La reforma de la (es veu que no tan Sagrada) Constitució ja està en marxa, avalada pels dos grups majoritaris de la cambra. El PSC continua sent PSOE allà i "no se sap ben bé què" aquí. El Tribunal Constitucional dóna dos mesos a Ensenyament per a fer que el castellà sigui també vehicular a l'escola. Tan se val la immersió lingüística que s'ha demostrat que funciona, contra el català tot s'hi val. Al País Valencià i a les Illes la cosa està molt pitjor des de fa anys, ara ha empitjorat i encara resisteixen. Ara toca fer claudicar al Principat. Veient "Temps de Silenci" en la reposició de TV3 sembla que no hagin canviat gaire les coses i tornem a temps passats. Només els falta prohibir-nos llegir llibres en català. Tot arribarà si no hi posem remei...  |  |
Anotacions diverses de Mònica Amorós
|
|
Educació i Ensenyament La reforma de la (es veu que no tan Sagrada) Constitució ja està en marxa, avalada pels dos grups majoritaris de la cambra. El PSC continua sent PSOE allà i "no se sap ben bé què" aquí. El Tribunal Constitucional dóna dos mesos a Ensenyament per a fer que el castellà sigui també vehicular a l'escola. Tan se val la immersió lingüística que s'ha demostrat que funciona, contra el català tot s'hi val. Al País Valencià i a les Illes la cosa està molt pitjor des de fa anys, ara ha empitjorat i encara resisteixen. Ara toca fer claudicar al Principat. Veient "Temps de Silenci" en la reposició de TV3 sembla que no hagin canviat gaire les coses i tornem a temps passats. Només els falta prohibir-nos llegir llibres en català. Tot arribarà si no hi posem remei... Puntualment, com cada any, ahir 1 de setembre va començar un altre curs escolar. En argot futbolístic estem hores d'ara en pretemporada. Una pretemporada curta que donarà pas a l'inici de la lliga que comença el dia 12. Són moments de reunions, de preparació de les programacions del curs, de saber-ne els horaris, de conèixer el nou professorat, de retrobar l'antic, de recollir els llibres i material escolar...Enguany sembla que hi ha novetats i tornen els (esperats) exàmens a setembre. Almenys esperats per molt professorat i pares i mares. Ja era hora que algú posés seny! Tenir temps per preparar-se per a la recuperació i no només una setmana o deu dies és una millora important per a la qualitat de l'ensenyament, sinó anem sempre de rebaixes. També es facilitarà que els estudiants puguin accedir a cicles per treure's un graduat. S'ha d'acabar de perfilar, perquè la proposta no és gaire clara, encara, però és evident que el sistema és molt millorable per tal d'aconseguir que el jovent es motivi per acabar els seus estudis, estar preparat és important. Tanta joventut ociosa que fins als 16 anys no poden fer alguna feineta d'estiu per anar fent és una pèrdua de recursos important que pot acabar derivant en ni-nis...  La secretària europea d'educació, Androulla Vassiliou, ho ha dit en una entrevista a TV3. I fa èmfasi en què un país com Finlàndia que tothom té com a exemple a seguir en educació, l'èxit li ve ara després d'invertir-hi més durant la crisi dels 90. Els resultats negatius del que s'està retallant ara es veuran en 5 o 10 anys, ha dit. I mentrestant la Generalitat preveu una rebaixa del pressupost en educació del 7,4% respecte a l'any passat i que ho situa al mateix nivell del 2008. El fracàs escolar es situa al voltant del 31%, una barbaritat comparat amb el què hauria de ser, un 10% i que dobla la mitjana europea que és del 15%.Contra el fracàs escolar la comissària també repassa altres ingredients de la recepta: "una FP atractiva i que els mestres conscienciïn els alumnes, ja des de petits, que els estudis són claus per prosperar". Ens hauríem de preguntar el per què de molt d'aquest fracàs escolar i el conseqüent abandonament dels estudis... Finlàndia i Nova York, dos llocs distants amb visions sobre l'educació diferents, però amb bons resultats... N'hem d'aprendre molt encara (30 minuts d'interès). Sorpresa: l'1x1 a Finlàndia no existeix i, en canvi, fan servir màquina de transparències que aquí fa anys s'usava i es va deixar de fer en pro de les noves tecnologies. Es va aparcar la transparència en pro de power point... algunes corrents li veuen molts defectes al PW... curiós. Durada: a Finlàndia per cada 45 minuts de classe hi ha un quart d'hora de descans. Bé, aquí tenim una hora de classe, però entre el canvi d'aula i els passejos pel passadís es queda en 50 minuts, més o menys igual, només que allà ho fan legalment i aquí per "escaqueig". Tot i així, segur que es pot regular millor. Allà només fan classes al matí. Aquí tot el dia més extra-escolars... potser ens hauríem de replantejar alguna cosa... Coincidència: tant a N.Y. com a Finlàndia el director pot triar el professorat del centre. Segur que les plantilles són estables i tothom s'hi sent més implicat i això també ajuda als millors resultats. Aquí... uf! Comportament: tant a N.Y. com a Finlàndia el comportament dels alumnes era més que correcte... aquí en alguns llocs un comportament així podría ser ciència-ficció... Implicació: tant a N.Y. com a Finlàndia els pares s'impliquen molt en l'educació del fills i també els mestres i professors, fruit que tenen durant anys els mateixos alumnes i els acaben coneixent bé. Aquí... uf! Reconeixement: tant a N.Y. com a Finlàndia ser mestre o professor és una professió reconeguda i ben considerada. Aquí...uf! Inversió: la inversió en ensenyament tant a N.Y. com a Finlàndia és elevada. A Finlàndia es paguen molts impostos, però tenen molts recursos i l'alumnat no ha de pagar res per rebre l'educació. A N.Y. el professorat que va optar a un curs per ser director de centre, va apartar-se de les classes, però continuava cobrant el seu sou per fer-lo i això es va traduir amb una alta participació i implicació. Aquí el 50% de les places del curs de direcció no es van cobrir, es feia fora de l'horari lectiu com un curs més... Confiança: A Finlàndia els nens van a l'escola que tenen més a prop, però poden triar-ne altres si els convé per alguna cosa en particular. A N.Y. també es pot triar, però la gent sol confiar en les del barri. Aquí hi tornen a haver denúncies d'empadronaments falsos per tal d'accedir a una escola determinada... I en podeu afegir si voleu...  Deixi'm dir-li que em va sorprendre la seua arrencada com a consellera. No m'ho hagués imaginat després d'haver-la conegut com a titular de Benestar i Família. Va parlar amb seny d'alguns temes i també va tenir alguna sortida precipitada, però en general sembla que d'entrada tenia les coses prou clares. No entenc, per això, la sortida de to d'ahir. Els mestres i professors no som els seus enemics, però ho va semblar. Potser és que la posen nerviosa els sindicats, no la culpo, a mi també, de vegades, però em sembla que va respondre sense pensar en el professorat que treballa en precari que n'hi ha molt, encara i tenir la feina assegurada, sí dóna tranquil·litat què vol que li digui, però no tot el col·lectiu està en aquesta situació, prou bé que ho sap. Vull entendre que va ser una relliscada sense reflexionar, un mal moment el podem tenir tothom, en això estem d'acord. Fixi's que la paraula "mestre" té connotacions positives quan parlem d'en Puyal (o de qualsevol altre professional que no es dediqui a l'ensenyament), en canvi quan es parla dels mestres sembla que sigui una cosa dolenta, que siguem els culpables de tot. Pensi que a nosaltres no ens defensa ningú, si és vostè la que ens burxa ja hem begut oli. I encara rai que no hem tingut culpa de la crisi!...Sra. Rigau, li ho demano, continuï en la línia que va marcar al principi que estava prou bé, i defensi els mestres, no cal tenir feina assegurada per estar motivat a la feina, li ho puc assegurar, igual que tenir-la assegurada no és una motivació per si mateix, ja sap que no és la situació de molts docents, la precarietat (culpa de la crisi, també), és molt elevada i hi ha molts docents sense feina o amb substitucions curtes, però això no és el tema, la motivació és una altra cosa, no li sembla? Ahir es va celebrar la primera fase de l'Olimpíada de geologia. Dels instituts de la demarcació, se'n van presentar quatre amb un total de 20 alumnes, que no està gens malament per ser la primera vegada, esperem millorar registres l'any que ve. Els quatre guanyadors aniran a competir a Madrid el 26 de març amb tots els altres guanyadors de les diferents demarcacions espanyoles. La fase final europea es realitza a Itàlia al setembre.  "Espanya dobla la mitjana europea dels alumnes que deixen els estudis abans d'acabar secundària". Malta és l'últim país, Portugal i Espanya estan just per sobre i van de bracet. Trista estadística. La culpa, si es pot dir així, és el boom immobiliari que va fer que molts joves deixessin els estudis per anar a treballar a la construcció. Dono fe. Alumnes meus amb dificultats d'aprenentatge, amb un entorn familiar poc favorable per a seguir estudiant i moltes ganes de marxar del centre em deia: "profe, aviat seré allà (assenyalant una obra propera) i guanyaré més diners que tu" (sic). I tenia raó. Treballant més hores i al ras, a mercè de la intempèrie, però un noi de 16 anys guanyava més que un professional de l'ensenyament. Inútil esmerçar esforços en intentar convènce'l de seguir estudiant, ells marxaven a l'obra i elles a fer de perruqueres. Alguns alumnes que havien deixat els estudis per anar a treballar a l'empresa amb pare (posar aires condicionats), els veies passar, tot just acabats de fer els 18 anys, amb un Audi nou de trinca... I és llavors quan et planteges si les coses van bé o tot acabarà petant, com així ha estat... Acaba de sortir aquest llibre: Ordinadors a les aules. La clau és la metodologia; que ens ha d'ajudar a posar en pràctica una nova metodologia per fer servir a les aules, ara que ja estan equipades amb ordinadors i internet. No crec que els llibres i internet estiguin barallats, al contrari, benvingudes siguin les noves maneres d'aprendre aplicant nous mètodes o simplement afegint noves coses i aprofitant els nous avantatges. Avui en dia internet és imprescindible i aprofitar el potencial que ens dóna la xarxa no pot ser més que un benefici per als alumnes, potencials treballadors de demà. El llibre l'han fet un bon grapat d'educadors que fa una colla d'anys que es dediquen a aplicar noves tecnologies en educació i que molts ja hem fet servir a les aules.Dit això, els ordinadors, les aules i internet no estan barallats en què hi hagi un llibre al costat i un professor que expliqui. Són sistemes complemetaris i diferents que han d'ajudar a l'alumnat a aconseguir saber més coses sobre el que té al seu abast. Segur que els temps canviaran molt més encara. Fa deu anys començaven a fer-se cursets per a crear pàgines web, els blocs van venir més tard, els webquest, etc. Tot són metodologies bones, aplicables i, segons el meu parer, complementàries, que cal conèixer i dominar...  El nou calendari escolar ha comportat que enguany el curs comenci una setmana abans (el 7 de setembre), i per això ha calgut incloure la setmana blanca al febrer o març (a triar), tenint en compte que les hores lectives són les que són i no es poden allargar. Eliminar, per tant, la setmana blanca enguany significaria posar més dies de festa a triar al calendari. Trobo que anunciar de treure enguany la setmana blanca és una mesura improvisada, feta sense reflexionar i sobretot sense tenir en compte que el calendari d'enguany ja està aprovat, cal mirar el de l'any que ve. Tot i què, és cert, el nou calendari és, al meu entendre, un desgavell. El primer trimestre va acabar molt abans tot i què vam continuar donant les notes el darrer dia de desembre com sempre s'havia fet. Aquesta setmana de vacances al febrer-març també altera el segon trimestre i sobretot a les famílies, que van aconseguir començar més tard el curs (què fan amb els nens a setembre sinó?), sense pensar que després hi hauria una setmana que quedaria coixa... en fi. A vegades els canvis estan bé i són millors i més eficaços que l'original, però si tenim en compte que vivim en un país mediterrani on normalment al setembre encara fa prou calor per anar a la platja o a la piscina, no entenc les presses de començar abans el curs per tenir una setmana extra de vacances al febrer (sigui dit de passada, em fa il·lusió aquesta setmana perquè és en temporada baixa, cosa que els ensenyants no hem pogut fer mai, potser és dolent per al calendari escolar i bo per a les agències de viatges, qui sap?). Acabar classes tan tard al juny també és un petit contratemps, la calor que fa a les aules fa que sigui molt difícil aguantar a la tropa en condicions per a què aprenguin alguna cosa... Que la senyora consellera hi posi seny per l'any que ve, si pot ser... "Els bons i les bones docents són els qui van amb un
somriure a classe, els qui creuen que sempre poden aprendre de l'alumnat
i als qui els agrada innovar cada nou curs".No puc estar més d'acord amb aquesta frase i amb aquesta pedagoga valenciana. Llegiu l'article d'interès. M'acaben d'enviar aquest vídeo del programa basc Vaya semanita. És una paròdia, però amb el què ens trobem a vegades aneu a saber si algun dia acabaran així les coses...;-) S'ha celebrat recentment a Barcelona un congrés sobre noves tecnologies i educació i no m'han passat per alt les paraules de Francis Pisani, reconegut expert analista en noves tecnologies, que ha dit la seua sobre l'educació i internet: "Els professors han d'acceptar perdre poder a favor d'internet", segons ell perquè a internet hi ha tota la informació i ens hem de convertir "només" en destriadors del gra i la palla... Vídeo de la notícia a TV3. Com diuen els comentaris de la notícia: "més val que aquest senyor es dediqui a analitzar la xarxa i deixi als mestres i professors fer la seua feina". Fa molts anys que se'n parla sobre tenir ordinadors a l'aula, com si fos la panacea de tot. També es va dir que el professorat disposaria d'un ordinador personal per tal de poder preparar les classes i tenir-lo per treballar, cosa que no va arribar mai. Ara arriben els ordinadors a l'aula que es vol que substitueixin els llibres de text. De fet, no substituiran els llibres de text, sinó que canviarem el paper per digital. Passarem de treballar en paper a treballar en pantalla i, com tot, hi ha coses bones i coses dolentes...  Un bon reportatge anit al 33 [vídeo] per recordar aquest gran pedagog que va ser afusellat avui fa justament 100 anys. Ell és el pare de l'escola moderna que va trencar els esquemes de l'educació de l'època, republicà i lliurepensador declarat i
