Arran d'això el mateix matí TVC es va posar en contacte amb mi. Demà dilluns 7 de juliol Dimarts 8 de juliol seré entrevistat en directe a Els Matins cap a les 11.00-11.15h. Tot i que el mestre Cuní està rere les càmares, si m'entrevista l'Ariadna Oltra tot plegat haurà pagat la pena ;-).
Actualització 7/07/08 9.00h: M'acaben de trucar dels Matins per dir-me que avui ha sorgit una emergència informativa i demanant-me si l'entrevista pot ser demà dimarts 8 a la mateixa hora. Així que serà demà dimarts a la mateixa hora.
Tornar 15 anys enrere
A nivell personal, tot això m'està fent tornar 15 anys enrere, quan em vaig declarar objector de consciència al servei militar espanyol, per motius idèntics als d'ara. El fet de tornar enrere 15 anys hi ha ajudat també la coincidència de retrobar a l'ordinador alguna cançó de l'època, com Guerra dels Sopa de Cabra.
Per alguns comentaris a la catosfera (benvinguts, la crítica constructiva fa sempre millorar), m'enduc la impressió que tots hem oblidat certes coses. En aquests països nostres no fan tants anys diversa gent va haver de pagar multes i anar a presó per objecció de consciència al servei militar espanyol. Posteriorment la llei espanyola ho va reconèixer, substituïnt la pena de presó per una pena substitutòria, el servei social. Tanmateix hi va haver gent que continuàva estant en contra d'aquesta pena substitutòria i es declarava insubmissa, anant primer a presó i pagant multes (novament) i després substituïnt la presó per inhabilitacions de 10/12 anys (no ho recordo exactament) per a treballar a l'administracions públiques.
Finalment vam aconseguir col·lapsar el sistema espanyol d'objecció de consciència pels centenars de milers d'objeccions, i Espanya es veié obligada a suprimir el servei militar obligatori. Justament per això em vaig lliurar d'haver-me de declarar insubmís en l'últim moment.
Resulta que aquella obligació cívica inicial (defensar tu país) per la qual cosa la gent pagà fortes multes i anà a presó, finalment no era un absolut tant important. Avui la gent no ha de fer la mili espanyola, i potser hem oblidat que fa pocs anys per no anar-hi et ficaven a la presó.
Precedents
Hi ha gent que ha exposat que certament hi ha
precedents d'objecció de consciència electoral. És important saber això
per temes legals, miraré de posar-me en contacte amb ells en quan
pugui.
Tanmateix, el sentit d'un primer precedent que va esmentar el funcionari espanyol crec que anava pel fet independentista.
Els
casos que hi ha hagut correspon, segons una ràpida lectura, a persones
que no estant d'acord amb el model de societat, i per tant han objectat
a diverses eleccions (espanyoles, nacionals i municipals). Una objecció
de tipus social, per entendre'ns.
Tanmateix jo ho faig per motius
nacionals. Entenc que la societat espanyola no és la meva, ni en vull
formar-ne part, i per tant la meva consciència em dicta que no tinc cap
deure cívic cap a ella, que és el motiu pel qual se m'obliga a assistir
a una Mesa electoral (el deure cívic com a espanyol).
En tot cas, el fet que hagi precedents o no és important per temes legals i veure què va passar. Per res més.
A què m'enfronto
L'objecció de consciència electoral per motius independentistes (objecció de consciència a Espanya) no està reconeguda per la legislació espanyola. Així que m'enfronto a:
La llei del Règim General Electoral espanyol diu: Artículo
143. El Presidente y los Vocales de las Mesas Electorales asi como sus
respectivos suplentes que dejen de concurrir a desempeñar sus
funciones, las abandonen sin causa legítima o incumplan sin causa
justificada las obligaciones de excusa o aviso previo que les impone
esta Ley, incurrirán en la pena de arresto mayor y multa de 30.000 a 300.000 pesetas.
Arrest major, segons m'han dit, vol dir presó. Tanmateix, cal considerar que per a penes menors de 2 anys si no tens antecedents (com és el cas), no s'ha de complir.
El llibret que t'envien a casa com a integrant d'una Mesa electoral diu:
(...)
les persones nomenades com a president o presidenta, vocal o suplent
que no acudeixen a exercir les funcions assignades al càrrec incorren
en la pena de privació de llibertat de catorze a trenta dies i multa de dos a deu mesos.
Consultat
amb un advocat, aquesta multa pot ser substituïda a voluntat del jutge
per serveis a la comunitat els quals, en principi, em nego a cumplir.
Ja en faig per voluntat pròpia. En aquest segon redactat el que no
queda clar és si la multa té un límit econòmic, i si el té si correspon
als 1.800 EUR (les 300.000 pessetes) o no.
De tot cor, gràcies!. S'agraeix que en aquest moments difícils (que ho són) tinguis gent al teu voltant que donin un pas endavant per ajudar-te.
Campanya de suport
En
Josep Blesa i n'Enric Borràs han començat ràpidament (i sense
avisar-me inicialment!) una campanya de suport, inclosa la recollida de
calers per a pagar les despeses judicials i la multa.
Les persones que vulguin ajudar podem fer els ingressos al compte de Caixa Laietana:
2042 0095 50 3000026788 Transferències de fora del Regne d'Espanya: IBAN ES57 2042 0095 50 3000026788 Altra informació: SWIFT BIC de l'entitat: CECA ESMM 042
A nom de n'Enric Borràs Calvó (compte creat específicament
per a això). En cas que sobressin calers es destinaran a La Bressola.
Podeu posar el vostre nom al comentari de la transferència i/o
enviar-me un correu a marcbel ensaïmada softcatala.org.
Així doncs, a partir d'ara si voleu ajudar a cobrir les despeses econòmiques de tot el procés, ho heu de fer a:
Beneficiari:Fundació Catalunya-FONS
Compte Caixa d'Enginyers:3025-0012-19-1400008332
Per a transferències des de fora del Regne d'Espanya: Iban: Es18 3025 0012 19 1400008332
Altra informació:Swift: cdenesbb
Concepte (important!): Defensa Marc Belzunces
És
molt important que poseu del concepte, ja que si no no se sabrà que és
pel cas. Podeu notificar-me la transferència a marcbel ensaïmada
softcatala.org.
Gràcies Enric, Josep i membres de la Fundació Catalunya.
Bé, com deia ahir, avui he anat a la citació. Cal dir que era un tràmit, en què l'autoritat vol primer esbrinar què ha passat: si m'he adormit, si m'he posat malalt, si tinc cap raó justificada. I si no, a judici.
La cosa ha anat així:
10.50h: Entro per la porta i un Guàrdia Sivil diu
Buenos días, ¿a qué ha venido?
Resposta: Vinc a declarar davant el jutge
(Començo a deixar les coses a la cinta transportadora dels rajos X, a la safata l'iPod i el cinturó)
¿Me lo puede decir en castellano?
Resposta: NO.
Li miro amb cara de pocs amics i le repeteixo lentament la frase vocalitzant al màxim, per acabar amb un No es preocupi, li demanaré al company d'informació. Passo a ignorar completament el Guàrdia Sivil mentre fa la seva feina. Tot seguit, el Guàrdia Sivil diu, com qui no vol la cosa, sense mirar-me i amb el típic to de molèstia paternalista, ...Ha-bla-mos mal...
Comencem bé. A informació els comunico a què he vingut i em diuen, en espanyol, que esperi assegut.
11.15h El titular d'informació apareix (devia estar esmorzant) i apareix el secretari encarregat de l'assumpte, en qualitat d'instructor. Em dóna la mà i em fa passar a dins. Ell parla en espanyol, jo parlo en català, sense cap problema. La legislació actual no obliga a un funcionari espanyol a parlar en català.
L'instructor, amb un to amable, m'informa dels meus drets. Li dic que porto una declaració escrita i comença a llegir-la. Llegeix la primera part i aleshores adopta una actitud incòmoda però mirant de ser respectuós. Més tard penso que podia semblar l'actitud d'algú que pensa que té una mena de terrorista/radical/extremista al davant i millor no fer cap moviment estrany...
Tinc l'opció de negar-me a declarar, la qual cosa implica anar directament a judici. Si declaro, és obvi que també vaig a judici, així que em nego a declarar per estalviar més maldecaps (jutge, fiscal, advocat d'ofici). Al cap i a la fi és un tràmit amb final més que clar.
El funcionari vol mostrar sensibilitat quan em demana si el nom de ma mare va amb accent o no porqué en catalán va sin acento. Tanmateix se li escapa que la Constitución le reconoce unos derechos, aunque sea independentista. Cal dir que em descol·loca quan em demana encuriosit ¿así que en unas europeas qué haría?. Finalment em comenta que és la primera vegada que es troben amb un cas d'objecció d'aquesta mena. No hi ha precedents, si més no a l'àrea que cobreix aquesta oficinia (Barcelona? Catalunya?). Em lliura aquest document que signo:
En 2/3 mesos rebré la citació judicial. Li dono la mà i li dic Molt amable i me'n vaig. Al cap i a la fi ha fet la seva feina, al contrari que el Guàrdia Sivil de l'entrada. Tot plegat cosa d'un quart d'hora/vint minuts.
A què m'enfronto
(He refet aquesta part perquè originalment no era correcta)
La llei del Règim General Electoral espanyol diu: Artículo 143. El Presidente y los Vocales de las Mesas Electorales asi como sus respectivos suplentes que dejen de concurrir a desempeñar sus funciones, las abandonen sin causa legítima o incumplan sin causa justificada las obligaciones de excusa o aviso previo que les impone esta Ley, incurrirán en la pena de arresto mayor y multa de 30.000 a 300.000 pesetas.
Arrest major, segons m'han dit, vol dir presó. Tanmateix, cal considerar que per a penes menors de 2 anys si no tens antecedents (com és el cas), no s'ha de complir.
Tanmateix, el llibret que t'envien a casa diu:
(...) les persones nomenades com a president o presidenta, vocal o suplent que no acudeixen a exercir les funcions assignades al càrrec incorren en la pena de privació de llibertat de catorze a trenta dies i multa de dos a deu mesos.
Consultat amb un advocat, aquesta multa pot ser substituïda a voluntat del jutge per serveis a la comunitat els quals, en principi, em nego a cumplir. Ja en faig per voluntat pròpia. En aquest segon redactat el que no queda clar és si la multa té un límit econòmic, i si el té si correspon als 1.800 EUR (les 300.000 pessetes) o no.
De tot cor, gràcies!. S'agraeix que en aquest moments difícils (que ho són) tinguis gent al teu voltant que donin un pas endavant per ajudar-te.
Campanya de suport
En
Josep Blesa i n'Enric Borràs han començat ràpidament (i sense
avisar-me inicialment!) una campanya de suport, inclosa la recollida de
calers per a pagar les despeses judicials i la multa.
Les persones que vulguin ajudar podem fer els ingressos al compte de Caixa Laietana:
2042 0095 50 3000026788 Transferències de fora del Regne d'Espanya: IBAN ES57 2042 0095 50 3000026788 Altra informació: SWIFT BIC de l'entitat: CECA ESMM 042
A nom de n'Enric Borràs Calvó (compte creat específicament
per a això). En cas que sobressin calers es destinaran a La Bressola.
Podeu posar el vostre nom al comentari de la transferència i/o
enviar-me un correu a marcbel ensaïmada softcatala.org.
Així doncs, a partir d'ara si voleu ajudar a cobrir les despeses econòmiques de tot el procés, ho heu de fer a:
Beneficiari:Fundació Catalunya-FONS
Compte Caixa d'Enginyers:3025-0012-19-1400008332
Per a transferències des de fora del Regne d'Espanya: Iban: Es18 3025 0012 19 1400008332
Altra informació:Swift: cdenesbb
Concepte (important!): Defensa Marc Belzunces
És
molt important que poseu del concepte, ja que si no no se sabrà que és
pel cas. Podeu notificar-me la transferència a marcbel ensaïmada
softcatala.org.
Gràcies Enric, Josep i membres de la Fundació Catalunya.
Demà 3 de juliol a les 11.00h em toca declarar davant un jutge espanyol de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Unitat Adscrita de Polícia Judicial - Guàrdia Civil -, carrer Pau Claris 160 de Barcelona, pel tema de l'objecció de consciència a Espanya. Estic acusat de delicte electoral.
L'altre dia em em vaig apropar al lloc, per saber on para i com era el tema de l'advocat d'ofici. D'entrada cal dir que en aquest lloc, sortosament tenen poca feina. Als Guàrdia Sivils de recepció, que estavan xerrant entre ells lluny de l'entrada, vaig haver d'insistir si passava per l'arc detector d'armes. M'havien vist a l'entrada i no feien res. Després em van dir que passés a dins per a què m'informessin. Ja em veus a mi caminant per un passadís completament buit i mirant dins de despatxos també buits. Seguretat espanyola.
Em va atendre l'arquetip estètic i lingüístic de funcionari espanyol. Va donar per suposat que m'havia dormit, de manera que quan vaig dir No, és per objecció de consciència, va posar cara de pòquer i va fer una pausa. Cal dir que em va atendre amb formes correctes, tot i que monolingüísticament en espanyol.
Bé, demà lliuraré aquesta declaració escrita al jutge espanyol:
En MARC BELZUNCES, amb NIF espanyol [...], i ciutadà català, DECLARA:
PRIMER.- Com a independentista català la meva consciència m'impedeix completament col·laborar en l'organització d'unes eleccions espanyoles. No tinc capacitat de triar el contrari.
SEGON.- Això no s'ha d'entendre com una desentesa cap a la meva societat, la catalana. Si fossin unes eleccions nacionals o municipals, col·laboraria com a ciutadà català. No reconec com a pròpia la societat espanyola, ni en vull formar-ne part, per la qual cosa la meva consciència m'obliga a no participar en els actes pels quals se m'obliga a declarar.
TERCER.- Des dels 12 anys tinc un fort compromís social, que ha implicat milers d'hores de dedicació sense rebre cap mena de retribució a canvi (vegeu full adjunt per a l'activitat social desenvolupada en els darrers anys). Aquesta activitat, com a integrant de diverses associacions sense afany de lucre, ha estat reconeguda oficialment i públicament amb la concessió de dos Premis Nacionals per part de la Generalitat de Catalunya, i d'un premi a la qualitat de la feina desenvolupada per part de la Universitat de Barcelona. De la meva activitat social sense lucre se n'han beneficiat, directament o indirecta, milions de persones.
QUART.- No m'he oposat en cap moment a que els meus conciutadans vulguin participar d'unes eleccions espanyoles. En cap moment s'ha d'interpretar com una oposició a la llibertat individual, però en justa correspondència demano a canvi el mateix.
CINQUÈ.- Apel·lo a la legislació nacional, espanyola i internacional que reconeixen i defensen la llibertat de les persones, la llibertat de pensament i de consciència, el dret a la dignitat, l'oposició a actes degradants, el dret inviolable de la dignitat personal, el lliure desenvolupament de la personalitat, la llibertat d'ideologia, la integritat moral, el dret a l'honor i a la pròpia imatge; el dret a viure amb dignitat i l'oposició a qualsevol tipus de maltractament.
SISÈ.- Que l’obligació de comparèixer a la Mesa electoral d'unes eleccions espanyoles atempta greument contra la meva LLIBERTAT, la meva PERSONALITAT, la meva DIGNITAT, la meva MORAL, la meva CONSCIÈNCIA, el meu HONOR, la meva IDEOLOGIA i la meva IMATGE PÚBLICA, sent a més una acte públic degradant i humiliant i un maltractament psicològic.
SETÈ.- Que la LOREG, per la qual se m'obliga a declarar, no pot prevaldre per sobre dels drets i llibertats fonamentals abans esmentats.
Pels motius exposats cap coerció, multa o pena em farà complir cap mena de citació com la que m'obliga a declarar, per la qual cosa aquests mecanismes perden el seu valor i poden dur a la meva persona a un greu perjudici completament arbitrari. Tanmateix, no tinc cap més opció que acceptar les conseqüències derivades del que em dicta la meva consciència.
Li hauré de dir al senyor jutge espanyol que la meva consciència d'independentista català m'impedeix completament de col·laborar en la celebració d'unes eleccions espanyoles. Vull dir, que jo no li dic a ningú res perquè vagi o no a votar a unes eleccions espanyoles (és assumpte de cadascú), ni em poso a insultar, coaccionar o agredir a ningú que ho faci, ni faig cap protesta pública perquè és faci, ni em poso a tirar trets ni posar cotxes bombes. Crec en la llibertat de l'individu, deixo fer, però jo també vull fer.
Ara em toca demanar advocat d'ofici (la derrota està assegurada) i estalviar per pagar dues multes. Espero que no m'apliquin cap pena de dedicació social, perquè no penso complicar-la i aleshores la cosa es complicaria més. Cap jutge espanyol m'ha de dir que faci activitat social, sé sobradament el què és.
Quan hom intenta ensenyar els valors del civisme als paràsits socials de la nostra societat, s'arrisca a què li fotin una òstia, com ha estat el meu cas avui. M'explico.
Estació d'Urquinaona (L4), a la meitat de l'andana sentit Trinitat Nova. Arriba el metro, em retiro al costat de la porta per deixar a la gent sortir i l'andana queda completament atapaïda, sense espai. En aquest moment, i mentre encara surt gent del vagó, observo que està venint una persona (home, d''uns 25-30 anys) a contracorrent i en sentit final de l'andana, com si fos un tractor, empenyent a consciència a tothom. Com si ell fos el centre del món a la resta fossim puces fent nosa.
Quan ha passat al costat meu m'ha empés més que conscientment. No pas aquell cop que es produeix quan no hi ha espai i no hi ha cap més opció. M'he girat i li he dit senzillament Tranquil, mentre li mirava als ulls recriminant-li l'actitud. Entre altres coses perquè la resta de la gent estava molesta, però no deien res.
Aquest paràsit social s'ha limitat a girar-se, sense dir cap paraula, i m'ha fotut un cop de puny a l'orella, mentre jo em girava per entrar al vagó. Amb els anys es perden reflexos. En descàrrec meu, que he vist venir la nata, he de dir que la mà de defensa estava sostenint la motxil·la, i que era imposible moure's per esquivar el cop.
Quan m'he girat per veure bé a l'adjecte, m'he trobat que no em podia moure: m'estaven subjectant dues personas. Cony, s'ha de subjectar a l'agressor, no a la víctima. Mentre una dona deia en bell catalanesc: Deixa-ho estar, que aquest ve buscant brega.
Jo he insistit en observar-lo i mirar d'apropar-me perquè el tio marxava i volia estar segur que romania a l'andana i no agafava el metro. Aleshores s'ha girat i se m'ha encarat. La gent interpretava que volia apropar-m'hi per tornar l'òstia. No negaré que l'instint de mascle humà et duu a aquesta reacció automàtica, pura programació genètica.
Però a banda d'estimar l'opció d'acabar a òsties i possiblement a les vies, he valorat que també li podien donar uns professionals de l'agressió de part meva.
Així que, un cop comprovat que romania a l'andana, he fet un ràpid gir de 180º mentre em desempallegava dels que em subjectaven i m'he dirigit ràpidament als 3 guardes de seguretat que havia vist en entrar al metro i que estaven a l'inici de l'andana. Una persona agressiva té tots els números de la rifa òsties de segurates.
Així que l'he identificat (corrovat per la dóna d'abans) i el paio en qüestió ha estat envoltat pels tres segurates. Jo m'ho mirava a distància amb tota tranquil·litat esperant l'acció. S'anava posant nerviós, i jo pensava Vinga, vinga, xaval, que t'emportaràs alguna com continuïs així.
Però no. Vull destacar la gran professionalitat del personal de seguretat. S'han limitat a envoltar-lo i retenir-lo sense tocar-lo mentre avisaven als Mossos. Quan el paio ha intentat ficar-se al següent metro, entre dos l'han agafat el mínim possible, mentre cridava que l'estaven tocant.
El paràsit responia a l'esquema del jugador de rol/viciat de consola asocial. De fet, tenia una play portàtil. Cabell llarg amb cua, sense afaitar, roba esportiva fosca, grass, bambes, etc. Aquest perfil ha aportat grans perturbats a la història negra de la humanitat. Cal dir que tinc grans amics viciats i jugadors de rol, i que al meu antic club de muntanya compartíem sala de reunió amb el club de rol. Bona gent. Però sempre hi ha algú que no sap diferenciar entre el Final Fantasy i la vida en societat. Pel carrer no pots treure cartes, màgies, dimonis i tota la pesca i començar a atacar els enemics. Mosso: "Això normalment es resol fora de servei"
I han arribat els Mossos uns 10 minuts més tard. Primer uniformats i després els secreta. Vull dir que he estat atès molt correctament, a diferència del cop anterior. Ha ajudat que eren de la meva edat, que jo estava ben tranquil, i el paio no parava de dir tonteries mentre els Mossos reconeixien que no hi tocava gaire.
Després d'explicar-me què havia de fer (reconeixement mèdic, denúncia i tal), quan m'he quedat a un Mosso tot sol m'ha dit que tot allò no servia de gaire. Aquestes coses normalment es resolen fora de servei,ha reblat en confiança. !!!!. Li ha sortit així: fora de servei!. Un mica més i obro la mà esperant que em donés una targeta i em digués truca'm a partir de les 10.
El que volia dir el Mosso és que aquestes coses es resolen (segons el seu parer) fora dels tràmits oficials: s'agafa a l'agressor en qüestió i se li fot una bona pallissa. Mètode típicament del Nou Barris de finals dels 80 i començament dels 90, on vaig crèixer. Entre altres barris barcelonins. Un no ha hagut d'aguantar els seus amics d'infantesa i adolescència fotent pallisses a negros/sudacas/moros/maricones de mierda, mentre traficàven amb drogues, robaven, destrossaven mobiliari urbà, passant més d'un per presó, (algú) amb la vida completament destrossada per les drogues i sabent que si indicaves amb un dit a algú que s'havia ficat amb tu rebria una bona pallissa dels teus amics, sense haver-ho fet mai, mantenint-me al marge i recriminant-ho més d'un cop, per amb més de 30 anys haver d'aguantar que un Mosso et vingui a dir no siguis imbècil i soluciona això a la vella manera llatina.
Com li he dit a un altre Mosso, hi ha dues maneres de resoldre el tema, a òsties o civilitzadament. Encara que el país no sigui civilitzat. Fet reconeixement mèdic i feta denúnica a la comissaria. El veuré al jutjat.
Al final se m'ha passat el moment exacte, però es pot dir que fa un parell o tres de dies aquest bloc va superar les 200.000 visites d'ençà que hi ha comptador (1 any i 9 mesos, aproximadament):
Sóc una persona que no creu en les coincidències còsmiques. Crec que a la companyia espanyola de telefonia mòbil Simyo m'han fet fora per demanar les coses en català, un dret que em reconeix la legislació catalana (sigui de fireta o no). M'explico:
- El 10 de febrer faig una portabilitat de Yoigo a Simyo, incloent la compra d'un terminal lliure per 69 euros (i sense els menús en català).
- Un cop feta la portabilitat (cap al 18 de febrer) funciono perfectament amb la nova companyia. Puc fer i rebre trucades, puc accedir a la meva àrea de client on gestiono tot plegat, i rebo el primer rebut (en espanyol).
- Yoigo em confirma la baixa (en català) dient que ho lamenten molt i que puc tornar-hi quan vulgui.
- Com vaig escriure al bloc, el 17 de març truco al servei d'atenció al client de Simyo (121) per demanar, entre altres coses, rebre la factura en català i poder tenir l'atenció al client i la meva àrea de client en català.
- Com que l'operador m'ha atès anònimament (no m'ha dit el nom), i ho ha fet amb absoluta indiferència (passotisme) escric el mateix 17 de març també un correu electrònic a l'adreça soporte@simyo.es, demanant el mateix.
