Si a la primera part de l'informe dels 9.000 km parlava de la part mecànica, especialment de la revisió important de 8.000 km, ara toca la part econòmica. Segona i última part. Al final, la pela és la pela, i convé veure si la compra d'una Brompton es compensa econòmicament, a banda de la diversió i la practicitat.
Aquests són els números:
Els dies totals equivalen 6,2 anys, és a dir a 74 mesos, és a dir, a 326 setmanes.
Faig unes petites categories. La de tot inclòs, a sota de tot, correspon a la despesa total que he fet en la bici i els seus complements. Inclou coses no estrictament necessàries, com canviar el tub del seient per un de titani (pesa menys però ho pagues), una U antirobatori (una Brompton la portes sempre a sobre) o les bosses Bromptons (pots anar amb motxilla o altres bosses que et penges al cos o a la bici), etc. No s'inclouen despeses de complements de roba, ja que els faig servir també en altres activitats (casc, guants, gorres, impermeables...).
Si anem al que és únicament necessari, en el cost de la bici estrictament s'inclou la bici, el timbre (obligatori legalment) i els llums (ídem). En el cost de manteniment, s'inclouen les despeses en taller (revisions rutinàries) i en substituir elements malmesos (pneumàtics, càmares, llum trencades...). Cal dir que la reparació de punxades i canvi de pneumàtics i cadena m'ho faig jo, així com alguna altra reparació menor que pugui sorgir.
Aquests números aniran baixant a mida que passi el temps, ja que el pes del preu de la bici anirà perdent importància. Pel que fa al manteniment, just ara ha tingut un manteniment molt important (200 EUR) per la qual cosa anirà també baixant i el podem considerar, si no passa res molt greu, com un preu màxim de manteniment.
Bici normal
Aquests números, si els voleu per a una bici bona normal (al voltant dels 400-500 EUR), els hauríeu de dividir per dos en el cost de la bici, i una mica en el del manteniment (posa-li 50-60 EUR anuals).
Per tant, estaríem parlant d'uns 10 ct/km com a màxim o uns 40 ct/dia com a màxim.
"T-Brompton" vs T-10
Ara cal veure si aquest números surten a compte o no. Òbviament surten a compte en relació al cotxe (que surt a +300 EUR/mes) i que una moto (la moto costa més i el manteniment també és més car). Així doncs ens toca comparar-ho amb el transport públic:
Éls costos de la T-10 és considera que l'usuari cobreix un 40% amb els 9,25 EUR, i que per tant l'administració (és a dir, tots nosaltres) , posem la diferència (13,88 EUR). Utilitzo la T-10 perquè és el títol més utilitzat. També hi ha bicis més barates. En el cas de la "T-Brompton", faig servir el cost tot inclòs, és a dir, el cost màxim exposat a la taula de dalt. Cost diari per 5 dies.
És a dir, anar en bici normal és un 80% més barat per l'usuari i si es compra una Brompton un 55% més barat, i baixant. En relació a quant s'estalvia l'administració, és una incògnita. No sabem quan està invertint en infrastructura ciclista actualment. Podem dir que a Holanda inverteixen entre 13 i 30 EUR per habitant i any. Però, pel que sé, quan es parla del cost del transport públic, s'inclou la infrastructura del metro (i del tramvia?), però en l'autobús em sembla que no s'inclou el cost de la infrastructura viària (el carril bici per la bici).
En qualsevol cas, si l'administració no sortís ni perdent ni guanyant directament, l'usuari clarament sí, i indirectament l'administració sí que sortiria guanyant: menys contaminació atmosfèrica, menys contaminació sonora, més salut, menys obesitat, menys congestió de cotxes, menys saturació del transport públic.
Per què estem malgastant diners, tant els ciutadans com l'administració?
Així doncs, i en el context de crisi que estem vivint i que ens obliga a plantejar-nos totes les despeses, ens hem de demanar perquè tots aquells ciutadans que poden anar a la feina en bici (viuen a menys de 7,5km) estan malgastant els seus calers. I per què l'administració està malgastant diners no invertint en la bicicleta i no estimulant a què els ciutadans facin servir la bici en els seus desplaçaments diaris.
Els números, la racionalitat, parlen clars. No és ni ideologia, ni partidisme, ni sectarisme ni res. Pur pragmatisme.
Altres dades numèriques
A banda del cost, i relacionat amb el tema de les zones 30 que algunes associacions ciclistes com el BACC associen a la promoció de la bici.
Porto ara mateix 9.137 km. Aquesta distància l'he feta en un total de 603 hores i 34 minuts. Això dona una velocitat mitjana de 15,14 km/h. Cal dir que això és una mitjana alta, ja que normalment avanço a força gent (tot i que cada vegada vaig més tranquil, més lent) i que gent que sap del tema també ho diu. Cal dir que aquesta mitjana equival a la mitjana comercial dels autobusos urbans.
Per tant, aquella gent que diu que no calen carrils bici i que amb la pacificació del trànsit n'hi ha prou, a banda que la realitat diària mostra que és una idea equivocada (a Barcelona si més no), que no reclami carrils al doble de la velocitat que va una bici, sinó que reclami zones 20 o zones 15, però no zones 30. O millor encara, carrils bici model holandès o danès i que la pacificació del trànsit l'entengui com una questió viària general, però no com a política ciclista específica, que entenc jo que és el que ha de defensar fonamentalment (les polítiques específiques) una associació ciclista enfront de l'administració.
Aquests són els números:
| Cost (EUR) | ||||||
| BROMPTON 9.137 KM | Dies totals | Anual | Mensual | Setmanal | Diari (ct) | Cost/Km (ct) |
| Cost bici estrictament | 2282 | 153,0 | 12,8 | 2,9 | 41,4 | 10,3 |
| Cost manteniment | 2282 | 73,7 | 6,1 | 1,4 | 19,9 | 5,0 |
| Subtotal | 2282 | 226,8 | 18,9 | 4,3 | 61,3 | 15,3 |
| Cost tot inclòs | 2282 | 295,9 | 24,7 | 5,6 | 80,0 | 20,0 |
Els dies totals equivalen 6,2 anys, és a dir a 74 mesos, és a dir, a 326 setmanes.
Faig unes petites categories. La de tot inclòs, a sota de tot, correspon a la despesa total que he fet en la bici i els seus complements. Inclou coses no estrictament necessàries, com canviar el tub del seient per un de titani (pesa menys però ho pagues), una U antirobatori (una Brompton la portes sempre a sobre) o les bosses Bromptons (pots anar amb motxilla o altres bosses que et penges al cos o a la bici), etc. No s'inclouen despeses de complements de roba, ja que els faig servir també en altres activitats (casc, guants, gorres, impermeables...).
Si anem al que és únicament necessari, en el cost de la bici estrictament s'inclou la bici, el timbre (obligatori legalment) i els llums (ídem). En el cost de manteniment, s'inclouen les despeses en taller (revisions rutinàries) i en substituir elements malmesos (pneumàtics, càmares, llum trencades...). Cal dir que la reparació de punxades i canvi de pneumàtics i cadena m'ho faig jo, així com alguna altra reparació menor que pugui sorgir.
Aquests números aniran baixant a mida que passi el temps, ja que el pes del preu de la bici anirà perdent importància. Pel que fa al manteniment, just ara ha tingut un manteniment molt important (200 EUR) per la qual cosa anirà també baixant i el podem considerar, si no passa res molt greu, com un preu màxim de manteniment.
Bici normal
Aquests números, si els voleu per a una bici bona normal (al voltant dels 400-500 EUR), els hauríeu de dividir per dos en el cost de la bici, i una mica en el del manteniment (posa-li 50-60 EUR anuals).
