EL FIL D'ARIADNA
Revista Literària en català
27 de juny de 2010
Sense categoria
9 comentaris
Fa olor de sol, d’Anna Maria Villalonga
Fa olor de sol
Fa olor de sol.
De sol? Com és l’olor del sol?- direu, possiblement escèptics.
Olor de vida.
Amarada de llum, de primavera, silent jeu a l’ampit, a la finestra.
Amb la veu fina i trencadissa, com un infant, reclama. Camina alerta i amatent: cercant-me. I els seus ulls verds, curulls de dia i nit, diuen desperts allò que no fa falta.
Fa olor de sol.
Per comprovar-ho, només cal submergir-hi el nas, en el pelatge. I el ronc suau que puja…
El món ha conjugat amb tres colors, per honorar-la, l’aroma de la terra.
Fa olor de sol.
Natura que batega subtil sota el rei astre.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
és una oda del tot amorosa a la colette.
i que bé que dius al final que la condició felina equival com a mínim a divina!
petonet.
canvia les aromes del pèl segons l’època de l’any? O és la seva mestressa la que està en total sintonia amb la natura i percep les aromes de cada moment en tot el que estima?
potser sona una mica bèstia, però és el que sento quan abraço el meu nen i li oloro el cabell…mmmmm! és molt bonic això que has escrit de la teva gata…
De veritat. És allà, tranquil·leta i, com dic al poema, només es belluga quan veu que marxo, per buscar-me. I rondina baixet, perquè no marxi.
I si l’olores bé, ficant el nas, fa olor de sol. És una joia.
Gràcies a tots.
Per cert, Marta, jo tinc filla i gata. I aquestes sensacions, malgrat l’evident distància, no són tan diferents.
En comparar l’olor que el sol deixa en el pelatge de la mixa es nota, de seguida, el deliri que li tens. Estàs encantada! Com et plau la seva deliciosa companyia! És el teu peculiar i sedós raig de sol.
Ai, la Colette!!
La gateta més estimada dels internautes amics de l’Anna Maria!!
El poema és preciós… diria que tel·lúric, vital, ple d’amor i de tendresa… És difícil explicar amb paraules els sentiments que es tenen pels animalons però cada vegada ho aconsegueixes, Anna Maria! Perquè entre tu i la Colette hi ha un lligam que va més enllà de la convivència habitual en una mateixa casa… I tens raó, els animals viuen en consonància amb la natura molt més que nosaltres…per això la seva olor, el seu color i la seva veu en parlen amb una naturalitat absoluta.
I és veritat: M’ha agradat molt!!
Gràcieeees!!
(Per cert, genial l’expressió de la Colette a la foto!!)
Petons!!