Avui La Vanguardia publica una enquesta
de l'Institut Noxa que mostra que els ciutadans de Catalunya opinen
de forma massiva, rotunda, clara i àmplia que Catalunya és
una nació: el 55 % són d'aquest parer.
El 38% opinen, en canvi, que no l'és.
L'enquesta no aclareix, però, quin és el percentatge
d'aquest 38% que pensa que Catalunya és una regió
espanyola (contravenint la Constitució espanyola) o que
Catalunya és una part de la nació catalana. Tinc uns
quants amics que opinen aquestes dues coses. Vés per on,
comparteixen apartat enquestil: qui els ho anava a dir!. Aquesta dada, aquest matís, que se li escapa completament a La
Vanguardia espanyola i a l'Institut Noxa, és important per
comprendre el percentatge sobre aquesta qüestió entre els
vostants d'ERC i CiU.
Així doncs, amb la democràcia
a la mà, el màxim text legal de la Catalunya autonòmica
ha de contenir al seu articulat, amb tots els ets i uts legals, que
Catalunya és una nació. Evidentment, els espanyolistes,
nacionalistes espanyols i fauna diversa continuaran afirmant que la
majoria dels ciutadans catalans opinen just el contrari, negant la
realitat.
Rajoy, mentrestant, ha dit que
mentre que la nació de Zapatero és la llibertat, la
seva és Espanya (i olé), reconeixent ímplicitament que això
d'Espanya i Llibertat són dues idees contraposades. Cosa que,
d'altra banda, ja sabíem els catalans.
Espanya és un regne (convé no oblidar que el nom és Regne d'Espanya) ben curiós. En ell, els militars fan política. Pública -poca- i soterrada -molta.
Ahir, el cap suprem dels exèrcits espanyols va fer política en un acte castrense. Un fet que, a una democràcia de perfil normal, seria motiu de gran preocupació. No debades, aquests darrers dies, veient les declaracions de la dreta espanyola, tinc la sensació que si el Regne no fos al context geopolític actual, el cop d'estat ja s'hagués produït. La dreta no acostuma a parlar gaire: fa i punt.
El que ha demostrat el rei espanyol Joan Carles I de Borbó, és que és un antidemòcrata (en el sentit d'oposició al govern del poble). Per a qui no ho vegi: ha dit que la Constitució es basa en la indisoluble unitat de la nació espanyola. La cantarella de sempre.
Com la democràcia espanyola (que és de baix perfil) es basa en la constitució, està dient que la democràcia (espanyola) es basa en la indisoluble unitat de la nació espanyola. És a dir, que si es toca la unitat de la nació espanyola, s'acaba la democràcia al Regne. La unitat està per sobre de tot, fins i tot del poble.
Res de nou. Aquest raonament l'exterioritzen molts espanyols diàriament. De la qual cosa, hom treu la conclusió que això de la democràcia, per a molts, és només una excusa, una eina. Arribats el moment, si aquesta eina no serveix, es tira de l'exemple històric i santaspascuas. Allò dels tancs del Boadella.
Per tant, que no ens enganyin: els demòcrates som nosaltres, no ells. Com fa 30 anys. Com sempre.
No sé per quina
raó, però cada vegada que veig a l'Artur Mas penso que si fos adolescent i estigués en companyia de la
colla, veient un adolescent de les seves característiques tots el titllaríem directament de passarell.
De "pardillo" per dir la paraula exacta.
Crec que això és
degut a què estigui en la situació que estigui,
l'Artur, se'l veu com artificial. No sembla que tingui carisma ni
savoir faire que diuen. Ja sigui al Parlament, a una entrevista en
directe al Telenotícies o a un programa de maruheo, on li
poden fer conya (o fotre's d'ell a la cara) i ell respon pensant que
fa conya però en realitat diu un missatge seriosíssim fora de lloc. És el
Chuck Norris de la política nacional. (El Chuck Norris posa la mateixa cara tant davant de quatre paios que el volen pelar com davant d'una criatura que ha d'anar al llit).
Sens dubte ha de ser un
animal polític per haver estat designat pel Gran Pujol I
l'Oblidable com a successor seu (Pujol l'Oblidable perquè ja
poca gent s'enrecorda d'ell, i cada dia se n'enrecordarà
menys). No li han de mancar qualitats com a animal de partit. Els 23
anys del govern personalista de l'Oblidable van acabar fent molt mal
al país, i la darrera mostra és que avui tinguem a tot
un Chuck Norris de cap de l'oposició. Si més no, al
Madí se'l veu més autèntic i amb més
recursos: aquest és el "listo" de la meva adolescència,
l'espavilat que sap de què van les coses. En Chuck, en canvi,
sempre sembla que digui una cosa pensant si ha dit el que toca que
digui no sigui que després no li fotin bronca.
Avui, a El Periódico dels Socialistes d'Espanya i Catalunya, un tal Félix de Azúa, de professió escriptor (no conec la seva obra), nom el qual em sona per temes espanyolistes, ha escrit "L'article del dia", secció Opinió. És un dels signants d'un pamflet que no entenc perquè li donen tant ressó. Però en fi, coses de periodistes avorrits.
D'altres ja s'encarregaran de rebatre amb arguments les coses que hi diu el manifest. No és gaire dificil. Si és que paga la pena. A mi em cansa. Ara cal veure si les persones que hi signen, són persones equilibrades i amb capacitat de copsar la realitat. L'Albert Boadella entén que els tancs són un element polític més, per exemple. Pura tradició del dinou.
Félix de Azúa diu el següent:
- Mai s'ha vist un socialista nacionalista. Només a Alemanya i als anys 30.
És a dir, titlla de nazis els socialistes nacionalistes. O catalanistes, perquè la troupe aquesta no hi veu diferències (un tal Arcadi Espada dixit). Ser catalanista i ser socialista és ser nazi. Parlant de nacionalistes, jo em pregunto què són Bono o Ibarra? Nazis segons Félix de Azúa. I Pasqual Maragall, Hitler.
- ERC i Heribert Barrera són extrema dreta. ERC és ultra.
- Josep Bargalló és vulgar, li cal un examen psiquiatric, té pobresa mental acusada, inseguretat i falta de respecte.(Per cert, es queixen que els titllin de pihos, i ahir un tal Arcadi Espada, a l'Àgora de TVE4, per acabar les frases anava dient "OK"... a lo piho)
- Catalunya està arruïnada econòmicament
- Catalunya té abúlia cultural
- El socialisme és europeista, els nacionalistes van votar no a Europa.
Potser el senyor Félix de Azúa pensa que és culpa de la resta de gent que no copsem la realitat tal i com ell ho fa. És culpa dels altres, sens dubte. Practica el totalitarisme ideològic.
L'espanyolista nonacionalista Albert Boadella afirma a una entrevista al diari espanyol ABC (com informa en Xavier Caballé) que està justificat el treure els tancs si una institució democràtica fa alguna cosa que trenca la seva sagrada unitat d'espanya.
Res de nou. La unitat d'espanya està per sobre de tot. La democràcia està bé fins que es toca la unitat d'espanya. Encara que hagi un referèndum, encara que es faci democràticament, el senyor Boadella diu que s'han de treure els tancs per a respondre a les "provocacions". Per mi, això és una persona antidemocràtica.
El senyor Albert Boadella ha recorregut allò que ja han recorregut altres. Han passat de l'esquerra (extrema?) fins a l'extrema dreta espanyolista. I com és normal en aquests casos, té idees històriques peregrines, indocumentades, falses i absurdes:
[...] Cataluña es una parte más del Estado Español. Es una parte de un acuerdo de hace muchos siglos.[...]
Potser ens podria citar el tractat (l'acord). Els acords es fan entre iguals i per acord entre tots. Potser es refereix al Decret de Nova Planta? Al Tractat d'Utrecht?
El senyor Albert Boadella també té idees de tipus racista. Creu en la puresa de la sang:
[...]Era (Josep Borrell) el hombre adecuado para dar el giro en Cataluña porque nació en el corazón del Pirineo, así que no hay duda sobre su pureza, [...]
Senyor Albert Boadella, heu perdut el sentit de la realitat. Heu perdut el nord. I em sap greu, però és on us ha portat la follia nacionalista que patiu. Quines barbaritats que dieu!
Hi ha coses que no entendré mai. El senyor Carod-Rovira ha demostrat que, o no té coherència, o no té determinats principis. Els detalls, i no tant detalls, són importants.
Aquests dies s'està demostrant
que la UE és un club d'estats, un club antidemocràtic.
Incidint en el demos, el poble. M'explico.
