marcbel |
Llengua |
dimarts, 8 de novembre de 2011 | 10:42h
Ahir van entrevistar al Joan Melé a Catalunya Ràdio. A partir del minut 15:10 surt el tema del català, i s'obté resposta en la línia. Tanmateix, confirma el que molts sospitàvem, que el web NO estarà en català:
Podríem dir a la Twitter: #EstaÉsMiÉtica o #TimadasBank.
Sobre aquesta actitud cap a una llengua determinada dels teus clients, recomano aquest apunt de Plataforma per la Llengua sobre el racisme lingüístic d'empreses i ONGs. I sí, a l'igual que hi ha gent que pensa que el color de la pell atorga més drets, n'hi ha que pensen que parlar unes llengües atorgua més drets.
El català a Triodos Bank
Repassem la situació de la cosa:
- Atenció al públic: monolingües espanyols, i bilingües català-espanyol.
- Atenció telefònica: atenció en espanyol assegurada, només 1 única persona que pot atendre en català.
- Web: monolingüe espanyol. A Bèlgica el web és bilingüe en pla d'igualtat. Aquí posen d'excusa per no tenir-lo en català que el web és interactiu.
- Operativa en Internet: monolingüe en espanyol. Ara diuen que estarà en català (insistint que també en basc i gallec, com si els catalans parlessim basc o gallec) al desembre. A mi em van dir a l'octubre-novembre, a un amic valencià fa anys que li estan dient que properament.
- Publicitat a l'oficina: bilingüe espanyol-català, majoria català?
- Contractes: bilingüe espanyol-català, parcialment. L'espanyol no manca mai, el català sí. A més, les versions en català estan plenes de faltes, denotant l'interès: no han contractat un traductor professional (que cobra 3ct/paraula). És ètic que una cosa no te la facin professionals?
- Revista de paper de Triodos Bank: monolingüe espanyol.
- Triodos Bank va obrir una primera oficina tècnica (seu social) a Madrid. No sé per què, però no m'estranya pas. Això sí, la primera oficina d'atenció al públic es va obrir fa més de 5 anys a Barcelona. La pasta és la pasta.
L'Ètica de Triodos Bank
Entre els valors ètics de Triodos Bank, no hi ha l'ètica lingüística. O hi ha l'ètica lingüística del supremacisme de l'espanyol. L'argument per no tenir-lo és pornogràfic, venint d'una entitat que es proclama ètica: no poden contractar una persona per mantenir el web. S'oblida comentar que a TV3 va dir que enguany tindrien 14 milions d'euros de benefici. Poqueta cosa vn dir, denotant que esperen tenir-ne més.
I això és pornogràfic perquè és el mateix argument que es fa servir en allò que critiquen tant. S'inverteix en coses poc ètiques per tema de diners, no es poden perdre calers. No ho poso en català per un tema de diners, no es poden perdre calers.
Pel que sembla, els calers dels catalans sí que els volen, però no volen atendre als catalans en pla d'igualtat.
Per ètica, boicot a Triodos Bank
Un que ja té una edat, va identificar ràpidament les excuses del supremacista de l'espanyol: em vaig donar de baixa de Triodos Bank, i a otra cosa mariposa. La seva ètica no és la meva.
Un cop hem confirmat oficialment que no pensen tenir el web en català pels mateixos arguments de sempre dels que ja els està bé discriminar a la gent (directament, o mirant cap a una altra banda com qualsevol còmplice), només puc dir que si tens una mica d'ètica lingüística retiris els teus calers de Triodos Bank i ho demanis a tota la gent del teu voltant.
Un dels valors de la societat catalana és la llengua catalana. No es pot acceptar que uns senyors que van d'ètics mostrin aquest menyspreu prepotent cap a un dels nostres valors centrals, i a més incomplint legislació i drets.
Actualització: En Josep Maria Canyelles també en parla, en un apunt molt bo.
marcbel |
Llengua |
diumenge, 25 de setembre de 2011 | 11:53h
Més enllà de la feina que puguin fer les administracions (i que no fan), el principal problema de la llengua catalana és el canvi lingüístic. La GRAN majoria de catalanoparlants, al propi país, canvien automàticament a l'espanyol, encara que el castellanoparlant entengui perfectament el català.
