Quan aprens a anar en bici per muntanya aprens que has d'estar ben atent a tothora. Mira el terra contínuament per a identificar-hi pedres i sorts, per esquivar-los, tibar del manillar, saltar-los, etc. Quan vas amb els companys, a llegir ràpidament els seus gestos, i a mirar cap als costats quan fas un canvi de direcció per si en aquell moment et volen avançar i així evitar un impacte. No fer el canvi tampoc massa brusc, de manera que siguis previsible per la resta de companys. I quan vas per carretera, a estar completament atent als cotxes, especialment a les cruïlles.
Així que a l'agafar la Brompton i començar la circulació urbana vaig continuar fent el mateix. Fins i tot encara que tingui el semàfor en verd i les cruïlles en vermell, jo miro a les cruïlles per si de cas. Tanmateix, observo que molta gent no ho fa. Va mirant recte i se'n despreocupen. Un petit exemple a la intersecció entre el Passeig de Sant Joan i la Diagonal:
És cert que el taxista no ha indicat el gir, però la dona no ha mirat. Jo aquí sempre miro cap al costat de reüll ràpidament i si sospito que algú vol girar, indico amb la mà dreta que continuaré per Sant Joan. No val a badar, i d'altra banda un excés d'indicacions no penalitza ni perjudia a ningú.
L'actual Ajuntament convergent de Barcelona, en relació a les infrastructures ciclistes, ha dit que eliminarien algunes de les segregacions dels carrils bici. Certament és discutible alguna segregació per perillosa. Però això no equival a eliminar-ne la segregació, sinó a fer-la millor.
Si fóssim un país i una ciutat viàriament civilitzats no caldrien segregacions. Però com cal tenir en compte el factor humà, a Barcelona calen segregacions per això:
1.- El carril bici és un bon lloc on aparcar
Algú ha decidit que el carril bici, un dels més transitats de la ciutat i sense segregar, és un bon lloc on aparcar el cotxe, posar els intermitents i pirar. Al cotxe no hi havia ningú. Porqué yo lo valgo.
La noia (semblava estrangera) flipa, jo miro de sortir-hi quan puc i quan ho fa la noia a darrera meu sento un crit seu. Un vehicle que li ha passat massa a prop?
2.- El carril bici és un bon lloc on aturar el taxi
La taxista anava a parar al carril bici, però al mirar pel retrovisor (és d'agrair) em veu venir. Aleshores l'envaeix parcialment fins que passi per, presumiblement, un cop hagi passat aturar-s'hi.
Això és el que passa cada dia als carrils bici no segregats de la ciutat, en carrers on els altres vehicles passen ràpid. Representa una situació de perill que s'evita senzillament segregant el carril de manera correcta. No té cap misteri.
Restes d'un molest i perillós antic comptador de bicicletes. Els funcionaris de l'Ajuntament havien dit que s'havient retitat tots, però com passa en altres ocasions, és una mentida. Encara es pot trobar, com a mínim, un comptador sencer a Gran Via de les Corts Catalanes, al costat de la Plaça Tetuan, banda muntanya i direcció Llobregat.
En aquest cas concret, un comptador que sempre esquivava passant per un costadet de no res, costa d'entendre. L'operari va començar a treure'l i se'n va cansar? Un "Bah, es igual"? No entenc res. Tan costa fer això bé? És que ja no podem arribar ni a això, ni a retirar completament una peça de goma i alumini de metre i mig? O es que ha anat desapareixent tot sol i això són les restes? L'Ajuntament no deixa de sorprendre'ns i francament crea desesperació aquesta mena d'incompetència diària que hom ha d'aguantar.
Sigui el que sigui, és una peça metàl·lica tallant, perillosa.
