Interessant debat sobre la premsa en català celebrat a l'Ateneu Barcelonès:
Realment cal celebrar que les institucions dels país comencin a penjar les conferències públiques que celebren.
És fonamental pel país fer arribar al màxim de persones possibles el nostre debat social i nacional. Allò d'imaginar-nos a nosaltres mateixos, de pensar-nos en clau pròpia, d'autocentrar-nos. Amb la invasió mediàtica que patim hostil a nosaltres, que amaga la nostra realitat diària (molt activa) i que pretén que la realitat dels altres és la nostra (com deia en Raimon), és fonamental les eines que (ens) proporcionen les TIC. Cal saber aprofitar-les.
Avui la D. i jo hem flipat al veure aquest migdia un anunci a TV3. Era un anunci sobre un producte de nom "Family Batlle". I hem flipat perquè la paraula catalana Batlle ha estat pronunciada en tot moment a l'espanyola, és a dir, com a BaT-yE.
L'empresa, i l'agència de publicitat, haurien d'entendre que per fer determinats anuncis, millor no fer-ne. Perquè són contraproduents. A més, demostren incompetència professional al confondre els públics objectius d'un producte. No et pots anunciar davant dels consumidors catalans pronunciant malament el teu nom. No només fas el ridícul, sinó que poses al consumidor català en contra teva.
Però no és només l'anunci. Si vas al seu web et trobes que és monolingüe en espanyol-por-supuesto. A més, l'empresa té la seu a un lloc anomenat Bell.lloc. A Catalunya tenim una població que es diu Bell-lloc d'Urgell. Serà la mateixa? I diversos Bell-lloc a Catalunya, el País Valencià i la Catalunya del Nord. Clar, vist tot això, no és d'estranyar que li posin un nom anglès a un producte, Family Batlle. Per què s'adrecen a totes les famílies del món menys a les catalanes.
La bona és que com a valor de la marca és que tenen dos siglos de historia. Dos segles que no han servit ni per saber en quin municipi són ni per pronunciar bé el seu nom ni per adonar-se que la gent parla català. Sovint, per fer el ridícul, és millor no sortir del teu poble.
I com a bon autoodi provincià, hom ha de demostrar que és més espanyol que ningú. Si vas a l'apartat d'història, et trobes coses com aquestes tan relacionades amb la jardineria i els productes que fas:
1978
Nace la Constitución. España recupera definitivamente sus libertades con el advenimiento de la soberanía popular.
I coses falses:
1848
Se inagura el primer carril de tren de España, que cubre el trayecto Barcelona-Mataró.
El Barcelona-Mataró va ser el primer ferrocarril de Catalunya. El primer d'Espanya va ser fet a Cuba, i també per catalans.
En definitiva, que si a casa necessitem cap producte per les plantes comprarem un marca que no s'avergonyeixi de ser catalana, i si hem de comprar una d'espanyola, en comprarem d'una d'autèntica.
#usfelicitofills a l'empresa Batlle, a la que ha fet el web i l'agència de publicitat.
Ja ho havien anunciat diversos mitjans, la fusió d'El Punt i l'Avui en el nou El Punt Avui a partir del 31 de juliol. Ara han enviat un correu oficial als usuaris registrats. Demà diumenge més informació al diari. El correu:
Benvolgut Marc,
Li agraïm ben cordialment la confiança que ens fa com a usuari registrat dels webs d’Elpunt.cat i de l’Avui.cat i li fem avinent que el pròxim 31 de juliol naixerà al quiosc El Punt Avui i a internet elpuntavui.cat.
L’aliança d’aquestes dues capçaleres històriques té per objectiu superar les dificultats que comporta la crisi econòmica. Volem trobar fórmules imaginatives per sortir-ne reforçats i per això ens ajuntem, amb la decidida voluntat de ser líders de la premsa pensada i feta en català.
Pel que fa a l’edició digital, elpuntavui.cat, ha de saber que l’únic canvi que vostè hi advertirà serà l’aparició del nou nom en el lloc de l’actual. Aquesta modificació no afectarà l’adreça (URL) del web ja que les adreces actuals (www.elpunt.cat i www.avui.cat) redireccionaran el trànsit d’usuaris cap a la nova: si vostè és usuari habitual d’elpunt.cat el conduirà cap a l’edició local que tingui configurada i si ho és de l’avui.cat el portarà a la informació general. El canvi tampoc afectarà cap estructura del web ni el seu registre com a usuari: podrà continuar utilitzant les mateixes claus d’identificació que té actualment.
