LED, Solució? a l’IES Federica Montseny

Enguany hem tornat a participar en la Setmana Tècnica que organitza el departament d’electrònica de l’IES Federica Montseny de Burjassot.

Aquesta vegada, però, la nostra xarrada s’ha centrat més en la part tècnica del problema de la contaminació lumínica. Ens interessava explicar als estudiants quin tipus d’il·luminació és més eficient però, al mateix temps i cosa que s’oblida sovint, quin és també més respectuós amb el medi ambient. Per això hem fet un repàs dels tipus de làmpades més usuals al mercat, quin espectre presenten i quina part cau en la banda del blau.

La part de l’espectre d’una làmpada que es troba en la zona del blau determina la toxicitat d’aquesta i és responsabilitat de l’instal·lador i de l’ajuntament del municipi on es faça la instal·lació tindre aquest aspecte en compte en el moment de la contractació.

I, és que, massa vegades s’instal·len LEDs de llum massa blanca, amb una temperatura de color de 4000 a 6000 K, amb efectes importants sobre l’enlluernament, a banda dels efectes mediambientals. Ja existeixen al mercat llums LED amb la mateix eficàcia lumínica que aquestes però amb temperatura de color molt més baixa. Ara ja no és recomana instal·lar cap làmpada LED amb temperatura major de 3000 K i fins i tot molt més baix, com ara 2600 K.

I, per suposat, a les zones naturals només s’hauria d’instal·lar PC ambre, ja sense pic en el blau.

D’ací el títol de la xarrada: LED, ¿SOLUCIÓ?. El Led ja està ací i s’haurà de conviure amb ell. Té l’avantatge que és molt eficient però cal conéixer també el seu principal defecte: el seu pic en la banda del blau. Tractem de minimitzar-lo amb l’ús de LED de baixa temperatura de color o fins i tot d’eliminar-lo utilitzant LED PC Ambre.

Només d’aquesta manera podrem reduir de veritat la contaminació lumínica i no augmentar-la encara més.

Foto: Ángel Morales, en la xarrada. Parlant dels residus electrònics de les làmpares de baix consum i LED.

El cel de l’Observatori Astronòmic és un dels més foscos del món

Observatori Astronòmic de la Universitat a Aras de los Olmos. Foto: Fernando Ballesteros.

ANNA BOLUDA. L’acreditació com a reserva Starlight certifica la qualitat excepcional del cel d’una determinada zona per a l’observació astronòmica. I això és el que acaba d’obtindre una àrea que abasta la comarca Gúdar-Javalambre, a la província de Terol, i una zona de la comarca valenciana dels Serrans, incloent-hi el municipi d’Aras de los Olmos, on hi ha un observatori de la Universitat de València.

Els requeriments per a obtindre el certificat com a reserva Starlight inclouen un cinquanta per cent de nits sense núvols al llarg de l’any, una obscuritat del cel de vint-i-una magnituds, és a dir, que permeta l’observació amb telescopis prou senzills, i una determinada nitidesa del cel”, explica José Carlos Guirado, director de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València. “No es tracta només que siga un lloc fosc, cal complir tots aquests requisits que garanteixen una bona qualitat d’observació astronòmica”.

Les mesures per acreditar aquesta qualitat les han fetes l’Observatori de Javalambre a la zona aragonesa i l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València a la zona valenciana. És la primera vegada que es comparteix una reserva Starlight entre dues comunitats autònomes, i el procés per aconseguir-ho s’ha allargat durant més de dos anys. “Des de l’Observatori d’Aras de los Olmos hem realitzat aquestes mesures de manera continuada, amb càmeres CCD i espectrògrafs per a determinar al detall la magnitud de la brillantor que podem observar, i determinar que els valors enregistrats són estables al llarg del temps”, indica Fernando Ballesteros, cap d’instrumentació de l’Observatori Astronòmic. “I també s’han fet mesures itinerants per la comarca per a verificar l’homogeneïtat de la foscor”.

