Un Sant Jordi diferent dins la Primavera Cultural

Fa molts dies que esperava que Sant Jordi fos en dissabte (o diumenge), un dia de festa per poder voltar per tot arreu sense pressa, gaudint dels petits detalls, de l’olor de les roses, de les parades de llibres, de les retrobades amb coneguts i saludats… Havia decidit tornar a ramblejar sentint que tot és diferent aquest dia, però es va girar la truita inesperadament. Aquesta Primavera Cultural ve molt carregada d’actes i és una alegria poder participar-hi. Certament, Sant Jordi és especial a tot arreu; que ha evolucionat és evident. Es celebren actes culturals de fa molt, però de la Setmana Cultural (que durava quinze dies), hem passat a la Primavera Cultural, des del 8 d’abril fins al 8 de maig. Això sí que fa goig! I tindrem un parell de setmanes per recuperar-nos abans d’encarar la Fira del Llibre i Litterarum, però d’això ja en parlarem més endavant. És a dir, que qui digui que viure en un poble és avorrit és que no coneix Móra d’Ebre!

A tall d’exemple, per anar escalfant motors, dimecres 20, van venir Jordi Calvís i Andreu González i els seus Herois Indepes. Acte de petit format a la Biblioteca Comarcal, organitzat per l’ANC. Va ser un petit tast tres dies abans de Sant Jordi.

13043745_10208092822451264_6203830847695050309_nI passejant per les parades, a banda de llibres de tot arreu també hi podem trobar llibres d’autors locals o comarcals. Encara vaig trobar exemplars de “Hilo Rojo”, del morenc Miquel Valls. O el Primavera, Estiu, etc., L’Altra o el No ens calia estudiar tant, tots tres de Marta Rojals. I en l’apartat d’infantils, hi havia molt per triar i remenar, però el meu cavaller em va sorprendre amb la petició: Geronimo Stilton! Ja hem deixat enrere els dinosaures.

51227364_0.jpgAra, fins i tot, els llibres es venen com a producte de proximitat: “El nazi de Siurana” (de Toni Orensanz, sobre un oficial de les SS que va viure 40 anys tranquil·lament al Priorat), per exemple, èxit de vendes a Tarragona. Segur que tornarà a tenir el seu espai a la propera Fira del Llibre Ebrenc.

I passejant per la plaça, com qui rambleja per Barcelona, per Sant Jordi fa patxoca veure any rere any les parades i totes les entitats que hi participen activament per a fer més gran la festa. I això es repeteix a tots els pobles i ciutats del país, per petits que siguin, els llibres i les roses prenen els carrers i tot té un gust diferent. “Estan bojos, aquests catalans”! I potser sí que ho estem, i que continuï així la festa. I els llibreters han fet balanç de vendes i ha anat prou bé, malgrat la pluja en alguns indrets, malgrat ser dissabte (o potser perquè era dissabte, qui sap).

De Sant Jordi n’he tingut de moltes maneres, me n’he passat un grapat en alguna paradeta venent llibres i roses per a diversos col·lectius, me l’he passat caminant tot el dia i visitant llocs que només aquest dia són accessibles (Palau de la Generalitat, per exemple). I enguany, per a què fos diferent, vam fer una cosa que no havíem fet mai per Sant Jordi: anar a veure el Barça al Camp. No el visitava des d’un llunyà novembre de 2007, un partit de Champions que vam guanyar contra el Rangers i, en canvi, tenia la idea que l’havíem empatat o perdut, potser perquè els supporters del Rangers no paraven de cridar com a posseïts malgrat la derrota, i els teníem a tocar… En canvi, aquest l’hem guanyat i ben guanyat, amb tres penals xiulats per l’àrbitre (qui ens ho anava a dir que això passaria alguna vegada!?). Sigui com sigui, recordarem el dia del llibre i la rosa del 2016, per ser dissabte, per aquesta primavera cultural que ens porta a estar cada dia fora de casa, per la plaça plena de gent, també de músics (Els Pirates de l’Ebre hi van fer un petit concert), i de terrasses de bars plenes de gom a gom, i de la pluja de mitja tarda que no va aigualir un bon partit amb un set de gols i la mirada il·lusionada d’un nen que veu per primera vegada el camp del barça… I sí, aquest ha estat un Sant Jordi diferent.

IMG_20160423_200451