  |  |
Anotacions diverses de Mònica Amorós
|
|
Noms propis  Tenia 17 anys quan ell va descobrir "l'home d'Orce". Ni tan sols sabia que l'investigador era català, menys encara que va viure una vintena d'anys a Móra d'Ebre, i que el meu pare hi havia jugat de petit. Tot just avui ens sorprèn la notícia de la seua mort (sobtada) a una edat relativament jove (66 anys, l'adolescència de la tercera edat). Acabo de veure que un jutge murcià ha llevat la custòdia de les dues filles a una mare pel fet que és lesbiana. Els arguments són una bestiesa en sí mateixos la qual cosa diu molt poc a favor de la justícia espanyola. Si divendres hi havia la retirada de El Jueves, avui toca això i demà què?  Aquesta frase s'ha fet famosa i s'usa ja per tot. A l'institut, tanmateix, encara es fa difícil i hem tingut xiquets i xiquetes que han patit molt perquè altres els han escomès per la seua tendència sexual. L'Eli va i es deixa el carregador de mòbil a casa i el seu ídem s'ha mort fa estona. Ha de trucar d'urgència a la Katy, companya d'àrab amb qui ha quedat per a preparar l'examen de demà. Sap el carrer, però no sap a quin Bar i Barcelona és molt gran. Té un Nokia atrotinadet, però funcional. Jo tampoc en tinc cap de carregador. Provo de canviar la targeta. Trec la tapa, la bateria i la targeta pròpia. Aix, són companyies diferents: "format no reconeixible". Res. Poso la targeta, la bateria i la tapa. Continuem... 
Fa uns mesos vas anunciar que marxaves, però celebro molt que hagis tornat, i com que no admets comentaris he hagut de penjar aquest post.
Dius que te'n vas, que plegues, que vols descansar de grans concerts... No ho entenc, però suposo que tens les teues raons. Això sí, la teua música m'acompanyarà sempre. Sortida de ciències i matemàtiques dins del crèdit de síntesi. Em feia certa gràcia veure el delta del Llobregat. M'agraden els deltes i els seus ecosistemes, però veure un delta tan petitet i sorollós no estava en els meus plans... El primer cop que vaig llegir un llibre seu no vaig poder aturar-me fins que el vaig acabar. Vaig plorar d'emoció en veure les paraules tan ben escrites, tan ben posades, tan ben triades... Sens dubte em trobava davant un geni i vaig plorar de ràbia perquè no era conegut...
Veient la resolució dictada contra Rubianes em pregunto si estem en un
Estat de dret com pensem, o només és una gran farsa. Això demostra que
qualsevol cosa treta de context i mal interpretada pot ser aprofitada
per qualsevol, sobretot per aquest salva pàtries puristes que es pensen
que així fan un bé al (seu) país.
Repasso el diari i llegeixo, com sempre, la columna de na Isabel-Clara Simó. M'agraden els seus articles, són una pindoleta diària que inviten a pensar en algun tema interessant. Aquest cop el títol em sembla estrany, però un cop a dins veig que parla de llengua, de la nostra i de la dels veïns, hi reflexiona i em crea interrogants que potser amb el temps podrem respondre, o no.En la continuació reprodueixo l'article. 
Els primers pobladors de l'Àfrica austral han trobat una sentència favorable després de molts anys de lluita. A Botswana els havien prohibit viure i caçar al lloc on sempre ho havien fet, amb la pretesa excusa que feien malbé el territori quan la realitat indicava que "només" vivien sobre un dels jaciments de diamants més importants del país. Estic molt contenta perquè, finalment, hi ha data per fer-li un homenatge com cal a aquest "homenot" del bàsquet català. De petita el seguia amb admiració i fruïció, i el recordo vivament de tants i tants partits, però, sobretot, dels Barça-Madrid llegendaris.No vaig entendre mai perquè se n'havia anat en silenci i no se n'havia fet esment des del club, però ja ho diu el clàssic: "Tot arriba si se sap esperar" i ara tindrà el lloc que es mereix a la història del Palau, ja era hora! I només se m'acut donar-li les gràcies per ser com és, per jugar tan bé al bàsquet i fer-nos gaudir de l'espectacle durant tants anys; gràcies per la discreció, pel teu immens cor i per ser un barcelonista de cap a peus. Potser ara et fan l'homenatge, però durant tots aquests anys sempre t'hem portat al cor. Felicitats! 
Curiós el merder organitzat per si aquesta senyora fa el seu discurs en castellà o català. Segur que això ho aprofita algú per manipular-ho quan, crec jo, no és una qüestió d'idioma, sinó de continguts; d'estar vinculat/da a la ciutat, de tenir coses a dir a la gent que hi viu.A una entrevista ella mateixa explica la manera curiosa que va tenir l'exalcalde Clos de contractar-la, em sembla increïble i amb molta manca de criteri. En fi, veurem com acaba tot plegat, però així, d'entrada, la seva literatura no em sedueix.  No sé si
aquest és aquell juny esperat, però vaig començar-lo pensant en un llibre que
em va agradar molt quan era més jove, tot i què no es troba entre els més
destacats de l'autor: "Per quan
vingui un altre juny" de Jaume Fuster, aleshores el meu escriptor de
capçalera.  Torno al teatre per retrobar "La Diva". Va ser anomenada així fa molt
temps, tant, que ja gairebé ningú se'n recorda. Està envoltada d'estrelles, com
ella. Es passeja amunt i avall de l'escenari a
plaer, coneixent cada racó, cada gest, cada cançó. "Paradís" és una obra simpàtica
amb la pretensió de distreure. És un
retrobament esperat, enyorat, li veig als ulls la il·lusió dels joves, com si
fos la seva primera obra. Torna a ser la d'abans. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosASSOCIACIONS DE DONES
BLOCS AMICS
BLOCS D'ALGUNS QUE M'HAN VISITAT
BLOCS D'INTERèS
BLOCS POLíTICS
DIARIS
EN ITALIà
ENTITATS CULTURALS
GEOLOGIA
MATERNITAT
MúSICA
SOLIDARITAT
VIATGES
XBS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Coses a dir. Anotacions diverses de Mònica Amorós
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|