Això s’ha dut a terme mitjançant un detector instal·lat damunt del sostre d’un cotxe dels membres del grup Salvem la Nit de la Universitat de València, que té com a objectiu conscienciar i lluitar contra la contaminació lumínica. “Des del 2013 mesurem la qualitat del cel de diverses comarques valencianes, quan les condicions ho permeten: ha de ser una nit que estiga ras i sense lluna”, explica Enric Marco, astrònom del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i membre d’aquest grup. “Des del principi ens va sorprendre la foscor que mesuràvem a la zona d’Aras de les Olmos. Són mesures equivalents a les del cel dels observatoris de més bona qualitat del món, com ara els de Canàries. L’Observatori d’Aras de los Olmos, doncs, té una qualitat de cel de primera categoria”.

Implicació dels municipis de la zona

La certificació com a reserva Starlight té beneficis, sobretot, per als ajuntaments de la zona, perquè és un reclam turístic per als aficionats a l’astronomia. En bona mesura dependrà d’aquests municipis la continuïtat de la qualitat d’aquest cel, perquè el certificat s’ha de renovar cada quatre anys. “Els ajuntaments són els que tenen el problema i la solució: la il·luminació que contamina el cel i la determinació de buscar alternatives amb una il·luminació menys contaminant. I el d’Aras de los Olmos, en això, és exemplar”, afirma José Carlos Guirado. Al poble ja s’ha canviat tota la il·luminació pública per llums led de tipus ambre (i no llum blanca, que contamina més) i amb fanals que il·luminen cap avall. “No té sentit que els fanals deixen escapar ni una miqueta de llum cap amunt, no només per la contaminació lumínica, sinó perquè és malbaratar energia i diners”, afegeix Enric Marco. “Al principi hi va haver certa reticència al canvi de llums, però ara han comprovat que la llum que tenen és suficient i fins i tot els recorda a com era el poble fa unes dècades, sense tanta llum. I ara els agrada. No hi ha massa avantatges en el fet de tindre carrers molt il·luminats, a banda del mal que ens pot fer a la vista”, diu Guirado.

A Aras de los Olmos, a més, es pretén conscienciar el veïnat d’urbanitzacions i cases de camps perquè seguisquen aquestes indicacions, i també s’han canviat els llums que indiquen l’alçada dels aerogeneradors del parc eòlic, que abans eren blancs i intermitents i ara són rojos i fixos, perquè no interferisquen en l’observació astronòmica.

El cel des del poble d’Aras. Joanma Bullón.

L’amenaça de València

Tot i les mesures dels ajuntaments de la zona, el risc més important és la contaminació lumínica que arriba des de l’àrea metropolitana de la ciutat de València i altres ciutats mitjanes. “Fins ara València ha sigut, en proporció, la ciutat més brillant d’Europa, la que tenia més il·luminació per habitant de tot el continent”, explica Enric Marco. “Durant anys s’ha fomentat una absurda cultura de la llum, més llum com a sinònim de més riquesa, quan en la resta d’Europa es fa justament el contrari: la il·luminació pública hauria de garantir la seguretat, que es puga identificar la resta de persones i prou, i no com ara, que pots llegir el diari amb la llum dels fanals. També caldria limitar la il·luminació de monuments, o els aparadors de botigues que es queden encesos tota la nit”.

A la ciutat de València ja s’ha començat a canviar la il·luminació d’alguns carrers i no s’encenen tots els fanals. Sobretot s’han apagat molts llums del centre, “on la llum era clarament excessiva”. Cal que aquestes mesures s’apliquen també en altres municipis no només per a garantir la qualitat del cel a Aras de los Olmos, sinó per a recuperar la foscor en altres parts del territori.

Activitat per a tots els públics a l’Observatori d’Aras de los Olmos

Una de les millors maneres de gaudir de la qualitat del cel d’aquesta reserva Starlight és participar en l’activitat Nit d’Aras, que organitza l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València una vegada al mes entre abril i setembre. “Oferim una visita a grups reduïts a l’Observatori que inclou: una xarrada explicativa, observació amb els telescopis i la possibilitat de fer alguna foto. Continuarem fent la mateixa tasca de divulgació, però ara, a més, amb l’etiqueta de cel Starlight, el certificat que és un cel de qualitat per a l’astronomia”, explica el director.

Les places, limitades, es reserven a través de la Secretaria de l’Observatori Astronòmic al telèfon 96 354 34 83.