Segons les enquestes, només un 15% dels catalanoparlants diuen que no canvien de llengua.
És a dir, que si cap catalanoparlant canviés de llengua, el català tindria a la nostra societat 6 vegades més visibilitat.
I això s'ha de fer amb normalitat. Al cap i a la fi si l'altre persona que porta anys vivint als Països Catalans no li ha donat la gana canviar de llengua ni per un moment, ni per equivocació, tu tampoc estàs obligat a fer-ho.
Podeu seguir al Twitter les orientacions per parlar català sempre. Certament, hom es pot sentir incòmode al principi, però com tot a la vida, és només al començament. Recorda que en un país lliure tu ets lliure de fer el que vulguis a la teva vida privada, i ningú n'ha de dir res. Si algú s'ofèn, tu no estàs obligat a parlar amb ell.
Per cert, fins i tot al Twitter es fa el canvi lingüístic. L'altre dia teníem una conversa creuada a 4. 3 catalanoparlants i un castellanoparlant que l'entén perfectament. Ràpidament, els altres 2 catalanoparlants es van afanyar a escriure en espanyol. Poca broma, no és una anècdota sense importància, ens hi va la llengua. Els granets de sorra sumats fan una muntanya. Sense granets, no hi ha muntanya.
Jo tinc la percepció personal que cada vegada més catalanoparlants (fonamentalment joves) adopten l'aptitud de comportar-se normalment amb tothom, és a dir, mantenir la llengua que fan servir normalment.
marcbel |
Llengua |
dimecres, 31 d'agost de 2011 | 11:28h
Aquest matí he anat a tancar el compte a Triodos Bank. A més de gastar-m'hi 18 EUR (manteniment targeta) he hagut de rebre un alliçonament, més propi del colonialisme europeu africà, versió supremacisme moral de l'esquerra espanyolista, que no pas d'una entitat "ètica".
Coses de la tecnologia, aquí teniu l'àudio de la conversa:
El motiu que ha posat la treballadora de Triodos Bank per la baixa ha estat correctíssim. Hi ha escrit "Vol operar plenament en català". Cosa inviable a Triodos Bank.
De la conversa, podem concloure:
- A Triodos Bank no volen escoltar als seus clients catalans. Ells tenen raó, tu t'equivoques. Ni es preocupen el més mínim perquè marxis.
- Triodos Bank ha rebut diverses denúncies pel català.
- La Generalitat no ha vist res (és a dir, ha mirat cap a un altre costat).
- La voluntat de Triodos Bank no és respectar els catalans, sinó de complir estrictament la llei, ni una coma més.
- Triodos Bank no compleix la llei actualment, perquè t'obliga a utilitzar l'espanyol en el teu dia a dia.
- Triodos Bank vol canviar el món, però no es capaç de respectar els catalans.
- La superioritat moral de Triodos Bank és insultant. A veure si ara resulta que són ells els únics que tenen ètica i fan alguna cosa per la resta.
- Segons Triodos Bank, no pot ser que a mi m'interessi el català, i no l'euskera. Escolti, si parlés l'euskera, potser sí que m'interessa que tinguin el web en aqueixa llengua. Però no és el cas. És que us he de demanar perdó per això?
A Catalunya hi ha centenars de milers de pobres, i hi ha desenes de milers de catalans que treballen des de l'associonanisme, sense cobrar, per mirar de fer un món millor, començant per la seva societat, i respectant la societat catalana tal com és. Hi ha diversos bancs amb seu fiscal a Catalunya (paguen impostos aquí) i obra social a Catalunya.
Amb els seus defectes (que en tenen, i molts), potser que aquests bancs (caixes) tenen més impacte sobre la societat catalana i el món que no pas Triodos Bank amb la seva militància lingüística a favor de l'espanyol.
Convé resaltar que posar tot un lloc web en català és una cosa no gaire complicada ni tècnicament ni lingüísticament. Només s'ha de tenir una mentalitat de respectar a la gent, multilingüe (com li pertoca a una multinacional) i dedicar-hi uns escassíssim calers (pel volum de l'empresa en qüestió).
Si Triodos Bank no vol tractar correctament als clients catalanoparlants, reclamació que li fan fa anys, és perquè sencillament per ells no és important.
Senyors de Triodos Bank, els clients catalanoparlants volem ser tractats IGUAL que els clients castellanoparlants. Ni més, ni menys, I-GU-AL.
ACTUALITZACIÓ 06/09/11
Sobre els comentaris d'anònims, i altres que no puc comprovar-ne la veracitat, que demanen retirar la grabació, després d'aplicar els principis que he exposat sobre comentaristes anònims, vull puntualitzar:
1.- És la gravació d'una conversa meva, on l'única persona que s'identifica sóc jo.
2.- Correspon a la gravació d'una conversa en un lloc públic.
3.- No s'identifica a ningú més en aquesta conversa. Ni conec el nom de la persona amb qui vaig parlar ni en cas que el conegués el diria.
4.- La gravació és per recollir un testimoni d'una empresa que margina als clients catalanoparlants oferint-los un tracte diferent dels castellanoparlants i obligant-los a fer servir l'espanyol.
5.- La denúncia pública no té per objectiu cap atac sobre cap persona concreta, sinó informar públicament d'una injustícia i il·legalitat.
Interpreto que no estic incomplint cap llei al no identificar cap persona (excepto jo mateix) i sí denunciar una situació que interpreto que va en contra de la llei.
marcbel |
Llengua |
dimarts, 21 de juny de 2011 | 20:57h
Anit el Singulars del C33 es va dedicar al català Joan Melé, sotsdirector general a Espanya del Triodos Bank, un banc ètic nascut a Holanda pel que tinc entès:
Un discurs ben elaborat, tot i que amb certes trampes intel·lectuals com quan posa al mateix nivell les dictadures totalitàries comunistes i les democràcies liberals capitalistes durant la guerra freda.
Però allà on falta directament a la veritat és al minut 39:40 en relació al català. Quan en Barberà comenta el tema del català a Triodos Bank, en Joan Melé diu que no hi ha cap problema. La meva experiència és tot el contrari. Sembla que quan toquem el tema de la llengua pròpia de Catalunya, i diferent de la d'Espanya, a Triodos l'ètica s'acaba. Haurà faltat a la veritat també a la resta del discurs?
La meva experiència
- És cert que tenen els contractes en català, però amb un català amb coses com "vencimient", entre d'altres errors ortogràfics, gramaticals i d'estil. La traducció ha estat feta per aficionats, no pas per professionals. Faran el mateix amb la banca, o amb l'espanyol?
- El web està exclusivament en espanyol. És impossible tenir el compte en català. Segons em vam dir, estaria disponible en català, basc i gallec (curiós, jo només vaig demanar pel català) al setembre o octubre. Permeteu que en sigui desconfiat, aquesta cançó ja l'he sentida moltes vegades. Especialment quan en Melé diu que fa 5 anys que Triodos va aterrar al Regne d'Espanya.
He parlat amb 4 persones d'atenció al client a l'oficina de Catalunya i Balears situada a Diagonal, en 3 dies diferents:
- 1a persona: no parlava el català tot i que va repetir que jo el podia fer servir, que l'entenia, però que feia poc que era aquí (a Catalunya, suposo). Només faltaria que no el pogués parlar. Tenia dificultats per entendre'l. Complicitat amb el client força difícil.
- 2a persona: un català, vam poder mantenir una conversa en català tots dos sense cap problema. Això sí, li vaig donar una adreça de Barcelona, i la va traduir a l'espanyol. A més, el sistema informàtic intern situa Barcelona a la comarca del Bajo Llobregat.
- 3a persona: no parlava en català, no destacava per l'amabilitat, i tan se li va fotre la meva recomanació que contractessin algun professional per corregir la llengua de la documentació que estan repartint.
- 4a persona, aquest matí, just a l'endemà del Singulars. Conversa:
Caixera: Buenos días
Jo: Bon dia. Venia perquè em donéssiu el PIN de la targeta de dèbit.
Caixera: Me lo puede decir en castellano?
Jo: No. Ja m'espero a una altra persona.
M'aixeco emprenyat i espero. Al cap d'uns segons vé la mateixa persona i em diu que m'atendrà un dels 2 catalans que hi ha a l'oficina. Tot seguit la 1a persona d'aquest llistat em diu que em pot atendre.
Enmig de l'atenció ens interromp la 2a persona i diu que ja em pot atendre. Li dic que no cal. Es disculpa dient que estan en fase d'expansió, que és una persona que s'acaba d'incorporar i tal. Li dic que m'és igual, que estan incomplint la legislació i que per això tenen queixes i tindran alguna denúncia. Com demostren les caixes catalanes, és possible que hagi persones d'atenció al client en un banc que parlin català.
Total, de 4 persones que m'han atès, només 1 entenia i parlava el català. 1 l'entenia bé, 1 amb dificultats i 1 no l'entenia.
Targetes de coordenades i de dèbit
La documentació que et donen, i les targetes, són exclusivament en espanyol.
Carta de benvinguda
Tot i haver expressat que vull les coses en català, rebo una carta de benvinguda en espanyol.
Servei d'atenció al client
Escric un correu electrònic al SAT per comentar-los que he expressat la meva voluntat de rebre les comunicacions en català i que si no ho han de fer, que s'estalviïn d'enviar-me res (estalvi de paper i malhumor). Silenci per resposta.
Atenció telefònica
Si truques a l'atenció telefònica i demanes per atenció en català, et diuen que sí, que tenen una persona. Sí, UNA persona. Al cap d'uns segons em diu que la persona aquesta no està disponible (és lo que tiene...), que deu estar a Barcelona de reforç. Total, que si vull ser atès, he de parlar espanyol sí o sí. Recordem Joan Melé: a Triodos Bank no hi ha cap problema amb el català.
1. Les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin.
L'ètica
És curiós que el senyor Joan Melé retregui que les persones tenen principis, però que quan es tracta de diners i bancs moltes persones no mantenen els principis. Resulta que, ara mateix, a Triodos Bank molts catalanoparlants dels Països Catalans han de renunciar als seus principis i als seus drets reconeguts.
Potser que no anem a Triodos Bank? Jo esperava que un banc que diu tenir ètica, comprendria l'ètica dels seus clients.
No, si al final Triodos Bank farà bones les caixes catalanes, expertes en clavar-te-la per qualsevol cosa.
Sort que són independentistes! Vull dir, que aquest hauria de ser l'ambient a priori més favorable al programari en català, tot i quel programari en català ni és independentista, ni és unionista ni res. És simplement programari en català. Haurem d'anar a cercar programari en català a la COPE o a Intereconomía? Si hi torno, miraré què podem fer...
Centro Cívico del Ensanche (perdó, Centre Cívic de l'Eixample)
Un lector tímid d'aquest bloc m'envia la següent imatge presa als ordinadors del Centre Cívic de l'Eixample:
Tothom està preocupat per la situació del català a la justícia, però sembla que ningú ho està per la situació del català als ordinadors, que té pitjors xifres. La diferència és que amb la justícia no ens veurem gaire vegades a la vida, però amb les noves tecnologies hi tractem cada dia.
Les administracions catalanes i les institucions públiques passen del català a la informàtica.
marcbel |
Llengua |
dijous, 10 de febrer de 2011 | 10:45h
Aquests dies han estat molt intensos a Softcatalà. El darrer tema ha estat l'últim invent de la Generalitat Valenciana i Microsoft, el programari subtitulat al valencià.
Avui a Softcatalà hem publicat aquesta nota de premsa mostrant la nostra posició com a associació (que té molts col·laboradors valencians) i intentant explicar quina és la veritable situació en un context global.
Aquest no és un tema fàcil, hem mirat de fer una posició expositiva i tècnica sobre fets concrets, més enllà de fer judicis d'intencions o polítics.
La nota:
El Windows i l'Office subtitulats releguen el valencià fora dels estàndards internacionals de traducció de programari
Softcatalà nega que hi hagi un Windows i un Office en
valencià, tal com afirma la Generalitat Valenciana, i mostra la més
absoluta disconformitat amb el CLIP en valencià de Microsoft
El passat 7 de febrer, la presidenta de Microsoft Ibérica, María
Garaña, i el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, van presentar a València el CLIP (Captions Language Interface Pack) de valencià,
una aplicació que subtitula al valencià els menús del Windows 7,
Office 2010 i altres programes informàtics. Aquest producte és el
resultat de l'acord que Microsoft i la Generalitat Valenciana signaren fa un any
per impulsar la difusió i ús del valencià en l'àmbit de les
tecnologies de la informació i comunicació (TIC). L'adaptació d'aquest
producte ha estat duta a terme per l'Àrea de Política Lingüística de la
Secretaria Autònoma d'Educació de la Generalitat. Segons Microsoft,
amb aquesta tecnologia els usuaris poden així incorporar el valencià als seus ordinadors.
Les característiques del producte presentat per Microsoft i
les afirmacions governamentals sobre aquest (allunyades de la realitat
del producte), han causat estupor entre els membres de Softcatalà.
Aclariments
Des de Softcatalà creiem que és necessari aclarir a la ciutadania,
usuaris, mitjans de comunicació i responsables polítics quina és la
realitat del producte presentat per Microsoft i la Generalitat
Valenciana.
1.- Traducció per subtítols, una tecnologia inexistent fins ara en la traducció de programari
La tecnologia CLIP presentada per Microsoft és inèdita: no coneixem
cap programa informàtic que utilitzi la subtitulació. Quan una empresa o
una comunitat vol adaptar un producte als usuaris, el que s'ha fet
fins ara és traduir el producte total o parcialment. Microsoft ja fa
traduccions a l'estàndard general de la llengua catalana mitjançant
paquets LIP (Language Interface Pack). En aquest sentit, un
paquet CLIP és un clar pas endarrere en relació a un paquet LIP, i duu
a l'extrem la subordinació del català a l'espanyol o l'anglès, les úniques llengües en què funciona el paquet CLIP de valencià.
L'únic equivalent a la tecnologia CLIP que coneixem és el de
traductors i ajudes contextuals, utilitzats en l'aprenentatge de
llengües estrangeres per tal que els usuaris puguin utilitzar els
productes en la llengua original, i no pas per utilitzar-ne la pròpia.
Des d'un punt de vista tècnic, el paquet CLIP de valencià
estaria orientat a què els valencianoparlants aprenguessin castellà o
anglès, més que no pas a utilitzar el valencià.
2.- La traducció a variants dialectals és un fet comú en la informàtica
La traducció a variants és un fet comú arreu del món. Fa anys que
Softcatalà manté relació amb institucions acadèmiques i entitats
cíviques valencianes per tal d'adaptar les traduccions de l'estàndard
general a la variant valenciana. Això ha dut a la creació dela iniciativa Softvalencià, amb una Guia d'Estil de traducció per al valencià i diverses eines informàtiques que permeten crear molt fàcilment versions valencianes a partir de les catalanes (i a l'inrevés) en segons i a un cost nul (amb un posterior control de qualitat estàndard).
Actualment els usuaris valencians disposen de les versions en
valencià del principal programari lliure (OpenOffice.org, Firefox,
Thunderbird, Gnome, Ubuntu, Gimp, LibreOffice, etc.), així com eines
lingüístiques (traductors i correctors) adaptades al valencià.
Softcatalà ofereix aquests recursos i eines a qualsevol altra iniciativa que vulgui adaptar els seus productes al valencià,
amb el benentès que es faran servir respectant la normativa
lingüística acadèmica i els codis internacionals de llengua i variants
dialectals (normes ISO i BCP-47), amb la utilització dels codis ca (català, valencià), ca-valencia (variant valenciana del català), ca_ES-valencia (variant valenciana del català, Espanya). En el cas dels entorns Linux, fa temps que s'utilitzen els seus equivalents ca@valencia i ca_ES@valencia, que asseguren la compatibilitat de les traduccions valencianes.
3.- El Govern valencià del PP fa anys que intenta separar el valencià del català en l'àmbit informàtic
Softcatalà té plena constància que en els darrers anys el Govern
valencià del PP ha promogut activament la separació del valencià del
català en l'àmbit informàtic. En concret, ha intentat que, a les
comunitats de programari lliure, les traduccions al valencià evitin
utilitzar cap codi de llengua que relacioni el valencià amb el català i,
fins i tot, ha preferit la utilització del codi d'estat del Vaticà (VA) en lloc dels codis que la normativa internacional determina per al valencià.
La mateixa distribució Linux del Govern valencià (LliureX) utilitza un codi de llengua local (qcv i qcv_ES)
que trenca de forma premeditada la compatibilitat de les traduccions
valencianes amb les traduccions al català, tot i que ens consta que les
traduccions al valencià es van fer aprofitant les traduccions al
català. Igualment, el Govern valencià ha preferit que les traduccions
al valencià es facin en el marc d'equips de traducció a l'espanyol més
que no pas en el marc d'equips de traducció al català.
Peticions a Microsoft i a la Generalitat Valenciana
Des de Softcatalà entenem que l'objectiu compartit és que els usuaris
valencians puguin triar lliurement la utilització dels productes
informàtics en valencià, en l'estàndard general del català o en
qualsevol altra llengua. A més de dur a terme polítiques que promocionin
l'ús de programari en valencià, que actualment pateix una minorització
extrema.
És per això que volem fer-los un seguit de peticions.
A Microsoft:
Que tracti el català i qualsevol de les seves variants com a
llengua de ple dret. Entenem que la dimensió del mercat catalanoparlant
no justifica ni paquets CLIP ni paquets LIP parcials amb deficiències
tècniques (sense canviar la configuració regional, ni el teclat, ni la
llengua d'identificació del navegador).
Que respecti els codis internacionals de llengües i variants
dialectals per tal d'assegurar la compatibilitat entre les traduccions a
l'estàndard general de la llengua catalana i les del valencià.
A la Generalitat Valenciana:
Que posi fi a les seves maniobres de separar el valencià del català en l'àmbit de la informàtica.
Que accepti els codis internacionals de llengua i variants, on el valencià té perfecta cabuda.
Que iniciï una política lingüística per promocionar i prestigiar l'ús del programari en valencià.
Quant a Softcatalà
Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la
difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb
Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de
programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació,
podeu consultar-ne el lloc web a http://www.softcatala.org.
3.- En passar el ratolí pels menus en espanyol o anglès, apareix una bombolla amb el nom en valencià.
I tot això per un mòdic preu, segur. Tot plegat un gran presa de pèl. Motius: el seccessionisme lingüístic de la Generalitat Valenciana del PP a costa dels impostos dels valencians. I amb la complicitat de Microsoft España.
marcbel |
Llengua |
dissabte, 5 de febrer de 2011 | 00:25h
Avui he llegit que l'Android 3.0 Honeycomb, de moment només per a tablets, sortirà el 17 de febrer. La pregunta primera per a un membre de Softcatalà és I el català?
És una versió prèvia de desenvolupament. Sobre les parts en anglès no sé si és que es propi de la versió en desenvolupament i en la versió final estarà tot en català, o no.
Aquí van més captures:
La notícia és de gran impacte. Amb l'iPad i els tablets amb Android 3.0 en català es pot afirmar que el català és des del primer moment en tot un nou segment de mercat (tablets) de les noves tecnologies. Per primer cop a la història.
marcbel |
Llengua |
dijous, 3 de febrer de 2011 | 21:08h
A Softcatalà avui hem fet una de les presentacions grosses:
Softcatalà i The Document Foundation presenten el LibreOffice 3.3 en català
El LibreOffice (http://www.libreoffice.org) és un nou paquet ofimàtic creat i gestionat per la comunitat de programari lliure a partir de l'OpenOffice.org. Promogut per l'associació internacional sense afany de lucre The Document Foundation (http://www.documentfoundation.org), Softcatalà ha adaptat la traducció catalana de l'OpenOffice.org a aquest nou paquet ofimàtic, tant a la estàndard general com a la variant valenciana de la llengua catalana. The Document Fundation compta amb el suport d'associacions i empreses d'arreu del món, entre les que s'inclouen Google, Canonical, Novell, GNOME Foundation o RedHat.
El LibreOffice 3.3, que tot i aquesta numeració és la primera versió estable del paquet, permet crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. El paquet ofimàtic inclou un processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor de presentacions (Impress), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw), un editor de base de dades (Base) i un editor de fórmules matemàtiques (Math). Els usuaris, per tant, disposen de tots els recursos necessaris per ser productius en un món modern.
El LibreOffice 3.3 es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux i Mac en 112 llengües i variants. El podeu descarregar des del Rebost de Softcatalà:
El paquet ofimàtic incorpora diverses característiques noves i úniques. Les més popular entre els membres de la comunitat, sense cap ordre en particular, són:
* Capacitat d'importar i treballar amb fitxers vectorials SVG.
* Fàcil inserció de pàgines de títol i el format de la seva numeració en Writer.
* Una eina de navegació més útil pel Writer.
* Millora de l'ergonomia en el Calc per al full i la gestió de les cel·les.
* Filtres d'importació de documents del Microsoft Works i del Lotus Word Pro.
* Extensions que proporcionen la importació de documents PDF.
El LibreOffice 3.3 també proporciona totes les noves característiques de OpenOffice.org 3.3, com ara la gestió de noves propietats personalitzades, incrustació de fonts estàndard de PDF en els documents PDF, el nou tipus de lletra Liberation Narrow, la protecció de documents millorada en el Writer i el Calc; dígits decimals automàtics de format en el Calc, un milió de files en un full de càlcul, noves opcions per a la importació CSV al Calc, inserció d'objectes de dibuix en els gràfics, millor gestió del disseny de diapositives a l'Impress, una nova interfície fàcil d'usar a l'Impress, etiquetes de color de fulla en el Calc, etc. Diverses d'aquestes noves característiques van ser aportades pels membres de l'equip del LibreOffice abans de la formació de la Document Foundation.
Quant a The Document Foundation
The Document Foundation (TDF) té la missió de facilitar en els propers mesos l'evolució de la Comunitat de l'OpenOffice.org en una organització nova, oberta, independent i basada en el mèrit. Una fundació independent representa un millor reflex dels valors dels col.laboradors, usuaris i partidaris, i permetrà a una comunitat més eficaç, eficient i transparent. TDF protegeix les inversions anteriors, es construeix sobre els èxits de la primera dècada de l'OpenOffice.org, i fomenta una àmplia participació de la comunitat, i l'activitat es coordinarà a través de la comunitat.
Quant a Softcatalà
Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.
Tant Facebook com Identi.ca disposen de versions en català gràcies a
la feina de les respectives comunitats de traducció formades per
voluntaris.
Si sou usuaris d'aquestes xarxes socials, us animem a què hi formeu part per ajudar a donar la màxima difusió possible a la informàtica i al programari en català.
Només heu de clicar a «M'agrada» a la pàgina de Softcatalà del
Facebook, o fer-vos seguidors a les pàgines de Softcatalà del Twitter o
l'Identi.ca. Addicionalment, ens hi podeu transmetre les vostres
opinions mitjançant comentaris a la plana del Facebook o mitjançant
l'etiqueta (hashtag) #softcatala a Twitter o Identi.ca.
Mitjançant aquestes xarxes socials, ens agradaria tenir una relació
més fluïda amb la Comunitat Softcatalà, des d'usuaris fins a
traductors, promocionar els productes informàtics en català (tant de
Softcatalà com d'altres), informar sobre l'actualitat més rellevant
sobre el català a les TIC per tal que els usuaris se'n puguin fer ressò
en la seva xarxa social personal i, finalment, transmetre millor el dia
a dia de l'associació. Tot això afegit als canals tradicionals
d'informació de Softcatalà: les novetats a través del nostre web
(530.000 visitants mensuals) i el butlletí per correu electrònic que
actualment compta amb més de 38.000 subscriptors i al qual us podeu
subscriure des de la portada del nostre lloc web.
Avui dia la disponibilitat de programari en català no és el problema
de fa uns anys, ja que tenim centenars o milers de programes en català
que poden satisfer perfectament les necessitats diàries dels usuaris.
Tanmateix, el principal problema actual del programari en català és la
seva difusió, que s'enfronta amb el desconeixement de la seva
existència per part dels usuaris, la manca de mitjans de referència
especialitzats en català, el silenci dels mitjans tradicionals
majoritaris o la manca de suport i difusió al programari en català per
part de les institucions públiques. Aquesta situació és especialment
preocupant quan empreses de referència estan apostant pel català i
diverses comunitats de traductors voluntaris dediquen esforços de forma
altruista per oferir programari en català.
Per aquestes raons, la difusió que puguin fer els usuaris del
programari en català és cabdal. En aquest sentit, des de Softcatalà ens agradaria comptar amb la vostra col·laboració a les xarxes socials per tal que tots els usuaris que així ho vulguin puguin gaudir de la informàtica en català.
Us esperem a les xarxes socials!
Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per
la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic,
relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la
traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més
informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al
català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.
