Per no fer vaga demà dijous 29 n'hi ha força motius i ben diversos. Per esmentar-ne alguns:
- No sóc espanyol. Estem parlant d'una vaga general espanyola.
- No em fareu espanyol. "T'afecta". Home, això és molt eteri, i jo no veig als sindicats espanyols fent vagues generals per tot el que afecta als catalans.
- El govern espanyol no és el meu govern. La vaga es fa contra el "govern" i aquest "govern" no és pas el meu.
- Salvador Cardús: "Vaga general espanyola vista des de Catalunya: manifestació contra un robatori convocada pels lladres".
- Els sindicats espanyols mai s'han preocupat dels treballadors catalans. En concret, del 43% dels impostos dels catalans que Espanya els roba. És el principal problema que pateixen els treballadors a Catalunya, i no n'han diu ni mu.
- Robar impostos és retallar drets nacionals, laborals i socials. Els drets costen calers (fins i tot el de la vida), i aquests calers provenen dels impostos, que per això els paguem. Robar els impostos dels catalans implica de forma directa i objectiva, retallada de drets. D'això, els sindicats espanyol no en diuen res.
- Els sindicats espanyols mai s'han queixat de la manca de drets nacionals, socials o ciutadans dels treballadors catalans. Per exemple, a la meva feina com a catalanoparlant no tinc dret a una ajuda social de lloguer (600 EUR pagament únic cada 5 anys), dret que sí tenen els treballadors castellanoparlants (i tot aquell que es baixi els pantalons lingüístics, com els negres amb Síndrome Michael Jackson). Això a casa meva es diu racisme.
- El seguidisme que fan el sindicats nacionals enfront els espanyols. Es pot entendre, però no compartir.
- Perquè no acceptes el xantatge (piquets) i insults (esquirol) propis del sindicalisme espanyol.
- Per què ets una persona lliure i fas el que vols. T'han de convèncer, i no ho han fet.
- Perquè l'eix en el que et mous no és pas el dreta-esquerra o nacionalisme-centralisme, sinó independència-unionisme. La vaga és més dependència.
- Perquè el teu model és el sindicalisme europeu, i no pas l'espanyol.
- Perquè Espanya està vivint un 33% per sobre de les seves possibilitats, i Catalunya un 43% per sota. Ells han de retallar els pressupostos, i nosaltres pujar-los. Nosaltres no hem de retallar més els nostres pressupostos perquè els espanyols els retallin menys.
- Estàs en contra del totalitarisme ideològic dels "defensors" dels treballadors. Pel que sembla, cap treballador els pot dur la contrària. I si ho fas et titllen de burgés, convergent i no sé què més (és a dir, totalitarisme). Ho podreu llegir als comentaris de l'apunt.
- Perquè aquesta vaga és com preocupar-se pels drets laborals dels negres de les plantacions americanes. El problema no són les condicions laborals, és l'esclavisme! Per solucionar els problemes, s'han d'atacar d'arrel.
Etc, etc.
Per aclarir: no és cap ironia, ni cap metàfora tipus convergent, no cap anada a Ítaca. És un apunt seriós.
Actualització: He hagut de suprimir algun comentari dels típics intolerants totalitaris (anònims, com no) que insulten a la gent que no pensa igual que ells. Com he dit en diverses ocasions, no contesto anònims, i si això em provoca indefensió, suprimeixo els comentaris (que no vol dir que se suprimeixin comentaris respectuosos d'anònims).
Li va passar ahir al germà de la D. a la frontera entre Andorra i Catalunya. De fet, hi va sovint i sempre li passa. Quan els Guàrdies Civils li veuen el CAT a la matrícula, l'aturen. Ja els coneix i tot.
Ahir li va tocar el típic Guàrdia Civil paternalista que pretén alliçonar al catalanet de torn. Que si posar el CAT a la matrícula és ill·legal, que si és una modificació de la matrícula, que si et puc posar una multa de 1.000 EUR 6.000 EUR, que dona'm els papers del cotxe, etc. Tractant-lo de delinqüent.
Al cap de vint minuts, el germà de la D. li diu, en català: "Escolti, portem parlant aquí vint minuts per aquesta tonteria, i ni s'han preocupat de si porto droga al cotxe o faig contraban". I per dir-ho, li passen els gossos pel cotxe a veure si efectivament té droga. Òbviament, no en té.
És a dir, que a la Guàrdia Civil espanyola li preocupa més el CAT que no pas el contraban. Són les "cosas que importan" del no-nacionalisme espanyol.
Total, que aleshores apareix el poli bo. Un Guàrdia Civil canari. Que li diu que ell es canari i clar, també podria posar-se ell l'enganxina de Canàries, i que això no pot ser. Clar, els espanyols no suporten això del CAT al mateix nivell de l'ES, no admeten que els símbols catalans tingui la mateixa jerarquia que els espanyols, i han de cercar sempre l'erquivalent del sano regionalismo.
Finalment el canari li admet que ells no poden posar-li cap multa, que haurien de trucar als Mossos que vinguessin, que probablement no vindrien per aquella tonteria, i per acabar el paternalisme de la polícia espanyola: "Y además seria de mala persona llamarlos para que te multen por esto".
En definitiva, que els Guàrdies Civils saben que no poden multar-te. Aleshores t'aturen per fer-te pèrdre el temps (a ells els sobra?), et coaccionen perquè treguis el CAT si cola, i si no t'alliçonen en pla Formación del Espíritu Nacional. Al germà de la D. sempre l'han aturat, mai li han posat cap multa, i sempre li han fet el discurset paternalista.
La cosa és molt senzilla: si és cap falta o delicte, es multa i ja està. Sobren discurssos alliçonadors. Si no pots multar, aleshores calla, deixa de perdre el temps (el teu de Guàrdia Civil i el dels ciutadans) i dedica't a fer la teva feina.
Els Bombers de Catalunya van guanyar una medalla d'or. Això ho van trobar intolerable els bombers espanyols, que van començar a cridar España amb ràbia i escridassar l'himne de Catalunya:
Aquest vídeo és la intolerancia dels nacionalistes imperialistes. O fas servir els seus símbols o t'escridassen, t'insulten i criden el nom del seu país amb ràbia. En altres llocs, d'aquesta actitud en diuen racisme.
Els espanyolistos aquests no s'atrevirien a fer-ho a la delegació alemanya o nord-americana perquè seria un escàndol geopolític amb conseqüències. La qüestió és si les tindrà o no al ser una delegació catalana.
És ben sabut, perquè les enquestes ens ho diuen des de fa 20 anys, que els independentistes (i els unionistes) no voten un únic partit, sinó que tots els partits reben en major o menor mesura el vot dels independentistes (i unionistes).
Així doncs, podem agafar els resultats de les eleccions al Parlament del 28-N, una enquesta actual com la del diari ARA del 8/12/10 (800 entrevistats) i veure com és aquest "Partit Independentista" i el "Partit Unionista". D'acord amb les dades de l'ARA, els vots d'aquests "Partits" s'obtenen de les següents fòrmules:
Si apliquem aquestes fòrmules a les dades municipalitzades dels resultats de les eleccions del 28N i fem una mica de SIG determinant on és majoritari cada "partit", obtenim aquest mapa:
Les zones en blau és on el "Partit Independentisme" obté una majoria de vots, típicament per sobre del 40%. Les zones en vermell correspon a les zones on el "Partit Unionistes" obté una majoria de vots, també típicament per sobre del 40%.
Majoria territorial aclaparadora del "Partit Independentista". Però segons l'ARA, ara mateix hi ha un empat tècnic a nivell Catalunya entre independentistes i unionistes.
Si es convoqués un referèndum per la independència, què votaria?
A favor: 38,5%. En contra: 42,8%. Altres respostes: 18,8%.
Marge d'error: -+3,54%.
Del mapa, convé tenir en compte que:
- Només es consideren els partits electes. No es consideren els partits extraparlamentaris (Reagrupament, PxC...) ni, sobretot, els abstencionistes (un 40% del cens). Dins dels abstencionistes també hi ha independentistes i unionistes, i podem tenir la certesa que al referèndum l'abstenció serà molt menor.
- Només sabem la mitjana d'independentistes a cada partit. Aquest valor necessàriament variarà en funció del municipi.
Però és el que hi ha. Tanmateix, és una aproximació el més acurada possible que podem establir a hores d'ara, crec. Si més no, crec que és millor que la del CIS 2001, mapa que va tenir força ressò.
Podeu trobar tots els mapes polítics que he fet al meu Flickr, on des d'allà es referencien als apunts corresponents al bloc.
La pregunta és òbvia: qui vol estar dins d'un estat, l'espanyol, amb aquest model econòmic i laboral?
Diu el documental que s'ha de seguir l'exemple danès. Certament, Catalunya ja s'assembla molt a Dinamarca en els paràmetres bàsics. L'única cosa que ens falta és ser un estat com ells.
Espanya no vol canviar i està en el seu dret. Però, i els catalans? Volem o no volem canviar?