Per tant, estaríem parlant d'uns 10 ct/km com a màxim o uns 40 ct/dia com a màxim.
"T-Brompton" vs T-10
Ara cal veure si aquest números surten a compte o no. Òbviament surten a compte en relació al cotxe (que surt a +300 EUR/mes) i que una moto (la moto costa més i el manteniment també és més car). Així doncs ens toca comparar-ho amb el transport públic:
| Cost (EUR) | Estalvi (EUR) | |||
| BROMPTON 9.137 KM | Usuari | Administració | Usuari | Administració |
| T-10 | 9,25 | 13,88 | -- | -- |
| “T-Brompton” (5 dies) | 4,00 | ? | 5,25 (56,8%) | ? |
| “T-Bici” (5 dies) | 2,00 | ? | 7,25 (78,4%) | ? |
Éls costos de la T-10 és considera que l'usuari cobreix un 40% amb els 9,25 EUR, i que per tant l'administració (és a dir, tots nosaltres) , posem la diferència (13,88 EUR). Utilitzo la T-10 perquè és el títol més utilitzat. També hi ha bicis més barates. En el cas de la "T-Brompton", faig servir el cost tot inclòs, és a dir, el cost màxim exposat a la taula de dalt. Cost diari per 5 dies.
És a dir, anar en bici normal és un 80% més barat per l'usuari i si es compra una Brompton un 55% més barat, i baixant. En relació a quant s'estalvia l'administració, és una incògnita. No sabem quan està invertint en infrastructura ciclista actualment. Podem dir que a Holanda inverteixen entre 13 i 30 EUR per habitant i any. Però, pel que sé, quan es parla del cost del transport públic, s'inclou la infrastructura del metro (i del tramvia?), però en l'autobús em sembla que no s'inclou el cost de la infrastructura viària (el carril bici per la bici).
En qualsevol cas, si l'administració no sortís ni perdent ni guanyant directament, l'usuari clarament sí, i indirectament l'administració sí que sortiria guanyant: menys contaminació atmosfèrica, menys contaminació sonora, més salut, menys obesitat, menys congestió de cotxes, menys saturació del transport públic.
Per què estem malgastant diners, tant els ciutadans com l'administració?
Així doncs, i en el context de crisi que estem vivint i que ens obliga a plantejar-nos totes les despeses, ens hem de demanar perquè tots aquells ciutadans que poden anar a la feina en bici (viuen a menys de 7,5km) estan malgastant els seus calers. I per què l'administració està malgastant diners no invertint en la bicicleta i no estimulant a què els ciutadans facin servir la bici en els seus desplaçaments diaris.
Els números, la racionalitat, parlen clars. No és ni ideologia, ni partidisme, ni sectarisme ni res. Pur pragmatisme.
Altres dades numèriques
A banda del cost, i relacionat amb el tema de les zones 30 que algunes associacions ciclistes com el BACC associen a la promoció de la bici.
Porto ara mateix 9.137 km. Aquesta distància l'he feta en un total de 603 hores i 34 minuts. Això dona una velocitat mitjana de 15,14 km/h. Cal dir que això és una mitjana alta, ja que normalment avanço a força gent (tot i que cada vegada vaig més tranquil, més lent) i que gent que sap del tema també ho diu. Cal dir que aquesta mitjana equival a la mitjana comercial dels autobusos urbans.
Per tant, aquella gent que diu que no calen carrils bici i que amb la pacificació del trànsit n'hi ha prou, a banda que la realitat diària mostra que és una idea equivocada (a Barcelona si més no), que no reclami carrils al doble de la velocitat que va una bici, sinó que reclami zones 20 o zones 15, però no zones 30. O millor encara, carrils bici model holandès o danès i que la pacificació del trànsit l'entengui com una questió viària general, però no com a política ciclista específica, que entenc jo que és el que ha de defensar fonamentalment (les polítiques específiques) una associació ciclista enfront de l'administració.