Es veu que fa unes setmanes el Port de Barcelona va obrir un nou tram de carril bici. L'altre dia hi vaig passar amb la GoPro i aquest n'és el resultat:
Anada
Tornada
Una prèvia: el Port és una zona autònoma de la ciutat. En terreny del Port, per exemple, és la Guàrdia Portuària l'autoritat, i no pas la Guàrdia Urbana. En principi, el carril bici està dins del terreny del Port, i per tant a priori l'Ajuntament no té res a dir (tot i que es podrien coordinar, clar).
Problemes
- Són dues línies pintades a terra. Un carril bici és una infrastructura viària molt més complexa que dues línies al terra.
- Està allunyat de qualsevol ruta natural en bici.
- No té connexió amb cap carril bici, especialment el que va per sobre de la Ronda del Litoral. És un carril bici aïllat, una illa.
- Creua la ruta natural dels vianants, amb el conflicte que comporta.
- És innecessàriament estret.
- No està segregat.
- És discontinu.
- Té obstacles just a tocar que poden provocar una caiguda.
- Al minut 0:25 (1a part) veiem que està ocupat per una instal·lació d'un pabelló que el creua en biaix, cosa perillosa perquè et pot fer caure molt més facilment. És un obstacle-trampa amb el qual no et pots despitar (increïble!).
En definitiva, una carril bici low-cost per fer-se la foto. Un tipus de carril bici que ha demostrat abastament a la ciutat que és completament inadequat per un ús seriós de la bici.
Per contra té una senyalització vertical pels ciclistes que ja voldríem en altres parts de la ciutat.
Conclusió, certament el carril bici està delimitat per la prèvia, per l'extensió del territori de l'Autoritat Portuària, però a efectes pràctics millor considerar que no hi ha carril bici per allà.
M'ha passat fa cosa de dues hores. Abandonat el carril bici de Sant Joan, agafo un tram de calçada (130m) per entrar a la zona 30 de Gràcia.
En aquest tram de 130 metres circulo pel centre del meu carril. Sento que em piten i noto llums aprop. Em giro i veig una furgoneta molt a prop, a 1 metre o menys. A l'entrar a la zona 30 se m'enganxa més encara per un lateral, freno i de 4 dits (literal) que no m'atropella. Per això està la distància de seguretat, per poder frenar a temps.
Em giro i veig un transportista llatinoamericà somrien mentre li indico amb la mà que ha de deixar 3 metres de separació. Riu. Un vianant també l'increpa. Però un cop a la zona 30 el paio continua massa enganxat. Li he de fer un altre senyal amb el braç per la distància de seguretat.
Aquest és el vídeo, on per un moment es veu com d'aprop tinc el morro de la furgoneta. Si apugeu el volum sentireu el que dic i el que diu el vianant:
No és la primera vegada que em passa això, i és el que demostra que en la majoria de casos una zona 30 no estimula anar en bici, i que cal infrastructura segregada per protegir al ciutadans dels que es pensen i actuen com si fossin els *&%$! amos de la carretera.
marcbel |
Llengua |
dimarts, 8 de novembre de 2011 | 10:42h
Ahir van entrevistar al Joan Melé a Catalunya Ràdio. A partir del minut 15:10 surt el tema del català, i s'obté resposta en la línia. Tanmateix, confirma el que molts sospitàvem, que el web NO estarà en català:
Podríem dir a la Twitter: #EstaÉsMiÉtica o #TimadasBank.
Sobre aquesta actitud cap a una llengua determinada dels teus clients, recomano aquest apunt de Plataforma per la Llengua sobre el racisme lingüístic d'empreses i ONGs. I sí, a l'igual que hi ha gent que pensa que el color de la pell atorga més drets, n'hi ha que pensen que parlar unes llengües atorgua més drets.
El català a Triodos Bank
Repassem la situació de la cosa:
- Atenció al públic: monolingües espanyols, i bilingües català-espanyol.
- Atenció telefònica: atenció en espanyol assegurada, només 1 única persona que pot atendre en català.
- Web: monolingüe espanyol. A Bèlgica el web és bilingüe en pla d'igualtat. Aquí posen d'excusa per no tenir-lo en català que el web és interactiu.
