Recentment, el ressucitat Institut Geològic de Catalunya ha penjat els seus mapes geològics de Catalunya per a descàrrega gratuïta en PDF, entre d'altres. Inclou el mapa geològic general de Catalunya a 1:250.000, comarcals a 1:50.000 i altres més detallats a 1:25.000, incloent-hi talls geològics. Són els mateixos que en paper, amb molt bona qualitat, tot i que protegits a l'hora d'imprimir o desar. Convé recordar que fa temps que hi ha disponible aquests mapes en format vectorial per a Miramon i DXF.
A la mateixa pàgina també hi ha d'altres mapes temàtics (hidrogeologia, allaus, sismicitat). Encara que no sigueu geòlegs, si us agraden els mapes, podeu gaudir una bona estona.
És una bona notícia que una institució pública catalana, pagada amb els nostres impostos, posi a disposició gratuïta els mapes que hem pagat entre tots, però seria millor encara que aquests mapes digitals no tinguessin limitacions artificials (com de fet, ja fan als EUA), perquè a més aniria en benefici de tots (es pot justificar que un mapa en paper s'hagi de pagar pel paper, impressió, distribució i els botiguers (privats). I sense entrar com és de fàcil saltar-se la protecció dels PDF (esdevenint-ne uns delinquents?).
Cal dir, però, que això de fer pagar doblement als ciutadans per un producte públic no és una cosa estrictament catalana, sinó que és comuna a Europa (tant en praxis com en mentalitat).
A finals de juliol el Departament de Mobilitat i Ordenació del Territori del Govern de les illes Balears va inaugurar l'IDE Balears (IDEIB):
Aquesta WEB pretén servir com a base per a construir la Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears (IDEIB). A la web IDEIB trobareu el conjunt de tecnologies, polítiques, estàndards i recursos humans que definiran i faran possible que les Illes Balears disposin d’una Infraestructura de Dades Espacials (IDE) on es publiqui la informació geogràfica de l’arxipèlag.
El contingut d’aquesta web es troba obert a debat, ja que una IDE no es planteja com un projecte amb un termini definit. Com bé diu el nom, parlam d'una INFRAESTRUCTURA i, per tant, serà un sistema viu, ampliable i configurable. S'haurà de gestionar contínuament adaptant-se a nous requeriments de futurs estàndards del sector i a les necessitats dels usuaris tant del Govern de les Illes Balears, com de la ciutadania.
És per això, que us convidam a visitar aquest espai i a col·laborar en el desenvolupament de la IDEIB.
Per cert, l'IDEC va anunciar en català l'IDEIB, però enllaça a la versió en espanyol de l'IDEIB en comptes de la versió en català (?! --> que vol dir que a l'IDEC fan servir navegadors/sistemes operatius en espanyol o definits com a tals).
Fa uns dies l'INE espanyol va publicar les dades oficials de població del 2007, per municipis (fitxer excel original). M'he entretingut a seleccionar els municipis dels Països Catalans i per a la resta de territoris he afegit les dades que trobem a la Viquipèdia (no puc dir que hagi cercat gaire a altres llocs). Així podem obtenir que la població dels Països Catalans al 2007, amb les dades disponibles, és de 13.712.983 habitants. En relació al càlcul anterior, en un any hem guanyat uns 200.000 habitants. Us podeu descarregar el meu fitxer de full de càlcul amb les dades que he fet servir per calcular la xifra.
He actualitzat la dada a l'entrada dels Països Catalans de la Viquipèdia. I ara ve la crida als viquipedistes. Si algú pot agafar el meu full de càlcul i actualitzar la resta de dades de l'entrada (part Demografia), li agrairé. I una feinada encara més gran, és la d'actualitzar les dades de població de tots els municipis. Qualsevol pot ajudar-hi, només ha d'actualitzar la dada del seu municipi, i si té una mica més de ganes, les de 4 o 5 del costat. Gràcies per avançat.
PD: Si algú té dades de població d'Andorra, el Carxe, l'Alguer i la Catalunya del Nord més actualitzades que les de la Viquipèdia, que deixi un comentari amb la referència i ho actualitzem.
Llegeixo al bloc google earth-es que a Balearweb han fet una sèrie de mapes de les Illes, integrant Google Maps i Google Earth. Multilingüe (català, espanyol, anglès i alemany). Aquí tenim els mapes:
En executar-ne un al Google Earth, per exemple el de Mallorca, obtenim això:
S'inclouen els límits dels termes municipals de cada illa, a banda de la informació específica. Al clicar sobre l'enllaç d'una finestra emergent, anem a parar a una pàgina web de mallorcaweb (en el cas de Mallorca) amb tot un seguit d'informació i un mapa de Google Maps integrat:
Tot i que a nivell internacional existeixen moltes webs amb aquesta mena d'implementacions, és tota una novetat als Països Catalans.
