Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Un altre macroabocador a la Ribera d’Ebre? No, gràcies.

La Ribera d’Ebre és una comarca d’uns 22.000 habitants (Idescat), situada al sud-oest del Principat. Té 14 municipis dels quals Móra d’Ebre n’és la capital (5.642 hab); Riba-Roja d’Ebre és el municipi situat més al nord-oest de la comarca, té poc més de 1.100 habitants. Tivissa és un municipi situat al sud-est de la comarca (1.600 hab.), que disposa d’un macroabocador atorgat el 2004, que havia de tenir una vida útil de 10 anys i continua obert (aquí més dades). Se n’ha ampliat la capacitat fins a triplicar la inicial, i sembla ser que la ràpida tramitació del projecte va ser deguda a pressumptes irregularitats. A la pràctica, el macroabocador  havia de servir per recollir residus municipals de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat, i una part del Baix Camp i del Baix Ebre; i els industrials de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Priorat, el Baix Ebre, l’Alt i el Baix Camp, i puntualment del Tarragonès; però en aquest article d’investigació s’explica que Avui en dia, la brossa que hi entra equival a la que generen conjuntament els municipis de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i l’Hospitalet de Llobregat” (2015).

“La Ribera d’Ebre és una comarca que paga un preu ambiental molt alt amb l’abocador de Tivissa, la nuclear d’Ascó i la contaminació de l’embassament de Flix associat a Ercros. Té el PIB més alt de Catalunya per la central nuclear d’Ascó, tanmateix aquest PIB no es correspon a la realitat econòmica que viu la societat de la comarca, on la renda familiar disponible es troba per sota de la mitjana de Catalunya i amb una creixent despoblació“. Això ho diu Susanna Abella al seu excel·lent article: Terres de l’Ebre: macroabocador de Catalunya? Us el recomano sencer.

A finals de l’any 2018 ens despertàvem amb la notícia d’un altre projecte de macroabocador a la Ribera d’Ebre, aquesta vegada a la zona nord. Evidentment, està estratègicament ubicat dins del terme, lluny del nucli habitat i en zona limítrof a altres municipis de la demarcació lleidatana (Almatret i Maials). Com explica molt bé Roger Heredia al seu article. I diu també: “Els sembla normal posar un macroabocador de residus industrials a pocs quilòmetres d’una reserva natural plena d’aiguamolls i milers d’ocells en un entorn de natura idíl·lic del riu Ebre?” 

El dia 28 sortia publicat als mitjans i el dia 30 es feia una reunió urgent a La Torre de l’Espanyol per fer front comú de rebuig al dipòsit de residus no perillosos de Riba-Roja. Joan Juncà n’és l’alcalde i un dels impulsors de la reunió (entrevista).

Alcaldes, Consellers comarcals, regidors, diputada al Parlament i Senador a Madrid, de diversos colors polítics, signen un comunicat conjunt contra el projecte del macroabocador.

Ja estem escarmentats amb les promeses d’uns (només serà un abocador comarcal) i les realitats dels altres L’abocador de Tivissa recull residus de mitja Catalunya “de manera il·legal”, segons ERC Ribera d’Ebre. La gestió de l’abocador de Tivissa no ens fa ser gens optimistes de situar un altre dipòsit de característiques similars a la comarca: Alerten d’un control deficient dels abocadors industrials de Tivissa i Reus.

Alguns es pregunten com és que no s’ha sortit abans en contra de la instal·lació d’un macroabocador d’aquestes característiques; bé, el cert és que els tràmits s’han portat en secret fins que ha estat tot prou avançat i a punt de donar el vist-i-plau per l’administració. Per això, poc després de saltar la notícia i de signar un Comunicat conjunt d’Alcaldes i Alcaldesses, Consellers i Conselleres comarcals, regidors i regidores i càrrecs electes de La Ribera d’Ebre es va convocar un Consell d’Alcaldes extraordinari i urgent pel dipòsit de residus de Riba-roja d’Ebre.

Ecologistes en Acció denuncia que l’abocador de Riba-roja és una nova agressió al territori.(7/1/2019)

La nostra comarca i les Terres de l’Ebre tenen una gran riquesa paisatgística, cultural i històrica. S’està posant èmfasi en el denvolupament del sector primari i, sobretot, el sector agroalimentari. Cada vegada hi ha més petits productors que ofereixen productes de qualitat. Però encara hi ha molt camí per recórrer, també en el camp del turisme on hi ha molt a descobrir. En aquest sentit fa un parell de mesos que es va posar en marxa un pla per fomentar el turisme  a la comarca. Les Terres de l’Ebre han estat reconegudes com una de les cent millors destinacions de turisme sostenible del món durant dos anys consecutius (2016 i 2017) de mans de l’associació Global Green Destinations, per això es va veure com un gerro d’aigua freda que, només un dia després de la reunió d’alcaldes riberencs on s’havia acordat posar en pausa el macroabocador de Riba-Roja, sortís una entrevista amb Antonio Suárez, alcalde de l’esmentada població: “Els models turístic i industrial poden conviure a la Ribera d’Ebre“, on explica els beneficis econòmics per al seu poble que comportaria tenir un abocador d’aquestes característiques, però tots sabem que els diners fàcils no ho són tot, al contrari: són res!

8 de gener: El govern intentarà reubicar o renegociar l’abocador de Riba-roja d’Ebre.

11 de gener: ERC a la Ribera d’Ebre exigeix celeritat a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat per a què convoqui una reunió per parlar de l’abocador (Hora 14 de Ràdio Móra d’Ebre).

#EstimolaRibera #RiberaNeta

(Continuarà…)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Agressions al territori per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent