mamoros |
Llengua |
dissabte, 3 de setembre de 2011 | 17:27h
La cita d'avui del diari ARA: "El geni més íntim de cada poble, la seva ànima profunda, està sobretot en la llengua". Jules Michelet.
Ells ho saben i per això continuen volent-la suprimir, aniquilar, esborrar, prohibir... Ara ni tan sols dissimulen, ho fan i punt. En comptes d'avançar anem com els crancs. "Atado y bien atado". Espanya no canviarà mai.
He vist al FB que es promou l'adhesió a Som Escola. Val la pena que ens hi posem. Junts podem fer força. Si quatre famílies castellanes han aconseguit que s'anul·li la immersió lingüística en català aprovada per la majoria d'un parlament democràtic, quants catalans haurem de ser per a invertir l'efecte?
Clar que també tenim les urnes. Veurem quines peces es mouen per al proper 20 de novembre (quina data!), potser serà l'hora d'enterrar definitivament el passat.
mamoros |
Llengua |
divendres, 22 d'abril de 2011 | 19:14h
Un text geològic també és un text, vull dir que també, òbviament, cal
tenir cura de l'expressió i, sobretot, de les faltes d'ortografia. Si
les fa un estudiant és greu, però si les corrobora un professor
d'universitat i les publica el Departament de Medi Ambient i Habitatge,
ja no és greu, és gravíssim (podeu veure-ho al PDF adjunt). Qualsevol que hagués llegit el text una
vegada n'hagués tingut prou per veure'n les mancances. Les faltes
d'ortografia que hi ha són de tenir mala base d'ESO, però és obvi que
són estudiants que han arribat a la universitat, per tant, hi ha una
part del sistema que no funciona. No sé qui devia ser el responsable del
Departament de Medi Ambient i Habitatge que ho ha permés. En
ensenyament hi ha camí per córrer i en llengua ens vindria molt bé que
es llegís més en català. Només sis de cada deu persones més grans de 14 anys llegeixen algun llibre a l'any, i d'aquest un 25% són en català. Llegir ajuda a pujar el nivell de la llengua, caldria que ens hi fixéssim, que llegíssim i, sobretot, que els mestres i professors de qualsevol matèria fóssim més exigents amb els nostres alumnes.
mamoros |
Llengua |
dijous, 20 de gener de 2011 | 02:29h
Tot
just aquests dies s'estrena el poder parlar també català (i valencià),
galego i euskera al Senat. Una bona notícia que arriba uns trenta anys
tard, però bé, més val tard que mai. Com sempre l'excusa per parlar
només una llengua (l'anomenada comuna), són els diners que costa tot
l'invent. Si val molt o poc no ho sé, perquè no sé altres costos que
genera el Senat, però segur que es gasten diners en coses molt menys
importants i no surten als diaris ni generen tanta polèmica. Si som un Estat plurilingüe, que es noti, no? (tot i què posar un traductor al valencià... en fi, "ells" són així).
No sé si aquest plurilingüísme al Senat serà beneficiós per al català i per a les altres llengües de l'Estat, en tot cas segur que no perjudica que es visibilitzin (i es respectin), les diverses llengües i només per la polèmica generada ja val la pena. Que se'n parli als diaris de Madrid encara que sigui per criticar-ho, és bo, almenys així es dóna a conèixer, sinó molts ni se n'haurien assabentat. Tot i així, és només al Senat que es podran parlar les diverses llengües, de moment, i no (també), al Congrés, la cambra que té més projecció política; però bé, una passa a favor del català sempre és benvinguda...
