Tornem a Pedralba per parlar dels Leds

Fa uns dies vàrem estar a Pedralba (els Serrans), invitats pel  Parc Natural del Túria dins de les activitats de celebració dels 20 anys de la seua creació.

En la xarrada realitzada a la Casa de Cultura del poble, parlarem de la tecnologia Led i de la seua implantació en els carrers i en les nostres cases. De com els nostres pobles van canviant de color sota l’amenaça dels leds extremadament blancs, que amb un alt contingut en llum blava, són extremadament perjudicials per al medi natural i per a la salut humana. Vàrem posar exemples d’afectació de la contaminació lumínica sobre diverses especies i sobre els humans. I precisament Pedralba, va ser dels primers municipis valencians a canviar la il·luminació urbana amb leds massa blancs. I això que el Parc Natural del Túria inclou part del municipi de Pedralba. Vàrem explicar que els únics leds vàlids des del punt de vista ambiental són els Leds PC ambre, ja implantats a Aras de los Olmos, per exemple, amb gran acceptació de la població.

La nota simpàtica de la xarrada va vindre d’una nena d’uns 10 anys. Després d’unes preguntes del públic sobre la instal·lació de leds a casa, dels problemes d’insomni a causa de la intrusió lumínica, una nena asseguda a la primera fila preguntà com s’aconseguia que una bombeta fes llum. Una pregunta interessant i difícil d’explicar al seu nivell. La resposta va vindre del símil d’un flux d’electrons (boletes) que es mouen per un tub (cable) i en arribar a un tub molt més fi (el filament) s’han de pegar colzades i escalfar-se (resistència)  per poder passar per un indret molt més estret. Espere haver-me fet entendre.

Després de la xarrada ens desplaçarem al Mirador, dalt del poble on muntarem el telescopi per veure la Lluna, Júpiter i ja al final de la nit Saturn. I malgrat trobar-se València a 34 km de distància en línia recta, la seua presència cap al Sud-Est estava ben clara a l’horitzó.

Les activitats de conscienciació front de l’amenaça de la contaminació lumínica van ser un èxit. Un grup d’unes vint persones participaren activament, tant en la xarrada introductòria com en l’observació astronòmica. Ens va alegrar molt retornar a Pedralba, la primera població des d’on, un llunyà novembre de 2011, començarem a vagar pels pobles, instituts i parcs naturals explicant el problema de l’excés de llum.

Imatges. Diversos moments de les activitats. Enric Marco.

Els llums perduts de la guerra

2012

Llevant 2012. Si es punxa la imatge es farà gran.

De dia, les imatges de la Terra que ens envien els satèl·lits ens mostren l’ocupació del sòl, la contaminació de l’aigua i de l’aire, els núvols, el mapa físic en definitiva. Per la nit, però, l’observació de la Terra ens conta una història diferent. Des d’incendis forestals a Califòrnia, Austràlia o Brasil, a la pesca de la gamba en Corea, a les llums que sobreiluminen les ciutats dels països rics. Observem així, més bé una mena de mapa polític, un mapa de la gent. Els llums nocturns mostren l’activitat econòmica, on i com viuen les persones, on tenen les indústries, per on discorren les carreteres, on es troben les fonts d’energia, com ara els pous de petroli.

2016

Llevant 2016. Si es punxa la imatge es farà gran.

Així, les zones fosques mostren les zones rurals o deshabitades o senzillament àrees sense recursos per a mantindre l’enllumenat urbà engegat tota la nit, com passa a extenses zones d’Àfrica. També de vegades mostren un règim autoritari com Corea del Nord,

Tanmateix, les zones il·luminades mostren el primer món, on el balafiament energètic és la norma. Es calcula que un 30% de la llum que fem servir per a l’enllumenat vial als carrers de tot el món es llança a l’espai.

Caldria però, analitzar un cas intermedi. La manca actual de llum nocturna en indrets que fa pocs anys eren il·luminats ens mostra un dels efectes de la guerra. En les guerres clàssiques del segle XX les ciutats s’enfosquien de nit per evitar ser bombardejades. Tanmateix la tecnologia armamentística del segle XXI permet dirigir  bombes i míssils de manera autònoma fins al seu objectiu encara que siga de nit, neve o ploga.

