Pedro Arrojo, nova cultura de l’aigua

L’altra nit, Mònica Terribas va entrevistar a Pedro Arrojo, de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua [web], i va ser francament interessant i aclaridor. No fa gaire, una altra entrevista amb Narcís Prat de la Xarxa per una nova cultura de l’aigua [web] també va ser força interessant, tot i què no coincidien sobre de quin riu era més ecològic extreure aigua…

Pedro Arrojo es decantava per comprar l’aigua als regants del Segre, mentre Narcís Prat apuntava que ecològicament era menys perjudicial agafar aquesta aigua que no usen els regants de l’Ebre. Suposo que deu ser un tema força complicat quan ni els experts troben la solució màgica. En el que sí que estaven d’acord és que el pla del Govern de la Generalitat des del 2003 a través de l’ACA ha estat força seriós amb propostes de recuperació d’aqüífers, pous, plantes dessalinitzadores, etc.

Van apuntar també que estem en una època de sequera excepcional i, sinó ho pal·lien les pluges (quin plaer veure ploure ahir des de la finestra), s’han de prendre mesures excepcionals i puntuals fins que entri en funcionament la nova planta dessalinitzadora de El Prat de Llobregat. I coincidien en què el transvasament del Roina no era adient en cap cas, per car i poc sostenible.

Vet aquí que el problema de l’aigua serà el GRAN PROBLEMA del s. XXI.

La nova cultura de l’aigua

Una entrevista a Narcís Prat (catedràtic d’ecologia i impulsor de la Fundació per a la Nova Cultura de l’Aigua) a El Periódico d’avui m’ha sorprés gratament. Explica que la política de l’aigua que s’ha seguit des del 2003 és bona a diferència de l’anterior, sinó ara estariem pitjor. Apunta que s’han recarregat aqüífers i les dessalinitzadores són una bona alternativa als transvasaments (diu que portar l’aigua del Roine seria molt complicat i tindria pitjor qualitat que la d’una dessalinitzadora), encara que en moments extrems de sequera com l’actual no es nega a un transvasament del Segre amb condicions.

L’opinió d’aquest expert em tranquil·litza i es contraposa a aquesta d’en Francisco Camps, president del País Valencià i que és l’opinió d’una altra “mena” d’expert…

(En la continuació hi ha l’entrevista a Narcís Prat)

JOAN TAPIA

–¿Barcelona tindrà restriccions?
–Ara ja n’hi hauria si en els últims anys no s’hagués reaccionat.

–¿Què vol dir?
–Aquesta és la pitjor sequera en 60 anys, des que se’n fan registres.
I fins al 2003 es va fer poc per mantenir els recursos hídrics (pous,
aqüífers). Es confiava en un gran transvasament de l’Ebre, o del Roine.
Mentrestant, la població i les urbanitzacions creixien.

–¿Què s’ha fet després?
–S’han pres mesures d’estalvi. S’ha recuperat l’aqüífer del Besòs que
aporta tanta aigua com té l’embassament de Sampons. Es reutilitza
l’aigua de les depuradores per a usos industrials o netejar carrers.

–¿Depuradores d’aigua residual?
–Sí, però l’aigua tractada és fins i tot reciclable. Part de la que
tracta la depuradora del Prat es fa servir per injectar aigua a
l’aqüífer del Llobregat i recuperar-lo. Els aqüífers són rellevants.

–¿Hi haurà restriccions?
–L’àrea de Barcelona consumeix més d’un hectòmetre cúbic al dia, 40 al
mes. Si no plou abans de l’octubre, els pantans i els aqüífers no en
podran aportar més de 30. Sumant l’aigua que vindrà en vaixells de
Marsella, Tarragona i Almeria, i una millora de gestió, ens faltaran
uns cinc hectòmetres mensuals.

–Dramàtic.
–Pot
ser-ho entre l’octubre i el maig del 2009, quan comenci a funcionar la
dessalinitzadora del Prat, una altra de les coses que es fan, que
aportarà aquests 5 hectòmetres.

–Suposem que no plou.
–S’haurà d’afrontar el problema.

–¿Transvasant el Segre?
–D’entrada, no al transvasament del Segre, però…

–¿Però?
–Si s’ha de triar entre agafar una mica d’aigua del Segre, o deixar
sense aigua cinc milions de persones, s’haurà d’estudiar.

–¿Seria acceptable?
–Com a última opció i amb condicions.

–¿Quines?

–Primera, que fos ocasional. Segona, que el Segre tingui aigua
suficient a la seva capçalera perquè el transvasament no el mati. És
possible. Tercera, que aquesta detracció d’aigua es compensi, perquè el
riu no perdi cabal, comprant aigua als regants del Segre. Això implica
pagar.