Starlight certifica el cel de l’Observatori Astronòmic a Aras de los Olmos com un dels més foscos del món, Anna Boluda, Infouniversitat, 1 de febrer 2017.

 

La primera reserva Starlight valenciana

astronomia-aras-de-los-olmos

La comarca aragonesa de Gúdar-Javalambre i alguns municipis valencians dels Serrans reberen fa uns dies la certificació com a Reserva Starlight i com a Destinació Turística Starlight. Aquesta és, per tant, la primera declaració de Reserva Starlight que afecta al territori valencià.

Aquest reconeixement el lliura la Fundació Starlight que, sota l’empara de la Unesco, reconeix els indrets amb un cel nocturn de qualitat on la contaminació lumínica és mínima i on es fomenten les activitats d’investigació i turisme astronòmic. Aquest títol de Reserva Starlight seria l’equivalent d’una reserva ambiental nocturna.

Per a obtenir el certificat de Reserva Starlight, a més de la qualitat del cel, intervenen molts altres factors com la preservació de les condicions d’observació astronòmica, la conservació de la natura, la integritat dels paisatges nocturns o el patrimoni cultural. En el cas de la Destinació turística Starlight es tracta de llocs visitables, que gaudeixen d’una excel·lent qualitat per a la contemplació del cel estelat i que, al estar protegits de la contaminació lumínica, són especialment aptes per a desenvolupar-hi activitats turístiques basades en aquest recurs natural.

El territori que acaba d’obtenir les acreditacions comprèn 23 municipis de la Comarca de Gúdar-Javalambre, a Terol, i 4 municipis valencians dels Serrans com són Alpuente, Aras de los Olmos, Titaguas i La Yesa. És un lloc que per l’extrema qualitat del seu cel nocturn i la mínima contaminació lumínica ha estat lloc tradicional d’observació astronòmica. Hi ha importants observatoris a Aras de los Olmos: un de la Universitat de València, un altre de l’Associació Valenciana d’Astronomia (AVA), i un altre particular, La Cambra. A més a més, a Titaguas podem trobar l’Escuela de Ciencias Cosmofísica. A la part aragonesa del territori, el Centre d’Estudis de Física del Cosmos d’Aragó (CEFCA) ha instal·lat l’Observatori Astrofísic de Javalambre (OAJ) al pic del Buitre, i el Centre de Difusió i Pràctica de l’Astronomia “Galàctica” en Arcos de las Salinas, instal·lació amb tecnologia d’última generació al servei de l’aficionat.

Observatori-UV

Des de fa anys nombroses persones han treballat per uns cels nets al sud d’Aragó i a les comarques valencianes limítrofs. Des d’aquesta pàgina volem destacar la tasca incansable de conscienciació de l’amic i astrònom Joanma Bullón, així com les mesures de brillantor nocturna realitzades des del 2013 pel meu Grup de Contaminació Lumínica de la Universitat de València. Finalment vull agrair a Susana Malón, de l’empresa Lumínica Ambiental, el treball de camp efectuat els darrers dos anys per les comarques aragoneses i valencianes i pels projectes de renovació d’enllumenat exterior amb tecnologia LED PC Ambre en Arcos de las Salinas i en Aras de los Olmos.

Llum-PCAmbre-Aras

La zona de l’Alto Turia, en la comarca dels Serrans, i especialment els municipis d’Aras i Titaguas, han apostat per la potenciació del “Turisme de les estrelles”. Allí s’han fet nombroses jornades de portes obertes als observatoris astronòmics, reunions d’observadors com dues edicions del RETA (REunión de Telescopios de Aficionados) i sessions formatives. Aquestes activitats han obligat a fer un salt de gegant en la millora dels seus serveis turístics.

Fotos:
1.- Cel nocturn des del centre d’Aras de los Olmos.
2.- Cel nocturn a l’Observatori de la Universitat de València. Els punts rojos són els llums dels aerogeneradors. Enric Marco.
3.- Plaça d’Aras de los Olmos amb llums PC Ambre. Enric Marco.

Contaminació lumínica: jornada a Riba-roja de Túria

JCL-Riba-roja01La jornada sobre el problema de la contaminació lumínica celebrada fa uns dies a Riba-roja de Túria (el Camp de Túria) ha acomplert els seus objectius en reunir en la mateixa sala, tècnics d’il·luminació de molts ajuntaments, regidors encarregats del tema, astrònoms, biòlegs i fins i tot membres de la indústria. Hem reflexionat tots junts com enfrontar-nos a aquesta pol·lució que no es nota de tan generalitzada i de la que tots rebem els efectes.

Inaugurada per l’alcalde Robert Raga, pel director general de Medi Natural de la Generalitat Valenciana Antoni Marzo i pel vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla, les dues sessions de matí i vesprada comptaren amb la presència d’unes 35 persones que destacaren per la participació en els torns de preguntes als ponents i també posteriorment en les dues taules rodones.

JCL-Riba-roja02La jornada començà amb la conferència d’Ángela Ranea, de la Junta de Andalusia, que explicà el procés de desenvolupament de la llei andalusa de contaminació lumínica i la posterior labor de conscienciació als ajuntaments per implantar les noves lluminàries. Destacà també com alguns municipis ja han convertit en un producte turístic el recurs natural dels cels foscos andalusos.

JCL-Riba-roja03Anna Almecija, advocada catalana i membre de Cel Fosc, explicà els mètodes legals per lluitar contra aquesta contaminació amb la presentació d’alguns exemples reals d’èxit. La intrusió lumínica a les cases o la instal·lació inadequada de llums ja es pot denunciar i s’ha de fer.

JCL-Riba-roja04El professor de luminotècnia de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Maria Ollé, ens donà una lliçó tècnica de la raó per la qual no és convenient la instal·lació de llums blanques, especialment leds d’alta temperatura de color. Ens féu saber que existeixen ja solucions de leds amigables amb el medi ambient amb temperatura de color molt per baix de 3000 K i són les que s’haurien d’utilitzar.

JCL-Riba-roja05Després de dinar la jornada es reprengué amb les xarrades dedicades a la incidència de la contaminació lumínica sobre el medi ambient i la salut humana. Per a això comptàrem amb la presència de Joaquim Baixeras, professor de Zoologia de la Universitat de València, que explicà com els insectes són especialment sensibles a les llums excessives i amb un gran component blau. Aquests queden atrapats en els fanals i no realitzen la seua funció: reproduir-se, pondre ous o ser depredats. Amb la contaminació lumínica s’elimina una gran biomassa dels ecosistemes i, amb això, se’n ressent tota la cadena tròfica. En definitiva, amb la contaminació lumínica es perd biodiversitat.

JCL-Riba-roja07La darrera conferència va anar a càrrec de la professora María Ángeles Rol de Lama, del Gabinet de Cronobiologia de la Universitat de Múrcia. Ens contà com la llum durant la nit altera els nostres cicles circadians. La presència de llum, especialment si és blanca, inhibeix la segregació de la melatonina, hormona que regula els cicles de son, temperatura corporal,  força muscular, etc. causant una cronodisrupció. Aquest problema també es produeix amb l’ús nocturn de dispositius electrònics tipus taules o mòbils.

JCL-Riba-roja08La jornada es completà amb dues taules redones, una al matí i l’altra a la vesprada, on es va fer un diàleg sobre el problema entre els ponents i els assistents.

JCL-Riba-roja06Agraïm als ponents l’aportació que han fet a la Jornada i a l’ajuntament de Riba-roja de Túria, la Diputació de València i el Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València tota l’ajuda rebuda.

Imatges:

1.- Presentació de la jornada per l’alcalde Robert Raga, pel director general de Medi Natural de la Generalitat Valenciana Antoni Marzo i pel vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla.
2.- Ángela Ranea
3.- Anna Almecija
4.- Josep Maria Ollé
5.- Taula redona del matí
6.- Joaquim Baixeras
7.- María Ángeles Rol de Lama
8.- Ponents, organitzadors (Salvem la nit), Coordinadora dels Boscos del Túria.

Ara a Sant Antoni de Benaixeve

Sant-Antoni-Benaixeve01

Divendres 2 de desembre s’impartí la conferència “El costat fosc de la llum, conseqüències de la contaminació lumínica per l’ambient i la salut al Local Municipal del Centre Comercial de Colinas (Sant Antoni de Benaixeve, el Camp de Túria), dins de les conferències del programa tardor/hivern 2016-2017.