És per això que les zones fosques en les zones en conflicte són la conseqüència directa de la part més terrible de la guerra: les ciutats devastades, les infraestructures malmeses, la població expulsada del seu territori.

Fa un dies la NASA ens mostrava dues impactants imatges nocturnes de la zona de l’Orient Mitjà ( o Llevant) en guerra des de fa massa anys, Síria i Iraq. La primera és de l’any 2012, quan el conflicte a Síria tot just començava, mentre que la segona és de l’any passat, 2016, quan moltes de les ciutats ja estaven devastades i a penes tenien recursos per mantindre els llums nocturns.

Cada imatge global s’ha construït amb un conjunt de fotografies fetes en nits sense núvols sobre zones més petites.  Les imatges provenen de l’instrument Visible Infrared Imaging Radiometer Suite (VIIRS) que viatge a bord del satèl·lit de la  NASA-NOAA Suomi NPP. L’instrument VIIRS inclou una banda especial “dia/nit,” que és un sensor per fer mesures de contaminació lumínica en tota la Terra. Això permet als investigadors estudiar la intensitat, tipus i fonts de la llum nocturna artificial i observar com canvia al llarg del anys. La llàstima, però, és que VIIRS no té capacitat per mesurar l’energia lumínica emesa pel llums terrestres que emeten part de l’energia en la banda del blau, com ara els Leds. Per tant, no és un bon instrument per mesurar l’increment de la implantació dels Leds a nivell mundial.

El grup de recerca liderat per Miguel Román, que treballa al Goddard Space Flight Center de la NASA, ha publicat recentment  nous mapes globals de la Terra de nit des de 2012 a 2016. Román i el seu equip estan col·laborant amb institucions com el U.S. Federal Emergency Management Agency i les Nacions Unides per posar en marxa aplicacions en temps real d’aquestes dades, a banda de la recerca fonamental que realitzen.

En les imatges que mostre els canvis en l’enllumenat són espectaculars al voltant de la ciutat d’Alep, però també s’aprecien clarament a l’oest de Síria fins a Damasc. Tanmateix, on l’apagada de llum és major és al llarg de la vall de l’Eufrates, sobretot, però també del Tigris. L’any 2015 un informe de Voice of America, afirmava que un 80% dels llums de Síria s’havien apagat en els últims anys.

En Iraq, algunes zones prop de Mosul mostren un decrement de la llum al llarg dels anys mentre que Bagdad, Irbil, and Kirkuk incrementen de manera notable la intensitat de l’enllumenant. Les taques grosses blanques al nord de Bagdad són els pous de petroli que cremen gas. Algunes d’ells els han calat foc de manera intencionada.

Els organismes internacionals, com l’United Nations Institute for Training and Research Operational Satellite Applications Programme (UNITAR-UNOSAT) han utilitzat aquestes imatges nocturnes en els últims anys “per fer un seguiment dels conflictes que es mouen ràpidament i per posar al dia els nostres col·legues de l’ONU sobre on podrien estar les primeres línies d’aquests“, va dir Lars Bromley, un especialista en teledetecció de l’agència. UNOSAT treballa per “millorar la integració de les imatges de satèl·lit i dades geoespacials en suport a les operacions i activitats globals de l’ONU a les àrees de resposta a desastres, ajuda humanitària, la seguretat humana i els drets humans.” Les imatges nocturnes ajuden els grups de socors i de manteniment de la pau a identificar àrees que més necessiten d’ajuda i suport.

Imatges:

1-2. Imatges de NASA Earth Observatory de Joshua Stevens, usant dades del Suomi NPP VIIRS de Miguel Román, NASA GSFC. Text de Michael Carlowicz.
3. Mapa polític i físic de l’Orient Mitjà amb les capitals i ciutats principals.  El mapa és una mica més ample que les fotos nocturnes per encabir Teheran. Detailed maps of all countries, administrative and road maps, physical and topographical maps, maps for GPS navigators and other maps of the World. Vidiani.com

Salvem la nit a Expociència 2017

Dissabte passat, el nostre grup de treball d’estudi de la contaminació lumínica Salvem la nit participà en Expociència 2017, una trobada entre investigadors de la Universitat de València i la societat i tota una festa per a passar-ho bé amb la ciència, la tecnologia i la innovació com a recursos.

Ja és el tercer any que el nostre grup de treball sobre contaminació lumínica participa en la jornada de portes obertes de la ciència que es fa cada any a la Universitat de València l’últim dissabte del mes de maig.

