BASSA La Papereria [web] és un dels negocis centenaris de la nostra vil·la. Ha rebut premi per ser-ho. És la impremta i papereria de tota la vida. Qualitat excel·lent i una àmplia biblioteca per triar i remenar. Encara recordo que hi vaig comprar la primera calculadora Fx-82, potser feia vuitè de bàsica, seria ara segon d'ESO, i encara la tinc i funciona. Encara hi treballa la noia que me la va vendre que, puntualment, com un rellotge de precisió, veig passar carretera amunt carretera avall per anar o tornar de la feina.
L'aparador de la Impremta-Papereria BASSA és dels que sempre es fan mirar. Quan entres a la botiga t'invaeix una sensació de pau, dins tot és al seu lloc, no hi falta detall. Se sent l'olor a paper i a llibres i fa goig passejar-s'hi per mirar i remenar.
BASSA, La Papereria, s'ha sabut adaptar als nous temps, s'hi fan presentacions de llibres que situen a Móra al mapa cultural de les Terres de l'Ebre, a més de tenir un canal al Youtube i un compte al Facebook. Un encert i un bon lloc de trobada.
És l'únic lloc de l'època daurada que ha resistit el pas del temps i encara roman obert. Ara, però, són els fills els que porten el negoci. A dalt, el Pub, a baix, la discoteca, podria ser una mena d'Up and Down a la morenca, perquè és el típic lloc on s'hi deixaven (i s'hi deixen) caure els adolescents. I no sé perquè sempre hi ha nois a la porta, alguns exhibint la potència de les seues motos o cotxes o ara dels mòbils o vés a saber quins altres estris. Curiosament sempre el recordo així aquest lloc, no sé si hi ha molta gent a dins, però fora és ple...
Set de Ribera és un local relativament nou, ubicat al casc antic, a tocar de l'Ajuntament i de l'església. Segurament és l'únic que ha obert al nucli des de fa una colla d'anys. S'hi venen productes de les nostres terres, d'agricultura ecològica i de comerç just. Al fons hi ha unes quantes taules. També hi ha llibres i revistes, publicacions de la comarca, i exposicions d'artistes locals. Un bon lloc...
Arxius:Plaça de baix- Casa abandonada de la vora del riu
Moltes vegades comentant amb gent de fora que a Móra hi havia un Club Nàutic, reien, perquè sabien que no hi havia mar, i es pensaven que això de navegar en llocs on hi ha riu no toca, o no sé què s'imaginaven com era un Club Nàutic, potser es pensen que només hi ha iots de luxe, però no sempre és així, aquí el riu és prou gran per ser navegable i a més és molt plaent i calmat, no hi ha onades, el perill de mareig és inexistent i molta gent posa la seua barqueta a l'aigua per navegar-hi, generalment a l'estiu...
Sembla un miracle, però el Cinema encara continua dret i en marxa. Fa lustres que generacions de morencs i riberencs (i potser de més enllà), ens hi deixem caure un cop per setmana per veure alguna pel·lícula en pantalla gran. Fa trenta anys hi havia sessió doble amb un quart d'hora d'intèrval, primer la "dolenta" i després la "bona". Sorprenentment totes les pel·lícules duraven igual: una hora i mitja, minut amunt minut avall. Després cap a casa, ja s'havia acabat el diumenge...
Torno a passejar per Móra, pels carrers adoquinats del casc antic. Passo pel carrer de la Vil·la, arribo a la placeta de la font i giro per tornar als quatre cantons. Fa calor. La garbinada no penetra als carrerons tan antics, però he anat a visitar amics i retrobar-los bé mereix l'esforç i la calor. En Bernat s'ho mira tot des de la cadireta amb ulls interrogants i curiosos, i provo de fer el mateix, de mirar-ho tot com si fos el primer cop...
S'ha tornat a inaugurar el bar del complex poliesportiu. El dia de la inauguració estava ple i feia goig altre cop després de tant temps tancat. L'han remodelat a fons, però en queda l'essència del que va ser i ha estat un lloc de referència al poble a l'estiu, on és un plaer enorme prendre alguna cosa a la terrassa, amb la vista calmant de les piscines...
Normalment sempre parlo de llocs que porten ja uns anys de rodatge o que ja han desaparegut, però aquest nou Hostal La Creu segurament està cridat a ser un dels llocs emblemàtics del nostre poble i tot just fa una setmana que s'acaba d'inaugurar...
Ara tenim una biblioteca comarcal àmplia i còmoda, però no sempre ha estat així. Recordo aquella biblioteca rònega, darrera l'Ajuntament, petita i humida, que esperava amb calma que s'acabéssin les obres de la nova biblioteca de "La Caixa" que era sota les oficines de la Plaça de Dalt (darrerament una botiga de roba i ara no sé ben bé què). No era gran cosa, però s'hi estava prou bé. Hi féiem els deures i sempre hi havia bastant xivarri. I, de sobte, després de molta espera, les obres es van acabar i vam estrenar el nou espai, ampli, lluminós, acollidor... Recordo una lectura dramatitzada amb la Carme Sansa acompanyada d'un violoncel. Era l'únic racó cultural de la vil·la llavors...
Posada a recordar llocs, aquest hagués hagut de ser el primer cronològicament. Era la discoteca emblemàtica del poble, almenys jo ho veia així. Una bolera a l'exterior amb una barra i seients tipus sofà i tipus taula, tot gran i espaiós. Dins, la disco, la més gran del poble. Crec que hi vaig entrar poques vegades, era més d'estar-me a fora i jugar als bolos o xerrant amb la colla. També jugava a les màquines de fora, a cinc duros la partida. Crec que hi havia el "comecocos", tot i què jo tenia més afició a una altra que feia volar una nau espacial... ni me'n recordo com es deia.
Aquest local va obrir quan els cinc anteriors ja havien tancat i, en certa manera, va recollir una mica l'herència de tots ells. Té un ambient força agradable. És bastant gran i té ambients diferents: a l'entrada la barra i taules amb maons d'obra vista, és on s'hi exposen obres d'artites locals o comarcals. Més a l'interior, la part més íntima amb arcs i sofàs, on hi ha un petit racó per fer concerts en petit comité (vaig sentir-hi per primer cop Rodamons). El local és a la part més baixa de l'edifici, a tocar del barranc de Faneca gairebé s'hi entra d'amagat. És a tocar de La Factoria, ara amb un cartell de "Es Ven". Per les dimensions i capacitat, a banda dels concerts i exposicions, també s'hi punxa música diversa amb la participació de disc-joqueis. Així que és un local polivalent, un centre de reunió de totes les edats...
Els noctàmbuls recordaran (i em recorden) que també hi havia aquest local que va marcar una època. Qui ens ho anava a dir que l'escorxador acabaria convertint-se en una discoteca de moda? El barranc de faneca era (i és) un lloc cèntric que permet aparcament a la vora i força discret per a les disbauxes nocturnes. Va ser un local emblemàtic a l'època, per allà hi passava tothom després de fer els recorreguts habituals dels bars, bàsicament, perquè tancava a les cinc (o més tard), i això donava molt marge de maniobra...
Per als morencs i morenques d'una certa edat (i altres riberencs sortidors de mena), la Taverna era el lloc ideal de trobada i reunió, i així m'ho han fet saber alguns sortidors nocturns que fan lectura del bloc (gràcies pels comentaris), i que trobaven aquest lloc a faltar. No me'l descuidava, ans al contrari, però sí que cronològicament està situat en darrer lloc dels locals visitats fins ara...
Si retrocedim més en temps, trobem el local que fa 30 anys era el refugi dels adolescents del poble i la comarca. No era aquest el nom que duia al cartell, però tothom li deia així per vestigis passats...
Posada a recordar èpoques pretèrites no hi pot faltar el Zona. Si el Barça és més que un club el Zona va ser més que un bar durant uns quants anys. Com passa a vegades, va morir d'èxit...
Tot d'una he retornat al bloc i en Xavi va i m'atorga un premi que hauré de mirar-me amb calma i no puc anar a recollir perquè estic de congrés... i a mi això de "congrés" em sonava a una altra cosa de fa uns quants anys...
El futbol és una passió i també un espectacle quan es veu jugar bé; també hi ha altres espectacles que em ve de gust comentar i coses sobre el cinema que em poden semblar interessants.
Moltes vegades, ni ens en adonem i estem d'alguna manera o altra parlant de política... i és que em sembla un tema prou interessant i fonamental i ens afecta a tots, vulguem o no.
És doctor en història contemporània, llicenciat en filosofia i lletres i postgraduat en pedagogia terapèutica. Escriu a diversos mitjans i publica les seues opinions al bloc.
BASSA La Papereria [web] és un dels negocis centenaris de la nostra vil·la. Ha rebut premi per ser-ho. És la impremta i papereria de tota la vida. Qualitat excel·lent i una àmplia biblioteca per triar i remenar. Encara recordo que hi vaig comprar la primera calculadora Fx-82, potser feia vuitè de bàsica, seria ara segon d'ESO, i encara la tinc i funciona. Encara hi treballa la noia que me la va vendre que, puntualment, com un rellotge de precisió, veig passar carretera amunt carretera avall per anar o tornar de la feina. 
