50 anys de l’institut Julio Antonio

Aquests dies estem de celebració a l’institut. De fet, dilluns hi haurà l’acte oficial, però fa mesos que s’està recopilant informació que va sortint per diferents mitjans: hi ha un grup al Facebook, hi haurà un monogràfic a La Riuada i enguany el calendari que ha repartit l’ajuntament està dedicat a l’institut. 50 anys de la inauguració de l’edifici ideat, segons consta a l’ordre Ministerial de 13 d’agost de 1963, per un equip d’arquitectes integrat per Francesc Basso, Joaquín Gili, Oriol Bohigas i Josep M. Martorell que redacten el projecte de construcció del Instituto Técnico de Enseñanza Media (ITEM) de Móra d’Ebre [per saber-ne més cliqueu aquí]. El nom Julio Antonio no és casual, fa referència a un dels escultors més il·lustres de la població.

Poc imaginava quan hi vaig estudiar, entre el 81-85, que hi tornaria gairebé trenta anys més tard tenint el privilegi d’ensenyar en aquelles aules on havia après tant.

L’edifici està molt ben dissenyat i ha aguantat perfectament el pas dels anys. Amb algunes ampliacions, això sí, sobretot arran d’encabir-hi els nous cursos d’ESO. Però és una ampliació que no trenca l’harmonia. Personalment, m’agrada molt més la part antiga, potser perquè encara m’hi veig com a alumna. Certament, calcigar les aules ara com a professora té un regust especial.

Estudiants de Batxillerat treballant al Laboratori de Geologia amb la lupa binocular.

Estudiants de Batxillerat treballant al Laboratori de Geologia amb la lupa binocular.

Recordo molt bé els laboratoris i particularment el professor de ciències que ens va fer una EATP de llavors (ara se’n diria crèdit variable), de genètica. Encara hi ha els mateixos forns on fèiem els encreuaments amb la drosophila melanogaster per a comprovar les lleis de Mendel, i continuen funcionant! Com xalàvem en aquell laboratori! I es conserva molt bé. Fins i tot he trobat un armari amb la inscripció feta a mà “Drosophila” i tot de flascons de vidre amb cotó fluix i altre estris de ceràmica que ben bé podien ser d’aquella època. Ara és el laboratori de biologia. Entre el de biologia i el de física i química hi ha un espai més petit on ara hi ha un altre laboratori habilitat que s’ha convertit en el de geologia. Allà hem continuat posant les col·leccions de roques i minerals endreçades, hem posat microscopis adaptats a petrogràfics per observar preparacions, lupes binoculars i una col·lecció de sorres de diversos llocs del món per tal veure’n les diferències. Tocar, manipular, observar, fer preparacions… en definitiva gaudir de les ciències naturals i comprovar en directe allò que hem vist als llibres.

Saló d'actes de l'institut Julio Antonio

Saló d’actes de l’institut Julio Antonio

Bé, cinquanta anys donen per a molt i hi ha històries per a tots els gustos (que m’ho diguin a mi que som de la mateixa quinta!). Cadascú tindrà la seua història particular per a explicar. Molts ex-alumnes també són ara, o han estat, professors del centre; altres són coneguts per la feina que fan de músics, o presentadors de televisió, ràdio… però el triomf és, sobretot, haver dotat, a la població i a la comarca, d’un centre de referència que ha fet de trampolí imprescindible a moltes generacions, i que molts d’aquests que vam marxar hem tingut la sort de poder tornar per treballar a la comarca o comarques veïnes.

Personalment, a banda de les classes, recordo amb molta estima la sala d’actes que encara conserva les mateixes estructures de l’inici. Allà hi hem vist (i fet) moltes representacions, no només de l’institut sinó que era la sala de teatre del poble quan encara no hi havia un lloc específic. L’institut sempre ha donat aixoplug a activitats culturals. A més, la sala és gran, còmoda i el vestíbul d’accés també. Es nota el bon disseny dels arquitectes que han fet un edifici funcional.

Però també la part humana és important, no només he trobat un bon nivell de professorat sinó que l’alumnat és excel·lent, dels millors que recordo d’haver-me trobat mai. Tot el conjunt fa que ser-hi sigui molt plaent, de les millors experiències laborals de la meua vida.

Institut Julio Antonio, d’avui a molts anys!

#Totselsdiessón25N

Comencem l’any amb una notícia tràgica una altra vegada, i no em refereixo a Turquia, sinó aquí més a prop, a Madrid ha mort la primera víctima de violència masclista de l’any. Sembla que a Brazil també va acabar malament una festa de Cap d’Any, però no només va matar la dona, sinó també el fill i més gent de la família.

12.000 dones denuncien violència masclista cada mes. A tot l’Estat 103 dones assassinades el 2016, tres en un mateix cap de setmana de desembre.  Una violència que no s’atura i que és transversal, com vam comprovar tristament fa dues setmanes i va ser notícia de primera plana de molts informatius. “A Catalunya hi ha hagut més de 6.000 denúncies per violència masclista durant l’any 2016, cada dia es denuncien tres agressions sexuals, una cada 13 hores”. I hi ha més xifres en aquest article de Carme Porta. I encara més en aquest article (imprescindible) d’Irene Jaume: “Una violació cada 8 hores a l’estat espanyol. 426 denúncies diàries per violència masclista, que suposen 38.402 en un sol trimestre”.

Cada 25 de novembre es commemora el Dia Internacional contra la Violència envers les Dones. Aquell dia ens aturem a reflexionar sobre aquest tipus de violència, la visible i la invisible; repassem les dones mortes i les víctimes en el darrer any potser fem un minut de silenci a les places o algun acte institucional mentre pensem en tot allò que significa… però la xacra no s’atura.

donaweb3Bel Zaballa també ens fa un bon repàs en el seu article: I acaba amb allò que hem d’interioritzar tothom (i totdon): “O bé pots decidir que no vols ser un potencial agressor, entendre que això també és cosa teva, que com diu la campanya d’enguany de la Generalitat ets #unhomedeveritat, i contribuir a capgirar aquesta merda de realitat per fer-ne una altra que estimi les dones.”  Perquè si no ens hi impliquem tots (homes i dones), no podrem derrotar el masclisme.

Penseu que només cal dedicar un dia (només un) a recordar tota aquesta barbàrie? Penseu que en un sol dia es poden capgirar aquestes actituds o fer que tothom en pregui consciència? Penseu que si no anem tots a una (homes i dones) ens en sortirem?

I acabo. El mateix 25 de novembre es va realitzar un acte institucional  a l’institut Julio Antonio en col·laboració amb el Consell Comarcal. Els alumnes de 3r d’ESO van fer una excel·lent representació de l’obra “La festa”, basada en els micromasclismes quotidians que, lamentablement, els tenim encara tan interioritzats que ens poden semblar normals, i no.

25 nov 2016Des d’ERC, com no podia ser d’una altra manera, vam voler recordar les dones que han mort enguany víctimes de la violència masclista a Catalunya per fer palès el nostre compromís amb aquesta lluita. Per desgràcia són xifres molt altes, encara, i no només això, les agressions sexuals han augmentat el darrer any, preocupant (aquí en podeu trobar una anàlisi). Per això hem de pensar que #Totselsdiessón25N, tots els dies hem de lluitar contra la violència masclista, contra els micromasclismes i, sobretot, estar alerta i denunciar-ho si veiem aquests tipus de comportaments violents. Ho hem de fer com a individus, però sobretot des de les institucions que són les que poden transformar la societat i fer que #obrimelsulls. Si tots hi posem de la nostra part, si tots (i totes) ens hi comprometem, segur que dia a dia podrem estar una mica més #lliuresdeviolència.