Això sí que és una sorpresa, dos dies sense internet a casa i amb tele de vacances i en tornar em trobo al xic dels Pirineus que li ha agafat per explicar un problema (segons ell), però sense aportar solucions... Quina llàstima que sempre hi ha algú que ha d'aixafar la guitarra...
S'acabem de saber oficialment els nous consellers que, si no hi ha cap entrebanc, encapçalaran les conselleries els propers quatre anys. Alguns són prou coneguts, altres haurem d'esperar què fan per tenir-ne una opinió formada. De moment només una constatació: les fèmines perden pes en l'organigrama, una veritable llàstima.
Tothom té dret a una segona oportunitat. El nostre govern també. Han passat tres anys plens de bon govern i de soroll excessiu, però s'ha fet bona feina pel país; mirat en la distància ha estat una segona transició, un impàs en què tots ens haviem d'acostumar a coses noves, tant els del govern com els de l'oposició.
Almenys aquest cop l'acord ha estat d'una manera ràpida, veurem si començant
amb discreció i posant seny la cosa funciona millor, el país s'ho
mereix i ho necessita. I, sobretot, que tothom estigui a l'alçada des
de tots els cantons.
Tot el que ve de Catalunya és dolent per definició. Sinó no entenc que el PP no hagi protestat perquè Andalusia sigui una realitat nacional i Catalunya...bé, Catalunya is diferent!
Nit més curta de l'habitual resseguint els resultats, la tècnica avança i és d'agrair. Potser un sistema més fàcil faria que l'abstenció no fos tan alta. La maquinària electoral fa cada cop més mandra a més ciutadans que no s'apropen als col·legis ni en festiu entre setmana. Això em preocupa. L'abstenció.
I és que aquesta campanya té la seva gràcia... sobretot quan has hagut de passar fronteres africanes omplint papers a tort i a dret i has pogut posar l'"estat" on vas nèixer: Catalonia (clar, què saben ells), però llavors et demanaven "nacionalitat del teu passaport" i aquí ja és més fomut. Si el funcionari tenia molta feina a voltes ni s'ho mirava, segell va i avall que fa baixada; però si n'hi havia algun d'escrupolós ho tenies més pelut. El pitjor era deixar-ho en blanc, així que un altre "catalanish" i avall, feien el fet...o no, segons qui tenies al davant.
Aix, què bonic seria tenir un estat propi, almenys perquè els documents oficials no mentissin... i per tantes altres coses...
El futbol és una passió i també un espectacle quan es veu jugar bé; també hi ha altres espectacles que em ve de gust comentar i coses sobre el cinema que em poden semblar interessants.
Moltes vegades, ni ens en adonem i estem d'alguna manera o altra parlant de política... i és que em sembla un tema prou interessant i fonamental i ens afecta a tots, vulguem o no.
És doctor en història contemporània, llicenciat en filosofia i lletres i postgraduat en pedagogia terapèutica. Escriu a diversos mitjans i publica les seues opinions al bloc.
S'acabem de saber oficialment els nous consellers que, si no hi ha cap entrebanc, encapçalaran les conselleries els propers quatre anys. Alguns són prou coneguts, altres haurem d'esperar què fan per tenir-ne una opinió formada. De moment només una constatació: les fèmines perden pes en l'organigrama, una veritable llàstima.
Tot el que ve de Catalunya és dolent per definició. Sinó no entenc que el PP no hagi protestat perquè Andalusia sigui una realitat nacional i Catalunya...bé, Catalunya is diferent!
