Saber una llengua també vol dir saber-ne reconèixer els diferents registres. Recordo que, fa molts anys, quan Cruyff era jugador, el meu pare tenia un càrrec al Barça i, un dia que anàvem pel carrer els pares, els meus sis germans i jo, ens vam topar amb el qui llavors era l’entrenador del primer equip, el Sr. Rinus Michels, que era bastant tocat i posat. Adreçant-se a la meva mare, el Sr. Michels va exclamar: “Hostia, Sra. Campà, veo que hoy va con toda la familia!”. És evident que el Sr. Michels, tot i que parlava un castellà acceptable, no sabia que “hostia” forma part del registre vulgar. Envoltat tot el dia pels jugadors, probablement mai no havia sentit la paraula “caramba”.
Aquesta anècdota em va venir al cap en una conferència a què vaig anar ahir, on el conferenciant, que usava un registre molt formal, va fer servir dues o tres vegades el verb “emprenyar”, d’una manera que deixava clar que no era conscient que es tracta d’una expressió vulgar. Quan jo era nano, em renyaven si usava aquest verb (així vaig aprendre que era vulgar), però avui cada vegada més gent l’utilitza en contextos formals. A mi no em sona bé, però potser haurem de concloure que el gruix dels parlants ha redimit aquesta expressió, i que, per tant, li hem de canviar la classificació.
L'any 1978, el BOE va publicar la Constitució espanyola en català, balear i valencià. El BOE d'ahir publica la reforma constitucional només en català i valencià. Qui no es consola...
Si ho tinc ben entès, ara els col·laboradors de La Vanguardia poden triar entre escriure en català o castellà, cosa que permet que l’edició en català no sigui íntegrament una traducció.
Una de les gràcies de l’invent hauria de ser poder llegir la columna de Monzó en original català, però tinc la sensació que la versió catalana és una traducció. A l’article d’avui, per exemple, s’hi pot llegir: “Les seves propostes eren, bàsicament, fer a terra el pas elevat del cinturó de ronda del Guinardó”. O bé: “Mentre les finestres de la seu central d’ERC s’anaven obrint cada tant perquè algun nou dirigent es llencés daltabaix...”.
“Només a tot el poble de Catalunya correspon decidir la durada temporal del trajecte” Josep-Lluís Carod-Rovira (conferència al Palau de la Generalitat).
“Quien me ha denunciado por soborno tiene una enfermedad patológica” (José Luis Moreno, a la porta dels jutjats de Palma).
“Volem un acord per la cultura concertat” (Ferran Mascarell, al Palau Marc).
L'amic Totxanes parla de la relació professional que anys enrere va tenir amb empreses d'enderrocs, i cita "Derribos Barcelona", "Derribos García", "Derribos Manresana" i, és clar, "Derribos Martínez" (els de "siempre seremos cuatro").
Tots aquests noms, sòlids com maons, són d'una altra època. Avui seria una vulgaritat dir que el parc de bombers de Barcelona, simplement, l'enderroquen.
“Als clients del banc els retribuïm els dipòsits una mica més per sobre del preu estàndard” (Jaume Puig, Telenotícies).
“Hamilton declara que està convençut que aquest any guanyarà moltes victòries” (Laia Ferrer, TN).
"Guadalupe Loaeza es coautora del libro Mi novia, la tristeza, una biografía de la vida del compositor mexicano Agustín Lara” (Joaquim Ibarz, La Vanguardia).
Qui escriu els avisos del metro té la prosa dels mals estudiants. Dir no fumeu "en tot l'àmbit del metro" (volent dir "en cap àmbit del metro") és com dir "no mateu tothom" volent dir "no mateu ningú".
Em diu que avui els seus pares no estan i ell té que cuidar l’àvia, que, pobra, l’altre dia es va caure i ha d'estar tot el dia sentada, i, a sobre, li tens que parlar cridant perquè, si no, no t’escolta.
Ahir, la selectivitat, un trunyo: un poema de Carner!
L’altre dia el mestre Monzó citava a LV dues perles que, segons deia, corresponen a títols reals de pel·lícules porno: “Incest de família” i “Sodomia anal”.
Sense pretendre arribar a aquest nivell, heus aquí algunes incorporacions recents del meu inventari:
“Alguns dels quadres de l’exposició són autoretrats de l’autora” (veu en off, Canal 3/24. Informació sobre una exposició de Mercè Rodoreda).
“És molt bonic conviure junts” (Christian Escribà, pastisser. BTV).
“Vaig a intentar provar” (Elisenda Roca, BTV).
“El Barça té un possible dubte per al partit de demà” (Montse Mir, Catalunya Ràdio).