No ajuda tampoc a la credibilitat del CSN que apareguin informacions com la següent: La nuclear Vandellós II revisa mal válvulas de seguridad desde 1988. (...) La perdurabilidad del error desde los años ochenta hasta la actualidad
parece responder a una cascada de malentendidos y descoordinaciones
entre distintos departamentos de la nuclear, según ANAV. En 1993, el
área de Garantía de Calidad de Explotación detectó el error y emitió una
orden para subsanarlo. Este y otros departamentos de la nuclear fueron
reenviándose esa misma orden pero modificándola y tergiversando
progresivamente su contenido. Hasta que en 1995 la planta aprobó el
procedimiento erróneo sin notificarlo al CSN ni contrastarlo en ningún
momento con la normativa.(...)
Ara torna a ser Vandellòs II i fa un mes també. Abans havia estat Ascó I. I anar fent. No sé si ara hi ha més incidents que abans o ara se sap més que abans que hi ha un incident. Recordo la fuita de partícules del 2007, que encara està en judici i que no es va saber fins molt després que havia passat (tot i què potser mai sabrem la veritat). Potser el CSN (Consell de Seguretat Nuclear) s'ha posat les piles en vistes de Fukushima. Ara falta saber si nosaltres en les volem posar també per trobar alternatives menys agressives, menys contaminants, més segures i més sostenibles.
Diuen que no ha passat res greu, diuen que ningú ha estat en perill... diuen. Un accident de nivell 0 a l'escala internacional, no ha sortit res contaminat de la central (?), però una vàlvula ha fet la guitza sense saber-se perquè... i diuen que són segures...
Trist record avui de la primera catàstrofe nuclear més greu de la història. Per desgràcia Fukushima torna a posar l'energia nuclear en dubte com a energia segura, com ens volen fer creure.Mentrestant van sorgint notícies sobre les nostres nuclears més properes: "Ascó I pateix un petit incendi en un edifi auxiliar". Ja va haver de tancar Vandellòs I fa uns anys arran de l'incident de nivell 3 més greu sofert mai en una central al nostre territori. No hi va haver fuita a l'exterior o, almenys, això van dir (al 2007 hi va haver una fuita de partícules a Ascó i només es va saber gràcies als grups ecologistes, per això estan anant al jutjat aquests dies els responsables de la central, tot i què es neguen a declarar. Potser no sabrem mai quanta radioactivitat es va dispersar a l'exterior de la central... i després volen que ens els creiem quan diuen que tot està sota control...).
En aquest context d'accidents i incidents, pretendre allargar la vida de les centrals nuclears fins al 2021 és irresponsable. Utilitzar una energia que genera uns residus que no sabem com gestionar ni què fer-ne, és irresponsable. Pensar que l'energia nuclear és innòcua i és 100% segura és irresponsable. Ningú pot assegurar que el risc és zero, perquè el risc zero no existeix, dir el contrari és tenir mala fe i voluntat d'engany.
Els pitjors pronòstics s'han complert i ja tenim el màxim nivell d'un accident nuclear a Fukushima, com va passar a Txernòbil el 1986. Que les autoritats nipones hagin dit ara (un mes després), que la fuita va ser més important del que havien dit en un principi no tranquil·litza, al contrari. Per desgràcia la història de l'energia nuclear està plena de fets amagats i de mitges veritats. Menteixen per a no espantar, o no diuen el que saben, però espanten més mentint o no dient, perquè llavors no se sap mai quan diuen la veritat i si la diuen no te'ls creus.
Conec molta gent que viu de l'energia nuclear. No estar a favor de l'energia nuclear no vol dir que estigui en contra de la gent que hi treballa (cadascú és lliure de fer allò que creu o allò que pot), com tampoc treballar-hi vol dir estar-hi necessàriament a favor (una feina és una feina). La "guerra" entre partidaris de l'MTC i els contraris ja ve de lluny: els que estan a favor de l'energia nuclear perquè ho troben bé o hi viuen, estan a favor d'un cementiri nuclear centralitzat, perquè els hi han dit que no té perill i s'ho han cregut; els que hi estan en contra perquè no la troben bé no es creuen res del que els hi diuen i, per desgràcia, Fukushima els ha tornat a omplir de motius: Fukushima era una central 100% segura contra tsunamis i tifons, els van assegurar als habitants de la zona i s'ha demostrat que no era cert i ara el radi d'evacuació és cada cop més gran. Tanta i tanta gent ha perdut la casa, la feina, el seu entorn proper... i no podran tornar-hi durant dècades i encara no en sabem les conseqüències que pot tenir a nivell mundial. A vegades esperem a que passi una desgràcia per a posar remei al mal, més val prevenir: l'MTC ni aquí ni enlloc i hem de començar a pensar què fem amb les nuclears i quina energia volem utilitzar en el futur.
