Coses a dir

Fa dies que tenia ganes d’escriure sobre com ha anat aquest curs, però he esperat fins a acabar les classes i les sortides de colònies; ara ens queden les recuperacions i el volum d’alumnat al centre ja és molt menor. Podem dir que hem superat la prova, hem fet classes presencials tot l’any, amb restriccions per la pandèmia, però hem pogut fer classes amb més o menys normalitat, i això malgrat alguns experts vaticinaven el pitjor i demanaven no tornar a les aules. Sabem que en altres països han estat confinats o han fet classes telemàtiques per evitar contagis, per tant, cal reconèixer la tasca del Departament d’Educació, de les direccions dels centres i del professorat i alumnat que han fet el possible per tornar la normalitat a les aules tant de primària com de secundària. I no és un fet menor. Assistir presencialment ajuda a tot l’alumnat, el que té recursos i el què no en té tants i, de retruc, als pares que poden treballar (o teletreballar) mentre els fills són a l’escola.

(més…)

Acabava l’abril amb Meritxell Serret passant pel Tribunal Suprem i sortint-ne sense mesures cautelars. I comença maig com va acabar abril, amb molts estira i arronsa i sense arribar a cap acord sòlid entre ERC i Junts i amb l’ultimàtum de Pere Aragonés sobre la taula per tal d’arrencar la legislatura.

ERC i CUP ja s’havien posat d’acord al març, però l’acord amb Junts trigava molt en arribar. Jordi Sànchez, secretari general de Junts i negociador, havia dit en una entrevista a La Vanguardia que si no es posaven d’acord deixarien que ERC governés si presentava una alternativa. Setmanes més tard, com s’ha dit, Aragonès va posar data límit a 1 de maig, però, arribada la data encara no hi havia acord i es va produir la segona cimera in extremis a Lledoners per intentar desencallar-lo, però no va prosperar.

"La meva paraula la mantinc, és un vici que tinc"

"Si ERC ens presenta una alternativa i necessita alguns vots de Junts, els tindrà"

"No només va ser una declaració en una entrevista sinó que jo vaig dipositar en la taula de converses les condicions d'aquell meu compromís" pic.twitter.com/8jz7xVaIsB

— Jordi Muñoz (@MunozJordiiiii) May 12, 2021

Aquella primera setmana de maig van tornar els contactes entre les dues formacions, però Junts anunciava que no hi hauria acord abans del 8 de maig.

Les xarxes bullien amb informacions per tots els gustos, fins que va arribar el 8 de maig que ho va canviar tot.

(més…)

La segona quinzena de febrer van començar les negociacions entre els partits independentistes per mirar de formar govern, però va ser al març quan van començar a agafar embranzida. Tot i això, just després de les eleccions, el PSC d’Illa reclamava la presidència i demanava a ERC que li donés suport, però ja sabia que allò no era realista; els partits independentistes tenien una àmplia majoria de 74 escons i gairebé un 52% dels vots i això no ho podien deixar escapar. ERC, com a guanyadora dins el bloc independentista, i PSC, com a guanyador de les eleccions, comencen les rondes de contactes per trobar suports a la seva respectiva investidura. El calendari marcava el 12 de març com a data límit per a constituir el nou Parlament i començar la legislatura. I el 26 el darrer per a fer el debat d’investidura.

📍Després de l’Executiva del partit, @Esquerra_ERC designa @martavilaltat, Jové, @sergisabria i @LauraVilagra com a negociadors per configurar govern i començarà per la @cupnacional i seguirà per @JuntsXCat i @EnComu_Podem Volen formar govern el més aviat possible.

— Txell Ortiz Vilaseca (TV3) (@txell79) February 15, 2021

El líder d’ERC Oriol Junqueras, a Els matins de TV3 ha demanat generositat i responsabilitat de tots els partits per fer un govern independentista fort, “ampli, transversal i obert”.[notícia aquí]

(més…)

Una de les fites que s’havia marcat l’independentisme era superar el 50% dels vots en unes eleccions i això va passar el 14 de febrer de 2021 per primera vegada en la història. Fa bo d’explicar malgrat que la participació va ser baixa, però això no dona menys crèdit als resultats. Molta gent es va quedar a casa qui sap si per por a la pandèmia o per esgotament electoral. El cas és que, com s’ha dit, l’independentisme va superar el 50% dels vots vàlids emesos i això és una gran fita es miri com es miri. Més, tenint en compte que la pandèmia ho ha capgirat tot, que l’enclaustrament obligatori al què hem estat (i estem) sotmesos provoca el patiment de molts. Molts amics estan en ERTO o amb poques perspectives de trobar feina. Veníem d’unes festes de Nadal complicades i anar, només, de casa a la feina i de la feina a casa no és bo per a ningú. En fi, que va anar menys gent a votar, i el que ja era una previsió es va convertir en una realitat. Però la realitat és tossuda i l’independentisme creix en percentatge de vots malgrat tots els esforços per a què sigui el contrari.

(més…)

Feia uns dies que estava núvol i feia mal temps i l’alumnat estava més alterat que de costum. Però avui Sant Jordi ens ha portat un Sol esplendorós. Al matí hem sortit a fer jocs tradicionals a la vora del riu amb 1r i 2n d’ESO. Ha estat esplèndid. Hem xalat molt. Després d’estar tancats a l’aula durant tots aquests mesos s’ha agraït poder sortir i més encara quan el dia ha acompanyat tant. Feia calor i un ventet suau que ajudava a què el Sol fos més suportable. El contacte amb la natura és medicinal.

I la tarda ha estat de passeig de llibreria a llibreria i de roses en roses. En teníem moltes ganes tothom de tornar a comprar roses i llibres. A la floristeria del costat de casa s’han inflat a vendre’n i han fet net. A les sis de la tarda poques en quedaven a cap dels establiments de la població. I a les llibreries hi havia cua. Jo també n’he fet malgrat que tenia el llibre encarregat de feia dies. Aquest és el meu llibre per aquest Sant Jordi tan especial.

(més…)

El 22 d’abril és el Dia de la Terra i em fa feliç explicar una bona iniciativa: avui ha nascut ESPAIGEA amb l’objectiu de promoure les Ciències de la Terra i divulgar la importància del coneixement geològic entre la ciutadania.

#ESPAIGEA és el nou espai de divulgació de la geologia a Catalunya. L'objectiu és establir estratègies per millorar i incrementar la formació, la cultura i els aspectes de la recerca científica que aporten coneixement geològic a la ciutadania. Voleu formar part d’Espaigea? pic.twitter.com/DASSTw0qWz

— espaigea (@espaigea) April 22, 2021

Acaba la campanya electoral més estranya de la història. Estem enmig d’una pandèmia des de fa gairebé un any i tot és prou complicat. El 14 de febrer ens hi juguem molt com a país, però confio que, com sempre, quan tenim una urna anem a votar. Perquè és la nostra arma més potent: el vot. Ho hem demostrat moltes vegades, cal tornar-ho a fer, cal tornar a omplir les urnes de vots independentistes i, si em permeteu, que siguin per a Esquerra per a què lideri el camí, la Via Àmplia, cap a la República Catalana.

Em comprometo a no descansar ni un sol segon per la dignitat, la llibertat i la justícia d’aquest poble. Visca Catalunya lliure! #AlCostatDeLaGent pic.twitter.com/db7a27YIXW

— Pere Aragonès 🎗 (@perearagones) February 12, 2021

(més…)

Han passat uns mesos des de la darrera entrada al bloc, però és que la pandèmia deixa fer pocs canvis. Si per nosaltres ja és prou complicat per les restriccions imposades, dins la presó l’efecte és multiplicador. Durant mesos no han tingut visites, ni vis a vis, i han romàs tancats a la cel·la moltes més hores de les previstes amb el desgast que això suposa; tot per evitar contagis. I, és clar, no només ells sinó tots els presos. Un cop més pensem amb la Carme i la Dolors que afronten la condemna en presons diferents.

D’altra banda, les vacances de Nadal eren temudes pel previsible retrobament de famílies i amics. Malgrat tots els advertiments i les restriccions es va produir una tercera onada, mentre els presos polítics albiraven la sortida al tercer grau confinats a les cel·les. Començava el gener confirmant que Bèlgica no extraditaria al conseller Puig Gordi. Bona notícia perquè aquesta sentència pot fer trontollar tota la repressió, caldrà anar veient com es desenvolupa tot plegat, però fora de l’Estat els jutges no han donat mai la raó a l’acusació espanyola, en aquest cas pel risc a una vulneració dels drets fonamentals.

Uns dies més tard, 11 de gener, una altra bona notícia, s’arxiva la causa d’Adrià Carrasco, un jove CDR que va fugir a Bèlgica esquivant la repressió i ara pot tornar a la seua ciutat, Esplugues de Llobregat. Uns 150 CDR es concentren per donar-li la benvinguda.

I acaba gener amb una altra bona notícia, si més no, esperada: els presos polítics obtenen el tercer grau una altra vegada, aquest cop per haver complert un quart de la condemna (fa uns mesos també l’havien obtingut per suggeriment de les juntes de la presó, però la dels homes va ser revocada poques setmanes després i, amb la pandèmia, van patir un fort confinament; una presó dins la presó. A les dones se’ls va allargar, però també van acabar sense poder sortir).

(més…)

Acabo de saber que ha mort Montserrat Carulla i buscant he trobat la foto que hi ha aquí davall.

En tinc un bon grapat d’aquella nit. Era el 5 d’abril del 2013 quan l’ANC va fer un acte important a Móra d’Ebre. Va ser una nit molt especial. Elèctrica. Es va omplir el teatre. No passa en gaires ocasions, malauradament. La presidenta de l’ANC era llavors Carme Forcadell i també hi era. Una nit inoblidable. De retrobaments. La Montserrat estava plena d’energia a pesar dels seus 83 anys. Va fer un llarg discurs molt aplaudit, amanit amb trossos emotius i altres que ens feien riure. 

Un any més tard vindria de gira amb una obra de teatre, la Iaia, que havia escrit el seu fill, Roger Peña. Era l’obra que tancava els més de 50 anys que portava en escena. També el teatre es va omplir en aquella ocasió, ningú se la volia perdre per darrera vegada dalt l’escenari. Segurament la TV la va fer molt popular, va sortir en prou serials de TV3, però veure-la en directe en escena era una delícia.

El seu net diu que no li agradava que li diguessin que era una gran dama del teatre, ho trobava una mica “caspós”. Tan se val, era una gran dona, això sí que ens ho permetria, una gran actriu; meravellosa actriu que ocupava l’escena i que, fes el que fes, no te la volies perdre. N’hi ha hagut poques com ella.

Se n’ha anat sense veure la independència per la qual lluitava i afegia el seu granet de sorra, en un moment incert enmig d’una pandèmia. Una gran actriu per sobre de tot i una lluitadora incansable. E.P.R.

Aquí l’entrevista Eva Piquer per a Catorze: Montserrat Carulla: «El cel, l’infern i el purgatori són en aquesta vida».

El dia 2 de novembre va fer tres anys que Oriol Junqueras i Joaquim Forn dormen a la presó, més de 1.000 dies. Els Jordis ja fa dos mesos que van passar aquesta fita. Diumenge va ser el torn de Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva. Aviat serà el de Carme Forcadell.

Romeva ha escrit un article a El Punt-Avui: “Els pròxims 1000 dies“: “La nit número 1.000 a la presó també ha estat igual que la primera. Res ha canviat. Les idees, insubornables, persisteixen, i totes les fites polítiques i socials que perseguia aleshores continuo perseguint-les ara”. Segur que aquest paràgraf el subscriuen tots els presos polítics, perquè així ho han anat dient per tots els mitjans que han tingut a l’abast. Persisteixen, sense cap mena de dubte, malgrat els 1.000 dies de presó i tots els que vindran.

1000 dies sense tu. Quina situació tan bèstia. Malgrat tot, milions de gràcies per tota la solidaritat rebuda i per acompanyar-nos en aquest difícil camí. #llibertatpresospolítics #llibertatpresespolítiques https://t.co/UfpFp6odul

— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) November 15, 2020

(més…)

L’octubre ha vingut ple i carregat de notícies, algunes bones i altres no tant, anem a fer-ne un repàs.

Començo pel final: el dia 30 van sortir en llibertat els detinguts de l’operació Vólkhov que va començar dimecres 28 i va afectar a una vintena llarga d’independentistes, entre ells, Xavier Vendrell, Oriol Soler i David Madí. Al dia següent Oriol Solé i Xavier Vendrell van ser entrevistats al FAQS (aquí Solé i aquí Vendrell), i Vendrell també a Catalunya Ràdio: Xavier Vendrell: ‘No paeixen que l’1 d’octubre els vam passar la mà per la cara’. Una de les coses més comentades va ser que el jutge va donar credibilitat a unes declaracions en les què Rússia estava disposada a donar suport a la DUI amb deu mil soldats i pagant el deute català, cosa que Rússia es va afanyar a desmentir i a titllar-ho “d’absurditat”.