ardent. Va viure a França i a Bèlgica i el seu pensament es va ser molt influent arreu d'Europa. A Barcelona va fundar l'Escola Moderna l'any 1901. El 1909 va ser condemnat a mort com a instigador de la Setmana Tràgica, tot i què no va participar en els fets se'l va considerar l'inductor intel·lectual. Va introduir conceptes com la coeducació, la igualtat en l'ensenyament sense distinció de classes i l'educació mixta, a banda que va ser precursor de l'escola per a adults. A l'Escola Moderna els nens i les nenes feien exercicis, jocs i esbarjos a l'aire lliure, s'insistia en l'equilibri amb l'entorn natural i el medi, en l'higiene personal i desapareixeran els premis i els càstigs, i els exàmens. Conscient que l'educació era molt important, per exemple, en els anys que va treballar de ferroviari, va muntar una petita biblioteca al tren per a què la gent pogués formar-se mentre viatjava. A casa nostra la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia se n'encarrega de recordar-lo i de difondre les seues idees.  Els comentaris setmanals d'en Josep-Maria Terricabras són excel·lents sempre i conviden a la reflexió. En aquest article (en la continuació) al seu weblog, fa entenedor l'enrenou d'aquest pla Bolonya i explica les claus de perquè els estudiants estan en peu de guerra... Després de corregir treballs i exàmens durant anys, sense ser grafòloga, te n'adones d'aspectes diversos dels alumnes, i amb una mica de pràctica (i llibres de grafologia), pots arribar a veure-hi moltes coses...  Article d'interès sobre educació i la darrera llei (LEC) que s'ha d'aprovar al Parlament del col·lectiu Jaume Damians. En l'àmbit de les diferents lleis d'educació que sorgeixen sempre està bé tenir-ne un altre punt de vista... Avui és el dia mundial del professorat que es celebra des del 1993. Això vol dir que mundialment hi ha moltes mancances, en fan falta molts de mestres al món encara per a assolir les necessitats bàsiques. Mentrestant, en els països on hi ha prou mestres, ens dediquem a demanar coses tan bàsiques com el respecte per a la professió, que sembla que és una vella reivindicació de cada any a casa nostra. Avui he sentit un debat encès sobre la vaga de demà convocada per tots els sindicats a l'ensenyament públic. Ahir vaig escoltar el conseller a "59 segons" i més tard als sindicats a "La nit al dia". L'educació és a les tertúlies i se'n parla perquè preocupa, i això és bo. Potser mai ens havia preocupat tant l'educació com ara, alguna cosa s'està movent perquè som cada cop més conscients que l'educació és molt important. A "59 segons" cap dels que li feien preguntes al conseller estava a favor de la vaga. De fet quan vaig sentir a algun dels preguntadors oficials vaig canviar de canal perquè semblava un passeig triomfal del conseller. Vaja, si haguessin pactat les preguntes no hauria sortit millor. La Terribas va ser més incisiva amb els sindicats, però escoltant a uns i altres (si no conegués la situació des de dins) em quedaria en què els sindicats no tenen raó i sí el conseller, però les aparences enganyen... M'agrada veure les coses amb optimisme i, ahir a la tarda vaig trobar aquest titular que avançava resultats sobre l'estudi que ha fet la Fundació Jaume Bofill: El 80% del professorat no està cremat., és a dir, que 8 de cada deu estan contents amb la seua feina, i em va semblar força normal i engrescador. Això era ahir, però, si ara seguiu l'enllaç el titular ha canviat a aquesta notícia: Els professors perden la il·lusió per la falta de perspectives de progressar. En què quedem? Una lectura fins al darrer paràgraf mostra que, efectivament, la conclusió principal de l'estudi és que el professorat no està cremat, en contra de la percepció general. Què ha canviat d'ahir a avui? Si repassem altra premsa veiem que, efectivament, no hi ha cap notícia en positiu... Continuant amb l'informe Bofill, arriba el capítol de les conclusions i les recomanacions... |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosASSOCIACIONS DE DONES
BLOCS AMICS
BLOCS D'ALGUNS QUE M'HAN VISITAT
BLOCS D'INTERèS
BLOCS POLíTICS
DIARIS
EN ITALIà
ENTITATS CULTURALS
GEOLOGIA
MATERNITAT
MúSICA
SOLIDARITAT
VIATGES
XBS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Coses a dir. Anotacions diverses de Mònica Amorós
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|