En el nostre taller Enllumenar bé per viure millor. Contaminació lumínica, es podien trobar diverses activitats dirigides a xiquets i adults per a conscienciar-los sobre el problema de la contaminació lumínica causada pel deficient enllumenat dels llums dels carrers del nostre país.

I en aquest taller els leds han estat protagonistes. Els Leds s’estan venent com a la nova il·luminació eficient i i el tipus de llum que tothom hauria d’instal·lar-se a casa. Però no es parla mai dels seus problemes amb el medi ambient i amb la salut humana. Molts municipis valencians continuen instal·lant Leds que emeten llum massa blanca (i per tant amb una gran contribució de blau), sense assessorar-se, només fent cas a l’estalvi econòmic però sense tindre compte les afeccions a la fauna i flora i a la salut humana. Només cal llegir l’informe de la Societat Mèdica Americana sobre aquest tema. Ara, però, a poc a poc les coses van canviat a millor. Alguns ajuntaments reaccionen i adopten enllumenat sostenible també per al medi ambient i ja hem fet una jornada de formació sobre Contaminació Lumínica de la mà de la Diputació de València i de l’ajuntament de Riba-roja de Túria.

I és que hi ha tecnologia Led més saludable i amigable amb la fauna nocturna com són els Leds de temperatura de color més baixa, més groga (3000 K o menor) a poc de blau o directament Led ambre (sense blau). Són els que s’han instal·lat, per exemple, a Aras de los Olmos, que pertany a la regió Starlight Gudar-Javalambre de protecció del cel nocturn.

Una de les activitats del taller de dissabte mostrava les diferències entre els diversos leds que es poden trobar a qualsevol tenda. Hi ha molt de desconeixement sobre el significat de  la Temperatura de color i com el seu valor influeix en la percepció i el confort visual.  I, generalment, aquest important paràmetre del led apareix ben amagat i amb lletra petita en la caixa del producte. Mai s’haurien de posar leds massa blancs a casa, encara que pose en la caixa que és llum neutra o llum de dia, a causa de la gran contribució del blau en l’espectre de la llum final tal com es veu en la gràfica.

En el taller de dissabte un ordinador mostrava les fotografies del cel nocturn que hem fet durant els darrers anys al llarg de la geografia valenciana nosaltres o amics conscienciats en aquesta lluita com ara el company Joan Ma Bullón.  Des  de cels ben foscos com els d’Aras de los Olmos als cels contaminats del parc del Túria o del millorable de l’Albufera. Tanmateix les llums de València hi són sempre presents a qualsevol distància si mirem cap a l’horitzó, fins i tot des d’Aras a 100 km del Cap i Casal.

Una gran foto nocturna de l’àrea metropolitana de València obtinguda des de l’Estació Espacial Internacional invitava a posar nom als punts contaminants: rotondes, llocs aïllats, pobles menuts, el port de València, el de Sagunt, els llums contaminats de la Muntanyeta dels Sants de Sueca…

Però l’activitat que més interés va causar va ser la casa i els llums que simulaven un carrer enllumenat d’una ciutat. Els estels simulats del sostre desapareixien en engegar els llums de les làmpades però tornaven a brillar només amb petites accions d’apantallament sobre aquestes.

Un intens matí al Parc Científic de la Universitat de València. Gràcies per convidar-nos i gràcies, sobretot, als col·laboradors del taller.

Imatges:

1.- La casa i els llums del carrer.
2-3.- Explicant l’efecte sobre el cel nocturn
4. Els leds càlids i freds. El tema de la temperatura de color.
5.- Uns visitants inesperats al taller.

“El cel nocturn a la Valldigna” tanca la Setmana Cultural de la Gent Gran a Tavernes

Enric Marco, astrònom de la Universitat de València i veí de Tavernes, ca tancar ahir per la vesprada el cicle d’activitats de la Setmana Cultural de la Gent Gran amb una xarrada sobre “El cel nocturn de la Valldigna”.

Marco començava recordant que observar el cel per la nit ple d’estrelles era un fet habitual en el passat quan Tavernes era un poble eminentment agrícola. En els anys quaranta i cinquanta els carrers de tots els pobles estaven molt pocs il·luminats i l’efecte sobre el medi ambient era poc important. Ara, però, el cel nocturn està ocult per culpa de la contaminació lumínica.

