El següent article publicat al 2001 ja advertia de la possibilitat alta (basat en estimacions matemàtiques) d'un tsunami a Sendai que penetraria de 2.5 a 3 km terra endins. La van clavar:
The recurrence interval for a large-scale tsunami is 800 to 1100 years. More than 1100 years have passed since the Jogan tsunami and, given the reoccurrence interval, the possibility of a large tsunami striking the Sendai plain is high. Our numerical findings indicate that a tsunami similar to the Jogan one would inundate the present coastal plain for about 2.5 to 3 km inland.
L'article inclou un mapa amb la localització de la zona d'origen del probable tsunami i la previsió d'alçada d'onada. La zona la van encertar, en l'alçada d'onada es van quedar curts.
Una de les coses que fa la Geologia és avaluar els riscos naturals. La gent sent impotència davant coses com el terratrèmol i el tsunami de Sendai, com si els humans no poguéssim fer-hi res. Si invertim en recerca i fem cas dels científics, es poden avaluar els riscos i fer plans per minimitzar-ne al màxim l'impacte.
Sempre és molt interessant escoltar al Mariano Marzo sobre el petroli i l'energia. L'altre dia el van entrevistar als Matins de TV3:
L'informe que esmenta el podeu trobar aquí. És també molt interessant, especialment els escenaris d'estalvi de la pàgina 19. Per fer-vos una idea, límit de 90 km/h, circulació de cotxes parells/imparells alternats, gratuïtat del transport públic... i que el que fem de carrils segregats per transport públic té molt poc impacte en l'estalvi d'energia...
Resumint, aplicant tècniques pròpies de la Biologia evolutiva i amb el minatge de dades (Data Mining) comencem a estar en condicions de quantificar la cultura, cosa que mai abans la humanitat havia pogut fer. Una sèrie d'investigadors han anat a can Google i els han demanat si podien analitzar els llibres de Google Books, uns 15 milions (el 12% dels llibres mai publicats). N'han agafat uns 5,2 milions (el 4% dels llibres mai publicats) i a partir d'aquí han aplicat tècniques matemàtiques d'anàlisi. El corpus resultant té 500.000 milions de paraules (es diu ràpid!).
El resultat?:
The researchers have revealed 500,000 English words missed by all dictionaries, tracked the rise and fall of ideologies and famous people, and, perhaps most provocatively, identified possible cases of political suppression unknown to historians.
o:
We constructed a corpus of digitized texts containing about 4% of all books ever printed. Analysis of this corpus enables us to investigate cultural trends quantitatively. We survey the vast terrain of "culturomics", focusing on linguistic and cultural phenomena that were reflected in the English language between 1800 and 2000. We show how this approach can provide insights about fields as diverse as lexicography, the evolution of grammar, collective memory, the adoption of technology, the pursuit of fame, censorship, and historical epidemiology. "Culturomics" extends the boundaries of rigorous quantitative inquiry to a wide array of new phenomena spanning the social sciences and the humanities.
Això és obrir tot un nou univers de recerca per les humanitats, la lingüística o la sociologia. La base de dades es pot consultar i descarregar a http://www.culturomics.org. La idea dels autors és fer-ho de codi obert en la mesura del possible.
També volen anar més enllà dels llibres. Volen incloure diaris, manuscrits, mapes, dibuixos i altres creacions humanes.
Cultura Catalana
Quan podrem tenir això per a la llengua catalana? Podrem detectar la censura anticatalana d'Espanya? Com afectarà l'ortografia pre-fabriana i la fabriana? Com afectà la dictadura franquista? Quins conceptes propis hem oblidat amb el temps, o ens han fet oblidar? Quines són les persones més famoses de la cultura catalana? La llengua s'està empobrint, o com passa amb l'anglès està creixent? I la gramàtica catalana, com està evolucionant? Quantificarem la influència de l'espanyol sobre el català?
Estic segur que la culturòmica ens permetrà respondre a això, si som capaços de digitalitzar tota la producció cultural catalana. Si ara mateix l'hebreu ho té, no hi ha raons perquè el català també ho tingui.
Exemples
Tenim un cercador on cercar paraules en diverses llengües. Avís: vicia!
A la feina, quan anem de campanya en vaixell (oceanogràfic), quan fa mala mar les coses es lliguen, perquè sinó poden passar coses com aquestes:
Et fiques al llit i esperes a poder tornar a caminar amb normalitat, pregant per no haver de sortir per anar al lavabo a vomitar. Companyes m'expliquen situacions d'estar 24 hores lligat al llit, lligats per no caure a terra.
Coses com aquestes fan molta por:
S'han de viure situacions de mala mar per adonar-se què significa veure tot un transatlàntic gairebé de costat. I això que jo no he viscut una gran tempesta, per sort...
En aquest vídeo, en Kent Wells, cap d'exploració de BP, explica quines són les tasques que estan duent a terme un equip al voltant de 20.000 persones.
Cal dir que la plataforma enfonsada, Deepwater Horizon, no és de BP, sinó llogada per BP a l'empresa Transocean. I d'altra banda, ha estat l'enfonsament del titànic petrolífer: la plataforma d'extracció petroliera més sofisticada fins a la data, operant sobre una columna d'aigua de 1.200 metres i havent fet el rècord de perforació vertical a uns 9,5 quilòmetres (el record absolut superat els 11 quilòmetres, però en horitzontal). El pou més profund fet mai.
Això enllaça amb la conferència de divendres passat que vam tenir a la feina del doctor Mariano Marzo, on va parlar d'això i molt més. La conferència corresponia a la que havia fet per l'ingrès a la Reial Acadèmica de Ciències i Arts de Barcelona, titulada El suministro global de petróleo: retos e incertidumbres. Aquí la presentació:
Per veure més clara la presentació cliqueu a Menu>View Fullscreen. També disposeu de la memòria (100 pàgines en pdf). Documents d'especial interès.
Com a conclusions generals:
- No hi ha problema de carestia de petroli, sinó de subministrament. El bidó de petrolí el tenim ple, el problema és l'aixeta: no pot donar més flux.
- Fins ara l'oferta responia a la demanda (l'oferta s'adequava a la demanda). En un futur proper, la demanda s'haurà d'adaptar a l'oferta (l'oferta serà fixa).
- El petroli es consumeix fonamentalment per transport (el 61%). El transport depèn en un 95% del petroli. Només el 15% s'utilitza per la indústria petroquímica (productes de consum).
- El problema el tenim amb el transport, no amb la generació energètica. Especialment interessant (i descoratjadora pel cotxe elèctric) és la diapositiva 17.
Interessantíssima, i imprescindible, entrevista al doctor Jordi Sunyer, codirector del CREAL (Centre de Recerca i Estudi de
les Al·lèrgies), sobre els problemes causats per la contaminació de
l'aire i el preavís que la Comissió Europea ha fet a l'estat espanyol pels alts
nivells que té, molt per sobre dels límits permesos en partícules, ben inclosos els Països Catalans.
Només dues idees de l'entrevista:
- Cal reduir un 20% la contaminació a l'aire per complir la legislació europea.
- El dia que hi ha més contaminació a l'aire, el dia que més gent mor.
I què fa el nostre govern? Convé recordar que tenim un partit polític que es declara ecologista al govern de Catalunya.
Calen mesures dràstiques d'una vegada, més enllà de campanyes de conscienciació inútils per resoldre els problemes reals. Algunes idees evidents:
- Restricció dràstica del trànsit motoritzat. - Inversió per fer créixer el transport públic elèctric (tren, metro, tramvia). - Conversió del transport públic a motor (autobusos, taxis) a motors elèctrics. - Implantar una veritable xarxa de carrils bici a les ciutats. Infrastructura seriosa, no dues línies blanques pintades sobre la vorera. S'ha d'aspirar a què entre el 30 i el 50% dels desplaçaments a les ciutats siguin en bici. - Canvi tecnològic del parc automobilístic de motor d'explosió a motor elèctric, començant per les motos.
No és broma, a Barcelona estem respirant una de les pitjors atmosferes del món desenvolupat, incomplint la llei, i altres ciutats que tenien nivells de contaminació a l'aire superior a nosaltres ja fa temps que han fet els deures i estan molt millors que no pas nosaltres. I els responsables polítics mirant cap a un altre costat. Cal que tothom en sigui conscient.
En certa manera això és com el tabac a la feina. Fins que no s'ha eliminat dels llocs de treball, no hem estat completament conscients del que estàvem aguantant i respirant.
Com a geòleg he estudiat les esllavissades, solsides de terra i colades fang. Fins i tot recordo algun vídeo que va captar per casualitat una colada en directe.
Ahir al telenotícies vaig veure'n una francament espectacular (i sortosament sense morts) a Calàbria. Cal pensar, per exemple, que la mortalitat a les erupcions volcàniques va associada sobretot a colades (fluxos piroclàstics a banda).
Avui ja podem trobar les imatges de la colada de Calàbria al YouTube:
Es-pec-ta-cu-lar. Abans gravar una colada en directe era molta casualitat. Avui dia, és uan sort per a la ciència que hi hagi milions de persones amb dispositius mòbils.
Via Marcel·lí Farran, company del Departament de Geologia Marina de l'Institut de Ciències del Mar.
A la feina ha arribat un missatge provinent de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera on comenten que els gols marcats pel Barça van ser detectats per diversos sismògrafs a Barcelona. És a dir, que les celebracions dels gols van generar petits terratrèmols. Aquí els gràfics:
