"El mirall s'havia trencat. Els bocins s'aguantaven en el marc, però un quants havien saltat fora. Els anava agafant i els anava encabint on li semblava que encaixaven. Les miques de mirall, desnivellades reflectien les coses tal com eren? I de cop a cada mica de mirall veié anys de la seva vida viscuda en aquella casa."
Eliot, The Waste Land
"tu no ho pots dir ni endevinar, tu no coneixes
sinó un munt d'imatges fetes a trossos,"
"La Terra Gastada" I, Traducció de Joan Ferrater.
Dickens, Bleak House
"Però per què la seva fesomia m'havia d'esdevenir, de manera confusa, com un mirall trencat on vaig contemplar bocins de vells records;"
Això ja no sona a tango, ni a milonga, ni a bolero. Aquest és el mòbil de la immensa
majoria dels assassinats de dones. És consubstancial a la cultura mil·lenària del
patriarcat.
El patriarcat es fonamenta en l'esclavatge de la dona. La dona és considerada com
un objecte o una propietat de l'amo, i com a tal susceptible d'usar, treure'n profit,
i llençar o eliminar.
"—Sou vós, senyoretes, oi? -va dir en veu baixa- Vigilo per si ve el meu amo. Tinc
el cor com una llentilla. Si em troba fora casa, mirarà gairebé de matar me.
—Vol dir el seu marit? -vaig dir-li. —Sí, senyoreta, el meu amo."
Actualment, al nostre país, cada quatre o cinc dies tenim evidències que aquest
imperatiu patriarcal segueix vigent i sense signes de recessió. Com transigint a l'alliberament de la dona, he sentit emprar aquesta perla
-sarcasme- de la saviesa popular. "A la dona i a la cabra, soga llarga", com si la soga fos una entelèquia virtual.
Deien que l'educació d'una criatura començava cinc generacions abans del
moment del seu naixement, és a dir que tota l'educació, tota la cultura, tota la
coerció que actualment s'imparteix i es difon tardaria més d'un segle a ser
totalment operativa. Ara, deixant-ho només en dues o tres generacions, fa
esgarrifar els milers de dones assassinades que implica.
Davant d'aquest panorama no crec que porti en lloc parlar de gelosia compulsiva,
de desitjos delirants de possessió, d'atavismes de mascle dominant, ni d'hòsties de pa sucat amb oli. S'ha d'endurir més la coerció penal, s'ha d'agilitzar més l'administració de
justícia, fer públiques les sentències condemnatòries i, per damunt de tot, cal pressió
popular continuada al carrer.
El manuscrit de Bleak House, que es conserva al Victoria and Albert Museum, a més del text de l'obra, inclou la seva planificació de en forma de memoràndums -"mems" com els anomenava Dickens-, per a cadascun dels lliuraments mensuals i les seves interrelacions; també les proves d'impremta que va corregir ell mateix i, encapçalant-ho tot, uns fulls on l'autor deixa constància del procés que va seguir fins arribar al títol definitiu.
Aquests fulls, una seqüència ordenada de deu quartilles, recullen les diverses propostes. Cada full en confronta dues, fora del segon on n'hi ha quatre. Dickens expressa la seva valoració pel procediment de repetir, subratllar o bé tatxar. Aquest procés es pot trobar tant a l'edició de N. Page -Penguin Books 1971- com a la de G. Ford i S. Monod -Norton & Co. 1977.
El substantiu "House" figura en nou de les deu quartilles, l'alternativa "Mill" en tres, “Building” en una, “Factory” una i "Academy" també un cop. Les alternatives al qualificatiu "Bleak", que només figura en la segona i en la desena i definitiva, eren "Ruined" en cinc i "Solitary" en quatre.
Crec que és molt significatiu que, llevat de la darrera quartilla, les nou precedents tinguin sempre com a primera opció "Tom-all-Alone's" i que sis cops figuri subratllada. Aquesta predilecció de Dickens indica la seva intenció de transcendir l'àmbit d'un cas, d'una casa, i projectar-lo no solament al barri depauperat que constitueix la rúbrica del capítol 16è -5è lliurament pàgs. 192 a 199-, sinó també a tot l'entramat sociopolític que el genera.
"Una persona amb una mentalitat prou orgullosa com per no adequar-se a les normes, porta d'amagat una bomba al fons del cervell; així que suggereixo, només per diversió, que agafi aquesta bomba personal i la deixi caure curosament damunt la ciutat prototip del sentit comú.
A la llum resplendent que esdevindrà després de l'explosió, sorgiran moltes coses curioses; els nostres sentits menys comuns suplantaran durant uns moments al vulgar tirà que engrapa el coll d'en Simbad en la lluita lliure entre el jo íntim i el jo assumit."
"En aquest món meravellosament absurd de la ment, els símbols matemàtics no floreixen. La seva interacció, per més que calculi amb precisió, per més que mimetitzi curosament les circumvolucions dels nostres somnis i els quàntums de les nostres associacions mentals, de fet no podrà expressar mai el que és clarament aliè a la seva naturalesa, tenint en compte que el màxim delit de la ment creadora és la prevalença atorgada al detall aparentment incongruent per damunt de la generalització aparentment dominant."
"Un boig té aversió a mirar-se en un mirall perquè el rostre que contempla no és el seu: la seva personalitat està desproveïda de cap; la de l'artista s'acreix. La bogeria no és altra cosa que un fragment malaltís del sentit comú, la genialitat, però, és la total lucidesa de l’esperit."
"Els llunàtics ho són precisament perquè, de soca-rel i sense esment, han desmembrat un món familiar, però no tenen el poder -o han perdut el poder- de crear-ne un de nou tan harmoniós com el d'abans. L'artista, per contra, desconnecta el que desitja i mentre ho fa és conscient que una part d'ell mateix té esment del resultat final."
La duracelliana i molt inflexible, “Antes partía que doblá!”, ministra, segueix presidint el Ministeri de Foment. El comunicat sobre nous ministres i ministeris, ho ha deixat palès -i si no ho era prou, la roda de premsa ho ha acabat de puntualitzar. Això m’ha fet recordar L’ESPURNA.
Ara abrileja, però la maltempsada segueix, si més no, implacable.
El President del Govern d’Espanya, qui li dóna corda, acaba d’afirmar, amb molta murrieria no exempta de cinisme, que no li consta que molta gent del nostre país la rebutja, ni tampoc que ho fa el nostre Parlament, suposo. Segur que s’empara amb l’abundosa collita de diputats que va recol·lectar a la circumscripció de Barcelona el mes passat. El missatge és clar: —No voleu brou? Doncs, dues tasses! O pitjor: —Aneu errats! Jo ja sé que us cal!
Si el Parlament de Catalunya és un zero a l’esquerra pel Govern d’Espanya, aleshores és evident que ells són els senyors i nosaltres els súbdits o bé que són la metròpolis i nosaltres una colònia. Què en queda del regionalisme, què de l’autonomia, què del federalisme?, què del nacionalisme?
La Ministra de Foment i el President del Govern d’Espanya, segons la Constitució Espanyola de 1978, no són ni sediciosos ni conspiradors, llavors no escauen a cap d’ells els mots inicials que Ciceró, el 8 de novembre de l’any 63 abans de la nostra era, va adreçar a Catilina:
Quan deixaràs d'abusar de la nostra paciència?
Fins quan el teu deliri es burlarà de nosaltres?
La desfermada audàcia que braveges, quan s'acabarà?
Tanmateix, aquestes imprecacions i aquests improperis no són gens escadussers i quan callen parlen les pedres. Els fets són molt tossuts!
Amb el cinquè lliurament, hem arribat a les dues-centes pàgines: ben bé la quarta part de Casa Inhòspita. Per celebrar-ho, he decidit penjar al bloc un videoclip d'uns quatre minuts que posa fesomia a gairebé tots els personatges que us heu pogut trobar fins ara, i altres que ben aviat us trobareu.
El clip, Intèrprets de Bleak House, que us proposo és un recull de petites seqüències, molt ben triades i muntades per BurnVillage, dels principals actors de la darrera adaptació televisiva de Bleak House que va fer la BBC el 2005. Aquest mini-serial, només de quinze episodis, va tenir una acollida clamorosa i es va qualificar com una de les millors realitzacions de la BBC. Aviat està dit!
És una llàstima que les televions públiques d'aquí no l'hagin emès, epero que algun dia es decideixin a fer-ho perquè, a més d'incrementar el seu prestigi i la seva audiència, de retop aconseguirien que Dickens i Casa Inhòspita apleguessin més lectors: objectius força adients amb l'esperit de sevei públic, oi?
Així s'intitula l'epíleg de "Conferències sobre Literatura" de Nabokov. Aquí van unes línies, en propers apunts més:
"A la tardor de 1811, Noah Webster, alliçonant amb fermesa els alumnes del grau C, va definir el sentit comú com 'un sentit usual, saludable i útil ... alliberat d'influències emocionals o de subtileses intel·lectuals ... el sentit cavallí.' Una opinió més aviat afalagadora de la criatura, perquè la biografia del sentit comú fa fàstic de llegir."
"El sentit comú ha trepitjat a molts genis benèvols per haver-se ullpres d'un raig de lluna massa prematur emanat d'una veritat massa prematura. El sentit comú ha ventat bruticia a guitzes a preciosíssims quadres insòlits perquè a les seves ben intencionades peülles un arbre blau els semblava una bogeria"
"El sentit comú és quadrat mentre que els valors i els somnis més essencials de la vida són meravellosament rodons, tan rodons com l'univers o els ulls d'un infant el primer cop que contempla un espectacle de circ."
"Com més brillant, com més inusual és una persona, més a prop és de la foguera. Estrany sempre rima amb dany”<< Stranger always rhymes with danger .>>
Lectures on Literature, Conferències sobre Literatura, constitueix el primer volum de l'obra editada per Fredson Bowers -Harcourt Inc. New York 1980- dels apunts dels cursos sobre mestres de la novel·lística europea que Vladimir Nabokov va impartir, primer a la Universitat de Cornell i després a la Harvard, des de 1948 a 1957.
Aquest volum compren l'anàlisi i la valoració de Nabokov de les següents obres:
•Mansfield Park, de Jane Austen. 1814 •Bleak House, de Charles Dickens. 1852-3 •Madame Bovary, de Gustave Flaubert. 1856 •The Strange Case of Dr. Jekyll and Mr. Hyde, de Robert Louis Stevenson. 1885
•Du coté de chez Swan, de Marcel Proust. 1913 •Die verwandlung, de Franz Kafka. 1915 "La transformació" Traducciói pròleg de Jordi Llovet. Proa -1978- •Ulysses, de James Joyce. 1928 Traducció de Joaquim Mallofrè. Leteradura -1980-
Francisco Torres Oliver el va traduir a l'espanyol amb el títol, “Curso de literatura europea” publicat per Ed. Bruguera -Barcelona 1983-
L'epígraf de Nabokov que encapçala les set anàlisis fa palès el seu propòsit: "El meu curs és, entre altres coses, una mena d'investigació detectivesca sobre el misteri de les estructures literàries". Afegiria apassionada. Fins i tot en una primera lectura, no costa gens imaginar l'entusiasme que devia despertar en els seus oients.
Aquestes conferències fugen de qualsevol estudi comparatiu, històric, sociològic, pedagògic, ètic, i molt especialment de qualsevol generalització. Tracten de trobar en el text de la ficció allò que el fa una obra d'art, una creació capaç de provocar la fruïció dels sentits i de la intel·ligència.
"Les gralles, que es gronxen en les seves enlairades residències de l’avinguda dels oms, sembla que estiguin discutint qui ocupa el carruatge quan els passa per sota: unes s’han posat d’acord que són Sir Leicester i Milady que arriben, altres argüeixen amb les contestatàries que no ho volen acceptar; ara totes consenten a considerar el problema resolt, ara s’abraonen en un violent debat incitades per un obstinat ocell endormiscat que insisteix a proferir un darrer grall de contradicció. El carruatge, que les deixa grallant i gronxant se,"
─Aforismes de Zürau, n. 32 Kafka 1917
Les gralles afirmen que una sola gralla podria destruir el cel. Això és indubtable, però no demostra res contra el cel, perquè els cels impliquen justament: impossibilitat de gralles. —Feliu Formosa, en la seva traducciò « Aforismes de Zürau » -2005-, diu cornelles—.
─Bestiari, La gralla. Carner 1964
"I si em saben acollir,
em faig tan civilitzada
que a pleret assoliré
d'imitar la veu humana."
Aquest bloc recull anècdotes, acudits i comentaris de la primera traducció de Bleak House, de Charles Dickens, al català. L'obra traduïda estarà disponible per fascicles mensuals sota una llicència creative commons.