El servidor de Cartografia Ornitològica de Catalunya (SCOC) és una iniciativa de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) que pretèn posar a disposició de la societat informació cartogràfica en format digital sobre diferents aspectes del món de l'ornitologia.
El SCOC recull la component cartogràfica dels diferents programes de seguiment i estudi dels ocells que l’ICO duu a terme en cooperació amb diferents adminstracions i institucions. Les capes disponibles al SCOC són directament consultables en sistemes d’informació geogràfica (Miramon i Google Earth) i per tant combinables amb altres informacions cartogràfiques de referència.
Suggeriments per a millorar el fitxer
La informació està molt bé, però crec que caldria millorar el fitxer per al Google Earth. 29 megues de descàrrega són excessius, també per al programa. Si se'm permet, allà van uns suggeriments:
- Distribuir el fitxer com un enllaç de xarxa (Network Link) a la informació, que estarà al servidor i que permetra que només es descarregui cada mapa quan l'usuari l'activi al Google Earth. Això segurament comporti més càrrega del servidor, però és la manera que fan servir les institucions per a distribuir grans quantitats d'informació. Així els usuaris no han de descarregar-ho tot i poden accedir al que li interessa de forma més ràpida. Els enllaços de xarxa permeten diverses opcions i jerarquies, cal jugar-hi una mica.
- Distribuir les imatges com a gif en comptes de png, ja que ocuparia menys la informació (menys càrrega al servidor).
- Utilitzar l'etiqueta Region del llenguatge kml (documentació). Això permet carregar imatges de gran resolució de forma seqüencial, ja que atorga detall i àrea de càrrega en funció de la posició de visualització, fent que el Google Earth vagi suau i es carregui menys el servidor. Hi ha programes que ho automatitzen, com el Superoverlay, que és el que ha fet servir l'eficient Josep Comajuncosas a EstatPropi.Cat. Amb la resolució mostrada per aquest fitxer no cal, però si es vol donar més detall, és la millor manera de fer-ho.
- Un cop fet un bon fitxer kmz, la seva implementació al Google Maps (via l'API) serà relativament senzilla.
En tot cas, la feina més grossa que és passar-ho a Google Earth ja està feta. Gràcies!.
Quan executem el Google Earth podem triar diversos tipus de límits administratius:
Em sembla que per defecte venen activats tots els límits. Tanmateix, jo darrerament només activo les fronteres estatals i si de cas els límits de segon ordre (regions). Sempre va bé tenir de referència els límits estatals i regionals, sense la línia de costa que fa nosa perquè ja es veu. Però clar, em trobo amb això:
Em faltava quelcom. Em faltaven els Països Catalans. Bé, ara ja els tinc:
Per tenir el mateix al vostre Google Earth només us he de descarregar aquest fitxer:
Bàsicament he agafat el Mapa general dels Països Catalans, n'he eliminat les línies de costa i l'he simplificat a la meitat per tal que sigui poc complex i ocupi poc. Finalment he mirat de posar el mateix color i el mateix gruix (si fa no fa) al de les fronteres per defecte del Google Earth. Al País Valencià queda un groc més clar perquè coincideix amb el límit autonòmic de color blanc i es barregen (cosa rara, no hauria de passar).
La frontera dels Països Catalans al Google Maps (dedicat a l'Avui, Vilaweb i altres)
Fa poc que el Google Maps ha millorat la lectura de fitxers kml/kmz, tot i que no és igual al 100% de com es veu al Google Earth. Però ara aquest mateix fitxer ja el podem visualitzar directament al Google Maps (enllaç). Si tenim un compte de Google, el podem desar a Els meus mapes i el tindrem sempre disponible. També el podrem posar com a capa si decidim incrustar un Google Maps al nostre web. Si feu servir el Google Maps API, aleshores segurament ja sabeu com inserir contingut en kmz.
Però al Google Maps l'estil de frontera no es groc, i la línia és una mica més prima. Així que he fet dues edicions especials per Google Maps mirant de copiar-ne l'estil, si fa no fa.
La primera versió és per a la visualització de Mapa del Google Maps (enllaç):
L'Avui podria incloure ja aquests límits a la seva pàgina web de Google Maps. Els fitxers són de domini públic. I qualsevol altre mitjà.
