Tornar a la Societat Cultural Obrera

Fa temps que em balla pel cap aquest títol des que vam saber que tindríem un espai estable dins la Societat Cultural Obrera de Móra d’Ebre. Vaig a posar-me una mica nostàlgica, bé, només una mica perquè tenim moltes ganes de mirar endavant; i és que ens fa molta il·lusió tenir un espai propi, però també que aquest espai sigui dins la Societat Cultural Obrera.  Potser perquè és un lloc amb història, té més de 100 anys, i ERC en té 85. Un espai centenari que albergarà un partit octogenari.

11731709_140844359580982_3025795846496448412_o1Un cartell que penja dalt la porta d’entrada de la travessera de Sant Pau diu “Sociedad Obrera,1903”. És un edifici al centre de la població, a tocar de la plaça de Dalt, entre el c. Isabel i la Travessera de Sant pau, al nucli antic de Móra. Per l’estructura, no em costa d’imaginar-me moltes discussions republicanes i, probablement, Martí Rouret i Bladé Desumvila, entre moltíssims altres, hi anaven a fer el cafè per trobar-se i xerrar i, sí, també parlar de política. Qui sap si d’allà va nàixer la idea de L’Ideal de l’Ebre, el diari de difusió republicana d’aquestes comarques. Eren altres temps, ara triomfa la via digital, però avui també estrenem 3a època de L’Ideal de l’Ebre en paper, una petita publicació de les notícies més rellevants i de la feina que fem tant des de l’Ajuntament com en altres àmbits. No ho podrem posar tot, però almenys podrem arribar als que no ens poden llegir per internet.

Només entrar per la porta de la travessera de Sant Pau, trobem una escala a la dreta que s’enfila ben amunt. Són escales altes amb barana de ferro. Un cop arribats al segon pis hi trobem la Biblioteca Frederica Montseny.  És una sala que els membres de la junta de l’entitat han deixat molt acollidora i ens van cedir per a fer una xerrada “Digues No a la violència masclista” el passat 27 de novembre, amb Montse Perelló, companya i professora de secundària, com a ponent.

acte 25 nov_fullAl primer pis hi ha el bar i una gran terrassa. Molt agradable i tranquil·la. Fa 25 anys era l’únic reducte de la casa on hi podies estar sense fum. ERC, llavors, no teníem local i sovint ens reuníem en aquella terrassa a l’hora del cafè, un lloc tranquil i a tocar de tot arreu. Sempre ens hi hem sentit còmodes allà i poc imaginàvem que anys més tard hi tornaríem d’una manera ocasional, primer, i cada vegada més estable, després.

Els sostres són alts, hi ha una taula de billar i l’espai és ampli, amb taules i cadires ben posades que conviden a tenir converses llargues o a jugar a jocs de taula. Momentàniament, és tancat en vies d’una remodelació, així que haureu d’esperar una mica a veure’l.

Més avall, tot just entrar i a peu de carrer, es traspassa una porta i queda un distribuïdor, allà hi ha aquesta sala que ens han cedit com a local. És una sala que ha estat moltes coses abans, perquè quan ho expliques et diuen que “ah, sí, on hi havia el club d’escacs”, “on hi havia l’escola de música”, “on hi havia l’escola de dansa”… i tantes altres coses que, de ben segur, hi han estat presents formant part de la vida cultural de Móra. Potser, també, per això ens fa tanta il·lusió ser-hi nosaltres també.

1930283_1390295384327464_671938693999685631_nVa ser en aquesta sala que ocuparem ara, on vam fer la xerrada “Ser dona avui, reflexions“, a càrrec de la companya i llevadora Carme Celma.

I avui, tindrem una altra xerrada a càrrec d’Amada Rodríguez, professora de secundària i Natàlia Gabarró, psicòloga, ambdues de LGTeBre que ens parlaran de “La diversitat afectivosexual en el món rural” a partir de les 20.30h. Aquest acte s’emmarca entorn el 17 de maig, Dia Internacional contra la LGTBfòbia i que serà el punt de partida d’aquesta nova etapa amb local estable.

2(1)Continuem fent camí amb cada vegada més companyes i companys que ens donen un cop de mà, amb el seu suport, amb idees o plantejant-nos dubtes i preguntes… tothom ajuda a la seua manera i ens agrada que tothom hi pugui participar i dir la seua. Un gran privilegi formar part d’aquest equip humà que t’ensenya tant, a vegades sense dir res, però treballant molt.

I també són uns artistes que habiliten espais en un tres i no res! Avui (o quan us vingui de gust), en veureu el resultat. Sempre hi sou benvinguts!

[Actualització: la nit de la inauguració em diu Jasmí Campos, veterà d’ERC, que el 1977 va refundar-se el partit a la Societat Cultural Obrera].