Ahir el telenotícies migdia del primer canal de la radiotelevisió pública espanyola ho va dir clarament: Es produïa el primer tancament d'una central nuclear a Espanya, el de Zorita. TVE3 avui ha repetit la notícia afegint "programat".
Mentrestant, als Països Catalans ja tenim experiència en tancament de centrals nuclears. Arran de l'incident (no catalogat d'accident) del 1989, es va tancar Vandellòs 1. De forma absolutament programada, ja que un tancament d'una central nuclear no es fa a la babalà.
Més clar, l'aigua.
A la foto, el recinte en el seu actual estat de desmantellament (Google Maps o Google Earth), que ha de durar una vintena d'anys.
Per cert, fa poc que han penjat imatgeria d'alta resolució del complex nuclear de Txernòbil i voltants (Google Maps o Google Earth).
El dilluns les emissores de la CCRTV van canviar de formats d'emissió a Internet. Del Real Àudio han passat a mpg4 o wma, a gust del consumidor. La reproducció es fa a través d'un reproductor Flash (que a la corpo anomenen "player") que t'has d'instal·lar. Desconec si aquest reproductor funciona amb Linux, però on no funciona segur és amb el navegador Opera. Estem amb el mateix cas que el 3 a la carta, només amb l'afegitó de l'mpg4, format obert i estàndard (no confondre amb lliure).
Una de les coses que més m'agradat, però, és el nou servei de podcasting (explicació). Realment, fins ara els mitjans tradicionals no feien res especial a Internet. Emetien en directe i punt. Alguns et permetien accedir a arxius de programes, anant un pas més enllà.
En canvi, amb el podcasting es pot dir que Internet canviarà els mitjans tradicionals. Primer la ràdio, i després la televisió. Ara ja no depenem de l'emissió en directe, sinó que podem sentir en qualsevol moment aquell programa o part que ens interessa, a l'hora que ens vagi millor. Ens hi subscrivim amb programes com l'iTunes (Advanced>Subscribe to Podcast, i introduim l'enllaç). Després el podrem passar al nostre reproductor mp3 i sentir-lo on sigui (per exemple, al metro). És fantàstic.
Al final, quan això estigui ben integrat, tindrem una ràdio i una televisió completament personalitzada. Ja no haurem de canvair d'emissora o canal de televisió, sinó que tindrem la nostra pròpia emissora i el nostre propi canal de televisió amb allò que ens interessa del conjunt d'emissores i televisions que puguem rebre (i al final podrem rebre totes les del món).
Crec que estem assistint a l'inici d'una segona etapa d'Internet.
Per obtenir tot això, necessitem un ample de banda molt més gran del que tenim ara, i a un preu molt més assequible. Per molt que els usuaris pensin que amb 1 o 2 megues ja n'hi ha prou.
Llàstima que els d'El Punt encapçalin la notícia amb una captura de pantalla de l'Internet Explorer en espanyol. A El Punt es caracteritzen per entestar-se a utilitzar programari en espanyol, el qual està disponible en català de fa anys.
El que han fet els il·luminats programadors de TVC no té nom. Han destruït la millor nit de la televisió nacional: la del diumenge. Una nit rodona amb Silenci?, Tarasca i L'illa del tresor. Els han separat i els han posat a diversos dies. Mutilació i erradicació. Jo no sé ni en quin dies els han posat, però això mostra quin concepte i sentit de la cultura tenen a can TVE3.
I per què ho han fet? Pel futbol, pel putu futbol dels collons: als diumenges ha d'anar el Gol a Gol amb la mamelluda Pilar Calvo per bandera.
Tinc un dubte de dimensions existencials: tinc la capacitat de veure el futur?
Divendres 18 de novembre El Punt Edició Barcelona obria el diari un article de la secció Punt i a part, sobre les aigües subterrànies a Barcelona, tema que sempre ha estat del meu interès. Però l'article en qüestió jo ja l'havia llegit feia setmanes o mesos, i la foto que l'il·lustrava jo ja l'havia vista feia setmanes a mesos. Veig el futur, millor dit, el llegeixo!.
He de fer un estudi de mercat de com està la cosa per a dedicar-m'hi professionalment.
Els adalides de la llibertat d'expressió, no deixen expressar-se lliurement als seus col·laboradors. Segons informa l'E-notícies avui, al programa de la tarda de la COPE conduït per la periodista antiliberal Cristina López Schlichting, va passar el següent amb un tal Carlos Díaz (no tinc el plaer de saber qui és):
Cristina:Duran i Lleida es un prócer, un representante político de una nación y nosotros como periodistas nos toca analizar su proceso.
Carlos: Losantos es un prócer de la malediciencia. La réplica de esta mañana ha sido brutal y a más de uno nos ha hecho vomitar, cristianos. Cristina:Te tengo que pedir que ceses estas críticas o salgas de la sala.
Carlos:No acepto esa amenaza.
Cristina:O la aceptas o sales de la casa. (casa segons l'E-notícies, potser és sala i s'han confós amb el Gran Hermano).
El que no diu l'E-noticies és si en Carlos va sortir de la sala o no. La tal Cristina aquesta és una de les que surt al llibre Les Barbaritats de la COPE, tot i que s'ha de dir que surt molt poc. També és una col·laboradora habitual a la cadena espanyola Tele 5, a un programa de nom Ana Rosa o quelcom semblant.
Durant aquesta tarda es podia accedir sense cap problema a Catalunya Ràdio. En canvi, 3 a la Carta t'avisava que en la modalitat gratuïta (jo no pertanyo a la casta superior) ja s'havia arribat al límit. Se'ns dubte, la tramitació de la Proposta d'Estatut ha cridat prou l'atenció com per a què la Corpo a Internet hagi estat desbordada. O no, vés a saber, que això de la tecnologia...
Després de teclejar www.elperiodico.com he vist que els titulars m'apareixen en vermell $ociali$ta. Fins i tot a la versió catalana. Amb el navegador Opera, és clar. Amb el Firefox i l'IE no passa. N'adjunto la captura. Amb el botó dret i l'opció corresponent es veu en mida més gran. Potser és que amb la nova versió de l'Opera ara es veu malament. Vés a saber.
Si he de triar entre canviar de navegador per veure El Periódico, o no veure'l, trio la segona opció.
Les nits de diumenge al 33 són les millors que es poden tenir actualment, televisivament parlant. De la televisió oberta que hem de patir, és clar.
És en aquesta franja temporal on s'adjunten tres magnífics programes, que es pot allargar a un quart, si t'agrada la història, tot i que aquest darrer queda fora del to dels altres tres.
La cosa comença a quarts de 10 amb Silenci?, amb la guapa Bibiana Ballbé, una coneguda expresentadora musical a Alemanya. Cosa moderna. Després continua amb Tarasca, que ara està amb una sèrie sobre poetes maleïts, que vaig descobrir amb en Francesc Pujol i continuar amb la Maria Mercè Marçal. Els versos recitats al programa, de la manera que es fa, no et deixen indiferent. Mai he tingut excessiu interès per la poesia (per diversos i fonamentats motius), però ara em compraré alguna antologia.
Per acabar (si més no per un primer acabament), tenim L'Illa del tresor, i ja sé que el Barril periodiqueja socialísticament una mica, i que per tant és criticat sovint. Tanmateix, el programa fa televisió poètica, i té moments realment brillants.
El conjunt que fan aquests tres programes és senzillament deliciós.
I per acabar-ho d'adobar, hi ha el programa d'història Segle XX, conduït per en Joan B. Culla. Un programa que he seguit molt intermitentment des de fa una bona pila d'anys.
