Recuperant tradicions de Nadal

De sempre la Nit de Nadal ha estat la nit de la missa del gall i després el ressopó amb borraines i figues albardades i de cagar el tió els més petits. Quan vaig anar a comprar coriandre i matafaluga per a fer borraines, la senyora de la botigueta de tota la vida em va dir que els més joves ja no coneixen aquesta tradició. A vàries webs de la zona he trobat receptes de com fer-les per a tots els gustos. A casa, però, sempre les hem fet d’aquesta manera:

Cal fer  bollir la matafaluga i el coriandre per a fer un tipus infusió. S’afegeix a la farina i es pasta fins que s’enganxa a la borraina (és una fulla amb punxes que creix a les vores del riu o a llocs humits), i es fregeix amb oli molt abundant per a què quedin surant. Un cop a fora s’ensucren bé i es mengen. Es pot fer el mateix amb les figues obertes per la meitat. Mentre els grans s’ho mengen amb moscatell o vi ranci, els petits caguen el tió.

De cançons de Tió n’hi ha moltes, a casa hem cantat sempre aquesta:

Tronc de Nadal,
caga torrons,
pixa vi blanc,
que és la nit de Nadal.

No caguis arengades,
que són salades.
Caga torrons,
que són més bons.

Coc ràpid

Feia molt temps que no em posava als fogons per a fer un coc ràpid (que és com li diem a la Ribera i Terra Alta almenys), però comença a venir de gust encara que no faci massa fred. Les companyes del país valencià em van dir que allà li dèien biscuit, i fins i tot coca mal feta (no és que m’agradi massa el nom), però es digui com es digui sempre queda molt bo. Si us animeu aquí teniu la recepta:



6
Ous

400
gr. Farina

500
gr. Sucre

Raspadura
d’una llimona (o vainilla
ensucrada)

1
sobre de royal

2
dits d’oli i tres cullerades de llet per ou.

Separem les clares del rovell i  les debatem a punt de neu. S’afegeixen els rovells i ho remenem bé mentre li afegim el
sucre . Després afegim la
farina molt a poc a poc mentre ho remenem bé.  Tot seguit l’oli, la llet, la raspadura de llimona, tot ben rementat, i  per acabar el royal. (Admet moltes variacions, cadascú l’ha de fer al seu gust).

Es
posa tot a una plata per anar al forn  paper de plata  (o paper fi per anar al forn) i una gota d’oli per a
què no s’enganxi. Un cop es posa la pasta es posa sucre per damunt (que podem reservar del que li hem posat o afegir-li del fi). Es posa al
forn que haurem escalfat prèviament a 200ºC i només baix encès. Quan puja ja està fet. Que aprofiti!