De semàntics desplaçaments, per Anna Maria Villalonga

Què me’n dieu, lletraferits?

Fa un parell de dies, el meu marit va sentir una expressió, en boca d’un executiu d’una entitat bancària que no cal esmentar, amb la qual encara no s’hi havia trobat mai. De manera que, interessat com a bon lingüista, me la va repetir quan va tornar a casa. Era en castellà. Per expressar el fet que finalitzaria una tasca pendent a l’ordinador, l’empleat va dir: “No te preocupes, mañana le doy tecla”. No digué: “le doy carpetazo”, com es feia abans per indicar que es tancava la carpeta de la feina, sinó “le doy tecla”. Sembla molt lògic, atès que les carpetes tradicionals brillen per la seva absència i ara només tenim carpetes virtuals que s’obren i es tanquen amb cops de tecla.  

L’exemple, tot i que en una altra llengua, em serveix perfectament per encetar una reflexió al voltant dels canvis lingüístics i, sobretot, d’allò que vull comentar avui. Em refereixo als “desplaçaments semàntics”.
Recordo una conferència de Màrius Serra on s’hi va referir a propòsit del terme “mòbil”. Fa solament uns anys, un “mòbil” era, sens cap mena de dubte, una joguina que es col·locava damunt del bressol per distreure els nadons. Ara, no cal que perdi el temps en definir el seu significat.  

Això és el que s’anomena un desplaçament semàntic. Un mot ja existent (encara que sigui sense perdre les antigues accepcions) adopta un sentit nou que, ràpidament, qualla de manera generalitzada en la nostra societat. Normalment, aquest fenomen es produeix per la introducció de noves tecnologies i, en ocasions, la tria es basa en analogies externes, però no sempre. En d’altres casos, la semblança rau en la funció de l’objecte, tal vegada similar a la del ja existent, o en el seu mode d’ús. 

Us donaré uns quants exemples, que no exhaureixen el tema ni de bon tros, però que il·lustren molt bé la idea i que, a mi, no deixen de causar-me una certa estupefacció lingüístico-personal: 

Mòbil: ho acabem d’explicar, però, a més, el terme té un agreujant. Resulta força imperfecte, realment. Els telèfons mòbils no es belluguen solets. Els hem de portar nosaltres d’un cantó a l’altre.
Tanmateix, suposo que s’anomenen “mòbils” pel fet que el terme portàtil ja estava ocupat: petit ordinador transportable que es pot fer servir arreu.         

Correu: Actualment, quan algú esmenta el mot “correu”, l’oient pensa immediatament en un correu electrònic, en un “e.mail” (encara que la denominació anglesa hagi triomfat força, conviu amb la catalana o la castellana sense massa problemes). I, si s’ha de matisar quelcom, és precisament “l’altre” correu, el de sempre. “Per correu normal”, indiquem, o alguna cosa semblant.   

Què m’heu de dir, així mateix, de mots tan antics i habituals com xarxa, document, arxiu, icona o carpeta? Fa quatre dies, posseïen un significat molt concret. Avui, tots han esdevingut termes que veiem reflectits/dibuixats a la pantalla de l’ordinador. 

Però l’exemple més flagrant –al meu entendre– ve de la mà d’un minúscul rosegador, transmissor de malalties i assot de l’home durant segles, que, per una analogia formal més aviat discutible, s’ha transformat en un estri que la majoria de nosaltres té tot el dia entre els dits. Ho heu endevinat, em refereixo al ratolí. En primera instancia, en sentir la paraula, ningú no pensa en l’animaló que espanta al més pintat, sinó en l’objecte imprescindible que es passeja al nostre ritme damunt d’una catifa de colors. 

Què opinaria d’això el pobre Flautista de Hamelin? Com podem devaluar d’aquesta manera el poder de la natura? Oh. Imperdonable. 

Només em consola pensar que el ratolí actual també té nefastes conseqüències per a la salut. Si no em creieu, aneu a qualsevol hospital i compteu quanta gent pateix de la “síndrome del túnel carpià”. Quedareu astorats, amics, perquè els quiròfans n’estan plens!

Em sembla que, per més que ens hi esforcem, no trobarem res més viu que la llengua. Què me’n dieu, lletraferits?

 

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*