Conversió a altres formats per editar amb qualsevol programa
Amb el Google Earth ja podem editar el gruix i color d'aquests fitxers. Si
el programa que ens interessa utilitzar no llegeix fitxers KML/KMZ,
podem transformar-ne el format. Primer desem en format KML. El programa gratuït kml2shp
permet transformat a format Shape (SHP), el format de referència al món
SIG/GIS, o al format DXF (Autocad) format molt comú tant al món SIG com
al món de dibuix vectorial. A partir d'aquests formats, podem
transformar-lo a qualsevol altre format.
Amb el programa de pagament Global Mapper també podem transformar-lo a desenes de formats directament des de KML, incloent-li el shape i el dxf.
Cal
saber per a les conversions de format que la projecció és
Latitud-Longitud amb Datum WGS84. També cal dir també que normalment estem
acostumat a veure els territoris dels Països Catalans amb una projecció
UTM amb datum ED50, tenint una forma més allargada en l'eix Y de la que
dóna lat-lot WGS84. El Global Mapper (i altres programes SIG) permeten
fer les conversions de projecció i datum.
Ja fa uns dies que vaig publicar un apunt que actua d'índex de tota la cartografia de base dels Països Catalans que estic fent (enllaç). Cartografia lliure.
Ara he creat un subdomini per tal de facilitar-ne la referenciació arreu:
Aquest apunt actua d'índex de la cartografia de base dels Països Catalans que he anat publicant al bloc i que aniré publicant. L'objectiu és que és pugui enllaçar aquest apunt per a trobar tots els mapes dels Països Catalans. Per accedir a aquest índex o referenciar-lo al vostre web o bloc, només hi heu de posar l'adreça http://mapesppcc.holoce.cat, i us redirigirà aquí.
Tots els mapes són en format kml/kmz (Google Earth), lliures i editables. Es poden transformat a altres formats (dxf, shape, svg, etc) mitjançant programes com el Global Mapper o altres. A cada mapa es donen indicacions bàsiques de com transformar-los.
Quan m'acabi el llibre Els Fundadors del Regne de València d'Enric Guinot ja en faré la ressenya completa, però ara mateix em vull centrar en aquest mapa (pàg 294 primer volum):
Per comparar-lo amb els límits actuals del País Valencia, podeu superposar-hi el Mapa dels territoris dels Països Catalans. Hi ha lleugeres diferències cartogràfiques, segurament perquè els límits municipals han variat al llarg del temps (però només uns pocs), tot i que no descarto que també influeixi la qualitat de la base cartogràfica.
És important aquest mapa perquè crec que quan pensem en l'esplendor medieval del Regne de València no tenim en compte que en realitat estem pensant en l'esplendor d'aquest Regne:
He adjuntat les zones cristianes amb les zones mixtes, ja que qui tenia el poder eren els cristians. L'altre Regne era aquest:
Que vivia en un sistema d'apartheid, de segregació racial/religiosa, amb tres guerres de revolta incloses. Els sarraïns foren expulsats el 1609, més de 300 anys després de la conquesta cristiana, i quan feia 6 segles que hi eren.
Dades
La zona cristiana tenia 12.040 km2 (52,3% del total), la mixta dominada pels cristians 1.788 km2 (7,8%) i la zona musulmana 9.204 km2 (40,0%). És a dir, 60% vs. 40% en territori. En població, Enric Guinot diu que el poblament cristià tendia a igualar la població musulmana (uns 120.000 en aquest anys), per la qual cosa estem amb un 50%-50%, segurament amb majoria demogràfica (inicial) musulmana.
Observant això, i des del punt de vista de la viabilitat del Regne de València, i de l'actual País Valencià, s'entén el que va dir en Joan Fuster: tot i la gran tragèdia humana de l'expulsió, el país així no tenia futur. La qual cosa justifica des del punt de vista dels guanyadors (nosaltres) la neteja ètnica/genocidi, però també cal posar-se en la situació dels expulsats. Era la terra dels seus avantpassats, la terra de la seva cultura i tradició, la terra on li havien posat noms (topònims) a tot. No en coneixem res del que era aquest altre regne.
Llengua
A efectes pràctics, el domini lingüístic de l'època correspon a la zona cristina més la zona mixta. Al Google Earth podem superposar-hi el domini lingüístic actual. A l'origen tots els municipis cristians incloïen proporcions variables de catalans, aragonesos, occitants i naverresos (amb algun castellà). Les zones fora de l'actual domini lingüístic a l'oest (no així al sud) tenien proporcions de catalans entre menys del 5% i el 20% (a grosso modo), mentre que a la resta els catalans tendien a ser majoria absoluta. Globalment, i numèricament, el poblament va ser fonamentalment català.
Tot plegat crec que és un exemple maco de com podem representar la història amb les noves tecnologies.
