Correu Blocs | VilaWeb.cat
manel-pegagrega | dimarts, 24 d'abril de 2012 | 10:14h

Aquí podeu trobar el primer lliurament
http://www.vilaweb.cat/noticia/4004442/20120423/casa-inhospita-celebrant-lany-dickens-fascicle-fascicle.html

i ens podeeu seguir a twitter i facebook:

Twitter @casa_inhospita
Facebook: http://www.facebook.com/casainhospita

Bona lectura!
manel-pegagrega | dilluns, 23 d'abril de 2012 | 08:33h
En Josep Tebé Castellà va començar a publicar Casa Inhòspita, sota el pseudònim de Manel Pegagrega, el 13 de desembre de 2007 en lliuraments mensuals. Tal i com ho feu Charles Dickens en un diari Londinenc el 1852. El matís vingué donat pel mitjà. En Josep va canviar els diaris en paper per un blog. La seva aposta per Internet vingué després d’infructuosos i frustrants contactes amb un món editorial poruc i a voltes cec.

A primers del 2009, i després de tretze lliuraments, un accident vascular cerebral va truncar molt més que el seu projecte. En record i homenatge, els seus tossuts hereus, hem volgut acabar allò que mai s’hagués hagut d’interrompre. A partir d'avui, Sant Jordi, cada setmana i fins a la Diada de l'11 de setembre es publicarà a VilaWeb una entrega de la traducció de Bleak House d'en Josep.

Us convidem a llegir Casa Inhòspita, segurament una de les millors novel·les del genial escriptor anglès, traduïda a mà, amb temps i dedicació.

La primera traducció

En Josep li agradava constatar que la seva era la primera traducció de Bleak House al català. Tot i que el 22 de maig de 2008 en Xavier Pàmies publicà a Destino El Casalot, la segona traducció de Bleak House al català. Disposar de dos versions d’un clàssic imprescindible és tot un luxe. Valgui de tastet aquest breu exercici comparatiu que va proposar en Saragatona (un dels blogs imprescindibles d’en Josep) en relació a les dues versions de Bleak House:

Què faré ara, hauré de triar entre una versió o l’altra? Em decidiré per l’obra acabada o seré fidel a la primera versió, encara no acabada, en llengua catalana? Triar? Per què? No hi ha temps per a tot en aquesta vida? Seguir llegint…
manel-pegagrega | dimarts, 30 de desembre de 2008 | 00:07h
«En Doodle ha descobert que s'ha de lliurar personalment al país ... principalment, en forma de sobirans i cervesa. Amb aquesta metamorfosi serà assequible simultàniament en una bona colla de llocs, i al mateix temps podrà lliurar-se damunt una considerable part del país. Mentre Gran Bretanya està ocupadíssima embutxacant-se en Doodle en forma de sobirans, empassant-se en Doodle en forma de cervesa i jurant descaradament per activa i per passiva que no fa cap de les dues coses -evidentment en nom del seu prestigi i la seva honorabilitat-, la temporada de Londres s'acaba bruscament, en dispersar se tots els Doodleistes i Coodleistes per anar a ajudar la Gran Bretanya en aquests exercicis espirituals.»

... «en aquestes ocasions Sir Leicester sempre presenta la seva candidatura com una mena de comanda a l'engròs que se li ha de servir a l'acte. Els altres dos escons de menys rang que li corresponen, els despatxa com si fossin comandes a la menuda de poca transcendència, simplement designant-ne les persones, com si digués als seus proveïdors, "Espero que tindran la bondat de fer d'aquests materials dos membres del parlament i, quan ho siguin, enviar-me'ls a casa."»
Casa Inhòspita cap. 40, lliurament 13è
manel-pegagrega | dissabte, 29 de novembre de 2008 | 02:49h
Segons sembla, l'enigma era masssa enrevessat; per tant, us proporciono pistes:

El vincle comú és un mot català.

Abu Ali-ibn Sina, més conegut com Avicenna va néixer a Bukhara.

Vicent García, més conegut com lo Rector de Vallfogona va néixer a Tortosa; en un romanç que dedica a la Cucafera tortosina empra el mot en qüestió: podeu trobar-lo aquí.