L’edició impresa del nou diari que veurà la llum el 31 de juliol tindrà més paginació i més opinió que l’actual i la mateixa estructura, a més a més d’incorporar la informació esportiva en una secció que rebrà el nom d’El 9. El 9 Esportiu de Catalunya, per la seva banda, tornarà a vendre’s exclusivament als quioscos a partir del 14 d’agost, data en què també apareixerà a internet el web www.el9.cat.
Si fem aquest pas és perquè estem convençuts que junts serem més forts i podrem oferir més. Volem ser un diari de referència i alhora de proximitat, unint la millor tradició de l’Avui i d’El Punt, i per aconseguir-ho apostarem de manera valenta i decidida en les qüestions d’abast nacional i internacional i, al mateix temps, procurarem reflectir l’actualitat de les nostres comarques, ciutats i pobles com no ho pot fer ningú més.
Hem volgut explicar-li aquestes novetats de primera mà i fer-lo partícip que n’informarem àmpliament en el diari de diumenge, dia 17, perquè confiem que ens continuarà fent costat en el projecte de consolidar un grup de comunicació independent, fort i català no només per la seva llengua, sinó també pels referents.
Per a qualsevol consulta i/o suggeriment es pot posar en contacte amb nosaltres a través del correu atencioclient@elpuntavui.cat o trucar al telèfon 902 45 60 00. Per obtenir més informació, a partir del dia 17 de juliol pot consultar els blocs www.elpuntavui.cat i www.el9esportiunacional.cat. I ens pot seguir i participar fent-nos arribar els seus suggeriments a través de:
El dia 29 de març propvinent VilaWeb serà portat a judici per l'Ajuntament de Barcelona, que els acusa d'injúries pels esforços informatius que va fer per aclarir què va passar en el 'cas Vilaró'.
És una actitud inaudita, especialment després de totes les coses que s'han anat sabent d'aquells incidents, principalment l'informe dels Mossos d'Esquadra que desqualifica completament la tesi del cap de la Guàrdia Urbana.
La gravetat de l'acció de l'Ajuntament està en la presentació d'una querella, però també en el fet de demanar, com fan el consistori i Xavier Vilaró, 180.000 euros de multa i haver demanat abans pena de presó contra el director de Vilaweb, Vicent Partal.
Vist des de qualsevol punt de vista, i comparant-la amb qualsevol altra situació, la demanda és absolutament desproporcionada i és també un intent de coartar VilaWeb ofegant-la econòmicament.No es pot oblidar, a més a més, que VilaWeb va fer el paper que correspon als mitjans en una democràcia.
El Col·legi de Periodistes i les institucions periodístiques europees fan costat a Vilaweb. També els en fan els grups polítics de l'ajuntament (PP, CiU, ERC i ICV), amb la sola excepció del PSC.Cal, tot i amb això, el vostre suport. Us demano que signeu el manifest de suport a VilaWeb, però també us demano que, en la mesura de les vostres possibilitats, feu difusió del cas i en parleu on us sigui possible de fer-ho.
L'apunt aquest el faig com a comprador i lector de l'Avui/El Punt des de fa més de quinze anys. Cada dia em rasco la butxaca per obtenir un diari que sigui rigorós i em mostri la visió catalana de l'actualitat mundial. A més, analitzo dades d'audiència de diversos webs.
Haurem de concloure que els del Grup Hermes (Avui/El Punt) no volen saber comptar, no tenen cap interès en saber que 2+2 són 4. Continuen amb la seva sistemàtica visió particular (i equivocada) de les dades d'audiència que proporciona, en aquest cas, el Baròmetre de la Comunicació:
Abans ja era més que qüestionable la suma d'audiència (interessa pels anunciants, però no per saber la marca que més es llegeix), però atès que avui ambdós diaris són +80% idèntics, podríem fins i tot acceptar barco.
Ara bé, com diu Comunicació21 i pot veure qualsevol persona en mirar el Baròmetre:
El primer diari en català del rànquing per a tota Catalunya és l’edició catalana d’El Periódico (que passa de 327.000 a 316.000 lectors;(...)).
Perquè com qualsevol nen de primària sap, aquí i a la Xina continental, 274.000<316.000.
Teories estranyes
Això ja fa anys que li vaig fer notar al Defensor del Lector d'El Punt (que més que defensar al Lector, va defensar al diari) va respondre que era el diari fet i pensat en català més llegit, en referència a que El Periòdico és una traducció.
Segons aquesta teoria estranya, per la mateixa regla de 3:
- Al rànquing de llibres més comprats/llegits, no podria aparèixer cap traducció.
- Al rànquing de programes de televisió més vistos, no podria aparèixer cap pel·lícula/sèrie doblada.
- A l'apartat del propi diari Avui, no podria aparèixer com a pel·lícula en català cap pel·lícula doblada
- Al rànquing de pel·lícules en català més vistes no podria aparèixer cap pel·lícula doblada.
- Al rànquing de joguines en català no podria constar cap joguina que, tot i tenir tots els textos en català, hagi estat dissenyada i fabricada a, per exemple, la Xina.
Sigueu honestos, si us plau
Jo al diari que compro li demano rigorositat, seriositat i honestedat. No manipulacions que les detecta qualsevol persona. Responsables del Grup Hermes, d'El Punt i l'Avui, sigueu honestos,si us plau, perquè sou plenaments conscients d'aquesta manipulació.
Provoca vergonya aliena que et gastis els calers en un diari que té aquestes deplorables pràctiques.
A l'apunt anterior comentava la relliscada del diari ARA amb el nou vídeo que han fet:
Però mirant-ho amb més calma... Un vídeo on es veuen un munt d'ordinadors Macs nous de trinca. 1.200 EUR cap amunt per ordinador. Clar, una empresa privada pot fer amb els seus calers el que vulgui.
Un moment, he dit els seus calers? Resulta que el diari ARA ha rebut 1 milió d'EUR de subvenció, com ells mateixos reconeixen.
Els catalans hem de subvencionar fortament empreses que compren els ordinadors més macos (i cars) del mercat? He estat a diversos mitjans de comunicació, i la gent acostuma tenir ordinadors més normals. És a dir, molts catalans tenen dificultats per arribar a finals de mes, però els seus impostos es gestionen malbarant el 20% o més en compra d'ordinadors.
Jo a la feina (administració pública) en comptes d'agafar un taxi per anar a l'aeroport (30 EUR), em llevo una mica abans, camino 10 minuts amb la maleta i agafo el tren (1,20 EUR) per estalviar calers. En comptes de comprar un monitor de 500 EUR (o de 800 d'Apple), compro un Dell G2210 LED de baix consum (i baix preu, 200 EUR i escaig), que a més és e-xac-ta-ment el mateix que compro a casa amb els meus calers, seguint els mateixos criteris de relació qualitat-preu a la vida privada que a la feina amb calers públics.
Podria entendre que per alguna aplicació calgués el Mac OS (realment hi ha aplicacions d'ús comú professional que funcionen NOMÉS per Mac?), però vaja, això seria més aviat l'excepció i no pas la norma.
En tot cas, repeteixo que a mi em sembla bé que una entitat privada faci el que vulgui amb els seus calers, però quan hi ha 1 milió d'EUR de subvenció pública pel mig com a mínim, m'agradaria que hi hagués explicacions al respecte. Especialment amb un col·lectiu, els dels periodistes, que miren fins a l'últim cèntim del que es gasten els polítics (i bé que fan, o que haurien de fer).
El diari ARA ha posat un vídeo de la seva nova redacció al YouTube, on al segon 43 podem observar que el fan servir en la seva versió en espanyol tot i estar en català de fa molt temps:
Això passa per utilitzar els Macs en espanyol amb el Safari en espanyol, i tenir mandra per ni tans sols clicar a l'idioma que surt a la part inferior del Facebook (És que és es colmo! que diria aquell).
Per la mateixa regla de tres mandrosa, els lectors no canviarem de diari.
La marca de cotxes alemanya ha fet un anunci que s'està emetent a tot Alemanya on per il·lustrar una dona estrangera en trien una que parla una llengua que us sonarà molt:
