Els Bombers de Catalunya van guanyar una medalla d'or. Això ho van trobar intolerable els bombers espanyols, que van començar a cridar España amb ràbia i escridassar l'himne de Catalunya:
Aquest vídeo és la intolerancia dels nacionalistes imperialistes. O fas servir els seus símbols o t'escridassen, t'insulten i criden el nom del seu país amb ràbia. En altres llocs, d'aquesta actitud en diuen racisme.
Els espanyolistos aquests no s'atrevirien a fer-ho a la delegació alemanya o nord-americana perquè seria un escàndol geopolític amb conseqüències. La qüestió és si les tindrà o no al ser una delegació catalana.
És ben sabut, perquè les enquestes ens ho diuen des de fa 20 anys, que els independentistes (i els unionistes) no voten un únic partit, sinó que tots els partits reben en major o menor mesura el vot dels independentistes (i unionistes).
Així doncs, podem agafar els resultats de les eleccions al Parlament del 28-N, una enquesta actual com la del diari ARA del 8/12/10 (800 entrevistats) i veure com és aquest "Partit Independentista" i el "Partit Unionista". D'acord amb les dades de l'ARA, els vots d'aquests "Partits" s'obtenen de les següents fòrmules:
Si apliquem aquestes fòrmules a les dades municipalitzades dels resultats de les eleccions del 28N i fem una mica de SIG determinant on és majoritari cada "partit", obtenim aquest mapa:
Les zones en blau és on el "Partit Independentisme" obté una majoria de vots, típicament per sobre del 40%. Les zones en vermell correspon a les zones on el "Partit Unionistes" obté una majoria de vots, també típicament per sobre del 40%.
Majoria territorial aclaparadora del "Partit Independentista". Però segons l'ARA, ara mateix hi ha un empat tècnic a nivell Catalunya entre independentistes i unionistes.
Si es convoqués un referèndum per la independència, què votaria?
A favor: 38,5%. En contra: 42,8%. Altres respostes: 18,8%.
Marge d'error: -+3,54%.
Del mapa, convé tenir en compte que:
- Només es consideren els partits electes. No es consideren els partits extraparlamentaris (Reagrupament, PxC...) ni, sobretot, els abstencionistes (un 40% del cens). Dins dels abstencionistes també hi ha independentistes i unionistes, i podem tenir la certesa que al referèndum l'abstenció serà molt menor.
- Només sabem la mitjana d'independentistes a cada partit. Aquest valor necessàriament variarà en funció del municipi.
Però és el que hi ha. Tanmateix, és una aproximació el més acurada possible que podem establir a hores d'ara, crec. Si més no, crec que és millor que la del CIS 2001, mapa que va tenir força ressò.
Podeu trobar tots els mapes polítics que he fet al meu Flickr, on des d'allà es referencien als apunts corresponents al bloc.
La pregunta és òbvia: qui vol estar dins d'un estat, l'espanyol, amb aquest model econòmic i laboral?
Diu el documental que s'ha de seguir l'exemple danès. Certament, Catalunya ja s'assembla molt a Dinamarca en els paràmetres bàsics. L'única cosa que ens falta és ser un estat com ells.
Espanya no vol canviar i està en el seu dret. Però, i els catalans? Volem o no volem canviar?
Debat del passat 13 de desembre al Matí de Catalunya Ràdio, amb la presència de ERC (Simó), Solidaritat (López Tena), RCat (Carandell), CUP, Terricabres i Cardús:
Se'ns dubte el debat mediàtic central a Catalunya està al voltant de la independència. Qui ho anava a dir ni tans sols fa un any!