També Shakespeare, a Henry IV, 1 2n acte 4a escena, més d’un cop.

Dickens ho fa a Picwick Papers cap. 49, a Dombey and Son cap. 8 i a Bleak House cap. 37: Casa Inhòspita, fascicle 12è.

Barretaires i enquadernadors també el coneixien.

Podeu consultar-lo al DCVB
manel-pegagrega | dimecres, 5 de novembre de 2008 | 21:28h
Hi ha un vincle entre Abu Ali-ibn Sina i lo Rector de Vallfogona?

Entre la primera part d'Henry IV i Bukhara?

Entre la Cucafera tortosina mare i la nissaga Dedlock?
 
Entre les cases de barrets i la indústria editorial?

I entre la crinolina, el tafetà i la roba de pastora?

Encara que sembli estrany, hi és.
Us diré més, en els cinc casos és el mateix.

Més pistes al dotzè lliurament de Casa Inhòspita.
manel-pegagrega | dimecres, 29 d'octubre de 2008 | 00:19h

…Vaig començar a confondre la identitat de la que dormia recolzada en mi. Ara era l'Ada; ara una de les velles amigues de Reading de les quals no m'acabava de creure que m'hagués separat feia tan poc temps. Ara la velleta lirona exhausta de tants somriures i reverències; ara algú amb autoritat a Casa Inhòspita. Finalment, no era ningú, i jo tampoc no era ningú
Casa Inhòspita, cap 4.
1r lliurament pàg. 41

… em fa l'efecte d'una llarga nit, malgrat que hi havia dies i nits, pujant penosament escalinates colossals, esforçant-me sempre per arribar a dalt de tot i sempre rodolant avall a causa d'algun obstacle i tornant-hi a pujar penosament, com un cuc que havia vist en una sendera d'un jardí
Casa Inhòspita, cap35.
11è lliurament pàg. 425-6

... m'apareixia, enfilat en algun lloc d'un immens espai negre, un collaret flamejant, o un anell, o una mena de cercle estelat, del qual jo era una de les baules ...  només pregava que em separessin de la resta ... em comportava una agonia i un martiri inexplicables formar part d'aquella cosa horrible
Casa Inhòspita, cap 35.
11è lliurament pàg. 425-6
manel-pegagrega | dimecres, 15 d'octubre de 2008 | 00:58h
El magnicidi de Lluís Companys i Jover, President de Catalunya

Fi de Lluís Companys

Era el moment de les tenebres
quan llum no veieu ni camí
i amagaven la cara els àngels
d'amargues menes de morir.
Els grans traidors de la terra
varen lliurar-lo al més roí.

 -Véns i et perdem- deien en veure'l
la mar i l'aire pirinenc.
Ulls catalans espurnejaven:
Va de la mort al negre avenc.
Amb posat d'ira «¡Viva España!»
escopí un noi escardalenc.

Del pobre clos on el tancaven
sonaren pany i forrellat.
De sos amics era en la casa:
del perseguit i del postrat.
Tenia allí per companyona
la catalana llibertat.

El van jutjar quatre fantasmes
de l'eterna Espanya dorment,
amb llurs espases de per riure
i llur orgull, boira en el vent.
Fins que un matí sent a la porta:
heus ací la mort, President.

La mort m'espera, bona amiga
de mà cruel i tendre si.
Ara, mos peus, aneu descalços:
sense embolcall m'heu de servir.
És tocant terra catalana,
sentint-la bé, com vull morir.

Tot peresós, el sol d'octubre
daurava el dia a poc a poc.
Quan els fusells van encarar-li
ell espera la veu de: -Foc!
que, eixit d'un rengle, donaria
l'oficial, rígid i groc.

I en encetar-se'n la paraula
amb dring de renec foraster,
ell crida: -Visca Catalunya!
Tot, gent i pati, es va desfer:
i un batre d'ulls abans de caure
la gran Invocada veié
com una barca tota sola
però menada pels destins:
per uns destins d'ales nacrades
i el guspireig de les onades
i els salts de joia dels dofins.

                               Josep Carner.

(Stephen Cartwright, "Poesia catalana de la Guerra d'Espanya [1936-1939] i de la Resistència" pàgs. 150-151, París, 1969)

(Emili Segués:Joaquim Molas, "Antologia de la Poesia Patriòtica Catalana" vol. 2, pàgs. 140-141, Edicions Catalanes de París, 1976)

manel-pegagrega | diumenge, 21 de setembre de 2008 | 13:40h
Amb el lliurament de setembre hem arribat més o menys a la meitat de la traducció. Per celebrar-ho us proposo gaudir de les seqüències inicials del primer episodi de "Bleak House" -2005-, només els deu primers minuts.

Aquesta recreació de l'obra de Dickens és una de les millors que mai hagi fet la BBC d'un clàssic, una transformació magnífica. L'adaptació al medi televisiu és molt lliure i òbviament ha prescindit de moltes escenes i de molts personatges secundaris, però es fidel a línia argumental.


Els deu minuts es centren principalment en la part final del capítol tercer amb intercalacions d'escenes del primer i el segon. Si els recordeu o els torneu a llegir podreu detectar una seqüència molt breu, però flagrant, que no figura a l'obra. S'accepten suggeriments...


Mentre les televisions d'aquí no decideixin emetre-la, podeu baixar-vos tota la sèrie -15 episodis- amb la mula electrònica o bé adquirir-la en format dvd.

BLEAK HOUSE: Escenes inicials

manel-pegagrega | dijous, 11 de setembre de 2008 | 00:13h


Patrícia Gabancho (Argentina),
  Najat El Hachmi (Marroc), 
Sam Abrams (Estats Units), 
Matthew Tree (Anglaterra), 
Asha Miró (Índia), 
Txiki Begiristain (Euskal Herria), 
Mbaye Gaye (Senegal), 
Sachimi Sasaki (Japó), 
Cathy Sweeney (Irlanda),
  Pius Alibek (Iraq), 
Klaus-Jürgen Nagel (Alemanya), 
Adriana Gil (Mèxic), 
Mia Ramondt (Holanda), 
Salah Jamal (Palestina), 
Gabrielle Deakin (Austràlia),
  Lluís Cabrera (Espanya), 
Cillie Motzfeldt (Noruega),
Raimundo Viejo (Galícia),
Saoka Kingolo (Congo)
 i Michael Greenacre (Sudàfrica).
manel-pegagrega | diumenge, 24 d'agost de 2008 | 18:31h
Les utilitzaven les dames de la bona societat per protegir les seves esblanqueïdes galtes de la xardor de la llar de foc.

L'exemplar que reprodueixo és francès i de finals del segle 19è. Es tracta d'una seda pintada a mà, estesa damunt una placa metàl·lica fixada amb dos visos a un mànec de fusta tornejada, on es pot observar un pescador de canya en una barqueta a la riba d'un riu en el moment de desenganxar un peix de l'ham.

L'artista il·lustra la faula de La Fontaine, 'El peixet i el pescador': podeu recrear-vos de la seva lectura a "Faules" Ll. 3r. III, Versió -prodigiosa- de Xavier Benguerel, Edicions del Mall 1.984.

La de Lady Dedlock podia ser molt semblant, els lectors recordareu que quan s'avorria mortalment acostumava a fer un viatget a París.

Al capítol 29 de Casa Inhòspita, vegeu el lliurament d'aquest mes, Dickens se'n serveix per puntuar admirablement la gradació dels estats ànim de Lady Dedlock: indiferència, expectació, menyspreu, nerviosisme, angoixa ... a mesura que el Sr. Guppy va aprofundint el seu interrogatori.

Com i per què

Aquest bloc recullia anècdotes, acudits i comentaris de la primera traducció de Bleak House, de Charles Dickens, al català. La mort del traductor va aturar el projecte. L'obra traduïda estarà disponible per fascicles setmanals a VilaWeb sota una llicència creative commons.

a/e de l'autor

casainhospita [arroba] gmail [punt] com

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   

Condicions d'ús

Aquest bloc i la traducció al català de Bleak House estan subjectes a una Llicència de Creative Commons

M'agrada especialment...

Caliu - Puigcerdà

Moritz

Blogs de lletres

Ràdioblog Catalunya Ràdio


Catosfera

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats