Com sempre passa quan navegues d'una banda a l'altra, acabo de descobrir una web de cinema en català que, així d'entrada, he trobat força interessant. Realment és difícil trobar cinema i novetats en la nostra llengua i aquí hi ha tràilers i tot. Aplaudeixo la iniciativa, encara que, a més de la versió doblada, i tenint en compte que són en DVD, m'agradaria que també fos possible la versió subtitulada al català i així poder sentir la versió original subtitulada en la nostra llengua cosa que, encara avui, és ben estranya i no ho hauria de ser, al meu entendre.
Generalment dimecres a la nit és un dia avorrit de tele, sort que ahir vam tenir la "Gala" dels Premis Barcelona de Cinema i ens vam distreure molt amb la Rosa M. Sardà i en Ferran Rañé. Tot estava transcorrent amb normalitat fins que va aparèixer en Pere Portabella...
Feia molts dies que no em deixava caure pel cinema, però avui m'ho he fet venir bé per anar als Icària a veure'n una d'acció. L'hem triada per l'horari i perquè no era un drama i ens hem trobat una pel·lícula interessant: "La sombra del Reino".
i a fer gols, encara que siguin de falta, i dóna bon rotllo a la resta de companys i sembla que el públic l'anima i l'aplaudeix... i jo també em sento una mica més feliç... Aquest Barça m'agrada i, quan acabi de greixar bé totes les peces, serà imparable.
Tres dies de festa donen per a bastant i a Móra d'Ebre l'únic cinema permanent de les tres comarques (Ribera, Terra Alta i Priorat) ofereix El Coronel Macià en cartellera. Fins i tot, els cartells que posen l'horari són en català, una petita victòria de quan fa uns anys vaig demanar-li al propietari que també posés l'horari en català i em va respondre que "en castellà ho entenia tothom", finalment ha canviat de parer i ho celebro.
Fins i tot la pel·lícula "Gràcies per la propina" basada en una novel·la de Ferran Torrent, va exhibir la versió castellana. I això que a Móra d'Ebre pots passar tot el cap de setmana passejant pel poble i no sentir parlar en castellà...
M'agrada el futbol, fins i tot el vaig practicar quan era (més) jove. He gaudit de l'espectacle durant molts anys i m'encanta veure un partit de qualsevol equip, però sobretot del Barça. I avui me n'alegro tant que marxi en Saviola...
Sembla que l'Oleguer és ara el cap d'esquila de les ordes espanyoles. Ja van sentir el seu atac ferotge l'Iu Forn, en Rubianes i ara ell, només pel fet simple de dir el que pensa, que no és poc.
Felicito l'Oleguer perquè és un home compromès amb la societat en que viu. Vaig llegir el seu llibre i em vaig quedar gratament sorpresa. Fa goig tenir jugadors així!
Aquí l'enllaç a la campanya, per si encara no l'heu vist.
El futbol és una passió i també un espectacle quan es veu jugar bé; també hi ha altres espectacles que em ve de gust comentar i coses sobre el cinema que em poden semblar interessants.
Moltes vegades, ni ens en adonem i estem d'alguna manera o altra parlant de política... i és que em sembla un tema prou interessant i fonamental i ens afecta a tots, vulguem o no.
És doctor en història contemporània, llicenciat en filosofia i lletres i postgraduat en pedagogia terapèutica. Escriu a diversos mitjans i publica les seues opinions al bloc.