- Operativa en Internet: monolingüe en espanyol. Ara diuen que estarà en català (insistint que també en basc i gallec, com si els catalans parlessim basc o gallec) al desembre. A mi em van dir a l'octubre-novembre, a un amic valencià fa anys que li estan dient que properament.
- Publicitat a l'oficina: bilingüe espanyol-català, majoria català?
- Contractes: bilingüe espanyol-català, parcialment. L'espanyol no manca mai, el català sí. A més, les versions en català estan plenes de faltes, denotant l'interès: no han contractat un traductor professional (que cobra 3ct/paraula). És ètic que una cosa no te la facin professionals?
- Revista de paper de Triodos Bank: monolingüe espanyol.
- Triodos Bank va obrir una primera oficina tècnica (seu social) a Madrid. No sé per què, però no m'estranya pas. Això sí, la primera oficina d'atenció al públic es va obrir fa més de 5 anys a Barcelona. La pasta és la pasta.
L'Ètica de Triodos Bank
Entre els valors ètics de Triodos Bank, no hi ha l'ètica lingüística. O hi ha l'ètica lingüística del supremacisme de l'espanyol. L'argument per no tenir-lo és pornogràfic, venint d'una entitat que es proclama ètica: no poden contractar una persona per mantenir el web. S'oblida comentar que a TV3 va dir que enguany tindrien 14 milions d'euros de benefici. Poqueta cosa vn dir, denotant que esperen tenir-ne més.
I això és pornogràfic perquè és el mateix argument que es fa servir en allò que critiquen tant. S'inverteix en coses poc ètiques per tema de diners, no es poden perdre calers. No ho poso en català per un tema de diners, no es poden perdre calers.
Pel que sembla, els calers dels catalans sí que els volen, però no volen atendre als catalans en pla d'igualtat.
Per ètica, boicot a Triodos Bank
Un que ja té una edat, va identificar ràpidament les excuses del supremacista de l'espanyol: em vaig donar de baixa de Triodos Bank, i a otra cosa mariposa. La seva ètica no és la meva.
Un cop hem confirmat oficialment que no pensen tenir el web en català pels mateixos arguments de sempre dels que ja els està bé discriminar a la gent (directament, o mirant cap a una altra banda com qualsevol còmplice), només puc dir que si tens una mica d'ètica lingüística retiris els teus calers de Triodos Bank i ho demanis a tota la gent del teu voltant.
Un dels valors de la societat catalana és la llengua catalana. No es pot acceptar que uns senyors que van d'ètics mostrin aquest menyspreu prepotent cap a un dels nostres valors centrals, i a més incomplint legislació i drets.
Actualització: En Josep Maria Canyelles també en parla, en un apunt molt bo.
Aquest matí, quan baixava pel carril bici de Sant Joan, a l'alçada de Còrsega m'he aturat al semàfor. Estava en vermell, cosa que no ha semblat importar a 2 ciclistes i un vianant. Aquí hi ha una rotonda que dificulta la visibilitat:
De sobte, com de costum, han aparegut 3 motos que han passat davant meu sense problema. Un segon més tard, he sentit com una pitava i un cop. He girat el cap cap a banda llobregat i he vist una ciclista a terra. Una motorista l'acabava d'atropellar. La ciclista s'ha endut un bon cap al maluc. Estava atordida i li costava caminar. Tanmateix, es podia moure. Diverses persones del voltant, inclosa la motorista que l'ha atropellada, han corregut a ajudar-la
La ciclista s'ha saltat el semàfor de vianants en vermell
Les meves impressions, tot i que no ho he vist directament. En aquest accident el principal element ha estat:
- La ciclista s'ha saltat el semàfor de vianants en vermell. Jo diria que també algun vianant més, però en bici tens la capacitat de reacció molt més minvada. Cal ressaltar que s'ha saltat el semàfor de vianants, cosa típica de la nostra cultura. En aquesta societat, una de les coses que s'apren és a no respectar els semàfors, atesa l'absoluta impunitat. Podeu fer-ne la prova: travesseu en vermell davant d'un Guàrdia Urbà.
D'altres elements:
- La ciclista circulava per un lateral del Passeig de Sant Joan, en comptes de fer-ho pel carril bici. El carril bici té un mal disseny (estret, poc identificable, sots, invasió vianants, mala interacció amb vianants...).
- La rotonda de Còrsega/Passeig Sant Joan disminueix la visibilitat, tant dels vehicles com dels vianants. No seria important si fóssim un país civilitzat viàriament, però no ho som (el factor humà importa).
- La moto semblava anar a la velocitat correcta (50 km/h), i seguramet no ha pogut esquivar a la ciclista perquè havien 3 motos més. Tanmateix, aquesta velocitat (50km/h) s'ha mostrat inadequada per poder frenar completament i evitar l'atropellament.
En definitiva, que no respectar els semàfors té conseqüències. En aquest cas, per sort, no fatals. Però la noia dubto que demà pugui caminar gaire, haurà d'anar a l'hospital i li afectarà l'activitat durants uns quants dies.
És un conversa amb un periodista anglès sobre la bici i el model holandès. A banda del text, hi ha força enllaços interessants.
Voldria destacar-ne:
The biggest difference between cycling in the UK and the Netherlands is that the Dutch take everyday cycling seriously and are provided the means to do so, for any type of user (...)
Segregation is just one (important) part of bicycle policies in the Netherlands, complemented with integral spatial planning, traffic-calming, bike facilities & effective traffic laws that protect people on bikes (and foot).
Això us sona?:
Cycling in the UK is still largely unsafe, as (also) its (recent) bike infrastructure is well below-par, inconsistent and hardly inviting to the general public.
També comenta, en relació als que qüestionen la seguretat de fer carrils bici, que als Països Baixos hi ha la taxa d'ús de bicicleta més gran del món (el 25% de tots els desplaçaments es fan en bici) i alhora tenen l'accidentalitat en bici més baixa. I que això és degut a què tenen la millor infrastructura (carrils bici) del món, la més extensa i la millor feta (amb el permís dels danesos?).
L'apunt del Marc conté molta més informació. Convé llegir-lo amb calma, però és una mostra més que als països on es va més en bici no és per casualitat: hi han aplicat diners, han estat rigorosos en fer les coses i la gent, en conseqüència, ha respost.
Dissabte passat vam anar amb la D. al Decathlon a comprar-nos els impermeables per anar a la feina en bici els dies de pluja. En el context de crisi i retallada de despesa, és una inversió. Per què agafar els transport públic quan plou si puc anar en bici? Per què he de trigar més, atapeït de gent, més car i mullar-me igual o més?
Ella els va estrenar ahir dijous, i jo avui divendres. Cap al final del vídeo se'm veu la cara pedalant sota la pluja:
Es pot dir que avui ha estat un dia perfecte per circular en bici per la capital de Catalunya.
Això és un pel tècnic. Ples que no sàpiguen, les suspensions bones, s'han d'inflar a una pressió determinada. Aquesta pressió ve determinada pel nostre pes. Quan ens asseiem a la bici, les suspensions amb el nostre pes s'han de comprimir al voltant del 20% del seu recorregut. Si ho fessin menys, tindria massa pressió, no esmorteirien prou i podrien tenir un marcat efecte rebot. Si ho fessin més, podríem arribar fàcilment al topall de la suspensió, la qual cosa mai és bo. Per això les supensions porten una goma: per mesurar amb una cinta mètrica el desplaçament en seure i mirar si és el 20%.
Mirant la nova gamma 2012 d'Specialized veig que per les suspensions del darrera hi ha un sistema més o menys automàtic. Res de mesurar i mirar pressions en funció del teu pes. Realment com avança la tècnica en un món, el de la bici, que qui ho diria mirant-lo des de fora:
Aquí en teniu una bici en acció amb aquesta suspensió:
