Aquest llibre me'l vaig comprar a Llívia, amb la curiositat de veure com veien els país visitants en temps ja llunyants. Garsineu ha publicat diversos llibres d'aquest estil, ja aniré parlant-ne al bloc.
L'Adolphe Thiers va ser president de França, i això condiciona molt la lectura. Per exemple, no para de parlar d'Espanya, Espanya i Espanya per referir-se a la Catalunya de l'època. Tracta als catalans d'espanyols, i no els deixa molt bé (bruts, toscos, etc), enfront d'una França aleshores símbol de la modernitat. Malgrat això, és molt interessant la informació que aporta l'autor per aproximar-se a la vida de la societat catalana de començaments del XIX, tot un viatge antropològic. A l'estil de Goethe al seu Viatge a Itàlia.
Bilbeny, JordiLLIBRES DE L'INDEX Enquadernació: Rusica amb solapes Any d'edició: 2010 EAN: 9788496563902 Preu: 15 EUR
La majoria dels historiadors moderns fan com si la censura política no hagués existit mai. Com si els textos impresos fossin expressió del cronista, sense intercessió de cap mena. I això du de ple a la credulitat del text, a repetir sense sentit crític, ni rigor intel.lectual, el discurs que la censura ha confegit sobre els fets més rellevants de la nostra història. I el que és més greu: els porta a negar que els fets no han pogut passar de cap altra manera.
El llibre recull d'articles d'en Bilbeny que tracten diversos aspectes sobre la tesi de la catalanitat de Colom. En la línia dels altres llibres que he llegit de l'autor, espero que la historiografia acadèmica pugui demostrar o refutar les idees que hi expressa, si més no argumentades i interessants.
Va ser publicat el 1995, és possible que a hores d'ara sigui difícil de trobar, però si més no llibres.cat diu que el té. Fa una ràpida revisió de la història d'aquesta ciutat catalana des de l'època romana fins a l'actualitat. Un text eminenment divulgatiu per tenir una idea ràpida d'aquesta ciutat que fou incorporada a França sang i foc (literalment) quan era la segona ciutat del Principat de Catalunya, i que encara avui manté rastres de catalanitat com pot i li deixen.
Il·lustracions: / Col·lecció: BASE HISTÒRICA Enquadernació: Rústica Pàgines: 255 Any d'edició: 2010 EAN: 9788492437757
Pere el Gran (1240-1285) és un dels més importants reis de la Corona d'Aragó. La seva conquesta de Sicília i Malta obrí a la Corona les portes d'Itàlia i de la Mediterrània central i oriental. Home de caràcter decidit, autoritari i aventurer, lluità contra les més grans potències del seu temps, el rei de França, el rei de Nàpols i el Papa, i les va vèncer. El rei Pere tenia una visió política dels seus estats oposada a la del seu pare, Jaume I el Conquistador. Tot i que intentà implantar-la, l'oposició de la noblesa d'Aragó i de Catalunya, i la difícil situació internacional -ja que el rei estava excomunicat i a punt d'entrar en guerra amb França-, li impediren instaurar-la per complet. No obstant això, el seu fill Alfons tornà a unir per uns anys allò que el rei Jaume havia separat.
Del llibre destacaria que mostra una metodologia i òptiques modernes, que cita diverses fonts no nacionals (sicialines, franceses). Per contra, no m'agrada el seu relat anacional asèptic, tenint en compte que és un llibre també de divulgació orientat al lector català.
L'autor no entra en detall de l'òptica catalana, la interpretació dels actes en clau del Principat de Catalunya. Dóna la imatge d'un rei anacional, amb voluntat unificadora i centralista, on els regnes tenen un simple valor patrimonial. Era realment així? Entre una visió nacionalista romàntica, i una visió anacional asèptica, no hi ha cap terme intermig?
En resum, m'ha agradat com científic, no m'ha agradat com a català. N'esperava més.
Després d'haver llegit el 1424 del mateix autor, on vas dient Interessant, Interessant i Possible, Possible fins que al final dius A aquest paio se li anat l'olla, en veure que havia sortit una segona part per títol 1434 vaig decidir compra-lo. Total, del 1424 es podia llegir com una novel·la i plantejava qüestions que es poden investigar per historiadors professionals.
1434 és, tanmateix, molt pitjor. La tesi que planteja Menzies, òbviament sense demostrar, és que una flota xinesa va arribar a la península d'Itàlia el 1434, aportant un coneixement molt avançat per als europeus, permetent l'inici del renaixement. La cosa cola, fins que veus com al final tracta la història d'Espanya, Castella i la Corona Catalano-aragonesa. Manca total de rigor. En aquest sentit, les tesis d'en Bilbeny estan inifnitament molt millor argumentades.
En fi, del llibre n'extrec dues idees interessants, sobre Colom i el català a Amèrica.
As noted in my book 1421, Columbus, Magellan, Albuquerque and Cabral all acknowledged that they had possessed charts of the Caribbean islands, South America, the Pacific, and Brazil, respectively. Toscanelli had sent Columbus a chart following his meeting with the Chinese delegation. Columbus’s records, which were acquired by the family of the duchess of Medina-Sidonia, provide ample evidence that Columbus had voyaged to the Americas before 1492. Dr. Marino Ruggiero’s book, cites evidence that the pope financed a Columbus voyage to the Americas before 1485.
És a dir, que Colom disposava de mapes d'Amèrica abans d'anar-hi, i que fins i tot hi anà abans de 1485 finançat pel Papa, abans del viatge oficial de 1492. Tanmateix, no us penseu. Segons l'autor, Amèrica eren les Rambles: hi havien anat ja portuguesos, venecians, croats, xinesos...
Segona:
The most complete account is that of María Rostworowski12 de Diez Canseco in her History of the Inca Realm. After explaining that “Chincha” is the equivalent of “chinchay” (Chinese silk) in medieval Catalan, she describes Inca Tupac Yupanqui’s peaceful conquest of the Chinchas and how they were absorbed into the Inca hierarchy and of the courtesies extended first by Tupac Yupuanqui to the Chincha leader and then by Huayna Capac and Atahualpa.
És a dir, que hi ha una tribu a Amèrica del Sud que té una denominació en català. En el context de l'arribada i conquesta dels europeus de l'Imperi Inca. És a dir, que els primers que van entrar-hi en contacte li van posar un nom en català. Ergo, els primers que van entrar en contacte, eren catalans? Això refermaria les tesis d'en Bilbeny i companyia.
Darrerament no he tingut temps de llegir llibres. La pila de llibres per llegir és important (+30, més els arxivats...). En tot cas, aquest gener em vaig acabar el República TV d'en Francesc Canosa, que em va deixar la D. després que se'l llegís.
A la D. l'estil de redacció no li agradà. A mi en canvi sí, tot i que estem d'acord que s'allunya de la formalitat i del que és comú en la redacció d'un assaig. Tanmateix, a tots dos ens n'ha encantat el contingut:
Aquesta és una de les històries més desconegudes de Catalunya. Després d’anys d’investigació aquest llibre descobreix el projecte d’una televisió catalana durant la República. Però això és només l’inici. Polítics, empresaris, periodistes, escriptors... Barcelona, Manlleu, Madrid, París, Berlín, Nova York... A peu, amb cotxe, amb avió... Un tràveling que atrapa tota una societat catalana que s’adona que el món està canviant. L’era de la imatge ha començat. Tot es fa visible: somnis i malsons; exilis i retorns; promeses i oblits; negocis i ruïnes; batalles mediàtiques i guerres personals; Catalunya i Espanya. Aquesta és la història d’uns anys en què la televisió és alguna cosa més que un nou mitjà de comunicació que ha de revolucionar el planeta. La televisió esdevé el símbol d’un país que vol veure-hi i ser vist.
Per aquells que hem viscut el món pre-Internet i el món Internet, al llegir el llibre tenim un gran Dejà-Vú, tot i que és a la inversa del temps històric. Igualment, la Catalunya autonòmica d'ara, és si fa no fa com la Catalunya autonòmica d'aleshores. S'hi poden establir molts i molts paral·lelismes entre el que narra aquest llibre i el que estem vivim ara.
El llibre, a més de TV, parla de les nombroses iniciatives en català de premsa (diaris, revistes) i ràdio. I del que va fer Espanya amb les iniciatives catalanes de la societat civil. I també de TV. La societat catalana a l'avantguarda dels temps històrics dels anys 20 del segle XX. Ben a prop del primer món d'aleshores.
Igualment, en llegir-lo te n'adones de com s'ha esborrat premeditadament aquell temps històric de la societat catalana. Una societat que per primer cop en molt de temps gaudia d'uns mínims de llibertats, i de com bullia en iniciatives des del catalanisme. Un país que per primer cop es narrava a sí mateix. Per exemple, el moviment de dones que va aconseguir 500.000 vots... els mateixos que tenim ara amb la consulta per la independència.
Tot allò va ser brutalment eliminat i oblidat de manera premeditada. El que també sobta és que hàgim trigat 30 anys per començar a intentar recuperar aquell passat. Espero que en el futur vagin sortint nous assajos divulgatius sobre aquella època.
És un llibre que recomano a tothom. Passareu un bona estona.
Malgrat haver fer una lectura d’aquest llibre (no completa; molts
apartats només els he fullejat per damunt mentre que en altres sí que he
procurat llegir-los amb atenció), sincerament em veig del tot incapaç
de fer-ne una ressenya amb cara i ulls. La raó es ben simple: ens trobem
davant d’un text científic sobre geologia estratigràfica i
geomorfologia… quelcom ben allunyat dels meus coneixements.
El
treball es presenta com un assaig evolutiu de la història geològica dels
terrenys situats entre la muntanya de Montjuïc i el delta del riu
Besòs, durant els últims 18.000 anys (Pleistocè superior i
Holocè). Malgrat el caire científic i tècnic de la major part del
contingut, el llibre també ofereix dades d’interès per a aquells que no
es dediquen professionalment a la geologia.
D’aquesta forma,
s’analitza l’evolució de la línia de la costa al pla de Barcelona. Per
exemple, com la muralla romana, avui ben endins de l’entramat urbà de
ciutat vella, es trobava
arran de mar. També he trobat ben curiós veure en el mapa com el
lloc on actualment estic realitzant un projecte, al bell mig de l’actual
22@ no només es trobava ben endins de la Mediterrània a mitjans del
segle XV sinó que va ser el lloc on hi va haver una batalla naval
el 1469.
Un altre dels aspectes que he trobat força interessant de
conèixer és el gran nombre de rieres que portaven l’aigua de pluja de
les muntanyes de Collserola i dels diversos turons (alguns encara
visibles avui, com el Carmel; d’altres com el Tàber o el Cogoll
totalment desapareguts dins la trama urbana) fins al mar… o les
maresmes. Una d’aquestes zones humides rep un nom que ja ens pot donar
una idea de la mena d’aigües que hi havia: el Cagalell.
També he
llegit amb atenció l’explicació sobre el graó
barceloní i com s’aprofita aquesta elevació del terreny per
assentar les muralles medievals. O el desnivell que hi ha entre la
ciutat medieval i la ciutat romana (ben apreciable a la Plaça del Rei,
on el nivell del terreny actual es situa uns bons metres per damunt del
nivell romà o a la Plaça
de la vila de Madrid).
En definitiva, una forma ben
interessant de fer una ullada diferent a la configuració de Ciutat Vella
i el Poblenou.
Títol: “Barcelona: la Ciutat Vella i el
Poblenou. Assaig de geologia urbana“ Autors: Oriol
Riba i Arderiu i Ferran Colombo i Piñol
Editen: Institut d’Estudis Catalans i Reial Acadèmia de Ciències i Arts
de Barcelona Primera edició, juny del 2009 ISBN
978−84−92583−39−3 Preu: 30,00
€
Si me'n recordo el compraré. El tema de la paleolínia de costa m'interessa força.
La darrera lectura:
Aquest llibre el vaig comprar a la Universitat Catalana d'Estiu:
Una de les darreres lectures:
