Repassem en alta definició (gràcies a la GoPro) els carrils bici de Barcelona. El del Parc de la Ciutadella, banda Passeig Pujades, és un de força transitat. Per bicis i per vianants, cal dir. A més és bidireccional i completament estret. I per acabar, a les entrades al Parc no té bona visibilitat (i abans amb la vegetació, zero).
Vídeo d'aquest matí en hora punta (3/4 de 9):
Al principi hi ha una noia amb Bicing que s'ha aturat enmig del carril bici per posar-se uns auriculars de música ben visibles (i roses). No cal dir que això està prohibit. De fet, per culpa dels cascos la noia no em sent venir, arrenca sense mirar enrere i una mica més i impactem.
També es pot observar com els ciclistes del sentit contrari s'han d'arrambar bé a la gespa per deixar-nos passar.
Finalment, s'observa com els vianants s'han carregar el jardí, ja que no volen anar per la vorera que els toca. Abans ho feien pel carril bici (i se't rebotaven) i ara com que ja hi ha prou massa crítica, veig que han fet un camí enmig de la gespa, carregant-se-la. La darrera cantonada té visibilitat zero, i no m'estranyaria que s'hi haguessin atropellat diversos vianants.
De tornada, a l'hora punta de la tarda (quarts de 6), m'he trobat amb això:
Amb algun vianant suïcida caminant tan tranquil pel carril bici estret envoltat de ciclistes. Porquè yo lo valgo. Aquí potser es veu millor que no sobra l'espai per avançar altres ciclistes. No t'hi pots moure gaire, perquè si algú just en aquell moment t'avança... Per no dir el ferm inadequat, llambordes de vianants que fa que sembli que tinguis un vibrador al cul, i amb diversos sots.
Com a curiositat, al minut 0:58 els Mossos estan emmanillant a un presumpte mangui. Han parat la moto al bell mig del carril bici. Curiosament la captura automàtica del vídeo que n'ha fet YouTube és d'aquest moment...
Aquest carril bici és un d'aquells carrils dissenyats amb aquella part del cos que és al final de la columna vertebral i no és pas el cap:
(El vídeo està en alta resolució, canvieu el 360p de la part inferior per 720p)
Completament envaït pels vianants! Resumint:
- El carril el marca unes llambordes diferents (pura estètica).
- El carril no està pintat en bona part del trajecte.
- Els aparcaments de bici envaeixen el propi carril, o són tan a prop que quan hi aparques tens mitja roda a dins.
- Les motos aparquen envaint-lo.
- Els vianants es prenen el carril com un tros de vorera més.
- Hi ha trams on la vorera és més estreta que el propi carril.
- Hi ha terrasses de bar que envaeixen el carril bici, concretament els testos.
- Cap al final es veu que fins i tot les plantes envaeixen el carril i treuen visibilitat.
- És un carril amb MOLT pendent (pels estàndars de ciutat) i l'he fet de pujada. De baixada es poden agafar velocitats considerables, esdevenint molt més perillós la invasió de vianants i elements arquitectònics, així com la disminució de visibilitat.
De fet, fa tanta pujada que ahir amb la Brompton (3 marxes) i la bossa del davant plena vaig patir de debó. Si l'hagués de fer cada dia necessitaria moltes més marxes, la Brompton no serveix. Amb la de muntanya (20 marxes, 10 pinyons x 2 plats) el faig bé, però.
En definitiva, el carril bici de la Ronda del Guinardó és l'exemple de com no ha de ser mai un carril bici. Si més no en un país on el vianant fa de la indisciplina viària una actitud vital.
A Barcelona hi ha diversos carrils bici fantasma. És a dir, carrils bici que pel seu disseny ningú fa servir, i fins i tot el propi Ajuntament de Barcelona fa anys que ha abandonat. Un dels més paradigmàtics és el de Plaça Tetuan, on fins i tot la gent hi juga a petanca! Completament colgat de sorra en un tram:
El vídeo està en alta resolució, canvieu el 360p de la part inferior per 720p.
La gent passa d'aquest carril bici estètic i tira directament per la terra. De baixa amb bicis de roda estreta com la Brompton té el seu risc: la roda s'enfonsa en la sorra i et pot fer caure si et passa amb la roda del davant si estàs plegant una mica. En definitiva, una presa de pel de carril bici, que a més és obstaculitzat de formes realment curioses.
Per cert, l'entrada a la plaça pel carril, especialment per la banda muntanya, és criminal. El gual és molt brusc i has de frenar gairebé del tot amb bicis sense suspensió.
Avui al migdia m'he trobat això al carril bici del carrer de la Marina catalana, alçada supercruïlla:
El vídeo està en alta resolució, canvieu el 360p de la part inferior per 720p.
Amb bicis d'aquesta mena, comunes al sector mar de Barcelona (pel tema turistes), i les peces de goma poca cosa pots fer. L'avançament és impossible. El carril bici de Marina no és especialment estret, tot i que avançar algú ara que hi ha les peces de goma és arriscat, no s'hi val a badar.
La cosa és greu quan et trobes carrils bici bidireccionals que tenen la mateixa amplada que aquest carril. N'hi ha força a la ciutat. Una bici d'aquestes no hi pot circular, i ho ha de fer per la vorera o per la calçada.
En això de Marina, si en comptes de tenir els dos carrils (els dos sentits) separats pel jardí, estiguessin juxtaposats amb el jardí als laterals, o només en un costat, s'ocuparia el mateix espai urbà, però els ciclistes podrien avançar bicicletes d'aquesta mena i les de càrrega. Cal tenir en compte que puntualment hi passen grups de turistes en bici pel carril de Marina, col·lapsant-lo també.
Divendres i dissabte vam tenir de convidada a casa un noia austriaca de Linz. Entre d'altres coses ens va explicar que allà els vianants que se salten un semàfor en vermell reben una multa de 20 EUR. I les posen. És per això que els vianants hi respecten els semàfors. No pas per cap component genètic especial.
Avui en un trajecte de 13 minuts i mig en bici m'he trobat amb això d'aquí sota. Determineu si a Catalunya tenim un problema d'educació vial o no.
1.- Cotxe aparcat al carril bici i l'espai de motos
Aquest estiu vaig estar al Bike Park de la Molina, amb la D. i el Miquel. Tota una experiència. El Miquel i jo vam estar gravant amb les nostres respectives GoPro. Tinc uns quants gigues per editar... Tanmateix, el Miquel ja n'ha fet un petit tast:
Qui surt al vídeo és el Miquel principalment. El de la bici verda sóc jo.
Cal dir que té un nivell massa elevat pel meu gust. Una pista fàcil (verda) massa pedregosa. La pista blava, fonamentalment corriol però també pista, tenia massa sots. La vermella tenia massa sots i pendents d'autèntica por. Una segona vermella no la vam provar, i la negra ni em somnis. Quan pugui miraré de penjar els vídeos de les pistes que vam fer.
Aquí teniu el carril bici del Passeig de Circumval·lació en alta resolució. 720p en format 4:3 amb la GoPro (no sé si és millor el 16:9 o el 4:3...). L'heu de triar al menú desplegable del YouTube.
Aquest carril bici fa poc que va ser completat amb l'enllaç a Marina, amb la supercruïlla. De fet, com es veu al vídeo, no hi ha espai per aturar-se. Em poso a l'esquerra per si ve algú en el meu sentit, però com veig que ve gent en el sentit contrari, al final m'he de saltar els semàfor en vermell. Això, o provocar un embús ciclista.
¿Quants anys haurem d'aguantar els nyaps d'infrastructures ciclistes de PSC/ERC/ICV?
Per cert, les perilloses tapes de clavegueram, perquè s'hi poden escolar les rodes estretes i causar un accident, continuen al carril bici de Circumval·lació.
Ahir per la tarda vaig decidir seguir, a tall documental, algun ciclista barceloni, per veure com es comporta normalment. Segurament formi part d'un projecte general més gran. Aquest n'és el resultat:
Fets:
- Carril bic: Al Passeig Lluís companys, en comptes d'anar pel carril bici (que és a l'esquerra), prefereix anar pel centre de la zona de vianants. No és el preferible, però convé recorda que la normativa diu que en carrils bici sobre vorera, s'ha de circular preferentment pel carril, però no pas obligatòriament. Tanmateix, segurament aquesta pràctica en aquest passeig atabala al vianant. Això que a la ciutat hi hagi carrils bici que no es fan servir és comú, producte del mal disseny dels carrils. El factor humà a l'hora del disseny s'ha de tenir en compte.
- Semàfors: els bicingclistes se salten diversos semàfors de trànsit. De fet, el vídeo mostra com la majoria de la resta de ciclistes respecten els semàfors. Malauradament aquesta actitud, la de saltar-se els semàfors de trànsit, és força comuna, i perjudica a la imatge de la bici i els ciclistes, a banda de ser molt perillós.
Si ens assemblem més al barceloní mitjà (o el 99% dels barcelonins), la cosa baixa notablement. Vull dir, que si ens prenem els semàfors de vianants com a indicatius (la infracció viària més comuna a la ciutat), agafem un parell de semàfors de cotxe en àmbar (no pas en vermell, com fan molts ciclistes), i pedalem una mica alegrement (però tampoc a matar) la cosa queda en 12 minuts i 56 segons. Si no m'hagués aturat a mirar el nou compta-ciclistes, segurament la cosa s'hagues quedat en uns 12 minuts. Un 5 minuts menys.
Jo diria que això no té cap competidor ni en temps ni en cost :-). Ara bé, prefereixo anar més tranquil·lament sense atabalar-me tant per agafar bé els semàfors.