–¿Quant?
–5 hectòmetres durant 7 mesos
són 35 hectòmetres. 5.000 hectàrees (sobre 70.000) deixarien de
produir. Però el preu no seria més gran que el de l’aigua que vindrà en
vaixells.

–Sigui més clar.
–El Segre no ha de
perdre aigua des de Rialb. La que es desvia abans s’ha de compensar amb
la compra als regants. S’hauria de crear un banc d’aigua pública i
transparent. Això exigeix diàleg i pacte amb els que venguin els drets
de reg.

–Complicat.
–Sense pacte i sense
participació no hi ha política de l’aigua. L’ordeno i mano porta a la
rebel.lió, com a l’Ebre. I la transparència obliga a posar el cost al
rebut de l’aigua. Potser el pagaran els governs, però el ciutadà n’ha
de saber el cost. Per ser-ne conscient.

–El barceloní consumeix menys aigua que el ciutadà d’altres àrees metropolitanes europees. I la paga més cara.
–En consumeix menys perquè s’ha fet un gran esforç i és més cara que
en altres àrees espanyoles. Però no que en altres àrees europees.

–Zapatero diu que hi ha alternatives al Segre.
–Sí, portar aigua de l’Ebre, també comprant-la als regants del delta
per no alterar el cabal. El problema és que no tenim conducte amb volum
adequat per a la interconnexió. I és difícil que l’obra estigui
enllestida a l’octubre.

–¿Condemnats a estar pendents de la pluja?

–No. El pla de l’Agència Catalana de l’Aigua és seriós i preveu que
amb normalitat i fins al 2025 (amb 8,5 milions d’habitants) no hi haurà
problemes de subministrament. Sempre en base a l’estalvi, la
reutilització, els aqüífers i tres dessalinitzadores noves (Cunit, el
Prat i Tordera).

–¿I si hi ha sequera?
–Per a això
hi ha els bancs d’aigua. I la interconnexió Ebre-Ter seria prudent per
a casos excepcionals. I en anys humits s’hauria de compensar el
maltractat riu Ter.

–¿I el transvasament del Roine?

–Molt complicat. ¿Què dirien els agricultors francesos? Les
dessalinitzadores són més segures. I donen aigua de més qualitat.

–Consumeixen electricitat.
–Sí, però les tres dessalinitzadores previstes incrementen el consum d’energia de Catalunya en un 1%. Resulta acceptable.

Estalviar aigua

Avui al programa de l’Om han demanat a la gent del carrer què feia per a estalviar aigua donada l’excepcionalitat en la què ens trobem, i les respostes m’han sobtat i molt…

M’han sobtat no per l’excepcionalitat, sinó perquè és el que es ve dient des que al PP d’Aznar se li va posar entre cella i cella fer el PHN i llavors va començar allò que s’ha anomenat Nova Cultura de l’Aigua. Es veu que hem de patir una sequera bèstia per a què la gent sigui més racional en l’ús de l’aigua i sinó mireu les respostes:

– Tanco l’aixeta mentre em rento les dents.
– Aprofito l’aigua freda que surt de la dutxa per regar les plantes o per rentar plats.
– Ja no em banyo, em dutxo.
– Tanco la dutxa mentre m’ensabono.
– Apresso les meves filles per a què es dutxin més de pressa.
– Poso una ampolla d’un litre i mig a la cisterna del vàter.
– He posat filtres economitzadors d’aigua a les aixetes…

Tota conscienciació és poca donada l’excepcionalitat, però moltes vegades fem malbé els recursos simplement perquè els tenim. Molta gent pateix sed al món, aquí tenim la sort que, de moment, quan s’obre l’aixeta surt l’aigua, però moltes vegades a l’estiu en alguns pobles d’interior (Montblanc, per exemple), han patit restriccions d’aigua a hores determinades i no passa res.

Per acabar, també hi ha hagut respostes tipus: “em dutxo tres cops per setmana, la resta em rento…” i això em recorda que el bidet va caure en desús, però vistes com van les coses potser l’haurem de recuperar…

L’aigua, un bé escàs

Si continuem amb el ritme actual d’explotació passarem molta set…
Avui és celebra el Dia Mundial de l’Aigua. Més de 1.000 milions de persones pateixen manca d’aigua potable al món. Aquest món on cada dia moren 3.800 nens i nenes per malalties associades a la manca d’aigua potable i al sanejament.

La manca d’aigua és només una de les conseqüències de l’escalfament global del planeta i és de preveure que anirà a més si no hi posem aturador.

Serem prou conscients els humans per fer-ho?