marcbel |
Divers |
dimarts, 10 de maig de 2005 | 10:34h
El Barça serà patrocinat
a la samarreta per Beijing, la capital del règim
comunista, dictatorial i totalitari de la Xina.
El Barça ha estat i continua
sent un exponent internacional del poble català i de
Catalunya. Ara serà la vergonya internacional del poble
català. I tot això amb un president independentista, en
Joan Laporta. Independentista com jo i com la majoria de la gent que
conec.
El president independentista del Barça
hauria de tenir en compte el Tíbet. I Taiwan. I Tiananmei. I
les campanyes de detencions i censures relacionades amb Internet. Per
no dir la dura repressió política pròpia dels
règims comunistes (que compten a desenes els milers
d'assassinats d'estat).
Però clar, diuen que estem
parlant de futbol i de molts calers. Que el Barça no pot
renunciar a 19 milions d'euros, que poden ser fins i tot 30. Ens
volen enganyar. Com si renunciant a Beijing no es pogués
obtenir un altre patrocini de quantitats semblants. N'hi ha diversos
postors. Per una mica de calers (una mica pel Barça) es pot
renunciar als principis morals i fins i tot ètics. Res de nou.
Alguns estaran contents de dur Beijing
2012, la candidatura olímpica. Els que no obliden Fresno.
Però tot i així, hi ha la D de dictadura, o D de
democràcia.
marcbel |
Divers |
dilluns, 9 de maig de 2005 | 00:10h
Kamei
Shuji era un agent de borsa superdotat capaç de treballar unes 90 hores
setmanals per afrontar l'embogit món de la bombolla financera del Japó
a mitjan dècada dels vuitanta. Les seues fites i el seu esforç dins del
món financer li van reportar grans elogis dels seus superiors, que el
van animar a donar classes a la resta de col·legues perquè aquests en
prengueren bona nota del model a què havien d'aspirar. La seua tasca
docent, és clar, va augmentar encara més la càrrega de treball. El
1989, quan va esclatar la bombolla financera al Japó, Shuji va
intensificar el ritme de treball per intentar evitar l'inevitable.
Shuji va morir de sobte, el 1990, d'un atac al cor. Acabava de complir
vint-i-sis anys.
Extret del setmanari El Temps, número 1088, pàgina 46, parlant sobre el moviment "slow".