La conferència va ser realitzada pel Dr. Ángel Morales del Departament de Química Analítica i President de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, i el Dr. Enric Marco del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, i coordinador territorial de Cel Fosc .

Després de la conferència, que va ser força participativa ja que entre els assistents hi havia l’Associació de Veïns de Sant Antoni de Benagéber SAB-ARA, es va realitzar una observació astronòmica i un grup de persones es van interessar per organitzar un grup astronòmic.

Sant-Antoni-Benaixeve02

En termes científics, per contaminació lumínica s’entén l’alteració de la foscor natural del medi nocturn produïda per l’emissió de llum artificial. Segons el Vocabulari Internacional d’Il·luminació de la Comissió Internacional de la Il·luminació (CIE) la contaminació lumínica és un terme genèric que indica la suma total de tots els efectes adversos de la llum artificial.

Es tracta d’un dels problemes ambientals que més s’ha incrementat en els últims temps, a causa fonamentalment a l’enllumenat nocturn d’exteriors i amb una localització associada al medi urbà, però amb repercussions de llarg abast. Els seus impactes negatius són molt evidents i afecten no només al paisatge i els ecosistemes, alterant la seva biodiversitat, sinó també a la salut humana.

A Riba-roja de Túria parlem de Contaminació Lumínica

Diptic_CL_01

Experts de tot l’estat en qualitat ambiental, luminotècnia i contaminació lumínica participaran el pròxim 29 de novembre en la jornada ‘Noves eines per a la valoració de la contaminació lumínica que se celebrarà en el Castell de Riba-roja de Túria, el Camp de Túria, organitzat pel nostre grup de treball Salvem la nit, i en el que participarà la Universitat de València, la Diputació de València i la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria en col·laboració amb l´Ajuntament de Riba-roja de Túria.

En principi la jornada està pensada sobretot per a tècnics municipals i regidors encarregats de la il·luminació. També per a gent interessada en el medi ambient, parcs naturals i en el problema del malbaratament de recursos energètics.

Aquestes jornades pretenen donar a conéixer la importància de l’establiment de mesures d’estalvi i eficiència energètica juntament amb la protecció del cel nocturn enfront de la contaminació lumínica. La jornada és gratuïta però cal apuntar-se.

Per inscriure’s cal entrar a la web

http://projeccio.uv.es

Enllaç directe: Noves eines per a la valoració de la contaminació lumínica

Diptic_CL_02

El díptic amb tota la informació es pot descarregar en aquest enllaç.

Per la protecció del cel nocturn des de la Palma

Eixida-Sol-Tenerife

Vivim en un món d’excessos. En poc més de 150 anys consumirem tot el petroli que el nostre planeta va trigar milions d’anys a processar. Fem un ús balafiador de l’energia. I un dels aspectes més cridaners d’aquest malbaratament energètic és la contaminació lumínica. Làmpades que llancen més del 50% de la llum cap a l’espai, projectors de poliesportius que  il·luminen tota la població cada vegada que hi ha partit, carrils bici amb llums encara que travessen zones naturals, invasió dels Leds sense avaluació ambiental. Som molts els afectats per la contaminació lumínica: astrònoms els primers, però també el medi natural i els ciutadans pel que implica pels efectes sobre la salut humana, sobre l’afectació als ritmes circadians en afectar la producció de melatonina.

Per tot això, la contaminació lumínica és un problema que s’ha d’afrontar des de molts fronts alhora. Aquesta vessant multi-disciplinar del problema de l’enllumenament excessiu, a deshora i amb colors inadequats, és la que va propiciar la creació de la Xarxa Espanyola de Contaminació Lumínica (REECL) ara ja fa cinc anys, en la que diversos grups d’investigació d’arreu de l’estat ens coordinem amb l’objectiu d’intercanviar experiències i col·laborem per estudiar la pol·lució lumínica i els seus efectes.La setmana passada, durant els dies 19, 20, 21 i 22 d’octubre, celebràrem la tercera Reunió Científica de la REECL, organizada per l’Oficina de Protección del Cielo de Canarias en l’illa canària de la Palma. Les reunions es realitzaren en Breña Baja (Playa de Los Cancajos) els dies 19, 20 i 22 d’octubre mentre que el 21 les sessions es feren en les instal·lacions  del Observatorio del Roque de los Muchachos (Garafía, La Palma).

POSTER_REECL_LaPalma2016

El primer dia es dedicà a la part més instrumental i observacional. Per saber realment l’abast del problema cal tindre dades i això només se sap realment amb mesures directes de la brillantor del cel nocturn prop i lluny de les ciutats i amb la construcció de nous detectors. En aquest sentit el projecte europeu STAR4ALL, liderat en Espanya pel professor de la Universidad Complutense de Madrid Jaime Zamorano, tracta de conscienciar la població europea sobre la pol·lució lumínica. En concret s’estan construint els detectors TESS que són més barats, més eficients i més sensibles als colors que els actuals.

lapalma_mapEn aquest primer dia també s’explicaren els resultats de les mesures in situ a través dels diversos territoris. El grup català exposà l’avaluació i seguiment de la brillantor del cel a Catalunya, especialment als parcs naturals. L’entorn de la Serra del Montsec, el lloc més fosc de Catalunya i on s’hi troben diverses instal·lacions astronò- miques, es troba amenaçat per la ciutat de Lleida que sembla que no té aturador pel que fa a la llum artificial emesa.

Nosaltres vam presentar els primers resultats de la variació de la brillantor del cel nocturn en el País Valencià després de tres anys de mesures. El nostre grup d’investigació Salvem la Nit de la Universitat de València manté una xarxa de detectors fixos i disposa de mesures obtingudes al llarg de gran part del territori. Ara ja podem començar a traure algunes conclusions del desastre.

Des del Observatori de Yebes se’ns contà les activitats de la població per controlar la contaminació lumínica i se’ns presentà els problemes encara més desconeguts de la contaminació radioelèctrica tan perjudicial per aquest observatori de radioastronomia.

La segona sessió del 20 d’octubre se centrà en els problemes de la introducció massiva de la tecnologia Led en l’enllumenat de les ciutats i que ha canviat completament el color del cel nocturn. Els leds blancs tenen un fort component blau que és perjudicial per al medi ambient i la salut humana. Poc a poc s’està tendint d’instal·lar leds excessivament blancs (6000-4000 K) a instal·lar leds més càlids (3000 K o menor) però  aquesta evolució no elimina el problema, només el redueix. La indústria ja disposa de leds ambre que NO tenen pic en la zona del blau i que presenten una eficàcia lumínica (lumens/Watt) equivalents a la dels leds clàssics. I la cosa va millorant ràpidament. Ja no hi ha excuses per il·luminar el cel amb colors adequats, amigables amb l’entorn.

LaPalma-EnricÉs molt interessant la labor que fa l’Oficina de Protección del Cielo de Canarias en la regulació i certificació de les lluminàries a les Illes Canàries. Les activitats científiques i tecnològiques associades als dos grans observatoris astronòmics internacionals depenen de la qualitat del cel nocturn i això suposa un gran retorn econòmic en les illes. L’enllumenat vial de les ciutats està estrictament regulat, especialment en l’illa de la Palma. Ací només es poden utilitzar làmpades de descàrrega de sodi d’alta pressió (groga com encara les de les nostres ciutats), de sodi de baixa pressió i leds color ambre (ambre pur i PC ambre) sense blau. I per suposat totes les luminàries són de flux hemisfèric superior instal·lat zero, és a dir, no es llença cap llum en direcció vertical ni horitzontal.

Per comprovar l’efectivitat de la regulació de l’enllumenat a l’illa, a la nit realitzàrem una excursió per visitar les instal·lacions d’enllumenat del municipi de San Andrés i los Sauces i Puerto Naos en Los Llanos.

A San Andrés y Sauces l’avinguda principal compta només amb llum PC Ambar que fa brillar l’entorn amb 15 lux fins les 12 de la nit, passant a només 5 lux a partir d’aquesta hora, amb una uniformitat perfecta i amb una eficàcia per làmpada de 88 lumens/Watt.

Però va ser a Puerto Naos, en el municipi de los Llanos en la costa occidental de l’illa, on l’experiència en directe del control de les instal·lacions lumíniques fou més gran. En aquesta urbanització costera, en cada post de llum convivien dues luminaries: una de led càlid a 3000 K, i una altra de led ambre pur. I a les 12 en punt de la nit veiérem en directe com el led càlid s’apagava i la ciutat quedava inundada en una llum de color ambre que resulta molt relaxant i poc contaminant.

Puerto-Naos-pre12 Puerto-Naos-post12

El dia següent 21,  la conferència es traslladà a l’Observatori del Roque de los Muchachos. Allí es parlà de l’afectació sobre la salut humana de la llum led de dispositius mòbils com ara portàtils, mòbils i tauletes. S’hi parlà també de com afecten a l’ambient marí la iluminació amb leds blancs de les ciutats costeres. La resta del dia la passàrem visitant les instal·lacions de l’Observatori. Aquest observatori és, ara mateix, el més important de l’hemisferi nord pels telescopis instal·lats i pel cel nocturn que gaudeix. I com que la visita als telescopis va ser extensa i l’observació posterior del cel nocturn va ser impactant per a tots els que veníem de la hiperenllumenada península ibèrica, deixaré l’explicació per a un posterior apunt.

IMG_9360-4Deixàrem l’illa de la Palma la vesprada del 22 d’octubre amb un gust agredolç. Dolç per l’èxit de la xarxa de col·laboració que em muntat al voltant de l’estudi de la contaminació lumínica des de tots els aspectes. Hem retrobat amics, hem fet noves coneixences, hem resolt dubtes i, més important encara, ens hem plantejat nous reptes. La sortida tenia també algun aspecte agre, com veure que es poden fer les coses bé en el tema de l’enllumenament i com els nostres ajuntaments, quan tenen un poc d’interés, s’apanyen instal·lant leds càlids. Així que cal treballar més…

Fotos:

1.- Eixida de Sol darrere de l’illa de Tenerife, amb el Teide ben present, vist des de la Palma. Enric Marco.
2.- Cartell de la conferència.
3.- Enric Marco presenta els resultats sobre el País Valencià. Alejandro Sánchez de Miguel.
4.- Leds 3000 K – Ambre pur abans de les 00 h. /  Ambre pur a partir de les 00 h. en Puerto Naos. Salvador Ribas.
5.- Parc a San Andrés y Sauces. Llum PC Ambar. Enric Marco

El costat fosc de la llum a Bétera

Betera-CL-06sTal com vaig anunciar fa uns dies, divendres passat, dia 14 d’octubre, vàrem començar la campanya de tardor de conscienciació sobre els efectes de la contaminació lumínica sobre el medi ambient i la salut humana. La nova Associació de Tecnologia i Ciència de Bétera ens va invitar per inaugurar el cicle de conferències científiques d’aquest curs.

És molt gratificant veure com des de la societat civil es creen aquest tipus d’associacions per parlar de manera divulgativa, no acadèmica, sobre ciència.

Betera-CL-01sAixí que divendres, davant d’una seixantena de persones, vàrem parlar a la gran sala de plens del Castell de Bétera de les conseqüències de l’excés de llum nocturna que omple els nostres carrers i que ara va a empitjorar amb l’entrada massiva de la tecnologia Led, generalment de color blanc.

Betera-CL-02sCom ja he dit nombroses vegades en aquest bloc, aquests leds blancs presenten un gran pic d’emissió en la banda del blau que afecta sobretot els insectes nocturns. A més a més l’exposició a aquest tipus de llum inhibeix la producció de melotonina en humans, afectant, en conseqüència el son, i causant altres efectes sobre la salut humana.

Molts municipis estan canviant la il·luminació només per l’estalvi energètic però no en saben res dels efectes nocius i/o no els tenen en compte.

Betera-CL-03sLa xarrada acabà amb un llarg torn d’interessants preguntes que demostren l’interés del públic pel tema. Cal destacar les preguntes que es feren al voltant dels efectes de l’ús del mòbil i tablet pels adolescents al llit abans de dormir.

En acabar la xarrada estava prevista una observació astronòmica de la Lluna i els planetes però els núvols cobrien pràcticament tot el cel amb la qual cosa el sopar previst als peus dels telescopis es va traslladar a l’Ateneu.

