les vostres espatles en la carta, l’Est (E) es trobarà a la vostra esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel.

Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

El mes de setembre permet encara observar el gran triangle estival format per Vega, Deneb i Altaïr, estrelles principals de les constel·lacions de Lira (Lyra), Cigne (Cygnus) i Àguila (Aquila), respectivament. Aquest triangle és senyal inequívoc que estem en estiu i a les hores indicades el tindrem situat aproximadament sobre el nostre cap.

Lira es troba, per tant, encara molt alta en el cel. Aquesta petita constel·lació és un record de l’instrument musical que segons la tradició grecoromana inventà Mercuri però que finalment anà a parar a mans d’Orfeu. Aquest va utilitzar la lira en l’expedició dels Argonautes i desprès amb ella amansí a Cerberus, guardià de l’infern, per salvar la bella Eurídice. Els àrabs, però, hi veien un ocell en la constel·lació. Per això hi ha la tradició de parlar de l’ocell lira.

L’estel més important de Lira és Vega. La seua llum blanca de tonalitats blavoses presideix el cel estival pràcticament dalt del nostre cap a la mitjanit. Vega amb un diàmetre d’uns quatre milions de quilòmetres és quasi 3 vegades més gran que el Sol. Lira, però, amaga una sorpresa. Si observem amb un telescopi, entre les dues estrelles del costat inferior del rombe que forma la constel·lació, trobarem la nebulosa de l’Anell, un eteri núvol circular amb aparença de fum. En realitat es tracta del resultat de la mort d’una estrella de poca massa que va expulsar gran part de la seua matèria i va formar una immensa bambolla. El que ha quedat al centre és un estel molt dens, un nan blanc.

El 23 de setembre el Sol creuarà l’equador celeste passant de l’hemisferi nord al sud celeste. Aquest dia el Sol eixirà exactament per l’est i es pondrà exactament per l’oest. Si tenim la curiositat de plantar un pal a terra i anar marcant l’extrem de l’ombra del Sol al llarg del dia veurem que aquesta forma una línea recta que va de l’est a l’oest. Això només passa dues vegades a l’any, aquest dia i el 21 de marc, els dies dels equinoccis. A més, el dia i la nit duren exactament el mateix: 12 hores.

Poc després de la posta del Sol, els primers dies de setembre continuarem veient els planetes Venus i Júpiter, junts, però cada vegada més prop de l’horitzó oest. El dia 7 i 8 de setembre veurem una lluna creixent alineada amb els dos planetes. Venus  continuarà situada a prop de l’horitzó durant tot el mes.

A partir de la mitjanit, s’observarà molt bé el planeta Mart sobre l’horitzó est, que anirà augmentant la seua altura dia a dia. El seu color rogenc es veurà cada vegada més brillant fins a la seua màxima aproximació a la Terra a finals d’octubre.  Els primers dies de setembre podrem veure Saturn i Mercuri abans de l’eixida del Sol.  Cap al dia 10, Mercuri ja es trobarà molt prop de Sol i serà inobservable. El dia 1 la Lluna estarà entre Mercuri i Saturn mentre que el 28 de setembre la Lluna i Saturn es trobaran a només 4 graus i mig de distància angular.

La Lluna serà nova el dia 3, quart creixent l’11, mentre que el 18 de setembre estarà en fase de lluna plena. Finalment el 25 de setembre la Lluna presentarà l’aspecte de quart minvant.

Dos han estat els esdeveniments destacats del mes d’agost. Per una banda la represa dels llançaments dels transbordadors espacials, amb el vol del Discovery i el seu retorn a la Terra. L‘estació espacial internacional necessita ser contínuament abastida i els transbordadors són fonamentals a tal efecte. Els problemes descoberts durant el vol han obligat la NASA a ajornar les pròximes missions. És previst que l’any 2010 deixen de funcionar definitivament, i prenguen el relleu una nova generació de transbordadors que els haurà de substituir. L’altre fet important ha estat el descobriment d’un nou cos més enllà de Plutó i més gran que aquest. La seua distància, dues vegades més lluny que Plutó del Sol, el situa en l’anomenat Cinturó de Kuiper, conjunt de milers de cossos gelats que orbiten el Sol i d’on vénen els cometes de curt període.

Que tingueu unes bones observacions. I prepareu-vos per a l’espectacle de l’eclipsi anular de Sol del 3 d’octubre. Ja en parlarem.

Figura: Mapa celeste per al mes de setembre. Vàlid per al dia 1 de setembre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.