‼️ Ojo: La información aparecida en los medios 🗞️ españoles 🇪🇸 sobre la llegada de 🔟 mil soldados rusos a Cataluña está incompleta 👇👇👇 pic.twitter.com/Y7v3GjlYVm

— Rusia en España (@EmbajadaRusaES) October 28, 2020

(més…)

Ja es veia a venir i, finalment, ha arribat el dia, acaba setembre amb la inhabilitació del MHP Torra i ja ens hem tornat a quedar sense president de la Generalitat. En el mentrestant, el vicepresident n’agafarà algunes funcions, però ha deixat clar que ara mateix no tenim president. Un altra vegada, sí, perquè algú feia comptes que en el darrer segle només hi ha hagut dos presidents que no han acabat o afusellats o a la presó o inhabilitats o exiliats, el MHP Maragall i el MHP Montilla, els dos socialistes, la resta n’han passat de tots colors. I bé, la legislatura ja va començar accidentada i sembla que acabarà de la mateixa manera. El MHP Torra ha estat inhabilitat per un any i mig i 30.000€ de multa per no despenjar a temps una pancarta del balcó de Palau, una pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics i que C’s es va afanyar a denunciar com a propaganda partidista en període electoral. Casado ja es penjava medalles com si hagués estat el PP, però no.  “La sentència és desproporcionada”, diu Martín Pallín. I contrasta encara més quan al dia següent arriba l’absolució per als processats del cas Bankia. La comparació és brutal.

Menos mal que solo robaron 21.000 millones de rescate público. Imagina que hubieran tendido una pancarta. https://t.co/UhOfTsBUMA

— Jonathan Martínez (@jonathanmartinz) September 29, 2020

(més…)

S’apropa setembre i l’estiu no ha estat l’oasi de la pandèmia que esperàvem. De fet, a la Ribera d’Ebre hi ha hagut més casos que durant el confinament estricte, però no hi ha hagut restriccions concretes fora de les generals. Les Terres de l’Ebre ja acumulen més de 1000 casos positius des de l’inici de la pandèmia. Així podem dir que l’estiu ha estat nefast, però en els darrers dies s’han controlat més els casos amb aïllament dels contactes, el seguiment dels malalts i alguns ingressos hospitalaris. Per què és tan important l’aïllament dels casos sospitosos encara que la PCR hagi estat negativa?

El risc de contagi ha baixat, però cal estar alerta, estem lluny de les dades optimistes del maig i juny.

(més…)

No sé perquè hi ha gent que pensa que no s’ha de barrejar política i esport o que  política i esport no tenen res a veure. Hi penso cada cop que veig Invictus, que explica la història de la Copa del Món de Rugbi a Sud-Àfrica de 1995 després de dècades d’apartheid. Tanmateix, no cal anar gaire lluny per trobar exemples a diari de política i esport. El darrer d’aquesta setmana mateix als Estats Units d’Amèrica del Nord (USA): L’esport s’atura per protestar contra el racisme “La decisió d’alguns jugadors de la NBA de negar-se a jugar s’ha estès a les lligues de futbol i de beisbol i al torneig de tenis de Cincinnati”. I em ve al cap l’1 d’octubre i el Barça jugant a l’estadi buit mentre fora la policia apallissava les persones que havien anat a exercir el seu dret a vot. Gerard Piqué va anar a votar i va fer declaracions valentes en acabar el partit, però ningú se li va afegir. Hagués estat una oportunitat magnífica, però segurament estèril. “Al final no recordarem els insults dels enemics sinó els silencis dels amics” va dir Martin Luther King.

En un altre ordre de coses no està de menys fer-se ressò que “El Granada expulsa de l’equip un jugador basc per haver-se posat una samarreta de suport als joves d’Altsasu”; es veu que VOX ha protestat i han acabat cedint a les pressions. I hi ha moltes protestes a les xarxes, però no en conec cap d’altres jugadors donant-li suport (un cop més la frase de King ve a la ment).

Són només exemples de la barreja d’esport i política, però n’hi ha molts més.

(més…)

El berguedà és una comarca preciosa, de muntanya, plena de llocs bonics i turístics que bé meriten una visita. Hi vaig trobar gent forta, acollidora i amable, però també n’hi havia alguns (nouvinguts) que no eren ni tan oberts, ni tan acollidors ni tan amables, com a tot arreu. Acostumada a ser a prop del mar aquelles muntanyes tan altes m’ofegaven al principi, potser perquè vora l’Ebre les muntanyes més aviat s’insinuen i a Barcelona tens el mar. Ara, un cop ets dalt la muntanya el paisatge és una meravella, això sí, idíl·lic.

(més…)