És que, com Marco comentà, a partir dels seixanta i setanta es canvià la llum dels carrers, s’augmentaren els punts de llum i la potència. Aquest procés normal que va passar a tots els pobles de l’estat, es va desbocar al llarg dels anys amb la instal·lació de més i més llum.

L’astrònom ha estat crític amb la situació actual, i comparava amb la resta de l’Europa, on s’ha mantingut un nivell raonable d’enllumenat, mentre a totes les poblacions valencianes es viu la “cultura de la llum”, quan més llum hi haja sembla que és millor quan seria el contrari. La incidència sobre l’entorn natural és, per tant, important, sobretot a les grans ciutats com València.

L’actual “moda” de les llums leds ha estat també citada per Marco, assenyalant que la substitució de les llums actuals grogues de sodi d’alta pressió per leds blancs no és la solució. Amb aquests Leds potser s’estalvia però cal saber que aquests Leds tenen una important contribució de llum blava amb un efecte molt negatiu sobre el medi ambient i sobre la salut humana, com demostren les més recents investigacions científiques.

Alguns pobles valencians, com Ontinyent o Aras de los Olmos, han optat per usar un tipus de leds més sostenibles, sense blau en els seu espectre, els anomenats leds ambre. Per cert, com va recordar Aras és un municipi dels Serrans que pertany a la Reserva de Cel Fosc Gudar-Javalambre, avalada per la Fundació StarLight de la Unesco.

Marco ha acabat recordant el cel fosc com un patrimoni cultural perdut en gran part del món, un patrimoni que ha estat present durant tota la història de la humanitat. Amb les estrelles s’han format constel·lacions, s’han recreat mites i, amb l’observació i la meditació sobre elles, científics com ara Ptolomeu, Copèrnic, Galileu, Newton o Hubble van poder explicar com és l’univers.

Fotos: Diversos moments de la xarrada. L’última foto amb la tècnic de benestar social i les regidores Noe Alberola i Llum Sansaloni.

A partir de la notícia de la Cotorra de la Vall: Una xerrada d’Enric Marco sobre “El cel nocturn a la Valldigna” tanca la Setmana Cultural de la Gent Gran.

LED, Solució? a l’IES Federica Montseny

Enguany hem tornat a participar en la Setmana Tècnica que organitza el departament d’electrònica de l’IES Federica Montseny de Burjassot.

Aquesta vegada, però, la nostra xarrada s’ha centrat més en la part tècnica del problema de la contaminació lumínica. Ens interessava explicar als estudiants quin tipus d’il·luminació és més eficient però, al mateix temps i cosa que s’oblida sovint, quin és també més respectuós amb el medi ambient. Per això hem fet un repàs dels tipus de làmpades més usuals al mercat, quin espectre presenten i quina part cau en la banda del blau.

La part de l’espectre d’una làmpada que es troba en la zona del blau determina la toxicitat d’aquesta i és responsabilitat de l’instal·lador i de l’ajuntament del municipi on es faça la instal·lació tindre aquest aspecte en compte en el moment de la contractació.

I, és que, massa vegades s’instal·len LEDs de llum massa blanca, amb una temperatura de color de 4000 a 6000 K, amb efectes importants sobre l’enlluernament, a banda dels efectes mediambientals. Ja existeixen al mercat llums LED amb la mateix eficàcia lumínica que aquestes però amb temperatura de color molt més baixa. Ara ja no és recomana instal·lar cap làmpada LED amb temperatura major de 3000 K i fins i tot molt més baix, com ara 2600 K.

I, per suposat, a les zones naturals només s’hauria d’instal·lar PC ambre, ja sense pic en el blau.

D’ací el títol de la xarrada: LED, ¿SOLUCIÓ?. El Led ja està ací i s’haurà de conviure amb ell. Té l’avantatge que és molt eficient però cal conéixer també el seu principal defecte: el seu pic en la banda del blau. Tractem de minimitzar-lo amb l’ús de LED de baixa temperatura de color o fins i tot d’eliminar-lo utilitzant LED PC Ambre.

Només d’aquesta manera podrem reduir de veritat la contaminació lumínica i no augmentar-la encara més.

Foto: Ángel Morales, en la xarrada. Parlant dels residus electrònics de les làmpares de baix consum i LED.

El cel de l’Observatori Astronòmic és un dels més foscos del món

Observatori Astronòmic de la Universitat a Aras de los Olmos. Foto: Fernando Ballesteros.

ANNA BOLUDA. L’acreditació com a reserva Starlight certifica la qualitat excepcional del cel d’una determinada zona per a l’observació astronòmica. I això és el que acaba d’obtindre una àrea que abasta la comarca Gúdar-Javalambre, a la província de Terol, i una zona de la comarca valenciana dels Serrans, incloent-hi el municipi d’Aras de los Olmos, on hi ha un observatori de la Universitat de València.

Els requeriments per a obtindre el certificat com a reserva Starlight inclouen un cinquanta per cent de nits sense núvols al llarg de l’any, una obscuritat del cel de vint-i-una magnituds, és a dir, que permeta l’observació amb telescopis prou senzills, i una determinada nitidesa del cel”, explica José Carlos Guirado, director de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València. “No es tracta només que siga un lloc fosc, cal complir tots aquests requisits que garanteixen una bona qualitat d’observació astronòmica”.

Les mesures per acreditar aquesta qualitat les han fetes l’Observatori de Javalambre a la zona aragonesa i l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València a la zona valenciana. És la primera vegada que es comparteix una reserva Starlight entre dues comunitats autònomes, i el procés per aconseguir-ho s’ha allargat durant més de dos anys. “Des de l’Observatori d’Aras de los Olmos hem realitzat aquestes mesures de manera continuada, amb càmeres CCD i espectrògrafs per a determinar al detall la magnitud de la brillantor que podem observar, i determinar que els valors enregistrats són estables al llarg del temps”, indica Fernando Ballesteros, cap d’instrumentació de l’Observatori Astronòmic. “I també s’han fet mesures itinerants per la comarca per a verificar l’homogeneïtat de la foscor”.

Això s’ha dut a terme mitjançant un detector instal·lat damunt del sostre d’un cotxe dels membres del grup Salvem la Nit de la Universitat de València, que té com a objectiu conscienciar i lluitar contra la contaminació lumínica. “Des del 2013 mesurem la qualitat del cel de diverses comarques valencianes, quan les condicions ho permeten: ha de ser una nit que estiga ras i sense lluna”, explica Enric Marco, astrònom del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i membre d’aquest grup. “Des del principi ens va sorprendre la foscor que mesuràvem a la zona d’Aras de les Olmos. Són mesures equivalents a les del cel dels observatoris de més bona qualitat del món, com ara els de Canàries. L’Observatori d’Aras de los Olmos, doncs, té una qualitat de cel de primera categoria”.

Implicació dels municipis de la zona

La certificació com a reserva Starlight té beneficis, sobretot, per als ajuntaments de la zona, perquè és un reclam turístic per als aficionats a l’astronomia. En bona mesura dependrà d’aquests municipis la continuïtat de la qualitat d’aquest cel, perquè el certificat s’ha de renovar cada quatre anys. “Els ajuntaments són els que tenen el problema i la solució: la il·luminació que contamina el cel i la determinació de buscar alternatives amb una il·luminació menys contaminant. I el d’Aras de los Olmos, en això, és exemplar”, afirma José Carlos Guirado. Al poble ja s’ha canviat tota la il·luminació pública per llums led de tipus ambre (i no llum blanca, que contamina més) i amb fanals que il·luminen cap avall. “No té sentit que els fanals deixen escapar ni una miqueta de llum cap amunt, no només per la contaminació lumínica, sinó perquè és malbaratar energia i diners”, afegeix Enric Marco. “Al principi hi va haver certa reticència al canvi de llums, però ara han comprovat que la llum que tenen és suficient i fins i tot els recorda a com era el poble fa unes dècades, sense tanta llum. I ara els agrada. No hi ha massa avantatges en el fet de tindre carrers molt il·luminats, a banda del mal que ens pot fer a la vista”, diu Guirado.

A Aras de los Olmos, a més, es pretén conscienciar el veïnat d’urbanitzacions i cases de camps perquè seguisquen aquestes indicacions, i també s’han canviat els llums que indiquen l’alçada dels aerogeneradors del parc eòlic, que abans eren blancs i intermitents i ara són rojos i fixos, perquè no interferisquen en l’observació astronòmica.

El cel des del poble d’Aras. Joanma Bullón.

L’amenaça de València

Tot i les mesures dels ajuntaments de la zona, el risc més important és la contaminació lumínica que arriba des de l’àrea metropolitana de la ciutat de València i altres ciutats mitjanes. “Fins ara València ha sigut, en proporció, la ciutat més brillant d’Europa, la que tenia més il·luminació per habitant de tot el continent”, explica Enric Marco. “Durant anys s’ha fomentat una absurda cultura de la llum, més llum com a sinònim de més riquesa, quan en la resta d’Europa es fa justament el contrari: la il·luminació pública hauria de garantir la seguretat, que es puga identificar la resta de persones i prou, i no com ara, que pots llegir el diari amb la llum dels fanals. També caldria limitar la il·luminació de monuments, o els aparadors de botigues que es queden encesos tota la nit”.

A la ciutat de València ja s’ha començat a canviar la il·luminació d’alguns carrers i no s’encenen tots els fanals. Sobretot s’han apagat molts llums del centre, “on la llum era clarament excessiva”. Cal que aquestes mesures s’apliquen també en altres municipis no només per a garantir la qualitat del cel a Aras de los Olmos, sinó per a recuperar la foscor en altres parts del territori.

Activitat per a tots els públics a l’Observatori d’Aras de los Olmos

Una de les millors maneres de gaudir de la qualitat del cel d’aquesta reserva Starlight és participar en l’activitat Nit d’Aras, que organitza l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València una vegada al mes entre abril i setembre. “Oferim una visita a grups reduïts a l’Observatori que inclou: una xarrada explicativa, observació amb els telescopis i la possibilitat de fer alguna foto. Continuarem fent la mateixa tasca de divulgació, però ara, a més, amb l’etiqueta de cel Starlight, el certificat que és un cel de qualitat per a l’astronomia”, explica el director.

Les places, limitades, es reserven a través de la Secretaria de l’Observatori Astronòmic al telèfon 96 354 34 83.

Starlight certifica el cel de l’Observatori Astronòmic a Aras de los Olmos com un dels més foscos del món, Anna Boluda, Infouniversitat, 1 de febrer 2017.

 

La primera reserva Starlight valenciana

astronomia-aras-de-los-olmos

La comarca aragonesa de Gúdar-Javalambre i alguns municipis valencians dels Serrans reberen fa uns dies la certificació com a Reserva Starlight i com a Destinació Turística Starlight. Aquesta és, per tant, la primera declaració de Reserva Starlight que afecta al territori valencià.

Aquest reconeixement el lliura la Fundació Starlight que, sota l’empara de la Unesco, reconeix els indrets amb un cel nocturn de qualitat on la contaminació lumínica és mínima i on es fomenten les activitats d’investigació i turisme astronòmic. Aquest títol de Reserva Starlight seria l’equivalent d’una reserva ambiental nocturna.

Per a obtenir el certificat de Reserva Starlight, a més de la qualitat del cel, intervenen molts altres factors com la preservació de les condicions d’observació astronòmica, la conservació de la natura, la integritat dels paisatges nocturns o el patrimoni cultural. En el cas de la Destinació turística Starlight es tracta de llocs visitables, que gaudeixen d’una excel·lent qualitat per a la contemplació del cel estelat i que, al estar protegits de la contaminació lumínica, són especialment aptes per a desenvolupar-hi activitats turístiques basades en aquest recurs natural.

El territori que acaba d’obtenir les acreditacions comprèn 23 municipis de la Comarca de Gúdar-Javalambre, a Terol, i 4 municipis valencians dels Serrans com són Alpuente, Aras de los Olmos, Titaguas i La Yesa. És un lloc que per l’extrema qualitat del seu cel nocturn i la mínima contaminació lumínica ha estat lloc tradicional d’observació astronòmica. Hi ha importants observatoris a Aras de los Olmos: un de la Universitat de València, un altre de l’Associació Valenciana d’Astronomia (AVA), i un altre particular, La Cambra. A més a més, a Titaguas podem trobar l’Escuela de Ciencias Cosmofísica. A la part aragonesa del territori, el Centre d’Estudis de Física del Cosmos d’Aragó (CEFCA) ha instal·lat l’Observatori Astrofísic de Javalambre (OAJ) al pic del Buitre, i el Centre de Difusió i Pràctica de l’Astronomia “Galàctica” en Arcos de las Salinas, instal·lació amb tecnologia d’última generació al servei de l’aficionat.

Observatori-UV

Des de fa anys nombroses persones han treballat per uns cels nets al sud d’Aragó i a les comarques valencianes limítrofs. Des d’aquesta pàgina volem destacar la tasca incansable de conscienciació de l’amic i astrònom Joanma Bullón, així com les mesures de brillantor nocturna realitzades des del 2013 pel meu Grup de Contaminació Lumínica de la Universitat de València. Finalment vull agrair a Susana Malón, de l’empresa Lumínica Ambiental, el treball de camp efectuat els darrers dos anys per les comarques aragoneses i valencianes i pels projectes de renovació d’enllumenat exterior amb tecnologia LED PC Ambre en Arcos de las Salinas i en Aras de los Olmos.

Llum-PCAmbre-Aras

La zona de l’Alto Turia, en la comarca dels Serrans, i especialment els municipis d’Aras i Titaguas, han apostat per la potenciació del “Turisme de les estrelles”. Allí s’han fet nombroses jornades de portes obertes als observatoris astronòmics, reunions d’observadors com dues edicions del RETA (REunión de Telescopios de Aficionados) i sessions formatives. Aquestes activitats han obligat a fer un salt de gegant en la millora dels seus serveis turístics.

Fotos:
1.- Cel nocturn des del centre d’Aras de los Olmos.
2.- Cel nocturn a l’Observatori de la Universitat de València. Els punts rojos són els llums dels aerogeneradors. Enric Marco.
3.- Plaça d’Aras de los Olmos amb llums PC Ambre. Enric Marco.

Contaminació lumínica: jornada a Riba-roja de Túria

JCL-Riba-roja01La jornada sobre el problema de la contaminació lumínica celebrada fa uns dies a Riba-roja de Túria (el Camp de Túria) ha acomplert els seus objectius en reunir en la mateixa sala, tècnics d’il·luminació de molts ajuntaments, regidors encarregats del tema, astrònoms, biòlegs i fins i tot membres de la indústria. Hem reflexionat tots junts com enfrontar-nos a aquesta pol·lució que no es nota de tan generalitzada i de la que tots rebem els efectes.

Inaugurada per l’alcalde Robert Raga, pel director general de Medi Natural de la Generalitat Valenciana Antoni Marzo i pel vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla, les dues sessions de matí i vesprada comptaren amb la presència d’unes 35 persones que destacaren per la participació en els torns de preguntes als ponents i també posteriorment en les dues taules rodones.

JCL-Riba-roja02La jornada començà amb la conferència d’Ángela Ranea, de la Junta de Andalusia, que explicà el procés de desenvolupament de la llei andalusa de contaminació lumínica i la posterior labor de conscienciació als ajuntaments per implantar les noves lluminàries. Destacà també com alguns municipis ja han convertit en un producte turístic el recurs natural dels cels foscos andalusos.

JCL-Riba-roja03Anna Almecija, advocada catalana i membre de Cel Fosc, explicà els mètodes legals per lluitar contra aquesta contaminació amb la presentació d’alguns exemples reals d’èxit. La intrusió lumínica a les cases o la instal·lació inadequada de llums ja es pot denunciar i s’ha de fer.

JCL-Riba-roja04El professor de luminotècnia de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Maria Ollé, ens donà una lliçó tècnica de la raó per la qual no és convenient la instal·lació de llums blanques, especialment leds d’alta temperatura de color. Ens féu saber que existeixen ja solucions de leds amigables amb el medi ambient amb temperatura de color molt per baix de 3000 K i són les que s’haurien d’utilitzar.

JCL-Riba-roja05Després de dinar la jornada es reprengué amb les xarrades dedicades a la incidència de la contaminació lumínica sobre el medi ambient i la salut humana. Per a això comptàrem amb la presència de Joaquim Baixeras, professor de Zoologia de la Universitat de València, que explicà com els insectes són especialment sensibles a les llums excessives i amb un gran component blau. Aquests queden atrapats en els fanals i no realitzen la seua funció: reproduir-se, pondre ous o ser depredats. Amb la contaminació lumínica s’elimina una gran biomassa dels ecosistemes i, amb això, se’n ressent tota la cadena tròfica. En definitiva, amb la contaminació lumínica es perd biodiversitat.

JCL-Riba-roja07La darrera conferència va anar a càrrec de la professora María Ángeles Rol de Lama, del Gabinet de Cronobiologia de la Universitat de Múrcia. Ens contà com la llum durant la nit altera els nostres cicles circadians. La presència de llum, especialment si és blanca, inhibeix la segregació de la melatonina, hormona que regula els cicles de son, temperatura corporal,  força muscular, etc. causant una cronodisrupció. Aquest problema també es produeix amb l’ús nocturn de dispositius electrònics tipus taules o mòbils.

JCL-Riba-roja08La jornada es completà amb dues taules redones, una al matí i l’altra a la vesprada, on es va fer un diàleg sobre el problema entre els ponents i els assistents.

JCL-Riba-roja06Agraïm als ponents l’aportació que han fet a la Jornada i a l’ajuntament de Riba-roja de Túria, la Diputació de València i el Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València tota l’ajuda rebuda.

Imatges:

1.- Presentació de la jornada per l’alcalde Robert Raga, pel director general de Medi Natural de la Generalitat Valenciana Antoni Marzo i pel vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla.
2.- Ángela Ranea
3.- Anna Almecija
4.- Josep Maria Ollé
5.- Taula redona del matí
6.- Joaquim Baixeras
7.- María Ángeles Rol de Lama
8.- Ponents, organitzadors (Salvem la nit), Coordinadora dels Boscos del Túria.

Ara a Sant Antoni de Benaixeve

Sant-Antoni-Benaixeve01

Divendres 2 de desembre s’impartí la conferència “El costat fosc de la llum, conseqüències de la contaminació lumínica per l’ambient i la salut al Local Municipal del Centre Comercial de Colinas (Sant Antoni de Benaixeve, el Camp de Túria), dins de les conferències del programa tardor/hivern 2016-2017.

La conferència va ser realitzada pel Dr. Ángel Morales del Departament de Química Analítica i President de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, i el Dr. Enric Marco del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, i coordinador territorial de Cel Fosc .

Després de la conferència, que va ser força participativa ja que entre els assistents hi havia l’Associació de Veïns de Sant Antoni de Benagéber SAB-ARA, es va realitzar una observació astronòmica i un grup de persones es van interessar per organitzar un grup astronòmic.

Sant-Antoni-Benaixeve02

En termes científics, per contaminació lumínica s’entén l’alteració de la foscor natural del medi nocturn produïda per l’emissió de llum artificial. Segons el Vocabulari Internacional d’Il·luminació de la Comissió Internacional de la Il·luminació (CIE) la contaminació lumínica és un terme genèric que indica la suma total de tots els efectes adversos de la llum artificial.

Es tracta d’un dels problemes ambientals que més s’ha incrementat en els últims temps, a causa fonamentalment a l’enllumenat nocturn d’exteriors i amb una localització associada al medi urbà, però amb repercussions de llarg abast. Els seus impactes negatius són molt evidents i afecten no només al paisatge i els ecosistemes, alterant la seva biodiversitat, sinó també a la salut humana.

A Riba-roja de Túria parlem de Contaminació Lumínica

Diptic_CL_01

Experts de tot l’estat en qualitat ambiental, luminotècnia i contaminació lumínica participaran el pròxim 29 de novembre en la jornada ‘Noves eines per a la valoració de la contaminació lumínica que se celebrarà en el Castell de Riba-roja de Túria, el Camp de Túria, organitzat pel nostre grup de treball Salvem la nit, i en el que participarà la Universitat de València, la Diputació de València i la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria en col·laboració amb l´Ajuntament de Riba-roja de Túria.

En principi la jornada està pensada sobretot per a tècnics municipals i regidors encarregats de la il·luminació. També per a gent interessada en el medi ambient, parcs naturals i en el problema del malbaratament de recursos energètics.

Aquestes jornades pretenen donar a conéixer la importància de l’establiment de mesures d’estalvi i eficiència energètica juntament amb la protecció del cel nocturn enfront de la contaminació lumínica. La jornada és gratuïta però cal apuntar-se.

Per inscriure’s cal entrar a la web

http://projeccio.uv.es

Enllaç directe: Noves eines per a la valoració de la contaminació lumínica

Diptic_CL_02

El díptic amb tota la informació es pot descarregar en aquest enllaç.