El Tractat de la Constitució
Europea només ha estat aprovat sense problemes en aquells
estats on l'aprovació l'ha dut a terme el parlaments
estatal, sense el vot directe de la població. És a
dir, ignorant al poble. Només el Regne d'Espanya l'ha aprovat
via referèndum (no vinculant), en el quals els opositors foren
criminalitzats, silenciats i marginats. No hi va haver un veritable
debat públic.
Després ha hagut dos referèndums
on ha votat el poble. Una Unió democràtica, una Unió
del i per al poble. I els ciutadans han dit clarament que no, que
així no. I ara resulta que un altre que anava a fer el
referèndum, el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del
Nord, anul·la el referèndum perquè estan segurs
que sortiria que no. Ni tant sols ho volen provar. No volen donar veu al poble.
Així doncs, el que s'està
demostrant és que si els vol avançar en la UE amb un
tractats d'aquests, s'ha de fer en contra de la població, en
contra del poble. Sensació que anirà augmentant.
Paradoxalment, el Tractat proeuropa s'ha transformat en un tractat
antieuropa.
Hi ha persones que tenen un sentit de l'ètica i les que no. Les que tenen una moral i les que no. Les que tenen dignitat i les que no. El senyor Jordi Vilajoana i Rovira, diputat al parlament espanyol per CIU, exdirector general de la CCRTV i exconseller de cultura (!) no té ni ètica, ni moral ni dignitat. Com a català, ni la més mínima.
És un exclauet al servei de l'amo. Avui el senyor Manuel Marín, president del congrés dels diputats espanyol, devia tenir pixera, o necessitava un cafè i una aspirina per a treure's el mal de cap que li provocava algun diputat d'ERC, i ha decidit que el senyor Jordi Vilajoana el substituís una estoneta.
Aleshores ha pujat a la tribuna el diputat per ERC Josep Andreu, i ha començat la intervenció en català. El senyor Jordi Vilajoana, en el paper del perfecte esclau que fa complir cegament les normes del Senyor davant dels seus iguals, l'ha tallat i no l'ha deixat continuar. S'ha volgut excusar dient (traduït de l'espanyol):
De veritat, crec que ho ha intentat en el moment en què presideixo i repeteixo que comparteixo l'objectiu que vostè busca, però no el puc autoritzar a continuar
És a dir, que no té cap mena de dignitat. Prefereix humiliar a un català com ell i obtenir l'aprovació de l'amo, que oposar-se a les ordres del senyor. Fins i tot una diputada del P$C de la qual no recordo el nom, Carme Chacon, com a presidenta substituta del congrés espanyol, va deixar acabar una intervenció en català a començament de la legislatura espanyola.
El senyor Jordi Vilajoana i Rovira hauria de dimitir i demanar perdó davant del poble català, ja que és representat d'aquest poble i no pot anar en contra d'ell. I si no ho fa, expulsar-lo de CIU per no complir la seva funció. No podem apel·lar a la seva dignitat, és clar.
El senyor Josep Andreu, en canvi, ha tingut dignitat i ha renunciat a la paraula, baixant de l'estrada sense dir res més.
En parla l'agència de notícies espanyola Europa Press.
Notícia curiosa. El Periódico de Catalunyadiu que la revista espanyola Tiempo diu que ha fet una enquesta entre les diputades espanyoles sobre quina opinió sexual tenen dels seus companys diputats.
I resulta que per matenir un idil·li, només un idil·li, elles prefereixen el Joan Puigcercós. Deu ser que això de ser independentista té morbo. És la fruita prohibida que tothom vol fer-li una bona queixalada. Les defensores de la Nación volen per un moment oblidar-ho i anar-se al llit amb el costat fosc de la força. Per tastar què tal és.
Però només per un moment, no s'ha de pensar malament. Com a home fidel, estable i bon pare trien al valenciano-espanyolista-nonacionalista Jordi Sevilla. Lògicament, com a pare dels teus fills no es pot tenir a un boig independentista, que sinó després els fills surten com surten. Millor triar al Jordi Sevilla, que controla a aquests catalans que volen el que no es pot voler. I per aquesta mateixa raó deu ser que en segona posició hi ha el Saplana, i en tercera el Marin. Quin trident!
En tot cas, les espanyoles diputades diuen que els agradaria tenir més temps, fora de l'horari laboral, per conèixer a fons al seus companys masculins i poder elegir. Joan, vigila si alguna diputada et convida al bar per acabar de repassar les esmenes de la comissió.
Espanya és un regne (convé no oblidar que el nom és 