Fukushima marca el principi de la fi de l'era nuclear, els nostres nets pensaran que érem uns suïcides per utilitzar una energia com aquesta tan alegrement... Ja seria hora que, per variar, es fessin les coses bé.
Viure en una població equidistant entre Ascó (20 km) i Vandellòs (25 km) no tranquil·litza gaire. Estem envoltats de tres centrals nuclears: Ascó I i II, Vandellòs II. Una mica més enllà hi ha Cofrents, que és exactament igual que la de Fukushima, segons diuen els experts. Pel que sembla només Alemanya (i Merkel), tenen seny per començar a tancar les centrals més antigues. I aquí què farem? Quin és el futur nuclear? Per cert, la zona castigada pel tsunami i on hi ha ubicades les centrals nuclears és la més pobra del Japó, curiosament. Un senyor japonès explicava a la càmera: "Ens van dir que la central (Fukushima) era 100% segura contra tsunamis i tifons, i ens ho vam creure, però ara ja no ens creiem res". Em semblava sentir gent del nostre territori, el mateix fenomen aquí i a l'altra banda del món. Sembla que a tot arreu s'expliquen les mateixes mentides i sempre hi ha gent de bona fe que se les creu, o potser és que realment els que ho deien s'ho creien per interès propi, però no comptaven amb la força de la natura tan excepcional, tot i trobar-se en un dels llocs del planeta on es poden donar aquestes condicions extremes... Com sempre als pobres ens toca el rebre, només que quan hi ha una central pel mig som, només, els primers a rebre... acaba rebent tothom.
Alguns experts afirmen que hi haurà un abans i un després després de l'accident nuclear de Fukushima (classificat com a 4 en una escala de màxim 7), igual que en el seu moment van suposar un abans i un després Three Miles Island i Txernòbil. El Japó és un país molt avançat, la tercera potència mundial, ningú dubta de la seua tècnica ni de la seua capacitat per fer front a les adversitats. Fa anys que es preparen per un gran terratrèmol, sabien que arribaria tard o d'hora, i ha arribat, però les centrals nuclears, a pesar de totes els mesures de seguretat, no han aguantat (n'hi ha una altra en estat d'alarma al nord del país). També hi ha processats alts directius de centrals nuclears nipones acusats d'amagar informació sobre fuites, i si això passa allà, que és un país seriós, no vull ni imaginar-me en altres llocs (per no dir aquí directament). Es veu que la indústria nuclear és a tot arreu igual... Marcel Coderch des de l'ARA escriu un interessant article: Una llosa per a l'energia nuclear. A l'article afirma: "L'accident de Fukushima obligarà a reforçar els sistemes d'emergència,
amb el corresponent augment dels costos, i tornarà a despertar oposició
social. Tot i tenir causes diferents, aquest accident és molt semblant
al que va tenir lloc a la central nord-americana de Three Miles Island
l'any 1979, una data que va significar l'inici de la fi de la primera
era nuclear. Com ara, no s'havia previst la seqüència d'esdeveniments i
es creia que un accident d'aquestes característiques era impossible, com
fins ahir mateix també ho deien d'un altre Txernòbil".
"Però ara hem vist que no és així: n'hi hauria hagut prou que
l'epicentre del terratrèmol hagués estat més a prop de la central, o que
s'hagués trigat unes hores més a controlar la temperatura interna del
reactor".
"L'accident de Fukushima, com va passar amb el de Three
Miles Island, pesarà com una llosa sobre el futur de l'energia nuclear
perquè demostra que no hi ha res impossible, ni tan sols en un país tan
curós i avançat com el Japó. Fukushima serà el tsunami de la indústria
nuclear que provocarà l'avortament de l'intent de renaixença que amb
tant delit ha estat preparant una indústria que es resisteix a rendir-se
a l'evidència de la seva perillositat consubstancial".