mamoros |
Llengua |
dimecres, 22 de desembre de 2010 | 22:17h
Altre cop atzagaiada a la llengua. He llegit alguns comentaris en què hi ha pares que diuen que els seus fills tenen poques classes en català a l'ESO, és possible, tot i què la llei catalana preveu que el professorat parli en català i els llibres de text siguin en català, hi ha, encara, molt professorat provinent de la resta de l'Estat que s'expressa normalment en castellà, sense que ningú pugui dir o fer res. Suposo que es considerava que obligar als docents a tenir un cert nivell de català (ara és exigible i ja el tenen i no va ser una mesura exempta de polèmica), podia provocar una fractura social. Per tant, no veig que ara sigui gens diferent el que planteja el tribunal. Vindrà algú a obligar-me a parlar en castellà a les meues classes quan durant anys el professorat castellanoparlant no ha parlat gens en català a les seues i no ha passat res? Clar que la majoria d'alumnat amb aquest tipus de professorat també és castellanoparlant, per tant ja els anava bé i no havien fet cap denúncia. Si comencem a denunciar casos pot acabar la cosa molt malament... o molt bé, segons com es miri. El que és prou clar és que si l'Estat espanyol no ens reconeix ni com a nació ni ens deia usar normalment la nostra llengua, no sé per a què volem ser espanyols si no ens deixen ser-ho, volen que siguem castellans.
Caldrà estar atents a les reaccions dels partits i les actuacions dels nostres polítics. Artur Mas comença un mandat amb un greu problema, més, sobre la taula. Veurem de què som capaços tots plegats.
mamoros |
Llengua |
diumenge, 20 de juny de 2010 | 14:34h
Sorpresa majúscula, em demanen un certificat del centre on treballo per a lliurar-me un certificat per haver fet un curs virtual a nivell estatal. Cap problema, la secretaria del centre me'l lliura i l'envio. Passen les setmanes, els mesos... i res, no rebo el certificat per haver fet el curs i pregunto; la resposta és interessant, es veu que al Ministerio "no entenen" el certificat del centre emès en català i per això no m'han pogut lliurar el certificat conforme he fet el curs, l'hagués hagut de fer en castellà. Som realment al 2010 en un Estat plurinacional? Em sembla increïble que aquestes coses passin encara avui en dia, fins i tot els organitzadors del curs de Madrid s'han queixat, però el que ha d'emetre el certificat al Ministerio es veu que ho té molt clar, ignoro si per iniciativa pròpia o per ordres explícites de més amunt. Està bastant clar que no volen que siguem espanyols, volen que siguem castellans, i per aquí no hi passo...
Llàstima que no pugui anar a votar avui a les consultes sobre la independència a diferència dels del poble del costat que s'ho han muntat molt bé, potser no serveix per a res, però almenys et descarrega una estona i qui sap què passarà en el futur, fa quatre díes això de la independència era cosa de quatre i ara cada cop té més adeptes i, sincerament, tal i com estan fent les coses a Madrid, no m'estranya, fins i tot el president Pujol, tan equilibrat ell sempre, ho entèn...
mamoros |
Llengua |
divendres, 1 de maig de 2009 | 14:14h
Dit del que mata la seva muller.
Em vaig quedar embadalida, estorada i esmaperduda en sentir aquesta paraula, fins ahir desconeguda per mi, en el concurs de Pasapalabra. De tot el cercle final de paraules les altres les coneixia (tot i què segurament moltes no se m'haguessin acudit d'immediat), però aquesta em va quedar gravada i em va sorprendre enormement que el concursant contestés sense parpellejar. El seu nivell de llengua és altament envejable. L'he seguit pràcticament els 37 programes que hi ha anat i m'ha fascinat el seu coneixement i la rapidesa de les seues respostes. M'agradaria saber com s'ho ha fet, perquè no ha de ser fàcil anar a passar l'examen davant de tothom. Quan era petit devia ser el primer de la classe...
mamoros |
Llengua |
divendres, 13 de març de 2009 | 17:38h
Em van passar l'enllaç fa uns tres anys i per a ells ja n'han passat 10. Felicitats! Dia a dia, Rodamots ens dóna una pindoleta en forma de paraula i ens ajuda a enriquir el vocabulari o a recordar-lo, que no és poc. Ara que fa deu anys, el podeu tenir també en paper.
mamoros |
Llengua |
dimecres, 4 de març de 2009 | 13:48h
Normalment l'urgent sempre passa al davant de l'important. No sé si és urgent o no tenir una llei del cinema que garanteixi el 50% de les pel·lícules en català (segurament s'hagués hagut de fer fa dècades, però potser als polítics de llavors els hi faltava tremp per decidir una cosa del gènere, ara la cosa és diferent, prou que es veu), però segur que és important que així sigui. PP i Ciutadans ja han dit que no, la llei va per bon camí doncs.
mamoros |
Llengua |
diumenge, 23 de novembre de 2008 | 22:17h
En els darrers dies ha sorgit una petita polèmica sobre el nivell de català dels periodistes. Sembla que ens esverem aviat quan ens toquen la llengua, però és que en tenim motius...
mamoros |
Llengua |
dimarts, 30 de setembre de 2008 | 17:59h
Potser sóc una mica llepafils (no dic que no), però l'expressió "això passa a casa nostra" o "aquest (o aquesta) és de casa nostra" sempre l'havia sentit referida a Catalunya. Aquest estiu al programa (terrible d'altra banda) Vacances pagades ja vaig detectar que un presentador es referia a La Pantoja com a una cantant de "casa nostra" (ai), però en aquell moment vaig pensar que la cosa era un descuit temporal d'un presentador mal informat, vaig limitar-me a tancar el televisor i ja està. Però avui al programa de l'Om ha passat el mateix, la Mabel ha parlat del Bono (el manxec) com a gent de "casa nostra". És que jo ho tinc malentés o aquesta expressió nostrada ha canviat de significat (o volen que canviï) i jo no ho sabia?
mamoros |
Llengua |
dijous, 3 de juliol de 2008 | 17:27h
Fa dies que han sortit uns quants intel·lectuals espanyols amb un manifest per la llengua comuna. Paral·lelament l'Estat francès també s'hi abona. Aquí ha estat una mica com si sentíssim ploure, acostumats com estem a ajupir el llom i deixar fer i és que, malauradament, ja hi estem avesats, és la mateixa cançò de sempre que, sincerament, ja cansa.
En Toni Cucarella té el costum d'escriure clar i català i ens demana que ens fem ressò del manifest que ell potencia contra el "manifest per la llengua comuna" i els atacs de l'Estat francès.
Hem anat al cinema a veure Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall. Ha estat molt bé i molt divertida i no entenc massa les crítiques que ha rebut sobre localitzacions i tot plegat. Cal saber què es va a veure: és una pel·lícula d'aventures per passar l'estona, a l'estil de l'Errol Flynt dels nostres pares, un parell d'hores de diversió assegurada...
que una presentadora de "El Club" desplaçada a Frankfurt per explicar-nos en directe què s'hi cou per allà, entrevisti a Ildefonso Falcones en castellà mentre ell li respon que se sent català, que ha fet una novel·la sobre Catalunya i que no vol polèmiques... Ell no, la polèmica ha estat ella, perquè encara no entenc perquè ho ha fet.
mamoros |
Llengua |
dimarts, 14 de març de 2006 | 17:41h
Dissabte vam anar a un casament força internacional. No és el primer cop
que en un mateix espai sento parlar llengües tan diverses, però sí que és el
primer cop que sento parlar georgià.
El futbol és una passió i també un espectacle quan es veu jugar bé; també hi ha altres espectacles que em ve de gust comentar i coses sobre el cinema que em poden semblar interessants.
Moltes vegades, ni ens en adonem i estem d'alguna manera o altra parlant de política... i és que em sembla un tema prou interessant i fonamental i ens afecta a tots, vulguem o no.
És doctor en història contemporània, llicenciat en filosofia i lletres i postgraduat en pedagogia terapèutica. Escriu a diversos mitjans i publica les seues opinions al bloc.
La cita d'avui del diari ARA: "El geni més íntim de cada poble, la seva ànima profunda, està sobretot en la llengua". Jules Michelet.