Betera-CL-04sEl nostre grup de treball Salvem la nit vol agrair l’amable tracte que l’Associació de Tecnologia i Ciència de Bétera ens va dispensar

Fotos: Diversos moments de l’acte.

Conseqüències de la contaminació lumínica, ara a Bétera

BETERA161014

Comencem la campanya de tardor de conscienciació sobre els efectes de la contaminació lumínica. El nostre grup de treball Salvem la nit ha estat invitat per la nova associació de Tecnologia i Ciència de Bétera.

És molt gratificant que des de la societat civil es creen aquest tipus d’associacions per parlar de manera divulgativa, no acadèmica, sobre ciència.

Així que divendres 14 d’octubre serem a Bétera per parlar de les conseqüències de l’excés de llum nocturna per a la salut i el medi ambient. A més a més, si els núvols ens deixen, després de la xarrada, hi haurà una observació astronòmica de la Lluna i els planetes.

La xarrada és completament oberta al públic. Si esteu prop divendres, proveu d’acostar-vos-hi. Esteu invitats.

El costat fosc de la llum a Meliana

Setciencies01Dimecres passat, dia 1 de juny, ens trobàrem a Meliana, en el marc de la Setciències, la Setmana de la ciència i el medi ambient d’aquesta localitat de l’Horta, per parlar de la manera responsable i sostenible d’enllumenar la ciutat. Aquesta primera setmana pensada per acostar la ciència a la societat ha estat organitzada per l’equip de Medi Ambient format per Maria José Bayarri i Xesco B. Martínez.

La xarrada que va tindre lloc a l’Institut Municipal de Cultura (IMC), va ser presentada pel regidor de Medi Ambient, Pere Cano, que destacà la voluntat del municipi d’anar millorant els llums dels carrers, com ja s’ha fet en els carrils bici del municipi amb la instal·lació de leds amb baixa temperatura de color.

Setciencies02Entre el públic s’hi trobaven gent coneguda i que em va fer molt feliç retrobar com ara Rafa Pla, antic professor de la facultat de Matemàtiques i company de departament, i Rosa Boyer, estudiosa dels rellotges de Sol.

En la xarrada, una vegada explicats els fenòmens físics que causen l’excés de llum, l’emissió incontrolada i sobre tot l’allau de leds de llum blanca (amb un fort component en el blau), ens centrarem en els problemes mediambientals produïts per la contaminació lumínica, en el que els insectes són els primers afectats.

Setciencies03Els efectes de la contaminació lumínica, però, no s’aturen ací, sinó que estudis recents  demostren que l’excés de llum per la nit, i sobre tot l’emissió de llum amb alt contingut blau, és un potent cronodisruptor. La llum nocturna inhibeix la producció de melatonina durant la nit, una hormona que regula els ritmes circadians. Molts estudis han trobat relacions sòlides entre el treball a torns nocturn i la llum durant la nit amb el risc de patir alguns tipus de càncer (pit, pròstata), diabetis, malalties cardíaques i obesitat.

Les solucions als problemes de la contaminació lumínica són fàcils però demanen la conscienciació de la població. Cal disminuir l’excés de llum nocturna i no emetre cap al cel però el gran perill ara són els leds blancs que són venuts com a mitjà ràpid per a l’estalvi energètic de les arques municipals però que amaguen un efecte devastador per als ecosistemes i la salut humana. La població ha de ser crítica amb el tipus de llum que tenen a la porta de casa.

Setciencies04I és que Meliana és el famós poble que utilitzà l’anterior president de la Diputació de València per vendre els seus Leds blancs de canvi directe. Per això no dubtà en utilitzar una imatge nocturna de l’àrea metropolitana de València obtinguda des de l’Estació Espacial Internacional per afirmar que els Leds no contaminen lumínicament. Però realment la llum de Meliana desaparegué per culpa d’un núvol. Aquest fet el denunciarem amb una entrevista que ens feren des del diari El Mundo València.

Com a herència de temps anteriors, ara Meliana té llum blanca per tot arreu, però, així i tot, la gent creu que hi ha poca il·luminació al carrer des de que el nou ajuntament ha baixat la potència. Cal fer molta feina encara per sensibilitzar envers la contaminació lumínica.

Imatges:

1.- Presentació de l’acte per Pere Cano.
2-4.- Diversos moments de la xarrada.