Arxius:Japó- Imatge del google earth del terratrèmol del Japó
No és que m'hagi instal·lat en el NO a tot, és que trobo (continuo trobant) una bestiesa posar tots els residus nuclears de l'estat en un sol magatzem per molt que diguin que serà temporal. Per molt que els partidaris diguin que és segur. Per molt que diguin que ens en podem refiar. Per molt que diguin que tot anirà bé... Qui se'n pot refiar quan hi ha hagut incidències a totes les centrals nuclears que s'han acabat sabent de xiripa? (Ascó concentra el 40% de les incidències de les centrals nuclears al 2010). És molt més sensat tenir un magatzem per a cada central o grup petit de centrals i no anar traslladant residus amunt i avall com qui porta una bossa d'escombraries. Si no s'opta per aquesta opció segurament és perquè és més car... més car a la curta, però més eficient a la llarga i, sobretot, s'evitarien les protestes i les "guerres" entre territoris.
Ahir hi va haver una concentració davant la seu de CIU a Móra d'Ebre per tal que el govern refusi la ubicació de l'MTC a Ascó d'una manera clara i contundent. Temo tornar a vuit anys enrera quan anàvem de manifestació dia sí dia també... ara, el resultat va ser positiu: no va venir l'ENRON, no es va fer el transvasament i (per desgràcia) sí que es va fer el macroabocador (2 a 1), i el 2003 va portar un nou govern a Palau. No volem tornar enrere, haurien d'haver aprés la lliçò de que cal defensar el territori.
Aquest diumenge ve farcidet de coses. Pel que fa a la visita del Papa, tinc un sentiment contradictori com en Joan Vila i Triadú, però a diferència d'ell jo sí que sóc catòlica... Curiós que el 7 de novembre de 1982 també va venir un altre Papa, Joan Pau II (Totus Tuus era el lema de la trobada, encara el guardo de record), i va omplir el Camp Nou. Plovia a bots i a barrals, ho recordo bé.
Però demà passen més coses lluny de la capital. Per començar el dia reivindicatius, com diu la Piga, veniu a Ascó a les 11h a la manifestació contra l'MTC (sí, què hi farem, encara estem així que no se sap res... i els dies passen). I a la tarda a Tivissa arriba el correllengua a les 18.30. Per migdia no hi ha res, però la mani acabarà tard, amb temps per anar a dinar i plantar-se a Tivissa. Sembla que serà un matí de sol (i segurament primer boira com aquests dies anteriors), però val la pena arribar-se a Ascó a fer sentir la nostra veu altre cop.
La CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya) ha fet públic un comunicat sobre l'acte informatiu que va tenir lloc a la Llanterna de Móra d'Ebre divendres passat 16 de juliol. El transmeto íntegrament per a fer-ne difusió: (el subratllat és meu)
El Sr. Martin Donat,
president de la Comissió d’Energia Nuclear i Seguretat Pública del
districte de Lüchow-Dannenberg, i el Sr. Hans Werner Zachow, portaveu de
la l’Associació Agrícola de Gorleben, expliquen a la Ribera d’Ebre els
perjudicis territorials del cementiri nuclear de Gorleben (Baixa
Saxònia).
Gorleben és un petit municipi del
Districte de Lüchow-Dannenberg (1.220 km²), a l'extrem nord-est del
Lander de la Baixa Saxònia, a Alemanya. Té 21,25 km2 i una població de
638 hab. El nucli urbà està a la riba esquerra del riu Elba, i a uns 20
metres sobre el nivell del mar.
L'elecció de Gorleben per acollir el
cementiri nuclear es va realitzar el 1977, i es va basar principalment
en criteris socials i polítics, per l'escassa població i per la
proximitat amb l’antiga frontera la República Democràtica Alemanya.
De fet, en aquest complex hi ha quatre
grans plantes diferents. Per una banda, hi ha dues unitats
d'emmagatzematge provisional per l'emmagatzematge en sec: una per als
vitrificats provinents de França, i l’altra per a provinents directament
de les nuclears alemanyes. Per altra banda, hi ha una planta pilot
d’emmagatzematge geològic i una planta de condicionament
La jornada programada per la CANC per
apropar els problemes derivats d’un cementiri nuclear als càrrecs
electes, als sectors socioeconòmics i la població de la Ribera d’Ebre va
ser tot un èxit, tant de participació com pels continguts. Al matí va
tenir lloc una reunió de treball amb una trentena de càrrecs electes. A
mitja tarda, els invitats es van reunir amb una vintena de persones
provinents dels sectors socioeconòmics. I finalment, al vespre, es va
omplir el Teatre la Llanterna de Móra d’Ebre amb uns 400 assistents.
Els dos convidats van respondre a les
inquietuds dels assistents explicant que després de 30 anys de
funcionament del cementiri nuclear de Gorleben, la zona continua
despoblant-se degut a que el cementiri ha donat pocs llocs de treball i
poc qualificats, i el territori ha esdevingut poc atractiu per a les
empreses.
Efectivament,
el Sr. Martin Donat,
explicà que el cementiri només ha comportat uns quants pocs llocs de
treball per a la població de la zona, i que bàsicament són tasques de
guàrdies de seguretat o de jardineria. El cementiri no ha donat cap lloc
de treball qualificat per la gent del territori.
La plataforma Volem Viure a Flix ha recollit 4.227 signatures a favor de l'MTC (cementiri nuclear) a Ascó, mentre la CANC va recollir-ne més de 10.000 en contra, segons publica avui El PUNT. La balança està desequilibrada cap al NO, doncs, i el sentiment de refús al cementiri nuclear (altrament dit MTC), és gran. Els arguments a favor em semblen irreals. Parlar de llocs de treball en un entorn de crisi és fàcil. La Central Nuclear sempre ha sabut pagar molt bé a qui convenia per a generar menys repulsa o més sentiment a favor. Entenc que moltes famílies hi viuen i que la possibilitat de l'MTC els allargaria la vida laboral amb els (ara ja no tant) generosos sous que paga la Nuclear. Però aquest no pot ser ni l'únic ni el principal argument, perquè entenc que hi ha moltes altres coses a parlar. No paren de repetir que la instal·lació és segura i ho comparen amb l'Holandesa, quan tots sabem a hores d'ara que la projectada a l'Estat és deu vegades més gran que la que es troba als Països Baixos.
Sempre he dit que NO estic en contra de l'MT sinó del C. És a dir, que cal fer un lloc "temporal" per a encabir els residus que aviat saturaran les piscines d'Ascó I i II, doncs segurament sí, però a l'Estat hi ha 10 centrals nuclears amb els residus corresponents, em sembla bastant iresponsable concentrar tots els residus en un lloc concret i, sinó, pregunteu-lo als veïns de El Cabril, que tenen un magatzem de residus de baixa activitat i també els hi van prometre "l'oro i el moro" i així s'han quedat, sense res del que els van prometre i els residus allà.
Jo de l'Estat no me'n refio i en aquests temes encara menys.
Fa uns dies va aparèixer a la bústia de casa un CD editat pel grup veïnal Ribera d'Ebre cantant les excel·lències (i mai millor dit, tot i què la cançò és d'un gust musical dubtós), de tenir un magatzem (àlies abocador-cementiri) de residus nuclears a la comarca (que la cançó digui "Ribera d'Ebre comarca estimada" és realment de mal gust quan serveix per defensar la instal·lació de tantes tones de residus, quin tipus de comarca estimen? o què entenen per estimar?). Recentment s'ha constituït un altre grup veïnal, el d'Ascó, contra el cementiri nuclear. I és bona cosa veure que la mateixa gent del poble s'organitza, encara que hagi hagut d'anar a fer la presentació al poble del costat.
Divendres 21, la CANC organitza una concentració al mateix Ascó a partir de les 7 de la tarda. Els parlaments a partir de les 8, hi intervindran:
Carlos Bravo, responsable
d'energia nuclear de Greenpeace
Marcel Coderch, enginyer
doctorat al MIT, membre del CADS
Xavier Garcia, periodista i
escriptor
Sergi Saladié, geògraf i
professor de la URV, portaveu de la CANC
L'acte
l'organitza la CANC, cal fer saber que l'acte s'ha hagut de fer amb
aquest format i al carrer, donat que l'ajuntament d'Ascó
no va cedir cap local per fer l'acte
informatiu.
I, finalment, divendres passat va tenir lloc un acte a la Llanterna, a Móra d'Ebre, molt ben organitzat per Esquerra i contra el cementiri nuclear, amb la intervenció de Sergi Saladié, Marcel Coderch, Bernat Pellisa i Lluís Salvador. Tots quatre van fer intervencions clares, concises, contundents i ben argumentades contra l'enclavament del cementiri nuclear a la comarca parlant cadascú des de la seua vessant.
Antoni Lloreti Orriols [wiki] és un doctor en Ciències Físiquesper la Universitat de
Barcelona el 1963 i per la Universitat de París el 1964. Ha estat
director de recerca en el Centre de la Recherche Scientifique
(CNRS), director del Groupement Euroregional des Systémes
Photovoltaóques (GESP) i investigador a l'École Polytechnique de
Palaiseau (França). Ha treballat per la Junta de Energía Nuclear
de Madrid, pel CEN d'Estrasburg i a l'European Organization for
Nuclear Research de Ginebra. Des del 1992 és membre corresponent de
l'Institut d'Estudis Catalans.Va ser entrevistat a Àgora dilluns passat sobre el polèmic cementiri nuclear o MTC...
... i per Mònica Terribas a La nit al dia el 22 d'abril de 2008, arran de la fuita radioactiva a Ascó al mes de novembre de 2007.
El que em fa por del Magatzem Temporal Centralitzat no és l'M, ni la T, és la C. Centralitzar tots els residus nuclears en un únic cementiri nuclear (sí, cementiri, encara que sigui temporal), vol dir moltes tones de residus radioactius ubicats en un mateix punt. Les autoritats competents posen l'exemple d'Holanda, país modèlic en qüestions energètiques, però també en qüestions democràtiques; però Holanda té només una central nuclear i té, només, un magatzem de residus al costat de la central nuclear. Segurament la millor solució i la menys perillosa. En canvi, transportar tones de residus radioactius d'una banda a l'altra de l'Estat no em sembla lògic ni assenyat, això sí, és més economic i molt més pràctic perquè allà on s'ubiqui serà un lloc marcat per sempre, lluny de zones poblades, clar, perquè encara que les instal·lacions són molt segures, sempre s'ubiquen lluny de grans ciutats, no fos cas.
Si la política de les Centrals Nuclears fos transparent hi tindriem més confiança, però no ha estat així històricament. Quan s'han produit fuites, incidents, sempre s'han intentat amagar i han estat organitzacions ecologistes els qui han donat el crit d'alarma. Amb aquests precedents generar confiança no és fàcil, al contrari, i qualsevol promesa, per molt bona que sigui, es pot convertir, com sempre, en paper mullat.
Dijous en tornarem a parlar. El futur de la Comarca i del nostre territori està en joc.
Portem més d'una setmana revoltats des que s'entreveia la possibilitat que Ascó presentés candidatura per a albergar el Cementiri Nuclear, altrament dit Magatzem Temporal Centralitzat (MTC). Assemblees, concentracions, manifestacions... utilitzant tots els fronts possibles (terra, mar i aire), per lluitar contra aquesta nova agressió al nostre territori. Ahir a la tarda ens vam concentrar davant el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre per donar suport als diversos consellers comarcals i altres càrrecs electes comarcals i regionals que havien iniciat el tancament de protesta el dia anterior. Finalment el President Montillas'ha pronunciat en contra. Artur Mas i CIU també, afegint-se a Esquerra i ICV-EUiA que s'han posicionat en contra des del primer moment. Consells Comarcals, Ajuntaments, el Parlament... tots en contra que Catalunya sigui un lloc per albergar el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) o Cementiri Nuclear. Malgrat tot això, el ple de l'Ajuntament d'Ascó ha votat avui majoritàriament a favor (7 sí i 2 no), d'una proposta nefasta pel futur de la comarca i les Terres de l'Ebre...
Bona pregunta es va fer a l'assemblea contra el cementiri nuclear a
Móra d'Ebre. I, com a resposta, vam fer una bona rialla tots els que hi
érem, que, per cert, érem molts, tants que no s'hi cabia.
Ja
tenim una altra agressió damunt del territori i, evidentment, a les
terres del Sud. Encara no hem aconseguit un compromís ferm i en
condicions sobre el cabal ecològic de l'Ebre, que permeti que el riu
continuï sent vida, ni del Siurana, que es mor poquet a poquet; encara
estem veient com cada dia, quan aixequem el cap, veiem un nova central
eòlica, tot i que més del 90% de la potència eòlica ja és al sud
d'aquest país, i que els acords i les promeses d'uns i altres, ai las,
se'ls ha endut el vent. I ara han convençut un ajuntament, el d'Ascó,
per acollir el cementiri dels residus radioactius de tot l'Estat
espanyol.
Podríem parlar d'equilibri territorial: ja tenim tres
centrals en funcionament i una per desballestar, pràcticament tota
l'energia eòlica, i ara van per la fotovoltaica. Encara hem de ser més
solidaris? I els projectes sorgits de la societat civil que han demanat
la complicitat dels governants se'n van cap a Barcelona, cap al nord
(exemple: l'alternativa a l'ITER de Vandellòs)
Podríem parlar de
sobirania municipal: és a dir, amb cinc dels nou regidors del
consistori es pot prendre una decisió que afectarà més municipis, totes
les comarques del sud i, si m'ho permeteu, el país. Això és sobirania o
tirania? O simplement mercadeig.
Podríem dir que donarà riquesa
al territori: però, quan veus que just la comarca de la Ribera d'Ebre
és l'única de la zona que ha perdut població en aquests 25 anys de
centrals nuclears; quan veus la renda per càpita de la comarca, per
sota de la mitjana del país tot i tenir un PIB altíssim; quan veus en
què consisteix el polígon industrial desert d'Ascó, veus que això és
una fal·làcia. Riquesa per a qui?
Podríem parlar del consens
polític, social, associatiu, etc. que demana l'ordre ministerial per
trobar una ubicació. Ara ja tenen el consens. No el volem! Solució:
creiem que és necessari el consens i només cal que un municipi ho
demani.
Però, d'allò que hem de parlar és de per què hem de
buscar una solució a uns residus que no tenen solució? Per què no podem
qüestionar una indústria, la nuclear, que no volem, que no és tan
fantàstica i que té alternatives a mitjà i llarg termini, si es
planifica des dels governs i no des de les companyies elèctriques, com
fins ara s'està fent. Per què no parlem d'eficiència i estalvi
energètic? Per què no podem parlar de petits centres de producció
d'energia prop de les zones de consum? Aquest debat no els interessa, i
menys quan tinguin un sud que s'ho empassa tot. Vull dir que s'ho
empassava, perquè aquests darrers dies, altre cop, com el 2000 amb
Enron, a Móra d'Ebre el dia 20 vam tornar a dir «lo sud ha dit prou».
I ho direm avui a les 11 del matí en una manifestació al poble d'Ascó.
Escrit de Toni Romero, Plataforma en Defensa del Patrimoni Natural del Priorat
Casualment he estat escoltant Ràdio 4 aquest matí fent zàping d'emissores. Justament parlaven del Cementiri Nuclear i la possibilitat de que vagi a Ascó. L'expert que en parlava a favor (i que està a sou de la companyia -Enresa- és Jordi Bruno), recalcava que el nom no és cementiri nuclear sinó Magatzem Temporal Centralitzat (MTC -ATC en castellà-). Tant és com dir-li, la funció és la mateixa: donar cabuda a tones de residus nuclears d'alta intensitat que ja no poden seguir quedant-se a les piscines especials amb les què compten les Centrals Nuclears. Això de "temporal" ve perquè en la normativa que ha fet pública el Ministerio, diu que serà operatiu "només" durant 60 anys i no els 100 anys que tenen altres països d'Europa. També admetia l'expert que l'únic avantatge de tenir això a la vora de casa és els diners que s'invertiran.
Per contra, l'altre expert (no pagat per la companyia), advertia de la perillositat d'aquests residus, actius durant milions d'anys i que s'han de controlar contínuament, i de la perillositat de les fuites radioactives que es poden produir durant el seu trasllat (en principi l'acumulació és bastant segura, però per alguna banda hi han d'arribar els residus). Per això, deia, l'Estat ha de donar molts diners per a fer-ho bonic. A banda que no s'ha resolt bé com tractar aquests residus, per això la part dedicada a I+D, esperen que un futur (que ningú ha vist), es resolgui el problema dels residus nuclears d'alguna altra manera més segura. La quantitat de residus serà important perquè hi ha 8 centrals nuclears a tot el territori espanyol, tres d'elles a Catalunya.
Coneixen a Madrid això de l'equilibri territorial?
Internet és un món ampli i divers. Buscant informació sobre el tema he trobat aquesta imatge de la península amb els seus dipòsits radioactius. N'hi ha per tot arreu, cert, però la concentració d'energia nuclear més gran de la península és actualment la zona sud de Catalunya (llevat del CIEMAT a Madrid -un centre d'investigació, clar-), amb tres Centrals Nuclears en funcionament i una en fase de clausura després de tenir el trist honor de provocar l'incident més greu de l'Europa Occidental.
"Basado en tecnologías plenamente consolidadas y disponibles desde hace años, la construcción de la instalación ATC es viable en buena parte de la geografía nacional dadas sus características similares a las de instalaciones industriales convencionales. En este sentido, diversos países de nuestro entorno cuentan con centros como el proyectado, en los que han acumulado una importante experiencia sobre tecnologías de almacenamiento de combustible gastado. Tal es el caso de La Hague y Marcoule (Francia), Sellafield (Reino Unido), Paks (Hungría), Fort St. Vrain (Estados Unidos) o Habog (Holanda), cuyas características se aproximan especialmente a las del proyecto español."
Trobo que al dir "nuestro entorno" als Estats Units se'ls hi ha anat una mica la mà. D'altra banda, localitzant cadascun dels punts on hi ha un MTC es veu que són zones poc poblades, on hi ha hagut abans emplaçada -o encara hi és- una central nuclear i, repassant la informació, han tingut algun tipus de problema amb la radioactivitat, principalment fuites, la qual cosa no dóna gaire tranquil·litat. "La instalación ATC española será una estructura integral de 283 metros de largo, 78 de ancho y 26 de alto, que contará además con unos conductos de salida de aire de 45 metros de altura respecto al nivel del suelo".
"Así, a la exigencia de una disponibilidad de superficie de unas 20 hectáreas (13 ha para el ATC y de 5 a 7 ha para el centro tecnológico), cabe añadir algunos condicionantes geológicos, geográficos, climáticos, demográficos y socioeconómicos que faciliten la viabilidad del proyecto. Prácticamente todo el territorio peninsular cumple con estos requisitos".
Si
el projecte té tants beneficis per a la zona escollida (diners i feina), i comptant que
tota la geografia de l'Estat pot albergar-lo, no entenc com
només s'han postulat Yebra i, tot apunta, Ascó, potser perquè Montilla va prometre a Zapatero que Catalunya acolliria el Cementiri Nuclear i que, en realitat, no té tantes avantatges com volen fer creure.
Un dels arguments, potser el principal, dels que hi estan a favor, són els llocs de treball que generarà, diuen uns 300 durant la contrucció (prevista per 5 anys), i 100 permanents després, però no especifiquen quin tipus de formació hauran de tenir els que hi treballaran un cop s'acabi el projecte, ni tampoc afirmen que la mà d'obra sigui procedent de la comarca (pot passar com a la Terra Alta, que els van prometre que els aero-generadors donarien molta feina i diners i finalment els treballadors van venir de portugal perquè l'empresa era portuguesa i ara, un cop acabat el projecte, només hi ha un lloc de treball per a fer el manteniment).
D'altra banda, el lloc que genera més residus és prop de Madrid, per què no posen allà l'MTC? ah, perdó, Madrid és la capital, i hi viu molta gent. Si el projecte fos tan innocu com ens volen fer creure podria estar albergat prop de Madrid, a la meseta, en una de les planes immenses que tenen, o en una zona industrial amb volum important de població. Per fer aquest magatzem crec que no es necessita aigua, almenys no ho diu enlloc: sostenibilitat i gestió dels residus radioactius, i mà d'obra ara n'hi ha a tot arreu.
Esquema del projecte del Ministerio i Enresa:
Bé, hi ha moltes altres preguntes que aniran sorgint i espero que es puguin anar resolent. En la continuació les 10 primers raons, però segur que n'hi ha més.
La Catalunya Nuclear és el títol d'un llibre que Xavier Garcia [web] va publicar el 1989. Seria el primer d'una sèrie de llibres dedicats a la Ribera d'Ebre i per extensió a les terres del sud. El darrer que ha publicat, si no ho tinc mal entès, és La primera dècada de lluita antinuclear a Catalunya (1970-1980). Aquests dos títols són imprescindibles per entendre el perquè de tot plegat.
D'aquest darrer llibre en faig tres extractes del primer capítol a tall de mostra: En una ocasió, l'any 1981, el professor Ramon Margalef (1919-2004), el pare del qual era de Capçanes, al Priorat, em va dir, al seu despatx de la Universitat de Barcelona, una setència d'aquelles que no té pèrdua: "Critico les nuclears, perquè és com donar un tanc a un que s'ha estat tota la vida pelant cocos". Amb la substancial diferència que a Ascó (Ribera d'Ebre) no s'han pelat mai cocos, que jo sàpiga, la metàfora de l'il·lustre ecòleg és extensiva a les ocupacions habituals d'aquesta comarca rural, fonamentada llavors, sobretot en la vinya, l'ametlla i l'oliva, i amb els mitjans de tracció propis d'una agricultura pràcticament de subsistència.
(...)
Justament era tanta l'eufòria que desvetllava la nova possibilitat de creixement en tots els ordres entre aquest sector capdavanter que, a mitjans dels anys seixanta, en el moment de decidir la ubicació de la primera central nuclear a Catalunya (la que, finalment, aniria a Vandellòs), el mateix Josep Pla es pronuncià "contra la burgesia turística de la Costa Brava" i en favor d'aquell primer centre d'energia atòmica es construís a la platja de Pals, com si es tractés d'un atractiu turístic més.
El cas va ser, però, que la Costa Brava continuava quedant reservada al desenvolupament turístic i que la producció energètica quedaria fixada vora l'Ebre...
(...)
Les sis centrals previstes en els últims anys del franquisme, totes al voltant d'un radi d'uns trenta quilòmetres a la rodona, tenien en comú el fet de pertànyer a una àrea territorial agrícola, devastada pel model industrial franquista, flagel·lada per l'emigració agraria i amb poc poder demogràfic i econòmic per a fer front a la decisió barcelonina i estatal que es preveia; una decisió en benefici de les grans àrees urbanes-industrials, però situada al costat de la massa d'aigua indispensable per a refrigerar els reactors nuclears, amb tot el que ha suposat d'increments tèrmics sobre el riu i el mar.
Ja hi tornem a ser, la gent de la Ribera d'Ebre ens hem de tornar a mobilitzar per intentar impedir una altre atemptat contra el nostre territori. S'està rifant on posaran un cementiri nuclear i sembla que Ascó té bastants números.
Dimecres, dia 20 de gener de 2010, assemblea informativa al teatre La Llanterna de Móra d'Ebre a partir de les 20.00 hores. No hi pots faltar!
El futbol és una passió i també un espectacle quan es veu jugar bé; també hi ha altres espectacles que em ve de gust comentar i coses sobre el cinema que em poden semblar interessants.
Moltes vegades, ni ens en adonem i estem d'alguna manera o altra parlant de política... i és que em sembla un tema prou interessant i fonamental i ens afecta a tots, vulguem o no.
És doctor en història contemporània, llicenciat en filosofia i lletres i postgraduat en pedagogia terapèutica. Escriu a diversos mitjans i publica les seues opinions al bloc.
Em sorprén la notícia que es publica avui a Vilaweb: "Un estudi conclou que viure a prop d'una central nuclear no comporta un majori risc de patir càncer". L'estudi el signen l'Institut Carlos III i el CSN (Consell de Seguretat Nuclear). No he trobat cap informació als respectius webs sobre aquest estudi, ni tampoc cap referència a altres diaris. En canvi, he trobat aquest altre estudi fet a Alemanya sobre càncer infantil i Centrals Nuclears: "Un estudio sobre niños que viven cerca de una planta nuclear demuestra que corren mayor riesgo de padecer enfermedades cancerígenas", diu, (aquí un altre enllaç) entre moltes altres coses: "El resultado, según los investigadores, es incuestionable: mientras más
cerca crecieron los niños a un reactor nuclear, más grande fue el riesgo
de contraer algún padecimiento cancerígeno, y viceversa". Arran d'aquest informe el diputat Joan Herrera va fer una pregunta al Congreso i va obtenir per resposta que s'havia acordat (el 2006) fer un estudi sobre la incidència del càncer a la població a partir del Instituto Carlos III i el CSN. I aquí hi ha l'informe publicat el 2009 arran d'aquest estudi, on es conclou que "la incidéncia del cáncer en la población no es significativo".