- El mateix dia 17 de març em responen, novament de forma anònima, que (en) nuestra compañia solo hablamos Castellano, nuestra facturación es en Castellano, sin que esto sirva de menos precio a su idioma. Per cert, la persona que va escriure això de forma anònima no sap ni escriure l'espanyol.
- El mateix dia 17 de març els emplaço al seu equip legal, perquè estan incomplint la legislació vigent. No obtinc cap més resposta, ni per correu electrònic ni via telefònica.
I ara les repressàlies o coincidències còsmiques:
- El 18 de març se'm torna l'import del cost del terminal, 69 euros.
- Avui descobreixo que en entrar a la meva àrea de client em diu que no tinc donat cap número d'alta amb Simyo, havent perdut totes les dades de facturació. Tanmateix, de moment puc trucar per telèfon. Però estrictament parlant, m'he quedat sense telefonia mòbil, ja que no estic donat d'alta a cap companyia.
És a dir, després de reclamar les coses en català em tornen els calers i em donen de baixa. No em volen.
La meva opinió, basada en la meva experiència d'anys en aquests casos, és que l'operador que va rebre els meus correus electrònics/el que em va atendre per telèfon, no li va agradar gens la meva reclamació i va decidir fotre'm.
Acabo de trucar al 121, telèfon d'atenció al client on m'ha atès molt amablement una dona d'accent argentí, i en español por supuesto. Vora 30 minuts. Ho ha hagut de consultar amb el seu supervisor i m'ha reconegut que no s'explicaven què havia passat. Que no tenien cap notificació de baixa, i que devia ser un problema tècnic.
- No pot ser un problema tècnic ja que no funciona ni l'àrea de client (via web) i, més estrany, se m'han tornat 69 euros sense reclamar-me el terminal. No conec cap companyia que regali telèfons de 69 euros.
Després ha afegit que potser s'havia rebutjat la portabilitat. Impossible, Yoigo em va enviar la carta lamentant la meva baixa, i el telèfon ha estat operatiu amb Simyo durant un mes. Fins i tot hi ha una factura de Simyo del primer mes. Em neguen, però, que el motiu hagi estat una repressàlia per la meva demanda. No m'ho crec, perquè de companyies (i operadors) espanyoles per aquestes coses ja he hagut d'aguantar la xenofòbia lingüística diversos cops.
Demano a la dona que investiguin quin han estat els operadors que m'han atès (li dono les dates i hores dels correus) perquè aquesta segurament és la raó, que algú m'expliqui (i es disculpi del) què ha passat i que el meu telèfon torni a ser operatiu.
Ara Simyo tindrà doble denúncia als organismes corresponents, una sèrie de cartes públiques als diaris (si decideixen publicar-la) i no hauré de trobar gaires raons per canviar-me de companyia arribat el moment.
Per mi és clar: un exemple més de xenofòbia lingüística d'un operador d'atenció al client d'una companyia espanyola. Espero que trobin a la persona que ho hagi fet, i l'acomiadin immediatament.
(Aquesta és la primera part. Hi ha una segona part, on sense cap comunicació ni consentiment meu, em tornen els calers i em donen de baixa de la companyia 1 dia més tard dels fets explicats en aquest apunt)
Simyo és una nova companyia espanyola de telefonia mòbil, filial de l'holandesa KPN. Un operador virtual que aprofita la infrastructura d'Orange (filial espanyola de France Telecom).
Els escric aquest matí (soporte@simyo.es):
Estimados,
Acabo de ponerme en contacto por primera vez con su servicio de atención telefónica (121).
Querría hacerles notar:
(...)
- La legislación catalana (resido en Barcelona) reconoce el derecho a que los clientes sean atendidos se expresen en cualquiera de las dos lenguas oficiales de Cataluña (español o catalán). Con Simyo no és posible en catalán. En mi vida diaria uso el catalán, incluidas compañias privadas, y me gustaría poder continuar haciendolo con Simyo (atención telefónica, web). También quiero los recibos en catalán (como he tenido con todas las compañias previas: telefónica, Orange, Yoigo). En caso contrario, me veré oblidado a tramitar una queja a la Agencia Catalana de Consumo y la Oficina de Garantías Lingüísticas.
Referente a que no le pudieramos atender en Catalán, es que nuestra compañia solo hablamos Castellano, nuestra facturación es en Castellano, sin que esto sirva de menos precio a su idioma.
(...)
Atentamente: EL SERVICIO DE ATENCIÓN AL CLIENTE DE SIMYO
I resposta meva un parell d'hores més tard:
Me parece perfecto, pero de cara a que su compañia ofrezca sus servicios en Cataluña, les recomiendo que consulten con sus abogados:
Artículo 31. Las empresas de servicio público. Artículo 32. La atención al público.
Y que hagan los cambios pertinentes en su compañia para adecuarse a la legislación en vigor.
Cordialmente,
************
Ara pertocarà la denúncia pertinent a l'Oficina de Garanties Lingüístiques/Agència Catalana de Consum i ja veurem la utilitat de les institucions públiques i la legislació catalanes.
marcbel |
Personal |
dissabte, 16 de febrer de 2008 | 13:47h
L'Espanya dels collons em ve a tocar els dallonsis:
Com que no sóc espanyol, fa anys que vaig decidir que per simple coherència personal i intransferible no participaria de cap elecció espanyola. Sóc català i independentista. Fins ara cap problema. Jo no deia res perquè es fessin al meu país eleccions a la presa de pèl aquesta que es diu Regne d'Espanya, ni els espanyols em deien res a mi. Liberalisme funcionant.
Fins que fa uns dies va arribar la carta d'aquí dalt. Quan Espanya em va cridar a files del seu exèrcit, jo vaig anar amb el paper de l'objecció de consciència alegant motius filosòfics, tot i que eren més aviat morals, ideològics i de sentit de la justícia. A l'exèrcit espanyol no hi anava per espanyol, més que no pas per exèrcit (n'hi havia, i n'hi ha, moltes més consideracions). La incompetent administració espanyola no em va notificar després el rebuig d'una prorròga d'estudis, per la qual cosa estava disposat a declarar-me insubmís. L'abolició del servei militar espanyol obligatori m'estalvià anar a judici i que se m'apliqués la pena corresponent.
Com que penso ser coherent amb els meus principis (només es viu un cop), suposo que vindrà la polícia a arrestar-me majorment i un jutge espanyol em posarà la multa corresponent. Si fossin eleccions catalanes o municipals, encara em presentaria, tot i que com a ciutadà català no pensi votar fins que no canviïn el sistema electoral actual. Però sent d'un país que no és el meu, NO gràcies.
Ajuda
No sé si algú em pot ajudar. A l'estil de l'objecció de consciència al servei militar espanyol obligatori, ¿podria presentar alguna mena d'escrit legalment argumentat al polícia que pugui venir a detenir-me o al jutge que em posi la multa?. Alguna idea?.
Dissabte, enmig de les Jornades de la Catosfera, vam dinar diversos blocaires. Entre ells, el David de las Heras, Francesc Felipe (d'Optimitza.cat), Sílvia Cobo i en Narcís Sastre. Amb el Narcís vam estar parlant una mica de SIG, com a geògraf que és. La qüestió és que jo portava (mini)targetes de presentació noves. Quan vaig a reunions en representació de Softcatalà sempre trobava a faltar una targeta per donar, perquè me'n demanaven. Professional ja en tinc, del Ministerio de Educación y Ciencia espanyol, que òbviament en determinats contextos no queda molt bé.
Les targetes van agradar força, em van demanar on les havia fet i per això explico l'apunt. Són en concret les Moo MiniCards, que vaig descobrir amb el Flickr. No és que siguin precissament barates (15 EUR 100 unitats), però està assegurat l'interès ja que se surten de la norma. Pots triar fer-ne a partir de les teves fotos, o triar-ne dissenys ja fets (el meu cas, n'hi ha de molt bons). Les reps còmodament a casa en un petit estoig de plàstic, juntament amb el qual vaig rebre també uns StikerBooks de regal.
